El Zoo de Barcelona col·labora en la reintroducció de l’amenaçat Ibis Eremita a la província de Cadis

Actualment, només hi ha 700 individus d’Ibis Eremita en llibertat, una xifra que ha augmentat les últimes dècades gràcies als programes de conservació.

Durant aquest mes de novembre, dos exemplars mascles d’Ibis Eremita nascuts al Zoo de Barcelona han estat alliberats a Vejer de la Frontera, un municipi de la província de Cadis. Es tracta d’un exemplar d’ocell propi de la Conca del Mediterrani que es troba en perill d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Els exemplars introduïts a Cadis van deixar Barcelona a principis d’octubre. Abans de la seva reintroducció al medi natural, els dos ocells han passat una quarantena al Zoobotànic de Jerez i unes setmanes d’adaptació a una finca de Vejer de la Frontera, des d’on es planifiquen els alliberaments en petits grups diaris per afavorir l’assimilació a els grups en llibertat.

Els dos exemplars d’Ibis Eremita alliberats a Cadis porten emissors GPS finançats per la Fundació Barcelona ZOO, que s’encarregarà d’ajudar a valorar l’èxit de la reintroducció d’aquesta espècie amenaçada al territori gaditana.

El Zoo de Barcelona va incorporar aquesta mena d’ocell l’any 2019 per la recomanació de la coordinadora del Programa Europeu d’Espècies a Perill EEP. Van ser, concretament, quatre mascles procedents del Zoo de Stuttgart (Alemanya) i quatre femelles del Nordens Ask (Suècia), que van tenir les primeres creies el 2021.

Els darrers exemplars en llibertat, uns 700, es troben al sud-est del Marroc, i han desaparegut a la pràctica del Pròxim Orient i d’Europa, on fins a finals del segle XVIII es podien trobar fins i tot als països envellits de l’àmbit mediterrani, com Àustria, Hongria o Suïssa.

La població actual es distribueix en dos grans nuclis majoritaris: el més abundant és sedentari i viu a les costes del Marroc. L’altre, més escàs, és migratori i es desplaça entre Síria i Etiòpia. L’hàbitat més habitual d’aquestes aus són les zones àrides amb penya-segats on s’estableixen les colònies de cria. Aquests ocells s’alimenten principalment d’insectes i de petits vertebrats (amfibis, rèptils i petits mamífers).

FAADA i PACMA porten als tribunals la mort d’un gos maltractat i tancat a un terrat de Torrevieja

Les entitats animalistes han denunciat penalment els responsables de la mort d’un gos que es va produir per la inoperància de l’Ajuntament i les autoritats.

El Partit Animalista va denunciar a través de les seves xarxes socials la situació d’un gos que feia quatre dies que estava tancat en un terrat de Torrevieja en ple sol, sense menjar ni aigua, lligat i sense tenir accés a cap zona on protegir-se de la calor sufocant. En aquestes dates, les temperatures màximes arribaven als 34 ºC.

Tot i les reiterades trucades d’alerta a la policia per part dels veïns, així com del ple coneixement dels fets per part de la regidora de Protecció Animal, Concha Sala, el gos no va ser rescatat. Per tant, el gos va continuar condemnat a circumstàncies extremes i lamentablement va morir davant de la impotència dels veïns, que van gravar el moment exacte de la seva agònica mort després de dies de patiment.

“Des de les associacions de protecció animal sabem molt bé que la rapidesa en l’actuació en els casos de maltractament pot marcar la significativa diferència entre la vida i la mort. Per això, no ens expliquem com en aquest cas, la regidora de Protecció no va actuar de manera contundent ordenant el decomís preventiu del gos amb l’objectiu de garantir-ne la supervivència”, indica Anna Estarán, advocada de FAADA.

Tal com informa FAADA i PACMA, aquest cas és un exemple clar de com l’absoluta inoperància de l’administració i dels cossos de seguretat ha derivat en el pitjor desenllaç possible, la mort d’un animal. Per això, aquestes entitats animalistes denunciaran penalment els responsables daquesta situació; en primer lloc, els propietaris, i en segon, aquells que ostentaven el poder d’evitar la seva mort, tenint les eines per fer-ho.

Segons ha expressat Cristina García, vicepresidenta i advocada de PACMA, “gràcies a la tenacitat del regidor Nacho Torre-Marín, que va denunciar els fets, així com el compromís de PACMA i FAADA en la lluita contra el maltractament animal, treballarem sense parar per aconseguir que els responsables no quedin impunes i no es tornin a repetir situacions tan lamentables com aquesta”.

La ciutat de Parla acull el II Congrés Nacional de Drets dels Animals

Ajuntaments de tot el país posaran en comú les seves polítiques en matèria de benestar animal.

La ciutat madrilenya de Parla ha estat l’escollida per acollir durant el 6 i 7 d’octubre la segona edició del Congrés Nacional de Dret dels Animals. Durant aquestes dues jornades, sota el lema ‘El paper municipal en la protecció dels animals’, s’analitzaran les polítiques implementades sobre drets i benestar dels animals amb l’objectiu de continuar avançant i millorant en aquest àmbit.

“A Parla estem molt orgullosos d’acollir el segon Congrés Nacional de Drets dels Animals. Tractarem d’aportar el nostre granet de sorra explicant com desenvolupem les nostres polítiques de benestar animal. Escoltarem com treballen la resta dels ajuntaments que vénen d’altres punts de l’Estat per poder posar en conjunt la pràctica de noves polítiques cap al benestar animal”, declara José Manuel del Cerro, regidor de Benestar Animal.

“En aquesta trobada comptarem amb la presència de diferents ajuntaments, catedràtics, organitzacions, ONG, Fundacions… Portem gairebé un any sencer preparant i organitzant aquestes jornades. Creiem que la tinença responsable és clau en el moment actual i per això tant les polítiques aplicades com l’enriquiment comú són clau a l’hora d’organitzar polítiques de benestar animal”, conclou Del Cerro.

Tal com ha comentat el regidor de Benestar Animal, en aquestes jornades participaran Catedràtics i Catedràtiques Protectores, Fundacions, personal funcionari de la protecció i la seguretat i persones representants dAjuntaments per treballar sobre gestió CER, gestió municipal danimals abandonats, animals catalogats com GPP o tinença responsable, entre altres temes.

Programa II Congreso Derechos de los Animales/ Ayuntamiento de Parla

Més d’un milió de persones demanen la fi de l’experimentació amb animals

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) #SaveCrueltyFreeCosmetics, liderada per una àmplia xarxa d’ONGs de tot Europa, es va tancar amb un total de 1.413.383 signatures recollides en un any.

Més de deu milions d’animals (gats, gossos, conills, ratolins, etc.) són maltractats cada any en investigacions i assaigs a laboratoris de tot Europa. Davant d’aquesta situació, els ciutadans i les ciutadanes europees exigeixen que es posi fi a l’ús dels animals per a cosmètics i altres assaigs químics, així com un pla ambiciós per acabar gradualment amb tots els experiments en animals.

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) #SaveCrueltyFreeCosmetics ha tingut un èxit aclaparador, amb més d’un milió de persones que han exigit la fi de l’experimentació animal. Aquesta proposta ha estat liderada per una àmplia xarxa d’ONGs de tot Europa, entre les quals hi ha FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals), a Espanya.

La iniciativa, aprofitant el bon resultat aconseguit, ha recordat la posició adoptada l’any passat pel Parlament Europeu, que va donar lloc a una resolució en què es demana a la Comissió Europea que coordini, juntament amb els Estats membres, un pla concret per accelerar la transició als assajos sense animals.

“Tenint en compte els reptes sanitaris, mediambientals i polítics a què s’enfronten actualment Europa i el món, l’enorme suport públic envia un senyal molt clar als legisladors europeus sobre les contínues i fortes demandes en aquest tema”, indica Reineke Hameleers, CEO de la coalició Eurogroup for Animals.

“Esperem que aquesta vegada la Comissió Europea, i els governs nacionals, respectin les posicions de la ciutadania i del Parlament Europea i actuïn per presentar un pla urgent cap a la transició a una ciència lliure d’animals, treballant així també per a una millor protecció dels éssers humans”, afegeix Hameleers.

La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) #SaveCrueltyFreeCosmetics, que va ser llançada l’agost del 2021, ha comptat també amb el suport de les empreses mundials de bellesa i cura personal The Body Shop i Dove.

Esperem que el resultat de l’ICE serveixi de punt d’inflexió per posar fi al maltractament animal als laboratoris. Només així podrem acabar amb episodis tan tristos i lamentables com el viscut a Espanya durant el 2021 al laboratori Vivotecnia, on van sortir a la llum imatges terribles del patiment que vivien els animals en aquest centre d’experimentació.

Vuit morts i desenes de ferits en festes taurines des de principi d’any

Les associacions animalistes advoquen per una cultura de pau i critiquen que la tauromàquia sigui considerada patrimoni cultural a Espanya.

La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal, ha informat que des de començament d’any la tauromàquia ja s’ha cobrat la mort de vuit persones i desenes de ferits, inclosos menors d’edat.

LTNEC denuncia que, de manera comuna, els municipis no vetllen per les normes de seguretat als espectacles taurins. El jurista de la plataforma, José P. Cubells, afirma que “en els Reglaments de les festes taurines s’al·ludeix a la seguretat de les persones, els béns i el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni se sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia”.

Cubells informa també que alguns animals són sacrificats moments més tard de la festa taurina als mateixos llocs on aquest s’ha celebrat, fet que no s’ajusta a la llei. “D’acord amb enregistraments obtinguts in situ en algunes localitats, es desprèn que no se segueixen les normes de sanitat”.

El jurista lamenta la manca de presència de les forces de seguretat en moltes de les festes. “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint “els col·laboradors dels organitzadors no actuen com haurien de fer-ho per impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat als esdeveniments, situació que té conseqüències tràgiques”.

Un exemple clar d’aquesta manca de control i seguretat als espectacles taurins el trobem en el cas de Puçol, València, on el 3 de juliol un nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’un boy que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava a la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima és de 16 anys.

José P. Cubells indica que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, no obstant les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de tota la geografia espanyola”.

“Rebutgem aquests espectacles subvencionats amb els diners de tots els contribuents”

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), lamenta la mort d’aquestes persones en festejos taurins, ja que tenen lloc “en circumstàncies que no s’haurien de donar si els nostres polítics prenguessin partit i demostressin tenir més empatia cap als animals i també cap a les persones. Rebutgem aquests espectacles cruents subvencionats amb els diners de tots els contribuents”.

Davant dels que defensen aquestes festes com un esdeveniment cultural, la plataforma ANDA expressa que “no considera com a cultura que un estat modern hagi de protegir aquells espectacles que impliquin patiment i mort d’animals i persones”.

“Tradició no és garantia d’ètica. Sabem de tradicions a tot el món que han estat eliminades, perquè comporten víctimes. Si les tradicions s’haguessin mantingut sempre intactes, la humanitat mai no hagués evolucionat. No és ètic divertir-se a costa del patiment d’un ésser viu, hem d’evolucionar, aquestes festes han de passar a formar part de la nostra història. Som al segle XXI i aquest tipus d’espectacles cruents no tenen cabuda a la nostra societat”, afegeix Carretero.

“Més del 80% de la població espanyola rebutja la tauromàquia”

Marta Esteban Miñano, presidenta de la plataforma LTNEC, declara que “la tauromàquia no hauria de ser considerada patrimoni cultural en un país on més del 80% de la seva població la rebutja. És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers d’animals, però també persones, les vides de les quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades, en nom de què?”.

Per acabar, la presidenta de la plataforma considera que “el maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de “cultura” amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai no són temps d’una cultura de pau i respecte per la vida, no de violència i mort”.