Troben la Sole

Després de cinquanta dies desapareguda a l’aeroport de Barajas, avui Borja San Juan, de l’associació Vidas de Gato, ha trobat la Sole, la gata de la italiana Silvia Pitarresi

Des de l’11 de juliol no s’ha aturat ni un moment la seva cerca. Gràcies a la insistència i perseverància de Silvia Pitarresi, l’associació Vidas de Gato, Arancha Sanz de l’SPAP i altres infatigables animalistes madrilenys per fi la Sole torna a estar en bones mans. La gata es va perdre quan, per motius que encara es desconeixen, el transportí es va obrir i l’animal va escapar mentre la família era a l’Aeroport de Barajas fent escala destí a Marraquèix. 

Des d’Animalados estem molt feliços del final feliç de la que ha estat una història dramàtica des del seu inici. 

Notícia anterior

La platja de gossos de Barcelona torna a obrir les seves portes

Després de la gran acollida que va tenir l’estiu passat la prova pilot de la platja de gossos de Llevant, l’Ajuntament de Barcelona va decidir consolidar-la. Des de l’1 de juny fins el 25 de setembre, una part delimitada i tancada de la platja de Llevant (la que està situada més al nord de Barcelona) està oberta als gossos.

La platja consta d’un urinari per a gossos així com d’una dutxa exclusiva per a gossos. L’Ajuntament de Barcelona destina en aquest espai una important tasca de neteja per evitar que la sorra o l’aigua es puguin deteriorar. Les anàlisis que va fer l’Agència de Salut Pública l’any passat, després de la prova pilot, van detectar algunes petites alteracions “assumibles” a la sorra, segons el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno. L’estiu passat van utilitzar la platja un total de 13.000 gossos, des del 19 de juliol (quan va obrir) fins el 25 de setembre. Tot i la gran afluència de gossos i humans, no es van registrar conflictes ni problemes. L’única incidència remarcable va ser que, en alguns dies concrets, la platja estava tant plena que els usuaris havien d’esperar per entrar. La valoració que va fer l’Ajuntament de la prova pilot va ser molt positiva.

Per utilitzar-la, cal tenir el gos degudament censat i, com sempre, ser respectuós amb l’espai. La platja té límit d’aforament per garantir la bona estada dels animals. No hi poden haver més de 100 gossos en els 1.250 metres quadrats que ocupa la platja.  

Recordeu que per anar amb el gos a la platja cal prendre algunes precaucions i que a més de la de Llevant, teniu moltes platges més repartides per tot Catalunya, on podeu anar amb el vostre gos.   

Reiki: la curació física, mental i espiritual

Reiki és un sistema de sanació energètic que utilitza l’Energia Vital Universal. Actua harmonitzant tots els aspectes de l’Ésser: el nivell físic, el nivell mental i el nivell espiritual. En aplicar Reiki s’acceleren els processos interns d’autocuració i harmonitzant les disfuncions que puguem tenir.
Rei significa universal i es refereix a la part espiritual, allò il·limitat, a l’essència energètica còsmica, que interpenetra totes les coses i circumda tots els llocs.
Ki és l’energia, la força vital individual que envolta els cossos, mantenint-los vius i fluint en tots els organismes. Ki és present en totes les coses vivents i no vivents.
Quan per motius, interns o externs, s’impedeix que el Ki flueixi correctament apareixen bloquejos i trastorns que fan que la malaltia i les disfuncions apareguin; així qualsevol malaltia és un bloqueig del flux correcte del Ki.

Segons l’opinió de Charles Darwin, el cervell que regeix l’enuig, la por, el desig (el sistema límbic) relativament simple en els peixos i rèptils és, en canvi, molt semblant al nostre en els ocells i els mamífers, el que ens permet suposar que nombroses espècies poden sentir emocions semblants a les que nosaltres experimentem. El gos, depèn del seu amo tant per les coses bones com per les dolentes. Segons l’opinió veterinària, els animals domèstics s’han convertit en el suport de les nostres mancances afectives i els nostres capricis. El resultat es mesura en patiment psíquic, neurosi i malalties psicosomàtiques que no apareixen en els seus congèneres salvatges al medi natural. Els gossos són especialment sensibles al comportament dels seus amos, són capaços de connectar amb nosaltres a un nivell impensable, demostrant una gran empatia i adaptant-se als seus estats d’ànim, unes vegades alegre, altres trist, colèric o apàtic. També creen un gran vincle amb els altres animals que conviuen amb ells, arribant a sentir una desolada aflicció quan perden a un company animal molt estimat. Jo mateixa vaig poder comprovar com el meu gos Terry, després de perdre a la seva companya Lisa, va estar més de 3 mesos negant-se a menjar.
 

Reiki és molt útil per ajudar als nostres companys en tots aquests casos, hem de fer-nos conscients que ells transmuten les nostres emocions.
A l’enviar a Reiki a un animal, en el cas d’un animal domèstic, cal considerar l’estat anímic, emocional del seu propietari, les persones que conviuen amb ell i fins i tot altres animals. Això ens pot ajudar a entendre per què un animal té determinats símptomes o determinats comportaments. Responen al Reiki, igual que a altres teràpies holístiques, més ràpidament que els éssers humans, ja que en ells no hi ha filtre racional. Reiki pot ajudar immensament als nostres companys, encara que si a casa no canvia res, o si el seu cuidador, no pren consciència dels seus propis bloquejos, és molt possible que certs problemes o comportaments, tornin a aparèixer. Pel que la majoria de les vegades caldrà tractar a les dues parts.
No obstant això, Reiki sempre ajudarà a rebaixar els nivells d’estrès, augmentarà el sistema immunitari per ajudar a curar de certes malalties i fins i tot evitarà que certs problemes vagin a més.

Sense deixar d’anar al veterinari

En els casos aguts, la teràpia és molt breu, i en ocasions pot ser suficient una sola sessió de Reiki. Reiki mai substituirà un tractament veterinari, tot i que ajudarà a una més ràpida restitució.
Es farà una avaluació minuciosa de la vida familiar: siguin defuncions, canvis de domicili, casaments, divorcis, malalties dels seus amos …. Finalment centrar-se en la simptomatologia que manifesta l’animal.
Animals tractats en un estat simptomàtic agut, recuperen la salut amb sorprenent rapidesa. Com ja he dit abans, pot ser que amb una sola sessió sigui suficient, tot i que no és el més comú.
En el cas d’animals que en estat crònic és molt possible que necessitin diverses sessions i també que admetin sessions més llargues.
Es pot utilitzar Reiki també en situacions de xoc, quan hi ha lesions, cirurgies, accidents, parts, etc. Mai aplicar sobre cremades, a causa de la calor que irradien les nostres mans.
Si hi ha diversos animals a la casa i accepten el Reiki, se’ls pot donar a tots. En alguns casos és fins i tot convenient. Si algú no ho vol o no ho necessita, t’ho farà saber.
El tractament amb Reiki no presenta mai cap risc, és absolutament compatible amb qualsevol medicació o tractament al·lopàtic o holístic, constitueix un eficacíssim aliat del veterinari ja que dóna suport i potència a l’acció terapèutica d’aquest, tranquil·litza l’animal i als seus cuidadors.

Si els agrada rebre Reiki s’acostaran i et demanaran que l’hi donis. Personalment m’he trobat de tot a casa meva, el meu gat Hugo al principi no ho volia, ja que els gats són grans Reikistas, amb el temps quan va emmalaltir m’ho demanava, uns altres, com Terry i Noah ho accepten quan ells ho necessiten i en canvi, Núvol, ho demana constantment, i si té algun problema pot estar hores rebent.

Quan se’ls ofereix Reiki, poden acceptar-lo o aixecar-se i anar-se’n. Cal respectar-ho. Podem esperar uns minuts perquè de vegades els sorprèn tant que se’n van, però al cap d’una estoneta tornen.
També pot ser que acceptin el Reiki i que siguin ells els que et diguin per on has de començar i quines zones has de tractar. Deixa’t portar, ells saben el que necessiten.
Quan un animal necessita Reiki però per les circumstàncies no ens podem apropar, per exemple en protectores, en animals salvatges o simplement perquè tenen por, se’ls pot donar a distància amb els mateixos resultats.

En quins casos podem ajudar?
lesions
Trastorns de comportament
stress
benestar emocional
Suport en processos Oncològics
Cirurgia i Rehabilitació
adopcions
socialització
cures pal·liatives

eutanàsia

Sigui com sigui, amb aquesta tècnica podem ajudar en molts casos i és una eina que sempre portem a sobre.
Tant de bo, cada vegada més, s’introdueixi en tractaments veterinaris igual que s’està oferint en hospitals.

 

Lourdes Serrano, de www.salaliberat.com

La Fundació Affinity alerta que gossos i gats no són una joguina

#NoSonUnJuguete. Amb aquest contundent hashtag, la Fundació Affinity impulsa una campanya per conscienciar sobre la tinença responsable i lluitar contra l’abandonament dels animals. I és que la meitat dels nens reconeix haver demanat un gos o un gat als Reis Mags i gairebé un 40% dels animals de companyia arriben a les llars espanyoles en forma de regal per aquestes dates. Moltes famílies pensen que un cadell és el millor regal que poden oferir als seus fills, però el que avui sembla l’obsequi ideal pot esdevenir un problema tant per l’animal com per a la persona que el rep. Aquest és el punt de partida de la campanya de Nadal de la Fundació Affinity, que remarca que un ésser viu no hauria de ser regalat com si fos un objecte qualsevol i que adverteix sobre les nefastes conseqüències que pot tenir regalar animals amb l’objectiu d’evitar futurs abandonaments.

Per traslladar aquest missatge, Fundació Affinity ha creat un vídeo que il·lustra amb un to amable i proper les llums i ombres del que significa conviure amb un gos. Segons assenyala Isabel Buil, directora de Fundació Affinity, “volíem explicar una història que connectés amb la gent, que tingués emoció i que al mateix temps portés a la reflexió a aquelles persones que potser estiguin pensant en un cadell com a regal de Nadal. Conviure amb un gos o un gat és una decisió tan important que ningú més la pot prendre per un mateix “. L’impuls juga un paper important en l’elecció de l’animal. De fet, un 34% dels propietaris espanyols confessa que es va deixar portar per raonaments emocionals i / o visuals a l’hora de decidir-se pel seu gos o gat. En el cas dels nens, encara que el 98% dels nens assegura tenir clar que els animals no són joguines, un 50% d’ells reconeix haver demanat al Pare Noel o als Reis Mags un gos o un gat en algun moment de la seva vida.
 
Segons Buil, “que els nostres fills demanin un gos o gat com a regal de Nadal és perfectament normal però no vol dir que haguem de comprar o adoptar un automàticament, sinó que hem de meditar bé la decisió abans de donar el pas. Probablement, desvincular aquesta decisió d’una època de regals i sorpreses com és el Nadal, sigui una bona forma de deixar l’impuls a un costat”. Segons l’II Anàlisi Científica de la Fundació Affinity, que analitza el vincle entre persones i animals de companyia, per un de cada dos nens l’animal representa, després dels seus pares, la principal font de suport emocional en situacions de por o tristesa. A més, un 60% dels nens associen als gossos i gats com a companys d’activitats i és per aquest motiu que el 80% dels nens prefereix jugar amb ells abans que amb videojocs.

Fundació Affinity recomana fer una reflexió abans de decidir-se a compartir la vida amb un gos o gat, que sigui una decisió meditada. Per assegurar-nos que la relació amb els animals serà estable i duradora i que aquests no acabaran abandonats ni en centres d’acollida es recomana, en primer lloc, compromís. La convivència amb un animal de companyia és a llarg termini i el nostre compromís amb ell ha de ser durant tota la vida de l’animal, és a dir entre 12 anys i 15 anys de mitjana. Després és vital valorar què suposarà per a nosaltres incorporar un animal en les nostres vides i no deixar-nos portar per un mer impuls inicial sinó que la decisió ha de ser meditada i consensuada entre tots els membres de la família. La informació prèvia és també fonamental. Abans de començar a viure amb un animal hem de conèixer i assumir les obligacions i responsabilitats que això suposa. De la mateixa manera, hem de saber quines cures necessitarà i quines seran les seves rutines.

El Medi Ambient a la gran pantalla

El Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient, dirigit per Claudio Lauria, celebra enguany la seva 23ena edició i ho fa amb una selecció de més de 145 produccions de les gairebé 2.300 presentades a concurs.

Com en les edicions anteriors, FICMA, ens farà arribar a través de la gran pantalla la realitat medi ambiental del nostre planeta.

En aquesta edició podrem visionar films com “Terra” de Yann Arthus Bertrand, un documental sobre la història de la vida; o “Unlocking the cage” (D.A. Pennebaker, Chris Hegedus), on podrem seguir l’advocat Steven Wise en la seva lluita pels drets dels animals.

Enguany però, i davant la crítica situació dels refugiats, el festival ha volgut fer ressò d’aquesta crua realitat. Ho farà en la Secció Focus, amb la projecció d'”Astral”, el documental de Jordi Èvole.

En la mateixa línia, l´últim dia del festival, el 10 de novembre, a Caixaforum Barcelona es projectarà “CHASING ASYLUM”, de la guanyadora de l’Oscar Eva Orner, que ens parla sobre les polítiques migratòries australianes.

On podeu anar a gaudir del FICMA? Les seves seus seran: Cinemes Girona (Secció Oficial) Universitats de Barcelona, Pompeu Fabra i Blanquerna (Ruta UniFICMA) i al Cosmocaixa (Petit FiCMA) que albergarà projeccions pels més petits i les seves famílies, amb tallers i activitats com “El Planeta Terra en tots els seus estats

Com a novetat d’aquesta edició, l’ONG WWF Espanya i FICMA, lliuraran una beca de 2000€ per a la realització d’un curtmetratge no superior a 3 minuts.

Us deixem el link al festival. A gaudir-lo!

http://www.ficma.com/es/barcelona

Sílvia Esteve