Entrades

La coexistència de dos registres d’animals a Catalunya dificulta la recerca quan es perden o s’abandonen

Tots els gossos han de portar xip. A Catalunya, però, n’hi ha dos tipus. Fins fa cinc anys totes les dades identificatives de cans, gats i fures estaven emmagatzemades a l’AIAC (Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia), propietat del Consell del Col·legi de Veterinaris de Catalunya, però des de fa cinc anys la Generalitat ha posat a disposició dels seus amos l’únic registre obligatori per llei, gratuït i públic, i que pot ser utilitzat pels ajuntaments com a cens municipal. Aquesta nova base de dades, l’ANICOM (Animals de Companyia) permet l’accés a tots els veterinaris, protectores, ajuntaments i agents de l´autoritat i el seu ús no requereix cap cost. Ja no és necessari recórrer a un veterinari perquè llegeixi el microxip i avisi els propietaris perquè es poden localitzar des de les mateixes associacions i administracions. Tot i els avantatges d’aquest registre, molts veterinaris segueixen registrant els animals a l’AIAC, on el preu de la implantació té un cost molt superior al de l’ANICOM, que té un cost simbòlic.

Les associacions animalistes lamenten que el manteniment d’aquesta base de dades del Consell impedeix que més gossos portin el xip pel seu elevat cost. Alba Jornet, secretària de FAADA (Fundació per l’Assesorament i Acció en Defensa dels Animals), explica que “el microxip no té valor, el que costa és donar-lo d’alta, i si al veterinari li costa 25 euros, dobla el preu final per obtenir benefici”.  Jornet atribueix la coexistència de dos registres que equipara a “una mútua i a la seguretat social” als interessos econòmics del Consell: “El 80% dels seus ingressos venen de la identificació dels animals i no els interessa passar-se a l’altra, per això els veterinaris ens fan boicot, no volen que la base de dades públiques funcioni i van posant traves”. Els grans perjudicats són els animals perduts perquè segons apunta l’activista “l’ANICOM la tenim en xarxa i qualsevol persona pot tenir-hi accés, mentre que a l’AIAC, a banda dels veterinaris i cossos policials i forestals, només ho poden fer els ajuntaments que paguen un quota anual”.

Sense aquest “boicot” Jornet considera que “la base de dades pública estaria plenament consolidada perquè ara hi ha un 35% de gossos identificats i ja un 4% de gats gràcies a la tasca de les protectores, en qualsevol cas quan baixes el preu, les implantacions dels xips augmenten”. Actualment hi ha gairebé 300.000 animals inscrits a l’ANICOM, però a l’AIAC cada any se’n registren uns  80.000 i es calcula que en tenen més de nou-cents mil. Ignasi Rodríguez,  cap del departament de Protecció d’Animals de la Generalitat, assenyala que “les dues bases de dades tenen reconeixement oficial i hi ha animals que són a l’ANICOM, d’altres a l’AIAC i cada cop més a les dues”. Aquesta dualitat que no es produeix a cap més territori de l’Estat, però sí a d’altres països d’Europa com Irlanda, comporta els seus problemes com reconeix el màxim responsable de la Generalitat en l’àmbit dels animals de companyia: “Ara quan es perd un gos cal buscar a les dues bases de dades i hem d’evitar que el policía, la protectora o el veterinari hagi de consultar tots dos registres”.

Rodríguez explica perquè molts veterinaris els segueixen donant d’alta a l’AIAC quan el registre obligatori és l’ANICOM: “És obligatori que els veterinaris comuniquin les dades de les identificacions a l’ANICOM els vint dies posteriors a la implantació del xip, però això no vol dir que no puguin donar d’alta els xips a l’AIAC”. Pel que fa a l’elevat preu d’aquest registre, revela que “la normativa actual no permet imposar imports mínims ni màxims i això fa que cada centre veterinari cobri imports diferents per a la identificació d’un animal”. Rodríguez no dubta a l’hora d’afirmar que “la solució òptima seria que les dades es compartissin”. Una solució que ja es va posar en pràctica els dos primers anys de funcionament de l’ANICOM quan la Generalitat va signar un conveni amb el Consell perquè li cedís les dades del 2012 i del 2013. Aquest acord obligava el Consell a compartir la base de dades amb l’administració, però només dels registres nous, no dels anys anteriors. Un acord que no s’ha ratificat: “El conveni es va acabar i no s’ha renovat perquè les dues parts no s’han posat d’acord”. El cap de la Secció de Protecció d’Animals assegura que no sap els motius del desencontre, però apunta a “motius estratègics”. La representant de FAADA es mostra molt crítica amb l’actitud del Consell perquè “nosaltres evitem abandonaments, lluitem pel benestar dels animals i ells només pensen en el seu interés econòmic, en no deixar de guanyar diners”. El Consell, que factura al voltant d’1,8 milions d’euros pel registre d’animals amb xip, ha declinat fer declaracions a aquest mitjà per donar la seva versió. Perquè l’administració tingués accés als 900.000 animals n’hi hauria prou amb el permís dels propietaris.

La Fundació Affinity alerta que gossos i gats no són una joguina

#NoSonUnJuguete. Amb aquest contundent hashtag, la Fundació Affinity impulsa una campanya per conscienciar sobre la tinença responsable i lluitar contra l’abandonament dels animals. I és que la meitat dels nens reconeix haver demanat un gos o un gat als Reis Mags i gairebé un 40% dels animals de companyia arriben a les llars espanyoles en forma de regal per aquestes dates. Moltes famílies pensen que un cadell és el millor regal que poden oferir als seus fills, però el que avui sembla l’obsequi ideal pot esdevenir un problema tant per l’animal com per a la persona que el rep. Aquest és el punt de partida de la campanya de Nadal de la Fundació Affinity, que remarca que un ésser viu no hauria de ser regalat com si fos un objecte qualsevol i que adverteix sobre les nefastes conseqüències que pot tenir regalar animals amb l’objectiu d’evitar futurs abandonaments.

Per traslladar aquest missatge, Fundació Affinity ha creat un vídeo que il·lustra amb un to amable i proper les llums i ombres del que significa conviure amb un gos. Segons assenyala Isabel Buil, directora de Fundació Affinity, “volíem explicar una història que connectés amb la gent, que tingués emoció i que al mateix temps portés a la reflexió a aquelles persones que potser estiguin pensant en un cadell com a regal de Nadal. Conviure amb un gos o un gat és una decisió tan important que ningú més la pot prendre per un mateix “. L’impuls juga un paper important en l’elecció de l’animal. De fet, un 34% dels propietaris espanyols confessa que es va deixar portar per raonaments emocionals i / o visuals a l’hora de decidir-se pel seu gos o gat. En el cas dels nens, encara que el 98% dels nens assegura tenir clar que els animals no són joguines, un 50% d’ells reconeix haver demanat al Pare Noel o als Reis Mags un gos o un gat en algun moment de la seva vida.
 
Segons Buil, “que els nostres fills demanin un gos o gat com a regal de Nadal és perfectament normal però no vol dir que haguem de comprar o adoptar un automàticament, sinó que hem de meditar bé la decisió abans de donar el pas. Probablement, desvincular aquesta decisió d’una època de regals i sorpreses com és el Nadal, sigui una bona forma de deixar l’impuls a un costat”. Segons l’II Anàlisi Científica de la Fundació Affinity, que analitza el vincle entre persones i animals de companyia, per un de cada dos nens l’animal representa, després dels seus pares, la principal font de suport emocional en situacions de por o tristesa. A més, un 60% dels nens associen als gossos i gats com a companys d’activitats i és per aquest motiu que el 80% dels nens prefereix jugar amb ells abans que amb videojocs.

Fundació Affinity recomana fer una reflexió abans de decidir-se a compartir la vida amb un gos o gat, que sigui una decisió meditada. Per assegurar-nos que la relació amb els animals serà estable i duradora i que aquests no acabaran abandonats ni en centres d’acollida es recomana, en primer lloc, compromís. La convivència amb un animal de companyia és a llarg termini i el nostre compromís amb ell ha de ser durant tota la vida de l’animal, és a dir entre 12 anys i 15 anys de mitjana. Després és vital valorar què suposarà per a nosaltres incorporar un animal en les nostres vides i no deixar-nos portar per un mer impuls inicial sinó que la decisió ha de ser meditada i consensuada entre tots els membres de la família. La informació prèvia és també fonamental. Abans de començar a viure amb un animal hem de conèixer i assumir les obligacions i responsabilitats que això suposa. De la mateixa manera, hem de saber quines cures necessitarà i quines seran les seves rutines.

Cada dia s’abandonen dos gossos a la ciutat de Barcelona

Tot i les campanyes de sensibilització, les institucions no aconsegueixen solucionar el problema dels abandonaments, cada dia s’abandonen dos gossos a Barcelona.

En els darrers anys, a Barcelona s’han multiplicat els esforços per conscienciar els ciutadans que els gossos no són joguines que es poden comprar per després abandonar quan un se’n cansa. S’ha prohibit a les botigues que exposin els gossos als aparadors per evitar la compra compulsiva; s’ha modificat la llei de tinença d’animals; s’han fet campanyes de sensibilització i s’ha augmentat molt notablement la presència d’stands en fires, festivals, festes majors… Però tot plegat ha servit de ben poc.

Les xifres demostren que tots aquests esforços no s’han vist recompensats. El nombre d’animals abandonats a la ciutat de Barcelona és pràcticament el mateix durant els darrers exercicis. Fins i tot s’ha incrementat una mica. Durant l’any 2014, el Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAAB) va recollir del carrer un total de 1.395 gossos. De tots aquests, 628 van poder tornar amb els seus amos, ja sigui perquè els animals portaven el xip identificatiu o perquè els propietaris van anar a la gossera a buscar-los després d’haver-los perdut. De manera, que el total de gossos abandonats que no van tornar amb el seu amo va ser de 767 durant tot el 2014, és a dir, una mitjana de dos cada dia. L’any 2011 el nombre de gossos abandonats que no van retrobar l’amo van ser 852, mentre que el 2012 van ser 697 i el 2013, 672.

 També els gats

Pel que fa als gats, les xifres tampoc són gens positives. Dels 659 gats que es van recollir l’any passat, només 86 van tornar amb els seus amos. La resta, 573 gats, o bé continuen a la gossera o bé han estat adoptats per un amo nou. Una vegada més, la xifra és molt similar a la de 2011 (515), 2012 (391) o 2013 (526). L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb entitats i associacions, també ha destinat més esforços a combatre l’abandonament de gats, com per exemple, promovent la seva esterilització. Com en el cas dels gossos, amb pocs resultats.

“El problema de l’abandonament no està resolt”, assegura Carme Méndez, presidenta de l’Associació de Defensa dels Drets dels Animals (ADDA) i una de les interlocutores de l’Ajuntament de Barcelona en les polítiques que afecten els animals. Des del seu punt de vista, “la crisi econòmica, que ha fet que moltes persones perdin l’habitatge, o hagin de canviar el seu nivell de vida, encara ha agreujat més la situació”, afavorint així que creixin els abandonaments.

Més sancions

Méndez va destacar que l’actual govern, i concretament el regidor que s’ocupa dels drets dels animals, Jordi Martí, “és el millor que ha tingut mai Barcelona” però que per solucionar els abandonaments d’animals només hi ha una possible solució: que els agents de la Guàrdia Urbana comprovin si els amos dels gossos tenen els seus animals amb el xip identificatiu que obliga la llei. “Un cop detectats, es podrien donar 15 dies als amos de gossos sense identificar perquè els identifiquin”, proposa Méndez, abans de multar-los. D’aquesta manera, garantint que els animals estan identificats, si l’amo acaba abandonant l’animal, se’l pot localitzar. Actualment, segons Méndez, el percentatge d’animals correctament identificats gira a l’entorn del 30%.