El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya presenta el Segon Estudi d’Animals de Companyia

/0 Comentaris/a

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha presentat el Segon Estudi d’Animals de Companyia on han compartit la importància de promoure la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC amb la campanya #Coses molt de gats.

Durant la presentació, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha analitzat les dades que es recullen a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC) des de l’any 2010 i fins al setembre del 2020. El primer estudi es va presentar el 2014, amb motiu del 25è aniversari del Consell i, aquesta vegada, s’emmarca en la campanya #Coses molt de gats, endegada per promoure la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC.

El Consell va constituir l’AIAC el 1987 com un servei que la professió veterinària presta als propietaris d’animals de companyia i a la societat en general amb l’objectiu de fomentar la tinença responsable d’animals i de reduir els abandonaments. Va ser un dels arxius pioners a Europa i a dia d’avui és el més extens de Catalunya, ja que suma gairebé un milió i mig d’animals inscrits.

L’AIAC és una base de dades informatitzada que facilita la localització de gossos, gats, fures i altres animals domèstics extraviats o perduts. El 86% dels animals que es localitzen perduts i identificats amb microxip són retornats al seu propietari. Un dia és el temps mitjà estimat que passa entre l’avís de pèrdua de l’animal i la recuperació d’aquest per part del seu propietari si ha estat identificat amb microxip i inscrit a l’AIAC. Aquest temps de trobament es multiplica si l’animal no està inscrit a l’arxiu.

Campanya #CosesMoltdeGats

La tinença de gats és la que més ha crescut en els darrers anys a Catalunya i, tot i així, del total d’animals inscrits tan sols un 13,8% són gats: una xifra que no es correspon amb la realitat. “La nostra experiència ens diu que la majoria de propietaris identifiquen els gossos i, en canvi, els gats no”, comenta la presidenta del CCVC, Cori Escoda. I afegeix: “La campanya #Coses molt de gats vol conscienciar i capgirar aquesta tendència”.

La campanya és iniciativa del Consell i compta amb la col·laboració dels quatre Col·legis de Veterinaris de Catalunya. “Aconseguirem l’objectiu d’incrementar la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC si treballem conjuntament”, observa el vice-president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), Ricard Parés.

S’han fet arribar tríptics a tots els centres veterinaris de Catalunya, ja que el veterinari és clau. S’han penjat cartells a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i, a més, es compta amb el suport dels Transports Metropolitans de Barcelona i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els quals projectaran el vídeo de campanya a les pantalles dels seus trens, metros, autobusos i estacions.

Segon Estudi d’Animals de Companyia

Com ha afectat el confinament a la tinença d’animals?

L’estudi revela que de gener a setembre del 2020 s’han inscrit més animals a l’AIAC que durant el mateix període del 2019. El més habitual és que les noves altes siguin regulars durant l’any, com va ser en el 2019, en què van oscil·lar entre 7.500 i 10.000 animals inscrits al mes. En canvi, el 2020 ha estat un any molt peculiar: el confinament ha fet baixar les noves altes fins a un mínim de 3.400 el mes d’abril i s’ha assolit un màxim d’11.742 noves altes el mes de juliol.

El nom més posat a Catalunya: en femení

Els tres noms més posats per a gossos a Catalunya és Lluna/Luna (32.558), seguit de Kira (20.962) i de Nina (12620). Per a gats, és Lluna/Luna (3224), després també Nina (2.619) i Lola (1695) al tercer lloc. La balança entre mascles i femelles està bastant equilibrada, per tant, s’entén que els noms que s’escullen no corresponen al gènere de l’animal.

Quants animals es diuen Covid a Catalunya?

L’estudi revela també que des d’aquest 2020 hi ha 36 animals que s’han batejat amb el nom de Covid a Catalunya des d’aquest 2020. Del total, 27 són gossos i 9 són gats; 31 són mascles i 5 són femelles.

Les races més comunes

Les tres races més comunes de gossos a Catalunya són el Mestís (204.229), el Yorkshire Terrier (37.922) i el Pastor Alemany (30.659). De fet, es mantenen en aquestes posicions des de l’any 2000. Algunes races que guanyen popularitat són el Bichon Maltès (25.172) i l’American Stafford (19.237). En canvi, el Bulldog Francès segueix una tendència a la baixa.

Pel que fa als gats, les races més populars en els darrers 10 anys són l’Europeu (109.638), el Comú Europeu (24.340), el Persa (6.916), el Siamès (5.725) i el Mestís (4.672). I, de fet, aquestes 5 posicions se les intercanvien aquestes races des de l’any 2000. Com a canvi en les tendències destaca l’Sphynx (2.359), com una de les races preferides pels catalans, en detriment del Ragdoll o del Britànic de Pèl Curt.

 

Què és el benestar animal certificat?

/0 Comentaris/a ,

El segell Welfair TM permet al consumidor escollir una compra ètica de productes d’origen animal. Aquests productes provenen d’animals criats en granges que garanteixen els quatre principis bàsics del benestar animal, basats en el comportament, la salut, l’allotjament i l’alimentació.

Des d’Animalados recordem que l’opció més animalista és no consumir animals ni productes que produeixen per a ells mateixos, tot i que aquelles persones que encara no hagin fet aquest pas, aquesta pot ser una opció interessant.

Des del passat mes de setembre, el segell de benestar animal Welfair TM està disponible en els productes d’origen animal de més de 4.000 supermercats de tot Espanya. Per primera vegada, els consumidors tenen a la seva disposició un indicador avalat científicament que els permet escollir una compra més ètica. Segons ha informat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària aquest indicador garanteix el benestar animal segons estableixen els estàndards científics europeus.

La societat camina cap a un món més animalista. Cada vegada hi ha més interès per conèixer els sistemes de producció i cada vegada més s’exigeixen pràctiques ètiques i que garanteixin que les condicions en què viuen els animals de granja siguin òptimes per a una vida sense patiment ni estrès. Aquestes pràctiques tenen en compte aspectes fonamentals de benestar animal com l’alimentació, l’allotjament i l’estat de salut física i emocional.

El segell Welfair TM és el primer desenvolupat científicament per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) en col·laboració amb l’Institut Basc d’Investigacions Agràries (NEIKER) que avala que els animals han viscut i han estat sacrificats cuidant del seu benestar. Les categories d’aliments en els quals podem trobar el segell són productes carnis procedents d’espècies bovina, ovina, porcina, conills, galls d’indis, gallines i pollastres; així com ous i productes lactis.

Els productes amb el certificat de benestar animal Welfair TM són presents en les cadenes de supermercats, hipermercats i autoserveis a l’engròs: Lidl, Bonpreu, Esclat, Eroski, Aldi, Carrefour, Consum, Veritas, BonArea, Makro, Capabro, Mercadona, Alcampo, GM i Fruiz. Cal tenir clar que la presència d’aliments amb aquest segell es realitza a diversos productes certificats, no de manera general a l’establiment que els comercialitza.

Coneix a Lasanya, la gata que va ser abandonada després d’engreixar 10 kg durant el confinament

/0 Comentaris/a

Lasanya va arribar a la protectora d’animals de Philadelphia ACCT Philly després d’engreixar més de 10 quilos durant el confinament i ser abandonada pels seus antics propietaris.

Moltes històries d’animals comencen amb una cosa tan terrible com l’abandonament, però acaben de manera satisfactòria, trobant una nova família on poden feliços per sempre. Això és el que ha passat amb Lasanya, una gata nord-americana que va ser abandonada pels seus amos després d’engreixar més de 10 kg durant el confinament i que, després d’una gran tasca per part de la protectora d’animals ACCT Philly, ha trobat una nova família en New Jersey.

El 20 de setembre, ACCT Philly va difondre a través de les seves xarxes socials la història de l’abandonament de Lasanya, una gata que pesava més de 13 kg i que havia estat abandonada després d’engreixar de manera considerable durant el confinament. Des d’aquesta protectora d’animals de Philadelphia es va iniciar el procés de recerca d’una família adoptant que acollís al felí i l’ajudés a perdre pes.

Molt aviat, la història de Lasanya es va fer viral en els Estats Units i moltes famílies van trucar a la protectora preguntant per la situació de la felina i mostrant interès per acollir-la a casa seva. La realitat és que la imatge física de la gata amb sobrepès era adorable, però les conseqüències d’aquests quilos de més en els gats tenen un impacte molt important sobre la seva salut. En el cas concret de Lasanya, l’animal tenia problemes molt seriosos per rentar-se i amb prou feines podia caminar.

Twitter ACCT Philly

La revolució que va causar la història de Lasanya va ser tal que, tan sols 24 hores després de la seva acollida a la protectora, ACCT Philly va anunciar a través de les seves xarxes socials que el felí ja havia trobat una nova llar, amb la família Hammer a New Yersey. La història d’aquesta peculiar gata acabava així amb un final feliç, i és que Lasanya havia trobat a una família compromesa a reduir aquests kg de més mitjançant el suport mèdic i dietètic requerit.

Un estudi de Vall d’Hebron demostra que la teràpia assistida amb gossos és eficaç en el tractament de la síndrome alcohòlica fetal

/0 Comentaris/a

Es tracta del primer estudi al món que ha avaluat l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en la síndrome alcohòlica fetal (SAF).

Un estudi realitzat per professionals del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron amb la col·laboració de CTAC (Centre de Teràpies Assistides amb Cans) i la Fundació Probitas, demostra que la teràpia assistida amb gossos és eficaç en els pacients que pateixen síndrome alcohòlica fetal (SAF).

La síndrome alcohòlica fetal és una patologia relacionada amb el consum d’alcohol durant l’embaràs. Com explica la Dra. Nuria Gómez, psiquiatra i responsable del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, “la ingesta d’alcohol durant l’embaràs pot provocar danys en el desenvolupament del sistema nerviós central. Aquests danys causen que els pacients presentin símptomes diversos, com ara problemes cognitius, psicològics, conductuals i socials”.

Els pacients tenen dificultats en el control emocional i l’autoregulació conductual, dificultats per entendre les normes socials, dèficits en les habilitats de la vida diària, en les habilitats socials i l’aprenentatge. Sense un diagnòstic i abordatge adequat poden patir fracàs escolar, abús de substàncies i problemes legals. La majoria dels pacients que acudeixen a consulta són nens i adolescents. Però aquesta patologia també afecta els adults, ja que no té cura, malgrat que pot millorar.

L’any 2018, Vall d’Hebron, amb la col·laboració de CTAC i la Fundació Probitas, va ser el primer centre del món que va fer servir teràpia assistida amb gossos per tractar la síndrome alcohòlica fetal. En aquestes sessions, els pacients interactuen amb gossos en teràpies dirigides per una psicòloga i amb la presència d’una tècnica de CTAC. En cada teràpia es marquen una sèrie d’objectius (com millorar la tolerància a la frustració) que es treballen amb diferents exercicis.

Com explica Laura Vidal, psicòloga del Programa de la Síndrome Alcohòlica Fetal, els pacients amb SAF tenen molts problemes per comunicar-se a través del llenguatge verbal. D’aquesta manera, “els gossos són facilitadors de la teràpia, ja que, amb un altre tipus de llenguatge, mobilitzen recursos afectius i comunicatius en els pacients”. Els pacients connecten emocionalment amb els gossos gràcies a l’ajuda de la psicòloga i la tècnica, i mitjançant el joc.

Millores en tres grans aspectes de la patologia

Com indica la Dra. Nuria Gómez, “ara hem realitzat el primer estudi científic del món per avaluar l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en els menors d’edat que pateixen síndrome alcohòlica fetal”.

En aquest estudi han participat 33 pacients d’entre 6 i 18 anys, que es van dividir en dos grups: pacients que només rebien teràpia farmacològica i pacients que rebien teràpia assistida amb gossos i teràpia farmacològica. Primer es feien sis sessions individuals i després sis sessions grupals. Les principals conclusions són que els nens amb SAF que fan teràpia amb gossos milloren més que l’altre grup en les seves habilitats socials, regulen millora la seva conducta i presenten una millora general del seu trastorn.

En aquest sentit, com afegeix Laura Vidal, “hem vist que, gràcies a la teràpia assistida amb gossos, els pacients es comuniquen millor amb la família i expressen millor els seus sentiments, presenten menys conductes de risc, s’autoregulen millor, es frustren menys, controlen millor la seva impulsivitat i tenen menys rabietes.”

La implementació de la teràpia assistida amb gossos a Vall d’Hebron és fruit d’un acord amb la Fundació Probitas i la col·laboració de CTAC. Vall d’Hebron fa un seguiment multidisciplinari d’aquests pacients, ja que hi participen, en el tractament, el Servei de Psiquiatria, i, en el seu diagnòstic, l’esmentat servei i l’Àrea de Genètica i els Serveis de Neurologia, Radiologia i Neurofisiologia. Els Serveis d’Oftalmologia i d’Endocrinologia també participen valorant possibles complicacions. A Vall d’Hebron ja s’han tractat més de 400 nens i adolescents amb aquesta patologia en els últims tres anys.

La Orotava esterilitza a més d’un centenar de gats forals amb el projecte CER

/0 Comentaris/a ,

Els voluntaris del projecte han capturat a més de cent gats per a la seva identificació, esterilització i el seu posterior retorn a la colònia felina.

L’Ajuntament de La Orotava, a través de la regidoria de Sanitat, continua aquest any amb el  Projecte CER (captura, esterilització i retorn) per garantir el control de les colònies felines del municipi tenerifenc. L’objectiu d’aquest projecte no és altre que “reduir la multiplicació descontrolada dels gats de carrer, evitar la superpoblació, alimentar-los de forma correcta i millorar la qualitat de vida dels felins”, apunta la regidora de Sanitat Yayi García.

Segons ha informat l’Ajuntament de La Orotava, els voluntaris que treballen en el Projecte CES capturen als felins amb gàbies trampes i es traslladen a centres veterinaris per a la seva esterilització i, posteriorment, deixen anar els animals en la seva colònia d’origen. A més, els gats són desparasitats i identificats amb una osca a l’orella. D’aquesta manera, es porta a terme un permanent control de la colònia vigilant la incorporació de nous membres, que també han de ser capturats i esterilitzats.

El mètode CER és l’únic reconegut internacionalment com ètic i eficaç per al control de les superpoblació dels gats de carrer. Els felins que viuen als carrers s’han convertit en un problema per als municipis, ja que són molts els animals que són abandonats a les vies públiques, i això implica un perill per a la seguretat viària, perill per a la fauna silvestre o risc per malalties a persones o a altres animals. Amb el cas dels gatets es solen crear colònies i cal portar un control sobre les mateixes.

El projecte CER a La Orotava compta amb la col·laboració de voluntaris que duen a terme la captura de tots els gats per la seva identificació, esterilització i posterior retorn a la colònia d’origen. Aquest treball també compta amb el suport d’associacions animalistes vinculades a aquesta matèria. Des de la posada en marxa del projecte ja s’han pogut esterilitzar un centenar de felins.

Des de l’Àrea de Sanitat de La Orotava s’està treballant per facilitar un carnet d’alimentador de colònies al municipi, així com donar coneixement de l’Ordenança Municipal que contempla la presència de colònies controlades. Tot aquell que vulgui registrar-se com a voluntari o alimentador pot posar-se en contacte amb l’ajuntament al telèfon 922 32 44 44 extensió 2219.