Arxiu d'etiquetes per: animals en perill d’extinció

El Govern aprova un conveni per protegir el mol·lusc més amenaçat d’Espanya

En l’actualitat la nàiade auriculada (cloïssa de riu) es troba present només en la conca del riu Ebre, on les seves poblacions han disminuït dràsticament des de principis de segle XX.

El Consell de Ministres, a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha aprovat un conveni per a la protecció de la nàiade auriculada. Aquest acord, subscrit entre el Ministeri, l’Organisme Autònom Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la Comunitat Foral de Navarra i la Comunitat Autònoma d’Aragó, busca protegir aquest mol·lusc, el més amenaçat d’Espanya.

La nàiade auriculada, també coneguda com a margaritona, és un dels mol·luscs d’aigua dolça més escassos al nostre país. En l’actualitat es troba present únicament a la conca del riu Ebre i en quatre de les seves comunitats autònomes-Navarra, la Rioja, Aragó i Catalunya. Per aquesta raó, es troba inclosa en la categoria “en perill d’extinció” dins del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades i declarada “en situació crítica” per l’Ordre TEC / 1078/2018, de 28 setembre, per la qual es declara d’interès general les obres i projectes encaminats a la seva recuperació.

El conveni aprovat articula la col·laboració entre els diferents organismes implicats en actuacions per a la conservació de la nàiade. La mesura més destacable de l’acord és la creació d’un centre de cria i recuperació de la Margaritifera, una vegada que les tècniques de reproducció ex situ s’han anat perfeccionant gràcies a investigacions desenvolupades al llarg de l’última dècada.

Actuacions en favor de l’espècie

Per a això, el MITECO realitzarà les actuacions necessàries per a la construcció de centre i procedirà a la contractació o encàrrec a mitjà propi dels treballs de redacció de projecte i edificació del complex. Per la seva banda, la Confederació Hidrogràfic de l’Ebre es compromet a aportar els terrenys i infraestructures necessàries per a dur endavant l’obra.

Espanya treballa des de 2007 en la protecció de la nàiade auriculada a través de l’Estratègia per a la seva conservació. Aquest document recull les línies bàsiques d’actuació i mesures per a la conservació de l’espècie, i serveix com a exponent de les actuacions que les diferents administracions públiques estan duent a terme de forma ininterrompuda a favor de l’espècie i, d’altra banda, com a referent per elaborar o revisar els Plans de Recuperació de les comunitats autònomes. El seu objectiu és promoure les accions necessàries per disminuir significativament la seva elevada probabilitat d’extinció, així com aturar i invertir l’actual procés de regressió de l’espècie controlant les seves amenaces.

https://www.miteco.gob.es/es/prensa/210713ndpconvenioproteccionnayadeauriculada_tcm30-529262.pdf

El conill europeu, una nova espècie en perill d’extinció

La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN) ha publicat que el conill europeu (Oryctolagus cuniculus) es troba en perill d’extinció. La població d’aquest animal s’ha reduït en un 70% a Espanya. Així, el mamífer passa a formar part de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades.

La UICN reconeix que el conill europeu és una espècie que es troba en una situació de vulnerabilitat, ja que “la densitat d’aquests animals ha disminuït a Espanya, Portugal i França de manera considerable des de 2008”. És la primera vegada que aquesta espècie passa a estar en perill d’extinció, de fet, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, la situació d’aquests conills és molt semblant a la del linx ibèric.

La reducció del nombre d’exemplars de conills europeus es deu a les contínues pandèmies que pateixen. Malalties com la mixomatosi o el hemorràgic víric són la causa de prop de el 90% de les defuncions d’aquest tipus d’animals. Una altra causa de mort està relacionada amb l’agricultura intensiva, responsable de variar l’hàbitat propi de la supervivència dels conills.

Cal tenir en compte que el conill europeu és molt important per a la supervivència de moltes espècies silvestres. Animals com el linx ibèric o l’àguila imperial s’alimenten dels conills que habiten a les muntanyes, als camps o als boscos.

Davant d’aquesta situació, el Fons Mundial per a la Naturalesa ha demanat a l’Ministeri per a la Transició Ecològica i a el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació la posada en marxa d’un Grup de Treball per a la conservació conill europeu.

La Guàrdia Civil investiga un home per matar a trets cinc aus en perill d’extinció

La Guàrdia Civil investiga un veí de Montemolín (Badajoz) per tirotejar i matar a cinc Ibis eremites, una au protegida en perill d’extinció que es troba inclosa en el Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies de la Fauna i Flora Silvestre. El suposat culpable hauria abatut els animals amb una carabina d’aire comprimit.

Les aus pertanyien al projecte de reintroducció de la Junta d’Andalusia i el Zoobotànic de Jerez de la Frontera (Cadis). Les Ibis eremites estan classificades com a espècies amenaçades en aquest territori. S’estima que la població mundial d’aquests animals és d’uns 350 exemplars.

Els mateixos treballadors del projecte van avisar la Guàrdia Civil el passat mes d’agost de la manca de senyal de l’emissor GPS que els animals portaven per controlar el seu seguiment per satèl·lit. L’absència de senyal es va produir just quan sis exemplars joves realitzaven un vol de dispersió de Cadis a Montemolín.

La Guàrdia Urbana en una nota de premsa explica que van trobar “tres cadàvers en els voltants d’un edifici de Montemolín i amb posterioritat agents del Medi ambient d’Andalusia van recuperar dos exemplars morts a la província de Cadis”. Tots els exemplars presentaven signes clars d’haver estat víctimes de trets de balins d’una arma d’aire comprimit.

Gràcies a la investigació duta a terme per l’Equip d’investigació del Seprona de Badajoz i Fuente de Cantos han pogut localitzar al il·lícit penal a un veí de Montemolín que podria ser el culpable dels fets.

Segons informa El Periódico d’Extremadura, “les diligències instruïdes han estat posades a disposició dels Jutjats d’Instrucció de Zafra i la Fiscalia Delegada d’Urbanisme i Medi Ambient”. El responsable del tiroteig podria ser castigat amb una pena de fins a dos anys de presó o multa de fins a vint-i-quatre mesos. Recordem que el Codi Penal espanyol castiga amb més gravetat els delictes relacionats amb espècies en perill d’extinció.