Èxit de la primera assemblea de la plataforma Espai Gos BCN

L’entitat s’ha presentat per explicar quines són les seves principals reivindicacions

La plataforma d’amos de gossos de Barcelona, Espai Gos BCN, s’ha presentat aquest dissabte al Guinardó amb la voluntat de donar a conèixer els seus objectius i escoltar quines són les peticions dels ciutadans. A l’assemblea hi han participat prop de 25 persones. A la primera part de la reunió, les impulsores de la plataforma han explicat quines són les seves principals reivindicacions:

1- Entrar a formar part del Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protecció dels Animals. Aquest és l’òrgan consultiu de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha representats col·lectius animalistes, empresaris del sector, veterinaris, però falten els amos dels gossos.

2- Àrees d’esbarjo dignes a tots els barris.

3- Compartir places i parcs a tots els barris. Permetre que, a part de les àrees d’esbarjo per a gossos, en alguns espais es pugui anar amb el gos durant unes hores al dia. Aquesta mesura no només augmenta els llocs on es pot anar amb el gos si no que, a més, afavoriria la relació entre ciutadans que tenen gossos i els ciutadans sense gossos, una de les obsessions de la plataforma.

Després d’explicar les principals reivindicacions, les portaveus de la plataforma, l’Àngela i la Carola, han demanat als assistents que els ajudin amb la recollida de signatures i que es vagin organitzant als diferents barris per fer una radiografia de quines són les característiques dels actuals espais per a gossos i quines mancances hi troben. També cal detectar quins són els parcs on estaria bé que poguessin seguir anant els gossos.

En acabar l’exposició, s’ha improvisat una mena de debat sobre alguns reptes que hi ha sobre la taula, com per exemple, l’incivisme de les persones que no recullen les defecacions dels seus gossos. En aquest sentit, la Rosa, representant de l’associació Udols, ha explicat que van fer un estudi en un parc de Les Corts observant qui recollia i qui no les defecacions i el resultat va ser que només un 8% es feien els despistats quan els seus gossos defecaven. La resta, el 92%, complien amb la seva obligació. Alguns dels assistents han proposat que cal que els cívics reculli també les defecacions dels gossos que tenen amos incívics, mentre que altres han considerat més just cridar-li l’atenció als amos incívics. També s’ha discutit sobre la necessitat de formar als amos des gossos perquè els puguin ensinistrar o, millor dit, perquè els puguin “entendre”.

Els amos de gossos que han participat a la reunió, provinents del Baix Guinardó, el Clot de la Mel, Gràcia, Nou Barris i Sant Andreu, han quedat emplaçats a fer còrrer la veu, per tal d’anar fent crèixer el gruix de la plataforma.

Barcelona tindrà una platja per a gossos durant l’estiu

Barcelona tindrà una platja per a gossos aquest estiu! L’Ajuntament de Barcelona habilitarà un espai de 1.200 metres quadrats de la platja de Llevant per a gossos durant aquest estiu 2016. Finalment, mesos de mobilització i conscienciació per part de molts col·lectius, d’entre ells Tincungos, ha donat els seus fruits. La normativa només autoritzava la presència de gossos a la platja fora de la temporada de bany. Concretament hi tenien l’accés prohibit durant la setmana santa, així com tots els caps de setmana d’abril fins a l’octubre i qualsevol dia des de l’1 de juny fins el 16 de setembre.

L’anunci ha arribat de la pròpia tinenta d’alcalde d’Ecologia, Janet Sanz, durant la presentació de l’estat en què es troba el desplegament de la polèmica Ordenança de Protecció i Tinença d’Animals. En aquesta ordenança, aprovada el 2014 pel govern convergent de Xavier Trias, s’obliga a portar els gossos lligats pel carrer, un punt que no s’ha aplicat perquè abans calia habilitar àrees d’esbarjo a tots els districtes.

Actualment a Barcelona hi ha 107 espais per a gossos, que sumen gairebé 33.000 metres quadrats. S’ha de tenir present que l’ordenança preveu que cada districte tingui una zona de més de 700 metres quadrats, cosa que la ciutat està lluny de complir. Per ara les zones”prioritàries” de nova creació seran al parc de la Barceloneta, Letamendi, Priorat, Jardins de Bacardí, avinguda Vallcarca, Coll i Alentorn, Via Favència, Ferran Junoy i parc de Sant Martí. En aquest sentit, s’ha creat la plataforma Espai Gos Barcelona, que vol ser un interlocutor directe amb l’Ajuntament i reclama més i millors espais per a gossos a la ciutat.

Més informació i guia completa de platges per anar amb gossos

Solcant la neu amb el millor amic de l’home

El múixing era una forma de transport en el qual es feien servir gossos de tir i esquís per desplaçar-se per superfícies nevades amb rapidesa que s’ha convertit en un esport cada vegada amb més seguidors.Una activitat que permet gaudir de la natura en un entorn idíl·lic i conèixer les peculiaritats dels gossos nòrdics. La professionalització d’aquest esport amb més competicions que mai ha provocat que ja sigui habitual veure gossos de tirs compostos per encreuaments de races, encara que sempre hi ha múixers que prefereixen seguir utilitzant gossos nòrdics purs. És el cas de Toni Lozano, el múixer de l’empresa Cau de Llops de Port del Comte (Lleida), que disposa d’una vintena de gossos de la raça Siberian Husky, que es poden conèixer en una visita de 50 minuts i que té un cost de només 5 euros. “Són els que més m’agraden i els que simbolitzen l’estampa bucòlica d’aquest transport tradicional”. Lozano, que també competeix en la modalitat de mitja distància de gossos nòrdics, deixa clar que per a ell el més important no és guanyar les carreres en les que competeix: “No tinc un afany competitiu, m’és igual guanyar o perdre, a tot Espanya som només cinc els múixers que vam disputar aquesta modalitat, però hi ha múixer que utilitzen diferents races de gossos per guanyar “.

Lozano anota que els gossos gaudeixen i que en cap cas pateixen corrent: “Genèticament estan fets per córrer, encara que alguns tiren més que altres, el seu cos els demana córrer, el càstig és no sortir, quan estan aturats estan inquiets i quan el trineu arrenca tot és harmonia, els que no surten els tancament perquè no posin tristos, l’arnés és sempre un elemnto positiu perquè significa que estaran amb mi, que correran i que rebran una recompensa a arribar que és menjar carn en lloc de pinso “. Cada gos compleix la seva funció en l’equip. El de davant és el gos líder (lead dog), el que destinin més instint de córrer i el que interpreta les ordres del guia. Darrera seu van gossos joves que aprenen a ser líders o gossos grans que ensenyen als que ocuparan el seu lloc. Són els anomenats “swing dogs”.En tercera línia es troben els “team dogs”, dels quines depèn la tracció, i finalment tanquen la comitiva els “wheel dogs”, que són els més forts i els que estan més a prop del trineu perquè aguanten més pes.

Més resistents que veloços
El múixing és una activitat que gestionen empreses i no les pròpies estacions d’esquí perquè es tracta d’un sector molt especialitzat i tan específic que no els compensa portar la seva gestió. És per aquest motiu que es posen en contacte amb empreses com Cau de Llops perquè s’encarreguin d’oferir aquest servei. En aquest sentit, Cau de Llops posa a disposició a l’estació de Port del Comte dels usuaris un circuit d’iniciació amb un recorregut de 2.5km que poden fer 2 o 3 persones en funció de l’altura i del pes. Per als més aventurers, Cau de Llops ofereix un circuit de 10 km que dura unes tres hores en què un mateix pot agafar les regnes del trineu en un tram: “El passatger es posa darrere meu primer i després condueix ell” explica el múixer , que revela que “la velocitat mitjana és de 15km / h, encara que poden arribar a córrer el doble, malgrat que són més resistents que veloços”.Lozano, que admet que la relació amb els seus gossos és el que més li captiva d’aquest esport, explica que és una activitat en auge: “Pirena, que ja no es fa per falta de pressupost, va posar les bases per a divulgar aquest esport i l’eclosió dels runners ha fet la resta perquè comencen a córrer amb un gos fent canicross i van adquirint-ne més per anar amb bicicleta o tricicle fins a arribar al múixing, que és l’evolució natural”. Ell mateix ha dut a terme aquest recorregut vital quan fa deu anys va començar a practicar canicross. “Fa sis anys que faig múixing i he passat de tenir un gos a tenir-ne 18”. La promoció de la Generalitat de l’après ski per donar a conèixer la variada oferta d’oci quan tanquen els remuntadors també contribueix a l’increment de la demanda: “Estem molt a prop de Barcelona i el múixing funciona molt bé, però tot depèn de la neu, la temporada passada va ser nefasta i aquesta en canvi està sent molt bona i les reserves són constants”.

La Vall d’Aran, Andorra i la Vall de Tena, les alternatives
Amb el tancament de l’empresa Múixing a la Carta, que oferia els seus serveis a la comarca de la Cerdanya, el Port del Comte i la Vall d’Aran són els únics llocs a Catalunya on es pot practicar aquesta activitat. A la vall occitana, l’empresa Montgarri Outdoor ha dissenyat diferents excursions per descobrir els seus bells paratges de dia i de nit. Sí, sota la llum de la lluna, els usuaris que així ho desitgin poden gaudir d’una excursió nocturna amb parada al poble abandonat de Montgarri per obrir la gana abans d’un suculent sopar al refugi Amics de Montgarri. Una sortida que també es pot fer de dia tornant al Pla de Beret amb la posta de sol.

Algunes empreses catalanes operen a Andorra perquè com remarca Lozano “és on hi ha més neu i turistes”. La catalana Roc Roi és una d’elles i té la seva base d’operacions a l’Estació de Grau Roig, que forma part de Grandvalira, el domini esquiable més gran dels Pirineus amb més de 200 km. Els recorreguts al Principat estan marcats en els circuits de Riba Escorxada (Grandvalira-El Tarter) i al Centre d’Activitats d’Aventura (Grandvalira-Grau Roig). Els trineus tenen cabuda per a dues persones i poden ser conduïts per un guia o per un mateix com en els altres casos.

Al Pirineu aragonès, els interessats també tenen l’oportunitat de passejar en un trineu tirat per gossos nòrdics. Concretament a La Partacua, a la Vall de Tena (Osca), on fa sis anys que Tena Park ofereix aquest servei.

Article escrit per Xavi Tedó

 

Articles relacionats: 

Les millors escapades amb el teu gos a prop de Barcelona

Vols córrer amb el teu gos? Segueix aquests consells!

 

Guanyadors dels I Premis Benestar Animal: Renfe, la pel·lícula Truman i el gos de teràpies Tango

La pel·lícula espanyola ‘Truman’, el gos de teràpies Tango i Renfe Rodalies han estat els guanyadors de la primera edició dels Premis Benestar Animal, creats pel Col·legi de Veterinaris de Madrid (COLVEMA).

Aquests Premis Benestar Animal han estat ideats per reconèixer la tasca de persones, institucions i empreses en el foment del benestar i la qualitat de vida dels animals, juntament amb promocionar els beneficis que aporta la companyia de mascotes.

En aquesta primera edició Col·legi de Veterinaris de Madrid ha decidit lliurar el Premi ‘Persona compromesa amb el benestar animal’ a Marta Esteban, productora de la pel·lícula ‘Truman’, dirigida per Cesc Gay i protagonitzada per Ricardo Darín, Javier Cámara i el gos Troilo , que dóna vida a Truman. Els veterinaris han volgut reconèixer aquesta pel·lícula per la gran sensibilitat amb la qual explica el vincle emocional que arriba a existir entre una persona i la seva mascota, per com tracta el benestar animal i la seva importància, i finalment per valorar el paper dels veterinaris en societat .

El premi a la ‘Mascota compromesa amb la societat’ ha estat per Tango, un gos porta desenvolupant des de fa anys realitzant teràpies assistides a l’Hospital de Torrejón de Ardoz. Tango és un pagès que ha participat en tractaments amb persones amb Síndrome de Down, malalts d’alzheimer, gent gran amb depressió involutiva, etcètera.

El tercer premi d’aquest any, ‘Empresa compromesa amb el benestar animal’, ha anat a mans Renfe Rodalies, per ser l’única companyia de transport públic que permet als viatgers desplaçar-se amb les seves mascotes en l’àmbit de la Comunitat de Madrid.
Més informació sobre els premis al web del Col·legi de Veterinaris de Madrid.

La moratòria de Colau ha donat oxigen al conflicte dels gossos a Barcelona

 

El principal repte pels amos dels gossos de Barcelona és col·laborar amb l’Ajuntament a l’hora de definir com hauran de ser els nous espais d’esbarjo per a gossos

L’anunci del nou Govern municipal de donar un any de pròrroga abans de començar a multar als amos de gossos que portin els seus animals sense lligar ha servit per donar oxigen a un conflicte que amenaçava d’enfrontar l’Ajuntament amb els amos dels gossos. Els propietaris de gossos dels diferents barris de la ciutat, que a poc a poc s’estan organitzant per reclamar més espais, respiren una mica més tranquils, però es mantenen “a l’expectativa”, segons paraules de l’Anna, una veïna afectada del Baix Guinardó.

La convivència amb els gossos a la ciutat de Barcelona és un repte que el nou equip de Govern, liderat per l’alcaldessa, Ada Colau, té sobre la taula. El conflicte es va obrir durant l’anterior govern, en mans de CiU, quan el regidor Jordi Martí va decidir agafar el toro per les banyes i comprometre’s a crear 10 grans àrees d’esbarjo per a gossos (una per cada districte). Un cop s’hagués desplegat l’ambiciós pla, es calculava que feia falta un any, havia d’entrar en vigor la prohibició de portar el gos sense lligar. El raonament polític era lògic: fins que no hi hagi suficients espais per als gossos, no podem impedir que corrin lliures pels parcs. Però l’anterior govern no va destinar ni un sol euro per construir noves àrees d’esbarjo, de manera que no ha complert la seva part del compromís. És en aquest context, que el Govern d’Ada Colau va decidir ampliar un any més la moratòria abans de començar a sancionar.

Tot i l’oxigen que ha aportat l’ampliació de la pròrroga, els amos dels gossos de la ciutat de Barcelona saben perfectament que en els propers mesos es prendran decisions importants i que cal estar organitzat perquè l’ajuntament tingui en compte les seves exigències. Als diferents barris de la ciutat estan començant a constituir-se col·lectius per defensar els seus drets. Hi ha exemples a Les Corts, el Guinardó, l’Eixample, Gràcia, etc. Les necessitats que reivindiquen són molt similars: reclamen més espais per als gossos i més grans. I els conflictes amb què es troben també: a molts veïns no els sembla bé que les poques zones públiques que hi ha a la ciutat es destinin als gossos. La polèmica està servida. La pressió ja ha començat. A Les Corts han entregat més de 1.000 signatures per demanar un espai a la Maternitat per a les seves mascotes i al Guinardó els amos dels gossos ja han redactat i presentat un projecte per fer-se seu els Jardins d’Hiroshima.

L’any 2016 serà fonamental per establir quina relació han de tenir els animals de companyia amb la ciutat de Barcelona. Des de Tincungos, farem tot el possible per defensar els espais promesos per l’administració i per l’entesa entre tots els actors afectats: l’ajuntament, els amos dels gossos i la resta de ciutadans de Barcelona.