Arxiu d'etiquetes per: animals de companyia

Els gossos ja eren animals de companyia durant l’Imperi Romà?

Segons ha publicat un estudi de la Universitat de Granada (UGR), els gossos ja convivien amb els humans durant l’època romana.

Durant l’Imperi Romà, fa més de dos mil anys, ja existien els gossos mini com a animals de companyia. La grandària d’aquests peluts era similar a la d’algunes races petites actuals com serien els gossos pequinesos o alguns tipus de Chihuahua. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per arqueòlegs de la Universitat de Granada (UGR).

L’estudi, que ha estat publicat en la revista Archeological and Anthropological Sciences, ha permès analitzar les restes de diverses inhumacions de gossos trobades en la necròpoli romana de Plans del Pretori, als extramurs de la Còrdova romana i relacionats amb gairebé setanta enterraments humans.

Els científics d’aquest estudi es van centrar bàsicament en els trets morfològics i en l’aspecte dels gossos existents a les ciutats romanes. Van poder extreure almenys dues morfologies diferenciades: una de grandària mitjana, similar a la de diferents races semblants a la dels galgos, i una altra d’una grandària molt més petita.

La troballa constitueix un dels casos de gossos micromorfes més antics reconeguts en el conjunt de l’Imperi Romà. Encara que els arqueòlegs desconeixen l’aspecte que podien tenir exteriorment aquests exemplars, tals com ara el pelatge, el color, les orelles, etc. La seva estructura esquelètica resulta similar a la de les races petites actuals, com els pequinesos o els carlins, o considerant individualment el seu crani arrodonit, alguns tipus de Chihuahua.

L’existència de gossos de petites dimensions com a animals de companyia, objectes d’afecte i especial consideració pels seus amos, ja és coneguda des de l’Antiguitat clàssica, fet corroborat per textos, epigrafia i iconografia.

La troballa, entre altres exemplars, d’un animal de petites dimensions i crani braquicèfal en una necròpoli romana del sud d’Hispània obre noves interpretacions respecte al paper d’aquest tipus d’animals en les seves relacions amb els humans i les seves implicacions simbòliques en els rituals funeraris, ja que alguns presentaven evidències de sacrificis deliberats.

Font: AMIC/agenciasinc.es

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya presenta el Segon Estudi d’Animals de Companyia

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha presentat el Segon Estudi d’Animals de Companyia on han compartit la importància de promoure la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC amb la campanya #Coses molt de gats.

Durant la presentació, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha analitzat les dades que es recullen a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC) des de l’any 2010 i fins al setembre del 2020. El primer estudi es va presentar el 2014, amb motiu del 25è aniversari del Consell i, aquesta vegada, s’emmarca en la campanya #Coses molt de gats, endegada per promoure la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC.

El Consell va constituir l’AIAC el 1987 com un servei que la professió veterinària presta als propietaris d’animals de companyia i a la societat en general amb l’objectiu de fomentar la tinença responsable d’animals i de reduir els abandonaments. Va ser un dels arxius pioners a Europa i a dia d’avui és el més extens de Catalunya, ja que suma gairebé un milió i mig d’animals inscrits.

L’AIAC és una base de dades informatitzada que facilita la localització de gossos, gats, fures i altres animals domèstics extraviats o perduts. El 86% dels animals que es localitzen perduts i identificats amb microxip són retornats al seu propietari. Un dia és el temps mitjà estimat que passa entre l’avís de pèrdua de l’animal i la recuperació d’aquest per part del seu propietari si ha estat identificat amb microxip i inscrit a l’AIAC. Aquest temps de trobament es multiplica si l’animal no està inscrit a l’arxiu.

Campanya #CosesMoltdeGats

La tinença de gats és la que més ha crescut en els darrers anys a Catalunya i, tot i així, del total d’animals inscrits tan sols un 13,8% són gats: una xifra que no es correspon amb la realitat. “La nostra experiència ens diu que la majoria de propietaris identifiquen els gossos i, en canvi, els gats no”, comenta la presidenta del CCVC, Cori Escoda. I afegeix: “La campanya #Coses molt de gats vol conscienciar i capgirar aquesta tendència”.

La campanya és iniciativa del Consell i compta amb la col·laboració dels quatre Col·legis de Veterinaris de Catalunya. “Aconseguirem l’objectiu d’incrementar la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC si treballem conjuntament”, observa el vice-president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), Ricard Parés.

S’han fet arribar tríptics a tots els centres veterinaris de Catalunya, ja que el veterinari és clau. S’han penjat cartells a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i, a més, es compta amb el suport dels Transports Metropolitans de Barcelona i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els quals projectaran el vídeo de campanya a les pantalles dels seus trens, metros, autobusos i estacions.

Segon Estudi d’Animals de Companyia

Com ha afectat el confinament a la tinença d’animals?

L’estudi revela que de gener a setembre del 2020 s’han inscrit més animals a l’AIAC que durant el mateix període del 2019. El més habitual és que les noves altes siguin regulars durant l’any, com va ser en el 2019, en què van oscil·lar entre 7.500 i 10.000 animals inscrits al mes. En canvi, el 2020 ha estat un any molt peculiar: el confinament ha fet baixar les noves altes fins a un mínim de 3.400 el mes d’abril i s’ha assolit un màxim d’11.742 noves altes el mes de juliol.

El nom més posat a Catalunya: en femení

Els tres noms més posats per a gossos a Catalunya és Lluna/Luna (32.558), seguit de Kira (20.962) i de Nina (12620). Per a gats, és Lluna/Luna (3224), després també Nina (2.619) i Lola (1695) al tercer lloc. La balança entre mascles i femelles està bastant equilibrada, per tant, s’entén que els noms que s’escullen no corresponen al gènere de l’animal.

Quants animals es diuen Covid a Catalunya?

L’estudi revela també que des d’aquest 2020 hi ha 36 animals que s’han batejat amb el nom de Covid a Catalunya des d’aquest 2020. Del total, 27 són gossos i 9 són gats; 31 són mascles i 5 són femelles.

Les races més comunes

Les tres races més comunes de gossos a Catalunya són el Mestís (204.229), el Yorkshire Terrier (37.922) i el Pastor Alemany (30.659). De fet, es mantenen en aquestes posicions des de l’any 2000. Algunes races que guanyen popularitat són el Bichon Maltès (25.172) i l’American Stafford (19.237). En canvi, el Bulldog Francès segueix una tendència a la baixa.

Pel que fa als gats, les races més populars en els darrers 10 anys són l’Europeu (109.638), el Comú Europeu (24.340), el Persa (6.916), el Siamès (5.725) i el Mestís (4.672). I, de fet, aquestes 5 posicions se les intercanvien aquestes races des de l’any 2000. Com a canvi en les tendències destaca l’Sphynx (2.359), com una de les races preferides pels catalans, en detriment del Ragdoll o del Britànic de Pèl Curt.

 

Com fer que una mudança sigui còmoda per al teu animal de companyia

Segons indiquen molts experts en psicologia, mudar-se pot ser una de les experiències més estressants que vivim al llarg de la nostra vida. No només pel fet de muntar i desmuntar una casa en la seva totalitat, sinó per tot el que comporta la incertesa d’aquest nou canvi. Els psicòlegs consideren l’acció de mudar-se entre les tres situacions que ens generen més estrès, donat l’esgotament físic i el cansament emocional que ens provoca.

Doncs bé, una mudança pot ser estressant i igual de traumàtica per a un animal que per a les persones. Per aquest motiu, convé planificar el trasllat de la manera més còmoda possible per al nostre company de vida:

-Fer una llista de les coses de l’animal perquè no es perdi res. És recomanable que un cop estigueu instal·lats en la nova llar, l’animal pugui disposar de tots aquells objectes que disposava a casa d’origen. D’aquesta manera serà més fàcil que pugui familiaritzar-se amb les seves noves parets.

-L’ estrès que provoca el canvi de residència provoca en moltes ocasions que ens oblidem dels nostres animals de companyia. En la mesura del possible cal realitzar unes pauses per jugar amb ells com ho faríeu normalment. Si no és així l’animal sentirà la manca d’atenció.

-Mantenir les rutines d’alimentació i passeig. És molt comú que alguns animals no vulguin menjar en les èpoques de canvi. En aquest sentit és important donar un tracte especial al company donant-li el seu menjar preferit. Si és possible també cal passejar a l’animal en les mateixes hores que es feia prèviament.

-Quan arribeu a la nova llar cal revisar que no hi hagi pintura fresca, serradures, vidres trencats, cables pelats … Aquest tipus de situacions poden ser perilloses per a la salut de l’animal. Per tant, abans d’alliberar l’animal del seu mitjà de transport comproveu que el lloc sigui segur.

-Quan arribeu a la nova llar és molt important passar estona amb l’animal perquè aquest pugui veure el canvi com una cosa positiva.

-És molt important assegurar-se que la informació del microxip de l’animal està actualitzat. Aquest objecte d’identificació permet la recuperació de molts animals que s’han perdut.

-En el cas que l’animal de companyia pateixi molt estrès, posa’t en contacte amb el teu veterinari. Ell serà la persona que hagi de decidir si cal donar un sedant o no a l’animal durant el transport.

El coronavirus provoca l’abandonament d’animals de companyia a tot el món

El confinament per coronavirus està provocant l’abandonament de gossos i gats a tot el món per la por a que siguin portadors de virus.

Un dels temes que més incertesa està causant entre la societat és la possibilitat de transmissió del Covid-19 entre animals i persones. L’expert en modificació de conducta animal i director de l’escola d’educació canina Single Track de Barcelona, ​​Jorge Quiroga, ha fet referència a aquest tema llançant un missatge tranquil·litzador.

“Existeix un coronavirus que afecta l’espècie, que es coneix com coronavirus caní, però els efectes no són com el Covid-19”, afirma Quiroga. L’expert en conducta animal explica que “el coronavirus caní té efectes similars al parvovirus caní: febre, pèrdua d’apetit, vòmits, diarrees, etc. Es contagia per contacte oral o directe amb femta d’altres gossos infectats “.

Per tant, l’especialista assegura que les persones poden estar tranquil·les perquè “no hi ha evidència científica que concedeixi als animals de companyia un paper important en la vehiculització del virus”. També adverteix que, de la mateixa manera que les persones poden tocar o trepitjar algun objecte contaminant, els gossos també poden fer-ho, “de manera que és important seguir el consell de les autoritats i netejar amb gel desinfectant el coixinet i cua dels nostres gossos “.

Jorge Quiroga recorda que el gos que va donar un lleu positiu de Covid-19 a Hong Kong va acabar sent negatiu. “Se li van realitzar les proves del coronavirus, atès que van detectar que tenia una baixa càrrega viral en els hisops nasals i orals, però els tests sanguinis van donar negatiu. El positiu es va donar perquè el gos tenia partícules del coronavirus a la tòfona i el pèl, ja que la seva propietària sí que estava infectada per la malaltia “.

El gos de Hong Kong lamentablement va morir, però Quiroga al·ludeix al fet que les possibles causes van ser “la vellesa accentuada per les malalties que patia i l’estrès provocat per la quarantena, al trobar-se lluny del seu entorn familiar”. La mateixa Associació Mundial de Veterinaris de Petits Animals (WSAVA) va manifestar que “l’animal no havia mostrat signes clínics de Covid-19 i que, amb 17 anys, tenia problemes cardíacs i renals”.

Finalment, l’expert en modificació de conducta animal adverteix el perill de difondre notícies falses sobre el contagi del coronavirus i els animals de companyia, ja que arran d’aquests: “fakes sobre que els gossos poden vehiculitzar el virus i de la crisi econòmica que ja estem patint amb els ERTOS, el nombre d’abandonaments creixerà “. Quiroga explica que “ja s’estan abandonant gossos i gats a tot el món per la por a que siguin portadors de virus”. Cal posar el focus en la importància de combatre aquests mites per evitar l’abandonament dels animals.

“El confinament provoca estrès als animals de companyia”

El confinament està provocant estrès als animals de companyia, els quals podrien patir problemes de socialització i tastorns relacionats amb la separació quan tot torni a la normalitat.

Jorge Quiroga, expert en modificació de conducta animal i director de l’escola d’educació canina Single Track de Barcelona assegura que “el confinament per coronavirus està passant factura als animals de companyia, especialment els gossos, que tenen unes necessitats bàsiques com a espècie i que, si aquestes no es cobreixen, repercuteix directament al seu benestar “.

L’educador caní explica que “no és fàcil l’estrès en la situació en què ens trobem, ja que en poder treure a l’animal només un breu període de temps al carrer, no estem cobrint les seves necessitats com a espècie. Hem de respectar les seves hores de descans. Estant nosaltres tot el dia a casa, el gos no descansa les hores que ho hauria de fer ja que estem molt pendents d’ell o ell de nosaltres “.

Sobre la nutrició de l’animal, Quiroga detalla que “els gossos no estan sortint a passejar, córrer, jugar, etc. Amb la qual cosa, si els aportem la mateixa alimentació pot ser que guanyin pes “. No obstant això, també adverteix que” si el gos té més gana perquè hem reduït la quantitat de menjar, els hi podem generar estrès “. L’especialista recomana “suplir aquesta gana amb ossos o joguines de mossegar perquè l’animal ho canalitzi a través d’ells, o bé barrejar el pinso que menja normalment amb algun pinso baix en calories”.

Per millorar la salut mental dels animals, l’expert en modificació de conducta animal recomana “augmentar els exercicis d’estimulació mental, jocs amb els que el gos hagi d’utilitzar l’olfacte o ensenyar-li exercicis nous. Trencar amb la seva rutina de passejos afecta la seva estimulació mental, enriquiment ambiental i contacte social, tres qüestions de gran importància per al gos “.

El confinament pot afectar greument sobre el procés de socialització dels gossos. Quiroga reconeix que quan tot acabi és possible que “els costi interactuar amb altres gossos i puguin mostrar conductes de por o d’agressivitat. Això només succeirà amb aquells gossos que ja hagin tingut problemes d’aquest tipus anteriorment “. L’educador també adverteix que, un cop finalitzada la quarantena, “les ànsies per tornar a jugar i interactuar amb altres gossos els facin ser massa bruscos i els altres gossos puguin interpretar-ho com una amenaça”.

Per a Jorge Quiroga el principal problema després del confinament serà “l’ansietat per separació”. Passar d’estar moltes hores del dia amb el gos a tornar a la rutina habitual i estar amb ells menys hores “és un factor de risc per a desenvolupar un Trastorn Relacionat amb la Separació”. Per prevenir aquesta situació, l’especialista proposa que “quan s’estigui a casa, hauríem de deixar-los sols algunes estones en alguna habitació o sala, ja que, en cas contrari, s’acostumarien a estar les 24 hores amb nosaltres i quan tot torni a la normalitat, patiran “.