Denuncien la Generalitat per presumpte incompliment de la normativa que protegeix els gossos dels caçadors

Le entitats FAADA, Ecologistes en Acció, AnimaNaturalis, Fundació Fauna, ADDA, DEPANA, AVDA i Lex Ànima, denuncien a la Direcció General de Medi Natural i Biovidersitat de la Generalitat de Catalunya.

Després que el 30 d’abril de 2020 s’aprovés l’increment dels imports de les sancions regulades a la Llei de Caça en l’àmbit territorial de Catalunya a través de la publicació de la Llei 50/2020, de 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient, el col·lectiu de caçadors, a través de les seves associacions i federacions, va denunciar públicament que aquesta modificació s’havia aprovat sense consultar-los. Com a resposta a aquest fet, immediatament van anunciar una vaga indefinida.

La reacció, tant el Departament de Territori i Sostenibilitat com el d’Agricultura i Ramaderia va ser mantenir diverses reunions amb el col·lectiu per tal “d’aclarir el règim d’infraccions existents i modular, en cas que sigui necessari, aquelles que hagin pogut quedar desproporcionades” tal com es reconeixia a la carta enviada pel Molt Honorable President Quim Torra i Pla al President de la Federació de Caça.

Paradoxalment i de forma inaudita, les peticions de reunió que des de les entitats en defensa dels animals i la natura es van realitzar a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, no només no van ser ateses sinó que, sense cap justificació, des de la Generalitat de Catalunya, s’estenien nous privilegis al sector de la caça, en aquest cas a través d’unes instruccions signades pel Director General del Cos d’Agents Rurals i pel Director General de Polítiques Ambientals del Medi Natural, en els que es reinterpreta la normativa de caça de manera contraria a la Llei per donar més privilegis al col·lectiu. Tant és així que, aquests dos documents, que suposen una reinterpretació de la normativa que no garanteix el benestar dels animals i que contradiu la legalitat vigent, es van fer arribar al Cos d’Agents Rurals encarregats de fer-la complir a través de l’aixecament d’actes per infracció.

Així doncs, els documents fan una interpretació de la normativa vigent que, lluny de prevenir l’abandonament i la tinença irresponsable d’animals emprats per a la caça, beneficia el col·lectiu en aquest sentit:

  • Es permet mantenir fins a 20 gossos de més de 8 mesos i un nombre indeterminat de cadells sense necessitat d’estar inscrits en el registre de nuclis zoològics. Aquesta interpretació contravé la finalitat d’assegurar la protecció i el manteniment en condicions adequades dels animals acollits en centres com a gosseres esportives, centres de cria, residències o refugis tal com indica la pròpia Ordre del 28 de novembre de 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, per a la creació del registre de nuclis zoològics. Com a resultat els gossos es trobaran en llocs que no tindran l’obligació de comptar amb les condicions mínimes (sanitàries, ambientals, etc.) exigides als nuclis zoològics a Catalunya i tampoc es podrà executar el control sobre l’estat de benestar en el qual es troben els animals en aquests indrets.
  • Permís per utilitzar gossos de races considerades potencialment perilloses a les batudes, quan la llei que regula la seva tinença no permet que en espais públics circulin sense morrió o amb corretja de més de 2 metres.
  • Es fa una interpretació del que es considera maltractament animal i del que no, adaptada als gossos utilitzats per a la caça.
  • Es permet l’amputació d’orelles i cues “per motius científics o de maneig” justificant-ho amb informes veterinaris que recolzin aquesta practica que ha estat prohibida pel Conveni Europeu sobre la protecció dels animals de companyia signat per Espanya al 2015.

Les organitzacions consideren que realitzar una interpretació jurídica contraria a la Llei i remetre-la a aquells que l’han de fer complir, podria ser susceptible de delicte ja que amb la seva actuació, està generant un greu perjudici en el benestar animal i en la persecució d’il·lícits administratius o inclús penals.

Per aquest motiu, les entitats s’han unit per denunciar davant de la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona aquests fets que consideren molt greus. Al mateix temps reclamen que la Generalitat desestimi aquests privilegis que ofereix unilateralment a un sector que de forma reiterada manifesta una manca de sensibilitat en l’ús de gossos, una gran amenaça per la fauna i la gestió sostenible del medi natural així com la perillositat que també representa per a les persones. Recorden que el passat 2020 hi ha hagut 605 víctimes de les que 51 han mort a Espanya com a conseqüència de l’activitat cinegètica.

Les organitzacions en defensa dels animals i la natura de Catalunya afirmen amb contundència que les actuacions del Departament de la Generalitat no són equànimes, doncs afavoreixen, un cop més, al sector de la caça, perpetuant una trajectòria repetitiva que torna a quedar al descobert d’una manera rotunda. Aquest actitud de favoritisme, contradiu el sentit popular de la immensa majoria de la població i el sentit de justícia i independència. La baixada importantíssima que han tingut les llicències de caça a Catalunya en els darrers temps es la més clara evidencia. Demanen a la Fiscalia de Medi Ambient que investigui i actuï amb diligència per evitar que des de la Generalitat es contradigui la normativa vigent que protegeix els animals.

La Guàrdia Civil deté el responsable d’un viver de gossos i un veterinari per tallar-los les cordes vocals

La Guàrdia Civil ha intervingut prop de 500 gossos d’un viver il·legal de Granada dels quals deu d’ells mostraven símptomes clars que els havien tallat les cordes vocals.

La Guàrdia Civil, en el marc de l’operació Taciturno desenvolupada a Granada, ha procedit a la detenció del responsable d’un viver de gossos del municipi de Santa Fe i d’un veterinari que havien mutilat a deu gossos que tenien a la venda tallant-los les cordes vocals. En l’operació s’han intervingut prop de 500 gossos de diferents races.

Aquesta operació està relacionada amb les investigacions desenvolupades el 21 de novembre passat a Vegas del Genil, on agents del Servei de Protecció de la Naturalesa van descobrir un viver clandestí on també els tallaven les cordes vocals als gossos de raça pomerania i bitxón maltès.

En aquesta operació, els agents van descobrir un viver de gossos en el qual hi havia noranta-vuit peluts de diferents races: canitxe, pomerania, xihuahua, bitxón maltès i spitz, aparentment ben cuidats i en bon estat de salut, però la realitat és que alguns d’ells no podien bordar perquè els havien tallat les cordes vocals.

Després de continuar amb la investigació, els agents de Seprona van descobrir d’una banda, que alguns dels gossos intervinguts pertanyien o havien pertangut a un viver de Santa Fe, i d’altra banda, que el criador clandestí havia treballat abans en aquest viver.

Al conèixer aquestes dades, els agents van decidir inspeccionar el viver de Santa Fe juntament amb tres inspectors veterinaris de l’Oficina Comarcal Agrària d’aquesta última localitat, descobrint així 479 gossos de diferents races, deu dels quals mostraven símptomes clars que els havien tallat les cordes vocals.

Els gossos sospitosos d’haver estat mutilats van ser traslladats a una clínica veterinària de Santa Fe perquè fossin examinats pel veterinari titular i es comprovés si havien estat cordectomitzats. Els informes van determinar que als deu gossos examinats els havien tallat les cordes vocals.

Cal destacar que la cordectomia és una pràctica quirúrgica que requereix anestèsia general, coneixements exhaustius d’anatomia, cirurgia i de farmacologia i que si no està duta a terme per un veterinari i amb un cap terapèutic es tracta d’una pràctica d’intrusisme professional i de maltractament animal.

D’altra banda, la Guàrdia Civil ha descobert que a 21 gossos els havien implantat el microxip d’altres gossos. Aquesta pràctica té com a objectiu donar cobertura legal als animals de procedència desconeguda i aquest procés només pot realitzar-lo un veterinari.

Als presumptes autors se’ls imputen 10 delictes relatius a la protecció de la flora i la fauna per maltractament animal i 21 delictes de falsedat documental. A més, al propietari del viver se li imputa un delicte d’intrusisme professional al descobrir que havia exercit pràctiques veterinàries sense poder fer-ho. Els gossos intervinguts han quedat a disposició judicial en les pròpies instal·lacions del viver.

La caça del llop ibèric serà prohibida a Espanya

La Comissió per al Patrimoni Natural del Ministeri ha aprovat la inclusió del llop en el llistat d’espècies de protecció especial. La prohibició de la caça d’un dels principals depredadors de la Península Ibèrica suposa una victòria històrica per a tots els amants dels animals.

La caça del llop ibèric serà prohibida a tot Espanya. La Comissió estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat ha aprovat la inclusió del llop en el llistat d’espècies de protecció animal després d’una votació extremadament ajustada: nou vots a favor, vuit en contra i tres abstencions. Aquest acord comporta un gran èxit per a tots els amants dels animals: la prohibició de la caça d’aquest majestuós depredador en tota la Península Ibèrica.

Animalados ha parlat amb Luis Miguel Domínguez, President de l’Associació Lobo Marley, qui s’ha mostrat molt orgullós d’aquesta gran victòria “La naturalesa ha fet història. S’ha fet justícia amb el llop ibèric i amb el país, perquè ara sí que es pot dir que Espanya és moderna a través de la conservació de la natura. En el moment en què el govern ha decidit agafar l’assumpte i portar-lo cap a una nova legislació s’ha pogut fer justícia. El llop per fi serà respectat de manera legislativa pel govern d’Espanya”.

La proposta, que havia estat presentada pel Ministeri per a la Transició Ecològica, ha comptat amb els vots a favor de Catalunya, Balears, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, la Rioja, Melilla i del Govern. Van votar en contra Castella i Lleó, Galícia, Astúries, Cantàbria, Andalusia, Madrid, la Regió de Múrcia i el País Basc. Navarra, Ceuta i la Comunitat Valenciana van ser les tres comunitats autònomes que es van abstenir.

Sobre l’ajustat resultat de les votacions, Luis Miguel Domínguez ha assenyalat que “L’equació blau i vermell que s’utilitza en matèria política per identificar dos bàndols també s’ha mostrat en aquesta votació, on ha semblat una qüestió d’esquerres i dretes. Afortunadament, el govern ha estat responsable i ha decidit protegir i defensar el nostre patrimoni natural. Brussel·les està darrere de tot això, ja que ha cridat l’atenció a Espanya pel tema del llop, extingit en llocs com Andalusia, un fet que suposa una desgràcia causada per la falta de professionalitat”.

És important recordar que la caça del llop ibèric ja estava prohibida a les comunitats autònomes de sud del riu Duero, on l’animal està catalogat com a espècie d’interès comunitari. Gràcies a la votació de la comissió de Patrimoni Natural del Ministeri, el llop ibèric passarà a estar protegit a tot Espanya, una realitat que ja existeix en altres països com Portugal.

Les regions de nord del riu Duero ja han mostrat la seva disconformitat davant aquest acord. Aquests territoris, en els quals habiten més del 90% de les poblacions de llop ibèric d’Espanya, consideren que la presència descontrolada d’aquests depredadors suposa una gran amenaça per a la ramaderia. Els grups ecologistes, per la seva banda, aposten per “fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia” evitant els atacs a la ramaderia amb mètodes que no suposin la mort ni el dany del llop ibèric.

El President de l’Associació Lobo Marley, en referència a les queixes de les regions de nord del Duero sobre l’amenaça que suposa el llop per al bestiar, ha recordat que “L’any passat, Castella i Lleó, que diu que té molts atacs de llop ibèric, va dirigir 45.000 euros a pagaments per danys de llop. Aquesta quantitat de diners és la que es gasta la Junta en els canapès quan per exemple s’inaugura un museu. La ramaderia afectada pel llop no arriba ni a l’1%, aquesta és la realitat. Amb aquestes dades no cal matar ni un sol llop, l’únic que cal fer és deixar-los tranquils”.

Ecologistas en Acción ha mostrat la seva satisfacció per aquesta decisió a través de les seves xarxes socials i ha instat “a les comunitats autònomes de nord del Duero a que des d’avui mateix deixin de matar llops, que es persegueixi la seva caça il·legal i que col·laborin amb ramaderes i ramaders en fomentar la coexistència entre el llop i la ramaderia”.

Luis Miguel Domínguez, lluny de conformar-se, ha apuntat que “Cal seguir lluitant per aconseguir la protecció estricta del llop. Després d’aquesta gran victòria, el següent pas és aconseguir que el llop prosperi a la Península Ibèrica, perquè la península ho necessita. No hi ha actualment un depredador a la península com el llop ibèric. El llop ibèric ha de moure per Espanya amb total tranquil·litat, com ho fa a Portugal, perquè pugui tornar a colonitzar territoris com Andalusia”.

“Els animals tenen una capacitat d’estimar que no tenim els humans”

 

El Santuari Gaia ha aconseguit rescatar més de 1.500 animals en vuit anys i s’ha convertit en un fenomen social sense precedents. Són molts els internautes que coneixen la saviesa del bou Samuel o les aventures de la enamoradissa Fabiola, una preciosa ovella de la Rioja. El principal culpable d’aquest fenomen és Ismael López (Sevilla, 1979), que acaba de publicar el llibre Animals com tu, (Duomo Edicions) i que atén Animalados en una entrevista que pretén donar a conèixer una mica millor què hi ha darrere de Santuari Gaia.

Per què els animals rescatats a Gaia són de granja?

Perquè en la societat on vivim ens preocupem molt dels gossos i gats que formen part de les nostres famílies però els animals de granja són els grans oblidats. Fins que hem sorgit els santuaris, quan hi havia un animal de granja que apareixia abandonat la solució que prenien els ajuntaments era matar-los.

Com manteniu el projecte econòmicament?

Amb socis, gent que apadrina algun animal, amb donacions puntuals, amb la venda de marxandatge de la nostra botiga online, amb la venda del llibre … i ja està. Perquè no tenim subvencions ni cap tipus d’ajuda per part de les administracions…

No les teniu perquè no us les donen o és una decisió vostra?

No! No ens les donen. No tenim dret a cap subvenció …

Però com pot ser això?

Doncs … això és el que jo no m’explico.

Heu tingut alguna subvenció en el passat?

No, no, mai n’hem tingut. Hi ha protectores que sí que solen tenir però nosaltres ens dediquem a animals de granja i això és una cosa nova a Espanya i no hi ha cap tipus d’ajuda. I a sobre, nosaltres ens estem fent càrrec dels casos de decomisos que hi ha quan ens avisen les administracions. A vegades ens poden arribar fins a quaranta animals però no ens donen ni euro. A sobre que ens fem càrrec dels decomissos, que és una cosa que haurien de fer les administracions, no ens donen cap tipus d’ajudes.

O sigui, que en qualsevol moment us crida un ajuntament o la Generalitat o el Seprona de la Guàrdia Civil i us demanen que us feu càrrec dels animals que han decomissat gratis?

Si. Ens diuen: «O us els quedeu o els matarem”. I ja està.

Amb quina administració s’hauria de gestionar? Amb la Generalitat?

Doncs no ho sé. Ens han arribat promeses, sempre quan hi ha eleccions, però després mai fan res.

El vostre esforç és titànic, però després de llegir el llibre, la sensació és que el major sacrifici que feu és emocional. No sé si estic parlant amb la persona que ha vist morir a més éssers estimats … Com es gestiona això?

Doncs mira el meu cos ha desenvolupat una malaltia al colon que no para de sagnar cada dos per tres. Així és com ho suporto. He emmalaltit. Això no es pot suportar. Hi ha les pèrdues … però també totes les preocupacions de gestionar un projecte com el Santuari Gaia. Ara per exemple porto tres dies sagnant sense parar … Però què faré? És un projecte que salva vides i has de seguir endavant. És una cosa que parlo molt amb en Coque: al final estem sacrificant les nostres vides per salvar-ne d’altres.

Ismael del Santuario Gaia

De tots els animals que han passat pel Santuari n’hi ha un que és especial…

Samuel. És en Samuel …

Exacte, Samuel. Un toro. Dius en el llibre que era el teu millor amic. Ens pots explicar la història?

Un dia ens van avisar que podíem rescatar un vedell d’una granja lletera, perquè els que neixen mascles a les granges lleteres són enviats directament a l’escorxador perquè no poden produir llet. Quan ens vam presentar allà tenia diarrees amb sang i estava molt malament. Com tampoc el podien enviar malalt a l’escorxador, normalment el que fan és matar-los directament. Vam tenir l’oportunitat d’endur-nos’el. Estava tan malalt que em vaig tirar més d’un mes dormint cada dia amb ell. Era petitó. Tenia quatre dies. I allà es va començar a crear un vincle. També dormíem amb en Coque.

M’estàs dient que en un llit dormíeu en Samuel, tu i en Coque?

Bé … al llit no. A l’habitació, si … A terra. Així que es va criar dins de la casa, com un altre gos o un altre gat dels que teníem a la casa. I això ens va fer veure que no era diferent als gossos i els gats … que les diferències les posem els humans. I és més, Samuel, per exemple, que en aquell temps era un vedell i després es va convertir en un toro, ho entenia tot. Els bous i les vaques són molt conscients de tot. Tenen aquest racionament que els humans només ens atribuïm a nosaltres. Samuel era conscient de tota la feina que nosaltres fèiem al Santuari i ell sabia que si estàvem preparant la furgoneta era perquè anàvem a rescatar a un altre animal i ja se’l veia il·lusionat. I quan tornàvem, el nou rescatat sempre arribava amb por, tremolant … i ell mateix es va adjudicar el treball de calmar-los. Ni tan sols calia parlar. Quan li dèiem ‘ara anirem a veure a fulanito’ ell agafava i anava a veure a aquest animal perquè fins i tot se sabia els seus noms. Als humans ens sembla molt estrany perquè no estem acostumats a conviure amb ells, estem acostumats a explotar-los. Com que Samuel va ser tractat des de primera hora com un igual, el seu comportament va ser més natural, com són ells.

Es nota molt la diferència entre un animal que us arriba petit, com en Samuel, i un que us arriba més gran i amb una motxilla de patiment important?

Si, aquesta és la diferència. Si ens arriben de nadons es desenvolupen de manera més normal, com són ells. Però si arriben d’adults arriben amb aquesta motxilla de maltractament… Molts d’ells sí que superen aquesta por als humans. O més que superar-ho, ens perdonen com a espècie. Aconsegueixen perdonar-nos i tornen a confiar en nosaltres. Però hi ha altres que han estat tan maltractats que no ho aconsegueixen. Jo mateix no hagués estat capaç de superar un maltractament així… crec que els animals tenen una capacitat d’estimar que no tenim els humans.

Serveixi també l’exemple dels gossos, que potser són els animals que més coneixem, i que per molt que un propietari pugui maltractar un gos, ell sempre estarà al seu costat i preparat per a satisfer-lo…

Ells tenen una bondat que nosaltres no tenim.

A més de totes les vides salvades, heu aconseguit augmentar la sensibilitat de moltes persones cap als animals i fins i tot convertir molts d’elles en vegetarianes. Això era volgut o va sorgir natural?

La missió de l’Santuari no era només la de salvar vides perquè a la fi és insignificant salvar un vedell si al mateix moment estan matant a milers i milions de vedells als escorxadors. Així que nosaltres el que volíem era que aquest animal servís com ambaixador de tots aquells animals que no se salven i explicar la seva vida. Crec que aquest ha estat l’èxit de l’Santuari, per això tenim tants seguidors. Abans no se sabia com era una ovella, com era una cabra, un bou … Les barbaritats que diem dels porcs, que si són molt bruts i en realitat és tot el contrari. Quan hem començat a explicar com són de veritat, la gent s’enganxava perquè se sorprenia i els feia pensar.

Sembla que augmenta la sensibilitat cap als animals. Els més joves semblen créixer molt més conscienciats …

Jo crec que això està passant per les xarxes socials. Abans no teníem accés a aquesta informació, només veiem el que ens posaven a la televisió i allà els anuncis pagats per les empreses que exploten els animals et venen la vaca que somriu donant llet… per les xarxes socials, que és on hi ha les noves generacions, al final la informació arriba. Has de tenir el cor molt dur per veure-ho i seguir amb aquest maltractament.

Heu vist gent que arriba a el Santuari i fa aquesta evolució?

Si, si, nosaltres acceptem als voluntaris si compleixen amb les condicions físiques i molts ni tan sols són vegetarians, però al poc temps d’estar al Santuari diuen que ja no poden seguir menjant animals, després d’haver-los mirat als ulls, abraçat…

Ismael abraçant un porc senglar

Tu mateix expliques al llibre que vas fer una evolució semblant …

Jo he estat tota la vida menjant animals i m’encantava el pernil, el formatge … fins que un dia, una taurina em va dir ‘tu molt defensar els toros però bé que et menges les vaques’ i em va fer entrar en una crisi i va ser per aquesta senyora que vaig fer el canvi. Per això no puc dir que mai em creuré millor que algú que mengi animals… jo també ho he fet i em creia que estimava els animals.

Tenint en compte les constants emocions que sentiu al Santuari, en el llibre no s’intueix ni una mica de rancor ni tan sols contra els caçadors …

És que jo no considero als ramaders, ni als taurins ni als caçadors com els meus enemics. Jo no penso que siguin males persones. Jo penso que han rebut una educació diferent, que s’han criat en municipis diferents i que estan acostumats a fer això des de petits. Si jo hagués mamat el mateix que ells estaria fent exactament el mateix que ells.

Creus que aquesta tendència de major respecte animal és una moda o és un pas més en la nostra evolució com a espècie?

No és que hagi arribat per quedar-se, és que va a més. El següent pas evolutiu en l’ésser humà és el veganisme perquè és un pas més cap a l’empatia. És augmentar el nostre cercle de compassió. Tenim el nostre cercle de compassió cap als nostres pares, els nostres germans … i el gos i el gat que formen part de la nostra família. I el veganisme amplia aquest cercle de compassió i permet incloure a aquests animals que maltractem i ens mengem.

El següent pas evolutiu en l’ésser humà és el veganisme”

Per quina raó els lectors d’Animalados haurien de llegir-se el teu llibre?

Si vols conèixer més als animals aquest és el llibre. És un llibre que tracta d’amor, que explica històries d’amor i que l’ajuden a un en el dia a dia. És un llibre que t’ajuda, t’agradin o no els animals, ja que tracta de superació i això a tots ens ajuda.

Al principi ens explicaves els teus problemes amb el colon, però de la manera que parles, sembla que el Santuari et dóna la vida, oi?

Si. Són els meus nens. Ells són els que em donen la força.

 

Jordi Mumbrú

24 entitats animalistes demanen que els animals de Castelló d’Empúries no vagin a la protectora de Figueres

Arran de la marxa de l’associació Progat i Gos, L’Ajuntament de Castelló d’Empúries es planteja aturar la construcció d’un refugi municipal propi per portar els animals a la gossera de Figueres, un espai molt saturat actualment.

24 entitats animalistes han compartit un manifest on han mostrat “La seva profunda decepció i absolut rebuig cap al consistori de Castelló d’Empúries, que ha fet tancar les portes de l’únic refugi d’animals amb cara i ulls de la nostra comarca: Progat i Gos Ampuria, un referent a tot Catalunya”.

A més, les entitats de defensa animal han volgut valorar “Més de vint anys de feina impol·luta, seriosa i compassiva per part de Progat i Gos Ampuria, aportant un enorme valor afegit, no només al municipi sinó també un exemple a seguir per a la resta d’entitats i municipis”.

Les entitats han explicat en el seu comunicat que “Arran del tancament de Progat i Gos Ampuria, l’Ajuntament ha anunciat la imminent signatura d’un conveni amb la gossera de Figueres perquè sigui aquest el destí dels animals recollits al terme municipal de Castelló d’Empúries”. Una decisió que ha sorprès a tothom, ja que existeix un projecte aprovat pel ple municipal per construir un refugi municipal propi a Castelló d’Empúries.

Les 24 entitats, davant aquesta situació, demanen a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries “Que sigui valent, reprengui el seu projecte de construcció d’un refugi municipal, que es faci càrrec dels animals del municipi i no delegui la seva responsabilitat derivant-los a la gossera de Figueres”.

Els motius de la marxa de l’Associació Progat i Gos

L’Associació Progat i Gos ha publicat un comunicat on ha explicat els vertaders motius de la seva marxa “Després de moltes negociacions amb l’Ajuntament per poder assegurar la localització de Progat i Gos, el consistori durant els darrers cinc anys ha negat la seva legalització, declarant als representants de l’associació, que la zona on en el seu dia l’Ajuntament va cedir els terrenys, ara no era viable i que l’única solució era la de reubicar la localització i passar a ser propietat de l’Ajuntament, convertint l’associació en una gossera municipal”.

Progat i Gos ha deixat clar que “Després d’una gran tasca de 20 anys a càrrec de Progat i Gos, gràcies a les ajudes dels voluntaris, socis i amants dels animals, no podíem permetre aquest final. Donada la urgència per part de l’Ajuntament perquè Progat deixés les instal·lacions en contra de la seva voluntat, i tenint en compte el volum d’animals que l’associació té, la por de tots els membres és el destí d’aquests animals. Finalment el regidor de medi ambient de l’ajuntament ha anunciat el nou conveni amb la Protectora de Figueres i no la construcció d’una gossera municipal”.

Per aquest motiu, “entre adopcions i acollides, l’Associació Progat i Gos ha aconseguit una llar per a tots aquests animals, excepte per als gats, que han format una colònia felina en aquest espai amb el permís de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries”.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries es planteja aturar el projecte de la gossera municipal

El consistori de Castelló d’Empúries ha emès un comunicat on ha aclarit que “En cap moment l’Ajuntament ha demanat a l’Associació Progat que abandoni amb urgència l’espai on està ubicat el refugi actualment. Davant la impossibilitat de tramitar una llicència perquè la protectora resti de forma permanent en aquest indret, per ser zona perifèrica de protecció i connexió entre el Cortalet i els Estanys de Palau i, per tant, perquè el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà no ho autoritza, l’Ajuntament va buscar una altra zona, mitjançant la modificació del POUM, per ubicar-hi una gossera municipal”.

L’Ajuntament ha acceptat que “Davant la comunicació de l’Associació Progat Ampuria de no voler continuar la seva activitat com a refugi de gossos, el consistori no descarta la possibilitat d’aturar la construcció d’una gossera municipal i signar un conveni amb la gossera comarcal. Per l’Ajuntament, el projecte de la gossera municipal tenia sentit si la protectora Progat Ampuria tenia l’opció de formar-ne part. Renunciant a aquesta oportunitat, aquesta opció perd pes i, per tant, es valorarà si cal tirar endavant la gossera municipal o decantar-se per la comarcal”.

Fins que no es prengui la decisió, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha signat un conveni amb el Consell Comarcal per tal de delegar-li les competències de benestar i acollida dels animals abandonats que es trobin al municipi, de forma temporal.