Colau ajorna la prohibició de portar el gos sense lligar fins després de les eleccions

Els gossos podran seguir sense lligar en algunes zones fins al setembre de 2019

L’ajuntament de Barcelona no multarà els propietaris que portin el gos sense lligar fins a la tardor de l’any 2019, un cop hagin passat les eleccions municipals i el consistori hagi pogut assegurar suficients zones per a gossos a Barcelona. Que s’apliquin multes o no al 2019 dependrà de la valoració que es faci dels espais municipals destinats a gossos, en especial les zones d’usos compartits –espais on els gossos poden anar deslligats a determinats horaris- i les àrees d’esbarjo. El comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Federic  Ximeno, ha dit que “la normativa s’aplicarà un cop avaluada i analitzada la idoneïtat, la suficiència i el grau de convivència que generen les zones d’usos compartits”.

Per tant, es podrà passejar el gos sense lligar per Barcelona fins a la tardor del 2019, a excepció de les zones senyalitzades, on sí que serà obligatori portar-lo lligat. Fins llavors, el consistori comprovarà si les zones d’usos compartits i les grans àrees d’esbarjo que actualment hi ha assignades són suficients o no. Les zones d’usos compartits són espais on la normativa que s’aplicarà al 2019 sí que permetrà que els gossos vagin deslligats. Però només a determinats horaris: de 7:00 a 9:00 del matí i de 20:00 a 23:00. Les grans àrees d’esbarjo, espais tancats amb més de 700 metres quadrats destinats exclusivament a gossos, estaran obertes permanentment i sense limitacions.

L’ajuntament s’estalvia així el cost electoral que podria tenir aplicar la normativa ‘protecció, tinença i venda d’animals’ abans de les eleccions, una norma que preveu multes per als propietaris que portin el gos sense lligar fora de les zones d’usos compartits i àrees d’esbarjo. Mentrestant, el consistori tindrà més temps per negociar amb les plataformes animalistes sobre quins espais haurien de ser destinats a zones d’usos compartits.

Més de 73 zones d’usos compartits i 20 grans àrees d’esbarjo

L’ajuntament de Barcelona, durant el seu mandat, ha intentat derivar els propietaris de cans cap a les zones d’usos compartits i les àrees per a gossos. Per això ha duplicat les àrees d’esbarjo de més de 700 metres quadrats que han passat de 10 a 20. Les zones d’usos compartits podrien arribar a les  90 si es tenen en compte alguns parcs que queden habilitats per passejar amb el gos. És el cas dels parcs de del Coll, el de l’Oreneta, el del Guinardó, el Parc Guell i el de Montjuic. La prohibició d’entrar amb el gos al Turó Park i a altres parcs amb caràcter històric o on hi ha nens continuarà vigent, malgrat les fortes protestes que hi ha hagut aquest any.

La platafora Espai Gos ha dit en un comunicat que l’augment d’espai en zones d’usos comopartits “només vol dir que l’Ajuntament fa els deures que tenia pendents” i denuncien “manipulació informativa” per part dels mitjans de comunicació que han considerat com a bona notícia l’augment en zones d’usos compartits. 

La probable expatriació de l’os goiat eleva la tensió entre animalistes i ramaders

La generalitat té avançat retirar-lo del Pirineu després d’una forta pressió del sector pagès i ramader

Grups ecologistes denuncien amenaces i s’oposen a la marxa de l’os

Guerra oberta entre les plataformes animalistes i diferents organitzacions de pagesos i agricultors de Catalunya, amb retrets creuats i fins i tot denuncies, com a conseqüència del debat sorgit sobre què fer amb l’Os Goiat. La Generalitat de Catalunya encara no ha confirmat oficialment que l’os marxarà del Pirineu, tot i que diversos mitjans de comunicació han publicat que el govern Català ja té decidida la expatriació de l’os pels danys causats al bestiar, especialment èquids. El conseller de territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va apuntalar aquesta possibilitat en una reunió amb el sector agrari i ramader de la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà. 

La decisió de la Generaltiat es prendrà després d’una forta pressió per part dels representants del sector ramader i agrari de la Vall d’Aran. En concret, el sindicat Unió de Pagesos es va mostrar molt dur amb l’os i en va reclamar la seva expatriació immediata. Una petició a la que s’hi va sumar el govern de la Vall d’Aran, qui amb el suport de tots els partits polítics aranesos va demanar la captura i repatriació de l’os.

Sectors ecologistes s’oposen a l’expatriació de l’os i denuncien amenaces 

Però les entitats ecologistes tenen una visió totalment oposada. Demanen a la Generalitat de Catalunya que mantingui l’os als Pirineus i que prengui mesures menys dràstiques per assegurar la convivència entre l’os i la ramaderia local. En el moment de la redacció d’aquesta notícia, la petició ha superat les 50.000 signatures a change.org. En concret, PACMA i IPCENA han demanat que no es provoqui cap patiment a l’os i que no se’l tregui fora del seu hàbitat. A més, IPCENA ha denunciat amenaces de mort que ja ha portat davant de la justícia.

Des de la Generalitat asseguren que la decisió final encara no està presa i que dependrà del que dictaminin els experts. A més, recorden que hi ha altres actors implicats, com el govern Francès o la Unió Europea.

La polèmica amb l’os Goliat va començar en el moment de la seva posada en llibertat als pirineus i a la Vall d’Aran. Aquest exemplar d’os bru venia d’Eslovènia i s’emmarca dins del programa de conservació Piros. L’objectiu era reintroduir l’os bru al pirineu, després que a la dècada dels 90 desaparegués completament. Però ara, la seva presència genera controvèrsia i no està clar quin serà el seu destí.  

Comportament anòmal

Pràcticament tothom està d’acord en què els “gustos” d’aquest os s’allunyen de la resta d’ossos convencionals. En concret, sembla que l’animal té predilecció pels èquids com cavalls que, a la Vall d’Aran, van solts i no lligats. Segons els ramaders, això complica que es prenguin mesures alternatives a l’expatriació que afavoreixin la convivència. Segons els ecologistes, es podria haver fet molt més perquè l’os bru pugui seguir amb el seu programa de reintroducció als Pirineus.

Les 5 dades sobre gossos més sorprenents

Arriba el dia del gos i amb ell et portem 5 dades interessants sobre el millor amic de les persones

1. Una de cada quatre famílies té un gos a casa. Tot i no haver-hi dades oficials ni un registre que agrupi tots els cans que viuen a les llars espanyoles, diferents estudis apunten a què un quart de la població en té un com a mínim. Segons animalear.com, a Espanya el 28,1% de les famílies té un gos, mentre que l’últim informe d’equipaments de llars rebaixa la xifra fins al 24.1%. En tot cas, el gos és l’animal de companyia més escollit pels propietaris.

2. Els noms més utilitzats en gossos. Els 5 noms més utilitzats per a gosses són Greta, Lola, Nuka, Duna i Lluna; mentre que per a gossos són Bruno, Enzo, Eros, Neo i Porthos. És el que es desprèn d’un estudi elaborat per Snau,  una plataforma online especialitzada en serveis per a cans. A Catalunya, el nom més posat en termes generals és Laika, amb més de 7.000 cans.

3. Els cans, els millors aliats per millorar la vida dels humans. Els gossos participen de manera efectiva en programes i teràpies sanitàries. L’Hospital vall d’Hebron va iniciar un projecte amb gossos per ajudar a pal·liar els efectes de la síndrome alcohòlica fetal. Els resultats finals encara no són públics, però de moment apunten a uns resultats prometedors. Un altre estudi, anomenat “Dog-assisted therapy to treat emotional management in teenagers”, va estudiar la relació entre tenir gos i el control emocional en adolescents. Els resultats van ser reveladors: els adolescents amb problemes emocionals van millorar després d’iniciar una teràpia amb gossos. Altres estudis han relacionat també la presència de cans amb un major suport emocional en humans.

4. Les dades d’abandonament de gossos segueixen pels núvols. L’any 2015 les protectores d’animals van rescatar més de 104.000 gossos. D’aquests, el 20% tenien xip, de manera que es van poder localitzar els propietaris, però les protectores es van veure obligades a fer-se càrrec de la resta.

5. La Biologia canina. Els gossos viuen una mitjana d’entre 10 i 13 anys, depenent de la raça. El gos que més ha viscut al llarg de la història és un gos australià anomenat Maggie, que va arribar als 30 anys. Per tal que els gossos visquin molt de temps, els experts recomanen una dieta adaptada al gos, exercici, descans i molt d’amor.

Oberta la platja de Llevant a Barcelona un mes i mig després de l’esperat

L’ajuntament argumenta que era impossible obrir la platja de Llevant abans degut a tràmits burocràtics
Espai gos lamenta que els tràmits perquè la platja obrís abans no s’hagin fet amb més antel·lació

Tot i que l’Ajuntament de Barcelona afirma que en cap moment va dir que al mes de maig la platja de Llevant ja estaria oberta, usuaris i banyistes esperaven accedir a la única platja per a gossos de Barcelona a finals de Maig o principis de juny. Però no ha estat fins al 14 de juliol que la platja de Llevant, amb 1.250m2, ha obert les seves portes als banyistes definitivament. Entretant, els usuaris hi han accedit igualment, encara que oficialment no estigués oberta, i l’Ajuntament no ha pres mesures punitives cap als usuaris que han passat per alt la prohibició.

Però per què aquest any la platja de  Llevant ha obert les seves portes tan tard? L’ajuntament argumenta que, per primera vegada, la platja per a gossos ha adoptat un estatus de permanència, és a dir, a partir d’aquest any la platja de Llevant estarà disponible per a gossos tots els estius. La decisió arriba després de la bona acollida de la platja els dos anys anteriors en què el projecte era només una prova pilot. Els estudis, informes i tramitació legal, explica el consistori, han retardat la posada en marxa d’aquesta platja, que requereix d’equipaments i logística pròpia i que no han permès que s’obrís amb garanties fins al 14 de juliol.

El consistori assegura, per tant, que no es podia evitar el retard. Des d’espai gos, la plataforma animalista que defensa espais dignes per a gossos, són crítics amb la posició de l’Ajuntament. “El fet que la platja s’hagi obert al mes de juliol, amb un retard de 49 dies, implica que no s’han fet bé les coses. La feina s’hauria d’haver fet quan toca i la platja hauria pogut estar habilitada molt abans”. Les crítiques de l’associació animalista apunten també cap al poc espai per a gossos a les platges barcelonines: “Llevant no és una platja per a gossos, sinó una àrea d’esbarjo per a gossos dins d’una platja, que és ben diferent”, diuen fonts de la organització.

La platja de Llevant és l’única cala disponible per a gossos en període estival. Compta amb 1.250 metres quadrats, un servei d’informació amb dos tècnics ambientals que supervisen que els gossos estiguin identificats, un servei de neteja manual i un servei de qualitat de l’aigua i la sorra. Els gossos potencialment perillosos hauran d’anar lligats i amb morrió. A més, totes les normes de civisme animal són aplicables en aquesta àrea per a gossos.

‘Sonia i el lladre de petons’, d’Eva D. Island

Una comèdia romàntica amb un toc de ‘Bridget Jones’, ‘Sexe a Nova York’, les dones d’Almodóvar i sis cans

Arriba l’estiu i, amb ell, (una mica més de) temps lliure. Per això, aquells que estimen els gossos es pregunten què dimonis llegir. No són pocs els que es pregunten si seria possible llegir alguna cosa relacionada amb gossos, però que tingui també en compte altres dimensions de la vida, com ara l’amor (o el seu revers, el desamor), l’amistat i temes afins. Possiblement, si un o una es troba en aquest grup de persones, ‘Sonia i el lladre de petons’ pot ser l’obra ideal, pel seu estil ‘fresh’ i desenfadat.

La novel·la narra la història de la Sonia i les seves amigues, noies de 30 anys que passegen el gos en un ‘pipicà’ (¿hauríem de dir-li àrea d’esbarjo per a gossos, a Barcelona?). Totes elles formen el grup que es fa dir les “pipicanyeres”, del qual Sonia n’és la gran protagonista. La seva història canviarà dramàticament quan conegui a Tripiquilabing, un misteriós noi que caça petons i que va ser broker en el passat. Les aventures vénen una darrere de l’altra en la recerca d’un amor impossible que en tot moment va acompanyat d’investigació i desig.

El curiós de tot això és que les ‘pipicanyeres’ existeixen de veritat. Són amigues de l’autora, que es fa dir Eva D. Island, encara que aquest és només un pseudònim i no el seu veritable nom. Les seves amigues pipicanyeres han compartit amb l’autora molts moments acompanyades dels seus millors amics: els gossos. Per això, l’autora reconeix que “li han servit d’inspiració”. Tant és així, que alguns fragments tenen àpexs de realitat que qualsevol que porti als seus gossos per espais canins reconeixerà fàcilment. 

Consulta aquí altres recomanacions culturals relacionades amb el món dels animals