Què fer amb el teu gos quan marxes de vacances?

/0 Comentaris/a

S’apropen les vacances i són moltes les persones que aprofiten els dies de festa a la feina per fugir de la monotonia de la rutina. Però què passa quan vols viatjar i no saps què fer amb el teu animal de companyia … A Animalados t’oferim les opcions més eficaces per garantir el benestar del teu pelut durant la teva absència.

Viatja acompanyat del teu animal de companyia

La primera opció que hem de remenar és la de viatjar acompanyats del nostre gos. Si el mitjà de transport que utilitzarem és el cotxe, la DGT indica que els gossos grans hauran d’anar al maleter amb un transportí, mentre que els gossos de mida més petita aniran millor al terra del vehicle. Cal tenir en compte que els gossos, igual que les persones, necessiten parar durant el viatge, per la qual cosa es recomana una aturada cada dues hores. En aquest article podràs conèixer tots els consells sobre com viatjar en cotxe amb el teu pelut.

Si la intenció és la de viatjar amb el teu gos en vaixell, avió, bus o tren també hauràs de tenir en compte una sèrie de peculiaritats en funció del mitjà de transport que es triï. En aquest enllaç podràs trobar totes les indicacions pertinents per a transportar-te amb el teu col·lega sense cap tipus de problema.

El segon aspecte a tenir en compte quan vols viatjar al costat del teu animal de companyia és escollir un lloc adequat on allotjar-te. Per a això hauràs de buscar un hotel, un càmping o casa rural fet a mida per als animals. Per sort, cada vegada hi ha més varietat d’ofertes per poder anar de vacances amb el gos. Aquí podràs consultar tota la informació necessària sobre els allotjaments per a gossos.

Amb el tema del transport i l’allotjament solucionat ja només et queda garantir l’accessibilitat dels peluts als diferents llocs que vulguis visitar. En aquest sentit cal tenir en compte que l’accessibilitat dels animals està a l’ordre del dia a la majoria de països d’Europa. A més pots sondejar la possibilitat d’acudir als establiments “Pet friendly”, uns llocs en què els animals seran rebuts molt gratament.

Sens dubte aquesta seria l’opció més recomanada per assegurar-se el benestar del can. El gos és l’animal de companyia que més dependència té de l’ésser humà amb el qual conviu. Tot i que el viatge sense l’animal fos tan sols al llarg d’un cap de setmana, el pelut viuria una situació molt amarga, amb una sensació molt propera a la de l’abandonament.

Deixa al teu pelut amb familiars o amics

Si no pots viatjar amb el teu gos sempre tens com a opció vàlida la de deixar l’animal amb algun familiar o amic. L’ideal en aquests casos és que el pelut pugui allotjar-se a la casa d’alguna persona que ja coneix, així segur que se sentirà molt més còmode.

D’altra banda, és molt important que durant l’estada del pelut a la casa del familiar o amic vagi acompanyat per tots els seus estris: aliments, joguines, menjadors … En la mesura del possible l’animal ha de sentir-se en el mateix ambient que la seva llar original.

Finalment, i no menys important, cal assegurar-se de la voluntat i responsabilitat del familiar o amic que es faci càrrec del gos. La persona en qüestió ha d’acceptar la recepció de l’animal amb il·lusió, mai deixis al teu pelut amb algú que no té estima pels animals o que li suposa un contratemps la presència d’un gos a casa seva.

Consulta la disponibilitat de la teva veterinari

Si no saps què fer amb el teu gos quan vols fer una escapada durant les vacances pots posar-te en contacte amb el teu veterinari. Alguns d’aquests treballadors ofereixen la possibilitat de fer-se càrrec dels animals de companyia durant alguns dies.

En aquests casos, cal tenir en compte que el funcionament d’una clínica veterinària no és el mateix que el d’una residència o llar d’infants per a animals. El més normal és que l’animal romangui en una gàbia o en un espai reduït al llarg de la seva estada al costat del veterinari.

Guarderies per a gossos

Les guarderies per a gossos és una de les millors opcions per al benestar dels gossos. Es tracta d’un espai on podràs deixar l’animal de forma temporal. La principal diferència respecte a l’opció del veterinari és que el teu col·lega podrà estar fora d’una gàbia i podrà relacionar-se amb altres animals.

També hi ha l’opció d’una residència canina, però en aquests llocs els gossos tenen una gàbia com habitació i tenen certs moments concrets en què poden sortir al pati. A les guarderies, els cans estan permanentment lliures per jugar, córrer, descansar …

Abans de deixar el teu gos a una guarderia assegura’t de les prestacions del lloc escollit. Aquests espais han de tenir uns professionals qualificats amb coneixements canins. Alhora han de tenir un espai ampli tant exterior com interior. Finalment, comprova que l’escola bressol escollida compta amb un servei veterinari pel que pugui passar.

L’opció de la guarderia canina sens dubte és una opció molt correcta per deixar al pelut. Cada vegada hi ha més ciutats amb aquest tipus de serveis dirigits al benestar de l’animal i dels propietaris. Com a aspecte negatiu, cal dir que òbviament és l’opció menys econòmica de totes.

 

 

Portar el nostre gat a un centre veterinari expert en felins: la millor opció

/0 Comentaris/a ,

Avui cada vegada són més les persones que tracten els seus gats com un membre més de la família. Quan el nostre estimat gat emmalalteix, som molts els que ens trobem amb l’emergència d’ haver-lo de portar a un veterinari. A vegades, si és una urgència, no hi ha temps d’informar-se sobre el centre més apropiat. Per això és molt important tenir previst un centre de confiança amb antelació, haver-se informat sobre les instal·lacions, especialitats, tractaments, equip tècnic, i tota la informació possible per quan sigui necessària la visita.

En aquest sentit és molt recomanable portar els nostres estimats gats a un centre especialista en medicina felina. Pels gats, és molt estressant anar a la consulta del veterinari i encara que se’ls pot entrenar per a la visita, on millor pot trobar-se un gat espantat és en un lloc en què no hi ha xoc d’olors, estrès d’altres animals o sorolls. En els centres felins, podem estar segurs, que tant en la consulta com a la zona d’ingrés, que el nostre gat estarà en una gàbia especialment dissenyada per a gats, en la qual no es pot embrutar el menjar amb sorra, i en la que es mantindrà net i sec, apartat d’altres animals, aïllat de sorolls estressants. L’aïllament de sorolls, juntament amb el nivell de llum i les olors són molt importants en la reducció d’estrès a la clínica. La reducció d’estrès en els centres felins és molt notable, tant en el maneig, ja que són experts, com en tot el recinte on només tracten gats. Els gats que pateixen malalties infeccioses són tractats en instal·lacions a part, amb totes les mesures de seguretat.

Els veterinaris experts en medicina felina només tracten gats i en aquest sentit són més especialistes en malalties felines, en el tractament a gats durant la visita i les proves. Per exemple, pels gats les ecografies són molt estressants: el soroll de la màquina d’afaitar elèctrica, la sensació estranya a l’abdomen, el gel fred i amb alcohol (tòxic per inhalació). El soroll de la màquina que els talla el cabell i la consegüent aplicació del gel fred amb alcohol sobre el ventre és una sensació molt estressant pel gat, mai coneguda per ell fins a aquest moment. És per això que els protocols d’ecografies abdominals es fan amb sedació perquè resulten molt estressants. I aquí, és el propietari qui ha d’estar ben informat que una sedació comporta risc. Alguns centres felins fan les ecografies sense sedació, amb poca llum i sense rapar l’abdomen, amb el gat de peu a quatre potes, tenint la màxima cura en no causar estrès i prenent tot el temps necessari que necessita el gat per fer l’ecografia.

Tim, el gat de les fotos, va ser tractat en un centre felí d’una colangitis. Se li va realitzar ecografia sense rapat ni gel per obtenir diagnòstic per imatge, i afortunadament, va començar a menjar després de tres dies d’ingrés, i no se li va haver de posar sonda esofàgica. En un centre de medicina felina totes les proves que han de realitzar-se a un gat tenen menor impacte d’estrès.

Avui comencen a despuntar els centres felins que tracten els gats com gats que són, és a dir, segons el seu comportament. No tenen pressa per fer l’ecografia i la fan amb el gat a quatre potes, sense sedació, és clar que sempre que sigui possible. El tractament del gat per veterinaris experts en felins és molt suau i té en compte l’etologia i les emocions del gat en cada moment. En un centre felí, amb tota seguretat, el nostre gat serà tractat com el gat que és.

Un dia, tard o d’hora, el nostre gatet haurà d’anar a la consulta veterinària, i és per això que més val estar previngut i tenir el nostre centre felí de referència contactat, ja que és on podem tenir la seguretat que el nostre gat serà tractat per experts en felins.

TTTouch: Només per professionals

/0 Comentaris/a

 

Embolicar al teu gos amb benes no resoldrà les seves pors. De fet, pot ser molt perjudicial. “L’ús de teles que comprimeixin paquets musculars, nerviosos o sanguinis pot generar hipòxia, anòxia, inflamació o fins i tot gangrena” ens recorden els professionals sanitaris interespècie. El que benintencionadament s’ofereix com una forma de contenció pot ser l’origen d’un problema més gran. Ens trobem davant el conegut “és pitjor el remei que la malaltia”.

Per les xarxes ha proliferat una informació totalment falsa basada en una experiència que durant dècades, i portada per experts, ha demostrat la seva utilitat. Però el que circula i es difon és una perillosa versió adulterada. De la mateixa manera que ningú amb seny aplicaria un guix corrector a una persona amb una fractura o administraria una medicació intramuscular sense el coneixement mèdic apropiat, ningú hauria de fer del seu gos una mòmia.

Les celebracions nadalenques en alguns municipis es celebren amb pirotècnia, que genera molta por en alguns gossos. No comptem amb xifres fiables sobre els cans afectats per aquest malestar, que es manifesta de moltes maneres, però sempre resulta preocupant. Fugides, tremolors, permanència en amagatalls, inapetència, micció involuntària, empobriment de la socialització i ganes de joc, la por davant els estrèpits sorprenents acaba afectant no només al gos sinó que condiciona a la família que l’acull. No són poques les empreses farmacèutiques que ofereixen sedants de diferent naturalesa que per fer més suportables aquestes dates. Tampoc escassegen els remeis casolans que s’ofereixen com a panacea encara sense supervisió d’experts.

Això ha passat amb el Tellington Touch, una tècnica d’origen anglosaxó que va molt més de la col·locació d’unes benes o d’una aproximació invasiva a animals temorosos. El Tellington Touch té un com, un perquè, un on, un quan i un què i tots aquests factors només els pot identificar un expert. No hi ha tutorial on line que pugui substituir la formació, la capacitat, l’actitud i el talent d’una persona apta per al TTTouch. Com es va poder comprovar, a Barcelona el 2012, de la mà de Sarah Fisher l’hereva directa del talent desenvolupat per la creadora, Linda Tellington, “fins i tot els tallers amb les mestres només serveixen per conèixer el seu ús, no per desenvolupar-lo”.

“He vist canvis de comportament increïbles gràcies al mètode, però va més enllà d’una tècnica, és una actitud” això comenta Shiona Herder una alumna avantatjada del mètode.

Sarah Fisher és una referent indiscutible i també una celebritat al Regne Unit. Ha treballat amb individus d’espècies molt diferents, però mai ho ha fet ràpidament, ni ultrapassant els límits imposats per l’animal. Tortugues, cavalls, gats, ratolins i per descomptat gossos han après a confiar gràcies a una eina molt subtil i molt poc imitable en la seva profunditat.

Des de referents originals del TTTouch ens arriba la petició que difonguem la necessitat de ser prudents a l’hora d’aproximar-nos i d’incorporar el mètode, que desconfiem de les xerrades i tallers exprés i que no compliquem la por inicial del nostre company amb un absurd, de vegades fins i tot nefast, vestit de mòmia.

Ets cívic amb el teu gos?

/0 Comentaris/a

 

Sí, ja ho sabem: ets molt cívic. Els incívics són els altres. Tot i així, et proposem que comprovis si superes els requisits mínims de civisme i miris en quin nivell de civisme et trobes.

 

Sóc (in)cívic

  1. Recullo sempre les caques del meu gos. Però quan defeca a la gespa o als escocells dels arbres no les recullo perquè és adob per a la vegetació. Als pipicans no les recullo perquè ja ve l’ajuntament a fer-ho.
  2. Deixo que el meu gos faci pipi a qualsevol lloc. Té dret a poder orinar!
  3. Deixo que el meu gos vagi lliure pel carrer i els parcs, encara que no sempre l’estic vigilant i no el puc controlar. Només faltaria que hagués d’anar sempre lligat!
  4. Faig servir collars de càstig perquè, encara que no ho tinc clar, sembla que el gos no estira tant de la corretja.

Si, tens raó, ets molt cívic però només de cara a la galeria. En realitat ets un incívic de nassos i t’has de posar les piles. A la ciutat som moltes persones i animals i si no tenim cura nosaltres mateixos, qui ho farà?  


Sóc cívic, de veritat

  1. Sempre recullo totes les caques del meu gos. No he fallat mai.
  2. No deixo que faci pipi a les façanes de les cases ni als cotxes, motos ni bicicletes que hi aparcats al carrer. Només orina als arbres.
  3. Porto sempre a sobre una ampolla d’aigua amb vinagre (5 parts d’aigua per una de vinagre) i ruixo els llocs on ha orinat perquè no faci mala olor i acabin orinant al mateix lloc tots els gossos del barri.
  4. El meu gos està esterilitzat. Així, a part d’evitar embarassos, malalties de transmissió sexual i patologies en el sistema reproductor, com el càncer, m’estalvio les conductes fugisseres i de marcatge.
  5. El porto lligat i només el deixo anar als llocs on sé que el puc controlar.
  6. No uso ni collars amb punxes o d’ofec, ni corretges extensibles.

Molt bé, felicitats. Si, ets cívic i gràcies a tu, els carrers i els parcs no s’embruten. Però encara pots fer un esforç i anar una mica més enllà.

Sóc un crack

  1. A més de tots els requisits anteriors, en algunes ocasions 
  2. He arribat a recollir les defecacions d’altres gossos, sobretot quan estan enmig del carrer. Així faig exercici i millor que la caca estigui en una bossa que a la sola de la sabata o als coixinets d’altres gossos.
  3. No llenço mai les bosses amb les defecacions a les papereres, perquè allà sovint hi ha gent que busca entre les deixalles. Les llanço als contenidors i ben lligades així no fan pudor ni atreuen les mosques.
  4. Crido l’atenció educadament a les persones que no són cívics amb els seus gossos. Aixi de bon rotllo els hi puc assenyalar que s’han oblidat una caca.

Felicitats! Has de saber que tu no ets cívic, ets un crack. I gràcies a gent com tu, cada dia és més fàcil tenir gos. Gràcies en nom d’Animalados!

Els secrets de les protectores contra els cops de calor

/0 Comentaris/a ,

L’any passat des d’Animalados us vam oferir els consells bàsics per evitar els cops de calor als gossos. Marta Legido del COVB (Col·legi oficial del Col·legi de Barcelona) posava l’accent en la prevenció. Evitar les hores punta de la radiació solar, les passejades sobre el terra calent, no recloure als animals en habitacles metàl·lics com el cotxe, oferir aigua, no restringir la seva voluntat per triar el seu lloc de repòs i extremar les mesures recomanades quan el gos o gat és ancià, cadell, està malalt o té el morro xato.

Gabriel Bustillo veterinari expert en medicina de protectores que treballa a la Fundación Protectora d’animals d’Astúries aplaudeix tots aquests consells i afegeix “si veiem que efectivament les genives, estan morades, l’animal té una temperatura elevada i panteixa en l’excés cal valer-se d’un ventilador que mobilitzi l’aire. En cas que la mesura no faci efecte, cal procedir a traslladar-ho a un centre veterinari proper en un vehicle amb les finestretes obertes i ben subjecte. Una vegada allà el veterinari procedirà a solucionar el problema evitant complicacions intestinals, hepàtiques o neurològiques”. Aquestes declaracions del càntabre establert a Astúries les fa lluint una bonica jaqueta de màniga llarga assegurant que “al nord d’Espanya els cops de calor se circumscriuen a la imprudència de deixar els animals dins de vehicles estacionats i sense tenir en compte que tenen un efecte forn”. 

Carmen Manzano és la Presidenta de la Protectora de Màlaga i té al seu càrrec  més de mil animals:  660 gossos, 300 gats, 140 cases d’acollida i un munt de tortugues de florida entre altres espècies obliguen a prendre mesures extraordinàries contra la calor. “Posem tendals als patis, a les zones d’esbarjo, escampem aigua pel terra a més de les molt llamineres piscines a cada pati. Uns es banyen uns altres es conformen amb remullar-se les potes, l’important és que la seva estada sigui la millor possible faci fred o faci calor”.

Per acabar aquesta ronda de parlem amb Esther una de les responsables d’Adopcions del Refugio Escola Sofia una altra prestigiosa protectora andalusa, aquesta vegada propera a Sevilla: “Per atenuar les conseqüències de la calor als nostres gossos els oferim la possibilitat de banyar-se lliurement en tancs d’aigua quan tenim suficient personal que pot supervisar els jocs. Per a moments de repòs, on l’objectiu és descendir la temperatura general, tenim un sistema d’irrigació i aspersió controlada que mitjançant un control electrònic s’activa durant períodes de temps apropiats”.

Així doncs la calor en la seva justa mesura és agraïda i si no mitigada amb mesures tan simples com eficaces. Proveir d’aigua neta i fresca suficient – hi ha qui deixa que es fongui un glaçó cada certes hores en el seu interior- evitar la insolació, no impedir la lliure circulació dels animals perquè escullin el lloc més apropiat. Tallar-los el pèl augmenta la seva vulnerabilitat així que més que rapar-los, en un moment donat cal deixar que es mullin o refrescar-los nosaltres mateixos, oferir-los una manta refrigerant les quals guarden la frescor després d’un temps a la nevera i compartir amb ells el ventilador si és els hi ve de gust.

Emma Infante