Denuncien al zoo de Barcelona per sacrificar animals sans recent nascuts

LiBERA! i DEPANA qüestionen la mort “injustificada” d’una cria d’antílop asiàtic recent nascuda 

Els col•lectius animalistes LiBERA! i DEPANA han denunciat davant la Generalitat de Catalunya al Zoo de Barcelona per una “mort intencionada i injustificada” d’un exemplar d’antílop asiàtic recent nascut, que hauria vulnerat la Llei de parcs zoològics (31/2003). Els fets van passar a principis de desembre, i el zoo de Barcelona va justificar la mort de l’animal per “manca d’espai i de mitjans a les instal•lacions.

La pràctica que ha fet el Zoo de Barcelona, estesa en els zoos del món, és coneguda com a “culling”. Aquest concepte fa referència a l’eliminació d’animals d’una població mitjançant el sacrifici humanitari en els parcs zoològics, i està recollida com a “forma de gestió apropiada” per entitats de caràcter mundial i europeu a les quals pertany el zoo de Barcelona, com la WAZA (World Association of Zoos and Aquariums) i l’ EAZA (European Association of Zoos and Aquariums). Però segons LiBERA! i DEPANA, el sacrifici d’animals en els parcs zoològics per motius de gestió vulnera greument la Llei 31/2003, de 27 d’octubre, que promou “Assegurar la protecció de la fauna silvestre” i “Contribuir a la conservació de la biodiversitat”, dos propòsits que segons la pròpia denúncia s’estarien incomplint en aquest cas. Arran d’aquests fets, LiBERA! i DEPANA han exigit que s’obri una investigació i es depurin les responsabilitats pertinents.

Des de Tincungos observem com aquest nou cas reforça la necessitat de revisar el model de gestió actual dels nostres zoos, i de la conveniència d’avançar cap a un nou paradigma zoològic, el ZOOXXI, una campanya de la qual us n’hem parlat en altres ocasions.

35.000 signatures demanen que un sense sostre pugui recuperar la seva gossa

Més de 34.000 persones ja han signat una petició perquè un sense sostre búlgar que passa les nits en uns jardins del barri de Les Corts a Barcelona pugui recuperar a la seva gossa. Fa uns dies els Mossos d’Esquadra van separar a Kris de la seva gossa al·legant maltractament animal, cosa que neguen els veïns de la zona.

Kris és un jove búlgar que viu des de fa temps acompanyat per la seva gossa, Sara. Encara que els Mossos li van assegurar que se la tornarien, van passant els dies i no ha estat així. Davant d’aquesta circumstància una veïna del barri, Ariana Sabaté, ha iniciat una campanya de recollida de signatures a través de la plataforma Change.org per demanar a l’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, que la gossa pugui retornar amb el seu amo.

Segons la campanya, “aquesta gosseta ha tingut més amor del que molts animals, lamentablement, rebran”. Una conseqüència d’aquesta situació, més enllà de la dolorosa separació, és que després de perdre a la seva gosseta Kris porta una setmana gairebé sense menjar ni dormir a la ansietat.

Des de Tincungos ens sumem a aquesta iniciativa i demanem als nostres lectors, amants dels animals, que signin aquesta petició

És legítim lamentar la mort d’un gos enmig de la barbàrie terrorista?

La mort d’un gos durant un operació antiterrorista a França torna a obrir el debat sobre la importància de la vida d’un animal, com ja va passar amb Excalibur i l’ébola

Divendres van morir 120 persones per culpa de diferents atemptats terroristes a París. Aquest dimecres n’han mort dues més, presumptament terroristes, quan la policia les anava a detenir. Mentre Europa prova de recuperar-se del xoc que aquests atemptats han suposat, França ja ha començat a bombardejar Síria, juntament amb Rússia i els Estats Units. Tot plegat, enmig d’una dramàtica onada migratòria que afecta milers de refugiats. Famílies senceres que fugen de l’odi de l’Estat Islàmic per quedar atrapades entre les tanques de la indiferència europea. En poques setmanes, el món s’ha tornat molt més perillós i molt més trist. L’odi sembla governar el món.

És lícit, en aquest context, lamentar la mort del gos policia que va volar pels aires quan va entrar a casa d’una dona que es va immolar? No és massa gran la magnitud de la tragèdia com per posar-se a lamentar la mort d’un animal?

El debat està viu a la xarxa, i recorda, tot i que amb diferències evidents, el que va motivar el sacrifici d’Excalibur, el gos de l’infermera madrilenya que va contraure l’èbola.


Dièsel, la pastora belga de set anys que ha mort durant l’operació terrorista a Saint-Denis no val el mateix que les víctimes dels atemptats. Ni tan sols val el mateix que la dona que es va immolar, per molt terrorista que pogués ser. Un gos és un gos i una persona és un animal de la nostra mateixa espècie. La diferència és indiscutible. La capacitat d’empatitzar amb un membre de la nostra mateixa espècie és infinitament superior. Ploraré més la mort del meu gos que la d’algunes persones, n’estic convençut, però això no té res a veure. Si preferíssim la supervivència d’una altra espècie abans que la nostra estaríem acabats.

Aclarida aquesta prioritat, em sento amb la necessitat de lamentar la mort de Dièsel amb totes les meves energies i celebro que la xarxa s’hagi bolcat a lamentar la seva pèrdua. Per una banda, perquè la seva mort ajuda a recordar-nos tota la feina que els gossos ( i tants altres animals) fan per nosaltres: guien a les persones cegues, rescaten les víctimes de terratrèmols i altres accidents, busquen drogues, armes i explosius. I donen la vida per nosaltres. Ser conscients de l’ajuda que ens donen els animals pot facilitar que els tinguem més en compte en el dia a dia i els hi reconeguem el seus drets. Els hi devem molt.

Però el principal motiu pel que crec que és molt important lamentar la pèrdua d’un gos en un moment així, és perquè quan la humanitat tremola, quan sembla que som la pitjor espècie que mai ha trepitjat la terra, és quan cal ser més generós. És quan cal ser més humà. Lamentar la mort de Dièsel no vol dir que no es lamenti també la mort de les altres víctimes. Però s’ha de fer. Perquè, sense cap mena de dubte, la humanitat es reforça com més generosos som amb la resta d’éssers vius. Quan abandonem l’egoïsme. Quan som capaços de tenir empatia amb els altres éssers vius que no són de la nostra espècie. Cal respectar els animals per reforçar la humanitat.

Jordi Mumbrú

La campanya perquè els gossos grans puguin anar en tren revoluciona la xarxa

La periodista Sandra Barneda aconsegueix prop de 100.000 signatures per forçar a Renfe a canviar la normativa

Si el teu gos pesa més de 10 quilos ja no pot viatjar en tren per Espanya.  Aquesta normativa tan restrictiva, que molts països europeus ja han superat, impedeix a molts famílies poder moure’s amb els seus animals de companyia i els obliga a utilitzar el vehicle privat o, directament, a suspendre el viatge.

Per intentar que Renfe suspengui aquesta restricció, la periodista Sandra Barneda ha iniciat una campanya que ha revolucionat les xarxes socials. Des del hastag #perrosaltren, la periodista ha difós per Twitter una petició que pretén aconseguir 150.000 signatures per forçar a Renfe a moure fitxa. La campanya ja ha reunit prop de 100.000 suports i els mitjans de comunicació ja han començat a fer-se’n ressò.

Des de animalados.com us animem a signar la petició, si encara no ho heu fet per conquerir un nou dret per als nostres animals de companyia però, sobretot, per ajudar a fer entendre que els animals no són objectes voluminosos sinó éssers vius que mereixen tot el respecte i que també tenen els seus drets.

La companyia Renfe, consultada per animalados.com, està al corrent de la campanya però assegura que no té previst modificar la seva actual normativa. Però les victòries que han aconseguit els col·lectius animalistes en els darrers anys demostren que la pressió dóna resultats. Només durant l’any passat, després de molts anys d’insistència, es va aconseguir que la ciutat de Barcelona permetés que els gossos també poguessin viatjar en metro i, en el camp de la protecció, es va convèncer al Parlament perquè estengués la prohibició als circs d’actuar amb animals salvatges a tot Catalunya i al País Valencià.

Cap d’aquests èxits hauria estat possible sense la pressió dels ciutadans, de manera que us animem a signar la petició de change.org i donar suport a la campanya de Sandra Barneda.

Després de l’aturada per les vacances d’agost, comença una nova temporada a animalados.com!

Campanya perquè els gossos també puguin anar a les platges de Barcelona

La petició aconsegueix un gran nombre de signatures a través del web change.org per convencer a l’alcaldessa Colau

Va ser una de les promeses de l’anterior govern municipal que va quedar en no-res. Però els amos de gossos de Barcelona no s’han rendit. Una campanya a través de la xarxa ha aconseguit en poc temps més de 25.r00 signatures per demanar a l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau que habiliti una de les platges de la ciutat per poder anar-hi amb el gos tots els dies de l’any. Actualment, a Barcelona no es pot anar a la platja amb el gos els mesos d’estiu.

La petició demana un espai tancat, ampli, que tingui papereres i bosses per recollir les deposicions dels gossos en alguna de les platges de la ciutat. La campanya recorda que ja hi ha alguns municipis que ho autoritzen i proposa que la capital catalana continuï amb la seva política que ja dura diferents legislatures per augmentar els drets dels animals. A més de defensar l’argument de poder gaudir de l’aigua i d’una estona de gaudi amb els animals, la petició recorda que “l’exercici físic i la socialització canina és una cosa de vital importància per a garantir el benestar de les nostres mascotes com afirmen tots els professionals del sector”.

La campanya ja ha recollit més de 25.500 signatures i aspira a arribar a les 35.000 mostres de suport. Des de animalados.com, us animem a participar en aquesta petició, per continuar millorant la convivencia de tots els que vivim a la ciutat.

Si vols, pots consultar la nostra guia de platges que sí que accepten gossos.

Signa tu també la petició.