El llop ibèric, inclòs en la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial

Gràcies al treball de les organitzacions conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil, la caça del llop ibèric “sense justificació” estarà prohibida a tot Espanya a partir del 22 de setembre.

El llop ibèric està inclòs a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESPRE), després de la publicació avui al BOE de l’ordre ministerial que modifica el desenvolupament d’aquest llistat. L’ordre ha rebut l’aval del Consell d’Estat que, després d’haver estudiat les al·legacions d’organitzacions conservacionistes i governs autonòmics, ha considerat que la decisió d’incloure el llop al LESPRE està suficientment motivada, compta amb una base científica sòlida i respon al principi de precaució. L’ordre entrarà en vigor de manera immediata i unificarà els criteris de protecció de l’espècie a tot el país.

L’associació Lobo Marley ha celebrat així la inclusió del llop al LESPRE: “Avui comença una nova etapa en la història de la conservació del llop. Aquest és el resultat d’anys de treball de molts conservacionistes i de la pressió del conjunt de la societat civil que ha expressat de manera clara la seva exigència d’una protecció més efectiva per a aquesta joia de la nostra fauna”.

L’ordre ministerial fa extensiu a totes les poblacions de llops del país el mateix nivell de protecció amb què fins ara només comptaven les rajades radicades en territoris a sud del Duero. La inclusió del conjunt de poblacions de llop al LESPRE que ara queda sancionada respon a la importància de l’espècie com a patrimoni cultural, científic, així com pels serveis ambientals que produeix la presència d’aquest carnívor en els ecosistemes, i va rebre el suport de la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat en la reunió del 4 de febrer passat.

La decisió compta també amb el suport de l’informe d’avaluació del Comitè Científic emès el 2020, que entén que l’estancament de la població de llop ibèric observat en els darrers anys s’ha produït a conseqüència de l’elevada taxa de mortalitat no natural que suporta l’espècie, motiu pel qual el seu estat de conservació entra dins de la categoria de desfavorable inadequat-U1. Per tant, és “necessari promoure un canvi en el model de gestió que les comunitats autònomes afectades han aplicat fins a la data”.

D’aquesta manera, a conseqüència del canvi d’estatut jurídic de les poblacions de llop situades a nord del Duero, aquestes deixaran de ser considerades objecte cinegètic en aquelles comunitats que fins ara autoritzaven la seva caça i les mesures de control de l’espècie passaran a tenir caràcter excepcional.

Únicament podran ser autoritzades captures i extraccions de manera justificada quan totes les mesures de prevenció s’hagin revelat ineficaces; amb la garantia científica que no comprometran el bon estat de conservació de l’espècie i davant l’evidència de danys importants o recurrents en l’activitat ramadera.

La seva inclusió en el llistat permetrà que el sistema de protecció de l’espècie sigui uniforme a tot el territori. Al mateix temps s’homogeneïtzaran les mesures preventives, les indemnitzacions i els processos de control de l’espècie que s’adoptin per evitar i pal·liar els danys provocats a la ramaderia per les rajades de llops. Finalment, la iniciativa equipara la normativa espanyola amb la de majoria de països del seu entorn, en els quals l’espècie està estrictament protegida.

L’associació Lobo Marley ha comunicat que “Aquest és un pas de gegant, però no és la fi del camí. La protecció estricta del llop al sud del Duero no ha evitat que l’espècie s’extingís en els seus nuclis reproductors d’Andalusia i Extremadura davant la passivitat, quan no complicitat, de les administracions. Estem preparats per seguir lluitant fins que la nostra fauna salvatge, sota el paraigua del seu màxim regulador, el llop ibèric, obtingui el respecte que es mereix. Llop Viu!”.

FAADA prendrà mesures legals contra l’Ajuntament de El Campello per no incoar expedient sancionador davant la tinença irregular de la ximpanzé Suzie

La ximpanzé Suzie, que feliçment ha pogut ser traslladada a la Fundació MONA, va estar captiva i privada de la seva llibertat i benestar de manera continuada a causa de la desídia de les autoritats.

Suzie és una ximpanzé d’uns 40 anys, propietat d’una família belga dedicada al món del circ. Des de molt petita va participar en espectacles circenses amb el seu company Jimmy i altres animals propietat de la família. Quan el circ familiar va tancar l’any 1995, tots els animals van ser traslladats a la finca que els seus propietaris tenien a El Campello, Alacant.

En aquest municipi costaner alacantí han viscut els animals tancats en gàbies, sense poder manifestar comportaments naturals com comunicar-se, empolainar-se, construir nius per dormir i descansar, enfilar-se, desplaçar-se, seleccionar la seva dieta i, sobretot, i el més important per a un primat: socialitzar-se.

L’any 2010 organitzacions nacionals i internacionals com FAADA i APP Primadomus van intentar que els animals fossin lliurats a santuaris i centres de rescat. Van visitar a la propietària en diverses ocasions i van aconseguir que un voluntari fes enriquiment ambiental als primats per donar-los una mica més de qualitat de vida i comoditat, però no es va aconseguir la cessió dels animals.

Fa uns mesos, arran d’una trucada d’AAP Primadomus a Fundació MONA, es va saber que la propietària havia mort i que a la casa només quedava Suzie, que ara estava en mans de la filla de la seva antiga propietària. El seu company Jimmy havia mort l’any anterior i no es va aconseguir saber què havia passat amb la resta dels animals que quedaven allà: un papió, un mangabei negre, un kinkajou, un lèmur vermell i diverses espècies de lloros i papagais.

Suzie vivia en la més absoluta solitud en la gàbia que un dia havia compartit amb el seu company Jimmy. I la soledat representa el més cruel tipus de maltractament per un primat, animal el qual la seva estructura social és reconeguda com una de les més complexes en el món animal.

Durant els últims mesos, la Fundació MONA va intentar aconseguir la cessió de Suzie i portar-la al seu centre de rescat, parlant amb els seus propietaris i les autoritats competents: Seprona, Ajuntament i Ministeri de Transició Ecològica. D’altra banda, FAADA va estar pressionant, presentant denúncies per incompliment de la normativa d’aplicació: manca de nucli zoològic, manca de llicència per a la tinença d’animals potencialment perillosos i falta de benestar.

Arran d’això, la Conselleria va dur a terme una inspecció amb un veterinari extern especialista en primats i altres animals salvatges, i una veterinària de l’OCA d’Alacant. Les seves conclusions van indicar que Suzie no tenia els mínims estàndards de benestar i hauria de decomissar-se per incomplir la llei de protecció d’animals de la Comunitat Valenciana o l’ordenança d’animals de El Campello.

Malgrat les greus irregularitats, l’Ajuntament de El Campello, organisme competent per decomissar i sancionar, va obviar completament les seves obligacions i no va incoar cap expedient sancionador. No obstant això, gràcies a la pressió i a la negociació, s’ha aconseguit la cessió de Suzie a la Fundació MONA, i l’animal va ser traslladat al seu centre el passat divendres 17 de setembre.

Anna Estaran, advocada de FAADA, indica: “Des de FAADA ens alegrem enormement que Suzie hagi estat lliurada a una entitat que pot oferir-li el benestar que necessita, però no podem oblidar tot el que ha estat patint durant anys i que qui el va privar de la seva llibertat no tindrà cap tipus de càstig. Per això, ara que Suzie està en un lloc millor, denunciarem a l’ajuntament per no haver evitat aquesta situació quan tenia coneixement d’això des de feia temps. Hem de parar la tinença d’animals salvatges per part de particulars col·leccionistes”.

El nou Pla Educatiu del Zoo de Barcelona generarà experiències per conscienciar i educar sobre la biodiversitat

Les activitats del nou Pla Educatiu del Zoo es vinculen de manera especial amb la fauna autòctona i amenaçada, mitjançant una metodologia vivencial i continuada amb la incorporació de les noves tecnologies.

El Zoo de Barcelona reunirà el pròxim 18 de setembre a docents d’arreu de Catalunya per fer-los partícips del nou Pla Educatiu del Zoo per al curs 21/22, vinculat als valors del Nou Model de Zoo i basat en el currículum escolar i les competències bàsiques del sistema educatiu.

El pla té com a objectiu generar experiències educatives mitjançant una metodologia vivencial i continuada, amb la incorporació de les noves tecnologies. El director del Zoo, Sito Alarcón, i el cap de Conservació i Coneixement, Juli Mauri, presentaran un nou programa que representa un pas més en el projecte de transformació cap al Zoo del futur.

Amb aquest nou pla, el Zoo es posa a disposició dels docents perquè, a través de les activitats planificades, puguin aprofitar l’expertesa en matèries com la zoologia, la biologia, l’ecologia, la conservació de la biodiversitat i el benestar animal, de tots els professionals que hi treballen. Els temes específics de les activitats estan vinculats, especialment, a la fauna autòctona i amenaçada, el que té un gran interès a l’hora de complementar la feina que es realitza a l’aula.

Consta de 20 experiències per a totes les edats, algunes centrades exclusivament en un nivell educatiu concret, però moltes d’elles s’han adaptat perquè puguin ser realitzades per alumnes de diferents nivells. Així, hi ha 4 destinades a l’Educació Infantil; 16 per als diferents cicles de Primària, 14 dedicats als alumnes d’ESO i 8 per a Batxillerat.

En destaca la nova experiència “Animals en perill”, enfocada als tres nivells educatius, on s’exposen les diferents causes que han portat a moltes espècies a estar properes a l’extinció, incidint en aquelles causes per l’ésser humà, explicant la fragilitat i complexitat dels seus ecosistemes i a la vegada exposant un missatge positiu sobre la possibilitat de revertir la situació si tots ens hi impliquem. És una experiència immersiva que es realitza al mateix Zoo i que incorpora un suport digital interactiu per aprendre de manera lúdica i mentre es treballa en equip.

A més d’incorporar noves experiències, aquelles que històricament han estat més treballades per les escoles també s’han actualitzat, com és el cas del taller ‘Invertebrats’, que comptarà a partir d’ara amb la possibilitat d’observar animals i aprendre de manera directa dels animals vius al Pavelló d’Invertebrats, que s’inaugurarà properament.

L’Escola del Zoo ha incorporat nous recursos i metodologies per a transformar les activitats en experiències inclusives per a tothom, adaptant-se a les necessitats dels centres i a la realitat de cada moment, amb la possibilitat de traslladar-se a les escoles, com s’ha anat realitzant durant els últims mesos a causa de la pandèmia. S’ha treballat en fer realitat una proposta que incorpora la tecnologia per permetre accedir-hi de manera online, amb activitats digitals i aprenentatge a través de gamificacions.

El Pla educatiu es complementa i s’acompanya d’un pla de formació continuada en matèria d’educació ambiental, de fauna i sostenibilitat per a l’equip d’educació del Zoo, amb la voluntat que els professionals de la casa estiguin capacitats per oferir la millor educació ambiental possible, en especial pel que fa a la conservació de la fauna amenaçada i els seus hàbits.

Infozoos demana el cessament de les interaccions directes entre animals salvatges i visitants en els zoos espanyols

La Coalició ha demanat a la ministra de Transició Ecològica que recomani a les comunitats autònomes que impedeixin el contacte directe entre animals salvatges i públic en qualsevol context dins dels zoos.

La Coalició Infozoos (ANDA i FAADA) s’ha dirigit a la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITERD) per sol·licitar que en la seva funció de coordinació de l’aplicació de la llei de zoos 31/2003 demani a les comunitats autònomes que en les inspeccions per autoritzar, renovar o comprovar el bon funcionament de les instal·lacions zoològiques, s’exigeixi que els zoos no ofereixin activitats que impliquin el contacte directe i la interacció entre animals salvatges i públic visitant.

Segons ha informat aquesta coalició, en aquest tipus d’activitats, principalment dirigides als nens, inclouen sessions fotogràfiques o de “Toca-Toca” en què els animals salvatges van passant de mà en mà. A més, de vegades es treu als animals salvatges de les seves instal·lacions per traslladar-los a les zones comunes i en altres ocasions és el públic el que s’introdueix en el recinte dels animals per interactuar amb ells.

InfoZOOS explica en un comunicat que aquestes accions suposen tergiversar i incomplir amb la mateixa llei de zoos (Llei 31/2003) ja que en aquesta es demana que els zoos continguin una càrrega pedagògica dirigida cap a l’educació en valors de conservació d’espècies. Les activitats d’interacció i contacte directe amb els animals actuen just en sentit contrari en l’oferir una imatge distorsionada i errònia que els animals salvatges volen ser acariciats i abraçats per les persones. Aquesta creença porta al desig del públic d’adquirir un exemplar d’aquesta espècie o similar per tenir de “mascota” a casa, concepte que va en contra de l’objectiu conservacionista.

D’altra banda, tal com comenten ANDA i FAADA, la promoció d’un contacte directe entre animals i visitants en un zoo augmenta exponencialment els riscos de seguretat per als visitants, especialment quan es fa ús de determinades espècies que per les seves característiques físiques poden considerar potencialment perillosos. També incrementa el risc sanitari tant dels animals com dels éssers humans. La recent pandèmia ens ha demostrat que els contactes directes entre animals salvatges i públic, en comptes d’incentivar-se, s’han de mantenir en els mínims possibles.

De fet, la Guia d’Aplicació de la Llei 31/2003 publicada l’any 2006 pel llavors Ministeri de Medi Ambient, indica expressament que els zoos no haurien d’organitzar sessions fotogràfiques ni cap altre tipus d’activitats que, com les aquí exposades, s’allunyin de l’únic i autèntic paper que té el zoo en la nostra societat: la conservació de les espècies i l’educació en valors conservacionistes.

Segons Albert Díez, portaveu d’Infozoos: “Els zoos poden, i deuen, ser una eina per a la conservació d’espècies i de difusió de valors conservacionistes. Tot el que no actuï en aquest sentit ha de quedar al marge de qualsevol zoo. Les sessions fotogràfiques o l’oferta de “tocar” als animals salvatges pertanyen més a un concepte obsolet de “casa de feres” que a un zoo que es preï com a tal”.

La xarxa respon i surt en defensa del santuari de gossos de Valls

La responsable d’Empathia va fer una crida per demanar ajudes i voluntaris i ha rebut moltes propostes: “Estic impressionada”.

Els ‘iaios’ han tingut molta sort. La crida per xarxes socials que va fer la Montse Bou, responsable del santuari Empathia de Valls, ha donat els seus fruits. “Estic impresionada. No tinc paraules”, explica per telèfon. En pocs dies el correu electrònic i el telèfon han rebut oferiments de gent de tot Catalunya per venir a donar-li un cop de mà. “Fins i tot ha vingut una noia de Girona, que es va quedar a passar el cap de setmana”, diu amb emoció. I és que, aquest cop, la Montse estava “preocupada” i patia per ella i pels 22 gossos que cuida cada dia. Tots son vellets i alguns pateixen malalties.

“Arribo a fer el que és indispensable per a ells, però no arribo a més”, lamenta. Des de fa temps, la Montse pateix hipotiroïdisme i també té problemes d’anèmia. “Sempre he estat molt activa i em costa veure’m així”, reconeix. La Montse i els ‘iaios’ estan de lloguer en una finca gran de la capital de l’Alt Camp. El projecte va néixer fa cinc anys, després que aquesta arquitecta barcelonina decidís canviar de vida. Empathia es una associació sense ànim de lucre i funciona gràcies a les donacions privades. No rep cap subvenció pública. És un exemple més (i per desgràcia n’hi ha milers) de com les persones més sensibilitzades procuren, amb grans sacrificis, posar una mica de llum i d’esperança allà on no arriba l’administració pública. I la Montse ha aconseguit que Empathia sigui “una llar per als gossos grans i malalts”.

La Montse Bou amb el Trasto, el gos amb qui va iniciar el projecte Empathia

Tenir cura dels animals que ja son vellets requereix molta força anímica. “Els darrers anys n’hem enterrat tres cada dos mesos”, explica. Segons assegura, si es va embolicar amb aquest projecte és perquè té mecanismes per protegir-se. “És terrible, però compensa”, defensa i afegeix: “Quan veus gossos que mai han estat en braços de ningú…”. Tot i tenir l’estratègia per superar les defuncions que acompanyen els santuaris, quan recorda el Trasto, el gos amb qui va iniciar aquest projecte (a la fotografia), encara se li trenca la veu. “Era especial”, diu.

A causa de tanta feina i de l’estat de salut de la Montse, Empathia ha tremolat una mica a la fi d’aquest estiu però, de moment, la solidaritat de la xarxa ha funcionat. “Ha començat ha venir gent… molts venen de Barcelona”, destaca i també de la comarca que, al final, son els que, per proximitat, poden oferir una ajuda més continuada, que és el que necessita el projecte.

Qui vulgui ajudar ho pot fer amb donacions a través de bizum al 690804576 o també per Paypal al correu pempathia@gmail.com. També podeu ajudar dedicant hores de feina per tenir cura dels animals i de l’espai. Si podeu esgarrapar algunes hores us animem a escriure-li un missatge i a col·laborar perquè Empathia continuï sent un santuari on els gossos puguin acabar les seves vides amb el carinyo i la dignitat que mereixen.