Arxiu d'etiquetes per: abandonament

Què passa amb un gat quan el seu company de vida humà mor?

Els animals de companyia són éssers amb una fidelitat infranquejable, considerats un membre més de la família en la societat actual. Per aquest motiu, quan una persona humana pateix la pèrdua d’un amic pelut amb el qual ha compartit la seva vida, passa per un procés de dol i tristesa. Però què passa quan és l’animal el que pateix la mort del seu company humà? Quin futur li espera?

Animalados ha parlat amb Katubihotz, una associació que treballa per al rescat felí i la gestió d’adopcions a Pasaia (Guipúscoa), per conèixer quina vida li espera a un gat quan pateix la pèrdua del seu company de vida humà.

Què passa normalment amb els gats que viuen amb una sola persona i lamentablement mor l’ésser humà?

Depèn de cada cas, els més afortunats són adoptats per algun familiar o amic de la víctima, però lamentablement no és el que sol passar. El futur d’aquests animals és incert, pot variar entre buscar-li una adopció responsable, abandonar-lo en un refugi o gossera, al carrer o fins i tot sacrificar-lo.

Els familiars de la persona morta solen preocupar-se per la vida que li espera a l’animal? Són ells els que els acullen a casa seva?

Alguns sí, altres no, hem vist de tot.

Alguns els adopten ells mateixos o els porten a casa seva fins a trobar-los una nova llar. D’altres, els deixen sols a la casa de la víctima i els alimenten fins que troben un altre lloc. Alguns es preocupen per saber a quina família aniran, altres no. I també hi ha gent que passa olímpicament de fer-se càrrec i l’abandona o sacrifica, sense cap mena de mirament cap a l’animal ni respecte cap al seu familiar mort.

“Com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç”

Com afecta psicològicament a un gat la mort del seu company de vida humà? Passen per un procés de dol?

Sens dubte passen per un procés de dol, la persona que ha estat la seva família durant anys ja no hi és i la seva vida canvia per sempre de la nit al dia.

Que aquest procés sigui més o menys dolorós, depèn del que facin amb ell. El gat acaba de perdre-ho tot i necessita saber que segueix sent important, segueix sent estimat, que no està sol i que les coses milloraran. Necessita amor. Evidentment com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç.

Però si el pobre es veu abandonat al carrer o a la gàbia d’un refugi, trist, espantat i sense entendre res, la situació serà realment dolorosa, i pot fins i tot entrar en depressió. Els gats són molt sensibles i hem vist animals que es neguen a menjar i beure, que simplement es deixen morir. Arribats a aquest punt i malgrat intentar-ho tot, moltes vegades no podem fer res per ells, ni tan sols alimentant-los de manera forçada amb sonda nasogàstrica, de vegades emmalaltir de l’ànima és pitjor que una malaltia física.

Teniu moltes acollides a Katubihotz que procedeixen de la mort del responsable d’un gat?

Acollides no, només si no hi ha altra alternativa. Pel benestar de l’animal, preferim parlar amb aquests familiars i demanar-los que siguin ells els que es quedin amb el gat mentre nosaltres li busquem adopció.

“Abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar”

Heu acollit en la vostra associació a gats abandonats a conseqüència de la mort del seu responsable humà?

Lamentablement sí. Aclarim termes, abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar, tots els que recollim o als que busquem nova llar són abandonats.

Respecte a abandonaments en carrer, sí, tristament també hem tingut casos. Mai oblidarem per exemple el cas d’un gat què, després de la mort de la seva humana, el fill d’ella es va desfer d’ell tirant-lo pel balcó. Mostrant així el nul respecte que sentia cap a la seva mare i el gat què ella estimava. Avui està feliçment adoptat.

Els gats també pateixen la pèrdua del seu company de vida humà

El coronavirus ha accentuat la problemàtica del desemparament que pateix un animal de companyia per la mort del seu responsable?

Nosaltres no hem notat la diferència, tan sols hem rebut una trucada per aquest motiu.

Què ha de fer una persona amb el gat d’un familiar que ha mort? És millor acollir-lo a casa teva o donar-lo en adopció?

Sens dubte, el millor és acollir-lo a casa teva. Nosaltres creiem que, si la persona morta ha estat important per a algú, també ho haurien de ser els animals als quals aquesta persona estimava. Però si finalment no queda més remei que donar-lo en adopció, si us plau, s’han de fer les coses bé.

El millor és sens dubte encarregar-se d’aquest animal fins que una associació pugui trobar una nova llar, sense fer-li passar pel trauma de veure’l dins una gàbia, en un lloc desconegut, rodat de més animals que no coneix i que li fan por. Tampoc ens sembla molt demanar.

I per descomptat, si us plau, no falteu a la memòria de la víctima abandonant a l’animal al carrer o sacrificant, és injustificable.

El gat està preparat per viure en una nova llar i amb una nova família després de patir la pèrdua del seu company de vida humà?

El millor dels animals és la seva gran capacitat d’adaptació, ells viuen l’ara. És clar que, depenent de la seva personalitat, els costarà una mica més o una mica menys sentir-se segurs, però amb amor i paciència tots aconseguiran adaptar-se a la seva nova vida i ser feliços amb la seva nova família.

“Existeix una discriminació brutal cap als GPP pel simple fet de néixer amb una determinada raça”

La creació dels mal anomenats Gossos Potencialment Perillosos (GPP) ha causat una estigmatització tan sòlida com injusta en molts gossos pel simple fet de pertànyer a una raça determinada. El racisme de la mateixa normativa, els interessos personals, el desconeixement social, la manca de professionalitat per part dels mitjans de comunicació i la irresponsabilitat dels propietaris són alguns dels motius que han creat una reputació negativa i falsa sobre determinades races d’aquests peluts.

A conseqüència d’una sèrie d’incidents provocats per gossos a finals del segle XX, les administracions competents van decidir canviar la normativa i regular la tinença dels gossos presumptament perillosos. D’aquesta manera, el Reial decret 287/2002 de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999 de 23 de desembre, va establir com a Gossos Potencialment Perillosos (GPP) a una sèrie de races de gos. Un llistat que podia ser ampliat des de cada comunitat autònoma si es considerava necessari.

L’experimentat educador i cuidador de Gossos Potencialment Perillosos, Miquel Montanera, explica per a Animalados que “Molts dels atacs de gossos que van impulsar la llei dels GPP van ser provocats per gossos de races que no formen part d’aquesta llista. La realitat és que per poder aplacar el soroll mediàtic causat per aquests incidents de finals del segle passat es necessitava una llei i van decidir crear una llista de races de gos totalment injusta”.

Montanera recorda que “precisament a la persona a qui se li va encarregar l’elaboració de la llista dels GPP era un criador de Pastors Alemanys”, una raça que a finals del segle XX era la més popular i la que major nombre de vendes tenia a Espanya. “Els gossos de raça tipus Pitbull, Dòberman, Rottweiler… estaven entrant amb força en aquesta època a l’estat espanyol i generaven competència a altres races com el Pastor Alemany, així que va pensar que l’aparició d’aquestes noves races podria fastiguejar el seu negoci i va decidir incloure-les en la llista de Gossos Potencialment Perillosos”, afegeix.

Una legislació racista que ha calat amb força en la societat

Miquel Montanera s’uneix a l’opinió de molts altres educadors canins, experts en conducta animal, veterinaris, advocats, etc., indicant que “La perillositat d’un gos no depèn de la raça, depèn en gran manera de l’educació que hagi rebut el mateix animal. Pots tenir un pelut de raça Xihuahua, per exemple, que si la persona responsable no l’ensenya correctament, mossegarà o atacarà a altres gossos o a altres persones. Òbviament no causarà el mateix mal que la mossegada d’un gos de mida gran, però la realitat és que un gos mal educat et pot atacar independentment de la raça a la qual pertany”.

La Llei dels GPP ha generat una estigmatització i una mala reputació sobre una sèrie de gossos d’una manera totalment injustificada. Montanera considera que “se li ha donat tanta importància a atribuir la perillositat a aquestes races, que el missatge ha calat en la societat. És molt comú escoltar al carrer frases com Compte amb aquest animal que és un Pitbull!, o Compte amb aquest altre que és un Dòberman! Igual que existeix el racisme entre les persones, s’ha fet el mateix amb aquests animals. Existeix una discriminació brutal cap als gossos anomenats potencialment perillosos pel simple fet de néixer amb una determinada raça”.

Una llei que afecta greument al comportament de l’animal

Segons exigeix ​​la Llei, els GPP han d’anar sempre a la via pública amb morrió i lligats amb una corretja que no superi els dos metres de longitud, una normativa que afecta greument al comportament de l’animal. “Aquestes limitacions provoquen que els gossos considerats de raça potencialment perillosa no puguin comunicar-se en plenitud, ni socialitzar, ni relacionar-se amb altres gossos o amb altres persones. La mateixa normativa condiciona molt la llibertat de l’animal i provoca que de vegades el gos pugui tenir comportaments més reactius”, opina l’educador caní.

Durant el passat mes d’abril, el Govern espanyol va informar que treballa en la possibilitat d’una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions. Miquel Montanera creu que aquest canvi legislatiu “és el més lògic, però el més important és conèixer quins seran els criteris per establir que un gos és potencialment perillós o no. També és molt important saber qui seran els encarregats de definir aquests criteris. Ha de ser gent correctament formada i professional, que conegui bé el tema i no els xarucs de sempre”.

Més del 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP

La cria il·legal, l’abandonament i les dificultats per donar en adopció són altres problemes rellevants que pateixen els GPP a Espanya. La mala reputació instaurada injustament en la nostra societat és un hàndicap per a l’adopció d’aquests animals, però Montanera comenta que “també costa molt donar un GPP en adopció perquè cal tenir una llicència concreta per poder tenir-los. Per aconseguir aquesta llicència has de passar un test psicotècnic que cal pagar, has de tenir una assegurança que també cal pagar, i a més, cal realitzar uns tràmits amb l’ajuntament en qüestió per aconseguir la llicència, tràmits que en alguns ajuntaments també cal pagar. Tot aquest procés pot arribar als 200 euros i provoca que molta gent ni es plantegi adoptar un GPP”.

D’altra banda, hi ha una problemàtica històrica amb la manca de voluntaris amb llicència per poder passejar i atendre correctament als GPP de les protectores, però l’experimentat cuidador afirma que “per sort cada vegada hi ha més voluntaris que obtenen la llicència i poden treure a aquests animals a passejar. Els voluntaris estan veient de primera mà en el dia a dia dels refugis que tota la història que hi ha al voltant d’aquests animals és mentida. Fins i tot els gossos que més problemes generen moltes vegades són aquells que no són considerats gossos de raça potencialment perillosa, però la realitat és que més de 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP”.

La desestigmatització dels GPP: un procés de totes les parts implicades

Els gossos potencialment perillosos poden arribar a existir, però com ja hem analitzat mai atenent a una qüestió de raça. Segons la majoria dels experts en conducta animal, la perillositat d’un pelut sol estar relacionada amb una mala educació per part del seu responsable. “Si un gos dóna una sèrie de senyals i el responsable no les atén i continua insistint amb segons quines accions, és possible que el gos pugui tenir una actitud reactiva. Una part important de les agressions que hi ha per part de gossos succeeixen perquè les persones no saben interpretar el comportament o les necessitats de l’animal. Cal més educació animal en els responsables, això és molt important”, explica Miquel Montanera.

A més de l’educació animal, l’expert en conducta de GPP considera que els mitjans de comunicació tenen també part de culpa en l’estigmatització que pateixen aquests animals. “Ven molt publicar un titular destacant que un Pitbull o Rottweiler han mossegat o atacat a una persona. Moltes vegades aquestes notícies es publiquen sense ni tan sols assegurar-se que l’animal era realment d’aquesta raça. Aquestes coses fan molt de mal, però la realitat és que ven més que l’atac hagi estat d’un d’aquests animals que no pas d’un Pastor Alemany o de qualsevol altra raça. A més, en la majoria de les ocasions no s’explica per què ha succeït l’incident”.

Per acabar, Montanera opina que la desestigmatització dels GPP és un procés que requereix la implicació de totes les parts. “A més d’un canvi de llei i de més educació animal, els mitjans de comunicació haurien de fer campanyes reals del que són els gossos considerats GPP, ni a favor ni en contra. Les escoles també podrien posar el seu granet de sorra amb més formació en matèria animal. Cal que la ciutadania estigui més conscienciada del que realment són aquests gossos per poder, entre tots, acabar amb aquesta estigmatització. La gent ha d’entendre que un gos pot ser un Pitbull o American Standford, però si l’animal rep l’educació adequada, és un gos com qualsevol altre”.

La Policia Local de Chipiona denuncia a una persona per maltractament animal per falta de cures veterinàries bàsiques

Efectius de la Policia Local de Chipiona han denunciat judicialment a una persona com a presumpta autora d’un delicte de maltractament animal per falta de cures veterinàries bàsiques a diversos animals domèstics.

L’actuació de la Policia Local d’aquest municipi de Cadis va començar arran de les trucades de diversos veïns preocupats per “l’estat de salut i la desnutrició” d’una sèrie d’animals de companyia. Les persones que van donar la veu d’alarma també van alertar de “els incessants lladrucs de queixa d’aquests animals i de la mala olor que es desprenia del terrat d’un edifici cèntric”.

La Policia Local de Chipiona ha assegurat que “el relat dels veïns es va quedar curt”. Els agents van acudir al lloc dels fets i van confirmar la presència de gossos i gats “sense microxip i en un estat general de descuit i abandonament”, a més, “tres d’aquests animals van haver de ser retirats per a la seva cura veterinari”.

Imatges compartides per la Policia Local de Chipiona

La agents de la Policia van procedir a aixecar l’acta de denúncia administrativa al propietari per “no fer les vacunacions i els tractaments obligatoris” dels animals i per “no administrar als gossos i els gats la cura i l’assistència veterinària necessària”, a més de “donar compte a l’autoritat judicial per possible maltractament animal”.

La Policia Local de Chipiona ha advertit a través dels seus canals oficials als veïns aquest municipi gadità que “aquesta actuació policial encara no ha finalitzat”, per la qual cosa es pretén arribar fins al final d’aquest assumpte.

Barcelona manté la tendència a la baixa en els abandonaments de gats i gossos malgrat la pandèmia

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un balanç positiu de l’any 2020 pel que fa a l’adopció de gossos i gats del Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAACB). En un any molt atípic marcat per la pandèmia i el confinament, a Barcelona s’han abandonat menys animals que altres anys i s’han adoptat un total de 507 gossos i 413 gats.

Les campanyes de conscienciació i foment de tinença responsable que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de diverses entitats col·laboradores i la col·laboració de Fundació Affinity han donat els seus fruits. ‘Per Nadal, millor adopta!’, ‘Per la Mercè Millor Adopta!’ o ‘Els invisibles’, centrada a trobar llars per a 10 magnífics gossos de llarga estada al CAACB, que per mida, raça o edat porten temps esperant una família adoptiva, han contribuït a fer créixer el nombre d’animals que han trobat casa.

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha subratllat que “les dades demostren que l’esforç que fa l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que treballen pel benestar animal arriba a la ciutadania, que cada cop té més clar que tenir un animal a casa és un motiu d’alegria, però també una responsabilitat i un compromís”.

Pel que fa a gossos adoptats s’ha registrat un increment amb 507 gossos adoptats durant el 2020, que són 16 gossos més que durant l’any 2019. En canvi, el nombre de gats adoptats s’ha reduït lleugerament respecte l’any anterior, amb un total de 413, que són 49 menys que durant l’any 2019.

En l’últim any es manté la tendència a la baixa en les entrades al CAACB, és a dir, en els abandonaments o entrades fruit de decomisos o animals perduts. En els darrers quatre anys, s’han reduït un 44% el nombre de gossos entrats i un 22% el nombre de gats.

‘Gats Invisibles’, una campanya per fomentar l’adopció de gats

Uns 60 gats esperen al CAACB una família que els doni una segona oportunitat. Alguns fa molt de temps que hi són, per l’edat o perquè tenen alguna malaltia crònica, ningú pregunta per ells. Són els anomenats ‘Gats invisibles’. I ara està en marxa una campanya per promoure’n l’adopció, donant-los a conèixer. N’és un exemple la Kat, que porta cinc anys al centre.

D’altra banda, la campanya feta durant el Nadal per promoure l’adopció de gats entre persones grans usuàries del servei VinclesBCN ha permès trobar nova llar a tres gats. El CAACB conjuntament amb la regidora d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, mitjançant l’Estratègia municipal contra la soledat, avaluen dur a terme noves acciones per fomentar l’adopció de gats i gossos per reduir la soledat en les persones de més edat, i alhora reduir el temps d’estada dels animals al centre.

La Diputació de Còrdova convoca per primera vegada una línia de subvencions per a associacions protectores d’animals

La convocatòria d’una línia de subvencions per a associacions protectores d’animals permetrà donar suport a la tasca d’aquestes entitats amb ajudes de fins a 3.000 euros i fomentar l’adopció de gossos i gats.

La Diputació de Còrdova, a través del Centre Agropecuari Provincial, ha convocat per primera vegada una línia de subvencions destinada a associacions protectores d’animals dels municipis menors de 50.000 habitants.

Es tracta d’una iniciativa inèdita amb pocs precedents en altres diputacions que pretén donar suport a “la important tasca que realitzen les associacions de la nostra província en contra de l’abandonament animal i pel foment de l’adopció responsable de gossos i gats, una tasca imprescindible per garantir el benestar d’aquests animals però també per pal·liar els problemes mediambientals, de salubritat i seguretat derivats de l’abandonament, segons ha explicat el delegat d’Agricultura, Francisco Ángel Sánchez.

El diputat ha assenyalat que “amb aquesta línia d’ajuts es pretén donar suport a les associacions en les despeses derivades de la seva activitat, com els de l’alimentació, higiene, sanitat i serveis veterinaris, així com en la millora dels mitjans de recollida de gossos i gats abandonats i els equips de protecció dels treballadors i treballadores”. Alhora, les subvencions pretenen incentivar “la realització de campanyes de foment i difusió sobre l’adopció responsable i contra l’abandonament animal”, ha remarcat Sánchez.

La concessió de les subvencions ja ha estat aprovada i publicada al Butlletí de la Província (BOP) i es realitzarà en règim de concurrència competitiva. Podran optar-hi les associacions que tinguin la seu social en els municipis de menys de 50.000 habitants de la província. La convocatòria compta amb un pressupost de 24.000 euros i les entitats beneficiàries podran rebre un màxim de 3.000 euros, que rebran de forma anticipada.

El delegat d’Agricultura ha subratllat el “compromís de la Diputació amb el benestar animal i contra l’abandonament de gos i gats, que segueix sent un greu problema tot i el gran treball realitzat en els últims anys per part d’institucions i associacions”. A més Sánchez ha reiterat la importància de mantenir controlades les colònies felines en els municipis per evitar problemes de salubritat i de convivència.

El diputat també ha recordat que “des de 2009 la Diputació té en marxa un Programa de Recollida de Gossos Sense Sostre que està donant uns excel·lents resultats i permet donar resposta a la població dels municipis adherits, que sumen més de 222.000 habitants”.

De forma paral·lela, aquest servei contribueix “a la tan necessària conscienciació social sobre la tinença responsable d’animals de companyia, al temps que assessora els ajuntaments, a través dels tècnics dels municipis acollits al programa, de les novetats en matèria legal referent a la protecció i sanitat animal”.