La història de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló

Diversos barris de Barcelona, ​​i segur que de moltes altres ciutats, troben a faltar zones espaioses on les persones puguin sortir a passejar amb els seus gossos. Zones on els gossos puguin córrer i divertir-se sense molestar aquells transeünts que passegen tranquil·lament pel carrer. Aquest problema ja no existeix per als veïns del barri de la Bordeta, ja que ells mateixos s’han encarregat d’habilitar una àrea autogestionada per a gossos.

En el present mes d’octubre es compleixen quatre anys de l’origen de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló. Per aquella època, un grup d’unes quinze persones del barri de la Bordeta va tenir la iniciativa de crear un espai perquè els gossos puguessin córrer i jugar en llibertat, i així posar fi a les constants queixes dels veïns.

Els veïns originaris d’aquesta idea van haver de demanar permís a la coordinadora del territori de Can Batlló, a qui li van preguntar sobre la possibilitat de construir un terreny tancat per tal de poder disposar d’un espai exclusiu per a gossos. Després d’una sèrie de reunions, els veïns van aconseguir el seu objectiu i van disposar d’un terreny obsolet situat a Can Batlló al costat de la zona d’aparcaments lliures.

Així, aquest grup de veïns de la Bordeta va començar a reciclar palets de fusta amb els quals va habilitar un recinte d’uns 800 metres, una zona amb l’espai suficient perquè els gossos puguin estar en llibertat sense molestar a ningú.

Alejandro Barrera és una de les persones que cada dia va amb el seu gos a aquesta zona autogestionada i ens explica les principals característiques del territori habilitat pels veïns de la Bordeta. “És un lloc amb molt espai perquè els gossos puguin córrer. A més, l’espai disposa d’una font amb aigua, diferents jocs per als gossos, plantes de decoració, papereres per dipositar els excrements i també té espais d’ombra per els dies més calorosos”.

Els veïns ens expliquen també la feina que realitzen per mantenir el terreny de la millor manera possible: “Nosaltres mateixos som els encarregats de la neteja, manteniment i millores de la zona. Quan creiem oportú que alguna cosa ha de canviar, ens reunim i decidim els canvis entre tots”.

D’altra banda, els veïns de la Bordeta valoren l’espai per a gossos de Can Batlló com un punt de trobada social. “A l’àrea podem deixar sol el gos sense tenir por de que surti corrent al carrer o es pugui perdre. Alhora, és un punt de trobada diari amb un grup persones i amics”.

Finalment, els veïns de l’àrea autogestionada de Can Batlló recomanen aquest tipus d’espais autogestionats, ara bé, adverteixen de la necessitat d’una implicació per part de tots: “És important que hi hagi persones implicades amb l’espai. Entre totes les persones de l’àrea cal perfilar unes normes per a una convivència correcta i un bon manteniment de la zona”.

AnimaNaturalis alerta de l’increment de bous embolats a les festes de Catalunya

AnimaNaturalis ha realitzat una gran tasca d’investigació i ha pogut tenir accés per primera vegada a les dades oficials d’espectacles amb bous a Catalunya.

Aquest matí s’ha celebrat una roda de premsa davant de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume on Aïda Gascón ha valorat la temporada de festes taurines a Catalunya. Les dades facilitades no conviden a l’optimisme ja que s’ha produït un notori increment d’espectacles amb bous embolats.

AnimaNaturalis xifra en 138 els bous embolats a Catalunya al llarg de l’any 2018, almenys un 10% més que el 2017. A Catalunya es fan uns 430 “correbous” cada any i AnimaNaturalis ja prepara una bateria de denúncies.

La via legal per posar fi a aquesta situació és inútil i sobre aquesta realitat ha fet referència Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis: “Tenim una llei plena de buits legals que impossibilita que ajuntaments i penyes taurines siguin sancionades encara que incompleixin la normativa. La llei es va elaborar fa 8 anys a corre-cuita, ha arribat l’hora de revisar-la”, ha declarat Aïda.

Més bous embolats que mai

AnimaNaturalis ha estat present durant tot l’any a diferents poblacions on es realitzen “correbous” en les seves festes. L’organització porta des de 2012 revisant tots els programes de festes dels 28 municipis que celebren les seves festes amb “correbous”.

El nombre de bous embolats a Catalunya s’ha disparat. Deltebre i La Cava, per exemple, han organitzat aquest any per primera vegada concursos de bous embolats, quintuplicant així el nombre de braus en una mateixa nit a cada poble”, ha confessat Aïda Gascón.

Segons ha pogut saber AnimaNaturalis, Deltebre és el municipi que més ha incrementat el nombre de bous embolats al llarg del 2018, a falta que finalitzin algunes festes en els dies restants d’enguany. Dels 6 bous que van organitzar el 2014, el 2017 van pujar a 9 i aquest any a 16.

Els ajuntaments paguen la major part dels “correbous”

L’Ajuntament de Deltebre gasta 60.000 € cada any en festes amb bous ja sigui en festes majors, festes del barracó o la festivitat de Sant Miquel. Un altre exemple és Amposta, que ha mantingut el mateix nombre d’actes taurins que altres anys (37) i destina un pressupost de 75.000 €.

Només l’Ampolla ha reduït el pressupost municipal, reduint especialment les modalitats més polèmiques i al mateix temps més cares: de 6 bous embolats que van fer el 2017 i anys enrere, aquest any només n’han fet un.

La resta d’ajuntaments no publiquen els seus pressupostos anuals de les festes populars amb bous.

Manca de transparència

Catalunya no ofereix les dades oficials de les celebracions populars que han estat celebrats amb animals. Això demostra una manca de transparència que contrasta amb altres comunitats autònomes com Navarra o la Comunitat Valencina, on es publica una memòria amb totes les dades d’animals en festes populars.

AnimaNaturalis denuncia que el Govern no és transparent amb el nombre de festes autoritzades amb bous. La directora d’AnimaNaturalis porta molts anys demanant claredat i transparència al Govern, que finalment després de moltes pressions ha facilitat el nombre exacte d’espectacles taurins d’anys anteriors. “Gràcies a la pressió mediàtica per fi disposem de xifres oficials i són pitjor del que pensàvem”, ha anunciat Gascón.

Després de la lluita d’AnimaNaturalis s’ha tingut accés a les xifres oficials del Departament d’Interior, xifres que queden així: el 2016 es van organitzar un total de 424 espectacles amb bous, dels quals 122 van ser embolats i 47 capllaçats. L’any 2017 es van organitzar un total de 432 espectacles amb bous, dels quals 123 van ser embolats i 45 capllaçats. De moment, no hi ha xifres oficials del 2018.

 

“El vell mètode de capturar-les i matar-les, a més de brutal i injustificable, no va aconseguir disminuir el nombre de coloms”

Està circulant una recollida de signatures en una plataforma digital denunciant de nou la captura de coloms als carrers de Barcelona. Els promotors són una petita però poderosa associació barcelonina referent en el que té a veure amb la lluita per unes polítiques de gestió ètica de les poblacions columbiformes urbanes. “Corazón de Paloma” de la mà d’Alexis Calvo, un dels seus responsables respon a les preguntes d’Animalados.

Heu tingut notícies de noves captures de coloms als carrers de Barcelona. Això no era ja aigua passada?

Durant un any no s’ha capturat ni un sol colom, però el dia cinc de desembre ens van passar una informació que provenia d’una font molt fiable, que assegurava que aquest mateix dia van ser capturats cent coloms en plena plaça Catalunya, a una setmana de la Comissió de Coloms de l’Ajuntament i en plena campanya electoral.

Què respon el comissionat sobre aquest tema?

Les notícies que tenim és que de moment l’Oficina de Protecció del Benestar Animal  de Barcelona (OPAB) diu no saber res d’aquesta captura, esperem saber l’opinió del Comissionat,  el senyor Frederic Ximeno, en breu.

I les vostres assessores legals?

Des de la Comissió de Drets Animals de l’Il·lustre Col·legi d’Advocacia de Barcelona (ICAB), s’estan començant a demanar explicacions i a prendre algunes mesures.

Les proves amb pinso esterilitzador ha demostrat molta eficàcia en el control de la població, no és cert?

En algunes poblacions com Cardona o Molins de Rei els resultats són espectaculars. L’anticonceptiu és un blat de moro recobert amb una substància anomenada nicarbazina, que inhibeix la capacitat reproductora de les coloms i que es distribueix a través d’un dispensador automàtic. Aquest dipòsit escampa el gra en un radi d’uns 2,5 metres. El pinso esterilitzador s’ha anat oferint des de 2014 des d’uns dispensadors discrets que ja formen part del nostre paisatge urbà. Van començar en a Sants Montjuïc. Després de quatre anys de reunions amb l’Ajuntament, amb catedràtics de veterinària, tècnics d’altres Ajuntaments en els quals ja s’estava portant a la pràctica i entrevistes en els mitjans, podem dir amb el cap ben alt que el nostre treball ha donat els seus fruits i que les coloms afronten un futur diferent allunyat de la crueltat i el sacrifici

En què consisteix el control ètic de coloms?

A limitar la seva concentració i densitat mitjana per quilòmetre quadrat de la forma més ètica i alhora la més eficaç possible. Perquè en aquest cas el més ètic és també el que millor funciona. Evitem la gestació d’ous fecundats, neixen menys coloms i per tant estan més sans. El vell mètode de capturar-les, a més de brutal i injustificable, no va aconseguir que disminuís la densitat. De fet la naturalesa és tan sabia que enfront d’aquesta circumstància augmentava la fertilitat.

En quina mesura es deu a la vostra entitat aquest canvi de política?

Tot es deu a una trobada afortunada: nosaltres ens hem dedicat a fer treball de camp durant anys, però no sabíem com convertir-ho en accions efectives. Gràcies a la Comissió de Drets dels Animals del ICAB, hem pogut fer arribar tota aquesta informació a gent capaç d’incidir en els polítics i el més important: que siguin escoltats els nostres arguments. Mai hem rebutjat compartir aquest coneixement amb qualsevol persona que volgués escoltar-lo i si tot això ha servit de munició per canviar les coses ja ha valgut la pena.

Com podia l’Agencia de Salut Pública de Barcelona ASPB justificar que la captura i matança de coloms servia, amb les dades actuals?

El més curiós és que en teoria la lògica mai ha acompanyat a la ASPB s’han obstinat a seguir usant les captures malgrat saber que no són efectives, de fet ells mateixos han multiplicat la població i les han fet més fortes.

Què opineu de les punxes dissuasòries als monuments?

Les punxes són estèticament una aberració i mal col·locades de vegades faciliten la nidificació. La solució més efectiva és que la femta de les coloms sigui d’exemplars sans que no siguin líquides i això s’aconsegueix tenint una població forta i sana.

Per què són bons els coloms?

Els coloms no són bons ni dolents, són extraordinaris, són l’animal més estudiat després dels grans simis. Han demostrat tenir una intel·ligència molt desenvolupada. La llista d’estudis sobre les seves capacitats és infinita. Si la pregunta es refereix a per que són bones per a l’entorn, et diré que són indicadors fiables de la salubritat i neteja del lloc on habiten, si els coloms d’un barri estan sans i tenen tots els dits al seu lloc, vol dir que aquesta zona és habitable i no té problemes d’higiene pública.

Per què un sector de la població mostra fàstic per elles?

La resposta és molt senzilla: existeix un sector de la població que li té fàstic als animals en general ens agradi o no. El cas dels coloms és especial perquè la justificació del seu sacrifici ha obligat a la ASPB a inventar mil excuses absurdes per seguir matant i per desgràcia també abunda la gent que es creu qualsevol cosa que llegeix en els mitjans.

No resulta paradoxal la prohibició d’alimentar coloms amb concedir llicència per vendre gra a la plaça de Catalunya?

El de la plaça Catalunya és simplement una herència del passat, és tan de Barcelona com la Sagrada Família però sí, resulta paradoxal com a tantes altres coses.

Quines altres aus protegiu?

Protegim totes les columbiformes urbanes salvatges i domestiques.

Per què aus?

Creiem que l’especialització és efectiva. Vam decidir protegir a unes espècies a les quals pocs ajudaven. Optem per  fer més visibles a animals preciosos que molta gent solament percep com a molèsties grises o marrons.

Us sentiu més compresos ara que abans quan vareu iniciar la croada per elles?

La resposta no té a veure amb nosaltres té a veure amb ells, fa temps que detectem que la percepció de la gent està canviant, abans era impensable que els ciutadans del carrer denunciessin les captures, ara això s’està produint molta gent ja ho considera maltracte animal.

Emma Infante

Sabies que l’avi del teu gos era un llop?

Els homo sàpiens vam començar a domesticar els llops fa prop de 15.000 anys. Des de llavors, hem domesticat molts altres sers vius, però amb cap d’ells hem aconseguit un lligam com amb els gossos. Els sàpiens els hi donàvem les restes de menjar i els llops ens avisaven quan hi havia perill

El primer animal que els humans vam domesticar va ser el llop gris. Es desconeix amb exactitud quan va començar aquesta difícil tasca però existeixen proves irrefutables que, almenys, fa 15.000 anys. En aquella època, abans de la Revolució Agrícola, els homo sàpiens –els nostres avantpassats- eren nòmades i utilitzaven els llops per caçar i com a sistema d’alarma davant d’altres depredadors o d’altres intrusos.

Tal i com explica Yuval Noah Harari en el seu llibre Homo Sàpiens, Una breu història de la humanitat (Edicions 62, 2014), “els gossos que estaven més atents a les necessitats i els sentiments dels seus companys humans obtenien més menjar i més bon tracte, de manera que era més probable que sobrevisquessin. Al mateix temps, els gossos van aprendre a manipular les persones a favor de les seves pròpies necessitats. El vincle de 15.000 anys entre els humans i els gossos ha forjat una entesa i un efecte més profunds que els que hi pugui haver entre els humans i qualsevol altre animal. En alguns casos, els gossos morts fins i tot s’enterraven cerimoniosament, talment com si fossin humans”.

Això és justament el que es van trobar els arqueòlegs que van obrir una tomba de més de 12.000 anys trobada al nord d’Israel. A dins hi havia una dona enterrada al costat d’un cadell. Es tracta del primer animal domesticat documentat per la història.

Però com va ser el primer acostament entre l’home i el llop?

La reedició que el Natural Geographic va fer de la gran sèrie documental Cosmos de Carl Sagan explica amb detall per quin motiu es va produir la primera trobada entre l’homo sàpiens i el llop. Segons el documental, “a causa d’unes variacions naturals, alguns llops tenien més baixos els nivells d’hormones d’estrès”, que són les que provoquen la por, és a dir, les que havien d’advertir a qualsevol animals que era millor no acostar-se a l’homo sàpiens. Aquests exemplars, gràcies a que tenien menys por, van descobrir “una excel·lent estratègia de supervivència: la domesticació dels humans”. El pacte era clar: els llops deixaven que fossin els homo sàpiens els que cacessin, sense amenaçar-los i, a canvi, els homo sapiens els deixaven buscar entre les restes de menjar. Els nostres avantpassats eren uns grans caçadors, de manera que als llops que començaven a convertir-se en gossos sempre tenien el seu plat a taula. Els llops més ferotges tenien més dificultats per sobreviure, mentre que els més dòcils “menjaven amb més regularitat, deixaven una major descendència i les seves cries heretaven la seva disposició”.

Des de llavors, des de fa 15.000 anys, l’aparença dels gossos ha anat evolucionant seguint la mateixa lògica: “un aspecte adorable es va convertir en un avantatge selectiu. Quant més adorable eren, més possibilitats tenien de sobreviure”.

Per impossible que pugui semblar, tots els gossos tenen un avantpassat que va ser un llop gris, de la mateixa manera que tots els humans tenim una àvia que va ser un ximpanzé. La única resposta que no queda gaire clara és… qui va domesticar a qui?

La platja de gossos de Barcelona torna a superar la prova

 

Prova superada. La platja de gossos de Barcelona acaba la temporada d’estiu amb una valoració positiva per part de l’Ajuntament. I, a jutjar per les xifres d’afluència, també pels amos dels gossos: des de l’1 de juny fins 25 de setembre s’hi han banyat 18.268 gossos. Aquesta xifra suposa un augment de 4.700 usuaris més que la temporada passada, però cal tenir en compte que l’any passat la platja no va obrir fins a mitjans de juliol, de manera que, en realitat, el nombre d’usuaris s’ha reduït lleugerament, segons ha explicat Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona. El responsable d’Ecologia ha explicat també que només hi caben 100 gossos dins de l’espai i que, durant aquest estiu, «només en dues ocasions hem arribat al límit, però mai hem tingut overbooking». Durant el mes d’agost de l’any passat hi van anar 6.948 gossos, mentre que aquest mes d’agost la xifra d’usuaris ha estat de 6.007.

Per accedir a la platja, que ocupa 1.250 metres quadrats i està ubicada a la part més al nord del litoral de la capital catalana, cal demostrar que el gos està censat. Aquest control permet conèixer la procedència dels usuaris. Si el primer any, a l’entorn del 67% eren de Barcelona i la resta de fora de la ciutat, aquest percentatge s’ha corregit durant el segon any de prova pilot i el nombre d’usuaris autòctons ha crescut fins arribar al 80%.

Ximeno també ha explicat que, després de dos anys de prova pilot, s’analitzaran les dades i la decisió que es prengui ja «serà definitiva». Segons ha avançat, tants els usuaris de la platja de gossos com la resta de banyistes de la platja de Llevant, estan satisfets amb l’estat de la sorra i del mar. Ximeno ha recordat que els treballs de neteja són constants per garantir el bon estat de la platja. A més d’informadors i treballadors de la neteja, la platja també compta amb dutxes per a gossos i amb espais perquè els gossos facin pipí.

 

Jordi Mumbrú