Entrades

Ada Colau suspesa en gestió dels “altres” animals

Després de quatre anys de govern municipal, és hora de fer balanç i d’analitzar quin ha estat el paper de l’equip d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona en matèria animalista. Per diferents motius, el col·lectiu està molt descontent i considera que s’ha fet poc en defensa dels animals.

Podem repassar la temàtica animalista segons cinc grups d’interès: els animals exhibits al zoo; els animals emmagatzemats a la gossera; els animals en l’espai públic; els èquids i els animals silvestres.

El Zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona, ​​gestionat per l’empresa pública Barcelona de Serveis Municipals (BSM), és un vaixell amb destí incert. Un remolc de pèrdues: de visitants, de diners [1] i de concordança amb la ciutadania. Una Iniciativa Ciutadana Popular va permetre que gairebé 17.000 ciutadans demanessin que l’actual zoo s’adapti als temps actuals. També és eloqüent que cada vegada hi hagi menys gent que recordi quan va ser l’última vegada que va anar al Zoo. El Zoo acull a tres dofins debilitats per la precarietat de la banyera en la qual malviuen. Els terminis imposats per solucionar-ho per part de les grans organitzacions internacionals pro-zoos han prescrit àmpliament. Sito Alarcón, l’ara director del Zoo, veu encallada la seva pròpia proposta. Ningú s’atreveix a parlar d’un tancament progressiu del Zoo i el manteniment de les seves activitats conservacionistes, investigadores i formatives en absència d’animals engabiats i exposats. Algú s’entesta a fer indissoluble allò que és perfectament visible: els nens poden aprendre sobre animals, i fins i tot aprendre a estimar-los, sense veure’ls captius. Els científics poden desplaçar-se als hàbitats originals i protegir-los amb la seva presència. El centre de Barcelona no és el lloc ideal per conservar alguna cosa que no sigui la ciutat mateixa i el seu pulmó que bé valdria la pena recuperar adequada i progressivament. Cap govern s’atreveix a apuntar un horitzó en el qual del zoo quedi només un humil memorial sobre un passat que va ser cec als compromisos amb els animals.

CAAC

El CAAC actual és el que es va apedaçant des de l’any 1970. Va ser obert com a centre de zoonosi. Va ser concebut com a magatzem i mortuori per eliminar els animals dels carrers però no com un centre de cura i adopció. Tot i que al setembre de l’any passat era la data prevista per a l’inici de les obres del nou CAAC a Montcada i Reixac, el Comissionat d’Ecologia, Frederic Ximeno, ha reconegut la manca dels permisos necessaris i ha informat d’una important inversió per a millorar l’àrea quirúrgica i la potència elèctrica de la vella instal·lació.

Durant el 2019 s’aplicarà el canvi de normativa sobre el voluntariat, que afectarà de ple a les persones que cada dia pugen fins al CAAC per treure a passejar els gossos. Els canvis arribaran en un moment delicat pel que respecta a la relacions entre la direcció del centre i els voluntaris: tres quartes parts dels voluntaris s’han posicionat contra la coordinadora de voluntaris del centre. A més, s’estan registrant els índexs més baixos de persones col·laboradores des de 2003 i, al mateix temps, la quota més alta d’animals de llarga estada. Les necessitats específiques més exigents, com pot ser la titularitat de la llicència per a la conducció de gossos potencialment perillosos, tampoc ajuda al benestar dels gossos del CAAC.

La mort de la gossa Sota

El gran protagonisme dels errors de gestió de la convivència amb animals ha estat el cas de Sota. El cas de la mort de la gossa Sota a mans d’un agent local ha desfermat el descontent de la ciutadania sensible als drets dels animals. Mig milió de signatures a change.org reclamant el cessament de l’autor del tir letal trenca el rècord que fins ara ostentava la petició que demanava evitar el sacrifici d’Excalibur, el gos que fou propietat diagnosticada d’ebola el 2014. El cos policial se sent poc recolzat, l’alcaldessa demana prudència i els presumptes testimonis no han acudit a la crida consistorial d’oferir la seva versió directament a la unitat d’investigació de la Guàrdia Urbana. La causa es dirimirà als tribunals. Com acusació particular es personen lletrats i entitats fins i tot de ciutats que disten més de 800 quilòmetres. Es tracta d’un malestar transfronterer.

Sota

Convivència a la ciutat

A Animalados hem parlat de les mancances generals dels artífexs de la gestió in situ de la convivència a la ciutat. Les queixes sobre les multes cíviques aleatòries i l’absència de sancions per incompliment d’algunes de les mesures vigents des de 2014 en matèria de protecció animal generen descontent. Al juny, per exemple, en una exhibició de la Guàrdia Urbana, els seus gossos lluïen collarets de punxes. Les respostes a una queixa sobre la infracció i el mal exemple ofert demostran una falta de sintonia amb els avenços en matèria de benestar animal. Per què no es penalitza l’ús de collarets d’ofec o pinxos, de les corretges extensibles a gossos petits, de les corretges excessivament curtes que impedeixen ensumar, ni el passeig de gossos acompanyants de conductors de vehicles rodants com consta en l’ordenança i al mateix temps cada vegada hi ha més parcs prohibits per a gossos com el Turó Park o el de les Heroïnes de Girona?

Les àrees per a gossos dels districtes existents treuen notes molt baixes en gairebé tots els ítems valorables. Fa poc el Comissionat d’Ecologia i Medi Ambient reconeixia haver-se equivocat fent oïdes sordes a les reivindicacions d’usuaris i d’experts.

Colònies felines

Recentment es va realitzar una manifestació per a la defensa de les colònies felines [2] just al davant de la casa consistorial. Feia una dècada que no hi havia una convocatòria animalista adreçada específicament als responsables locals. La primera que es recorda va ser també contra l’extermini de gats el 17 de maig 2006 [3]. Les gateres, les gestores de colònies que altruistament tenen cura dels gats de carrer – promovent el control poblacional, sanitari i ètic- porten des de juny patint seriosos atropellaments, amenaces, menyspreus i altres conductes paradoxals de la mà de l’Oficina de Protecció dels Animals i d’alguns delegats de districte com Bon Pastor, Sant Andreu, Sant Martí i Sagrera. El 28 de desembre passat in extremis l’entitat Gats Lliures de Poblenou va obtenir el compromís del desplaçament (que no reubicació) de la seva colònia, quan faltaven quatre dies per a l’entrada de les màquines que construiran “un parc d’autor “. Els gats desallotjats a l’abril per a la construcció del parc de la canopia Urbana, a la plaça de les Glòries, viuen confinats en una gàbia àmplia, després de vuit mesos en una cel·la de tres metres per cinc. Que les persones que saben de gats forals jutgin per si mateixes.

Platja canina

Un encert del govern municipal és la consolidació de l’accés estival a 1.250 metres quadrats de platja. En una conversa privada l’alcaldessa va apuntar la platja per a gossos com un gran mèrit, sense adonar-se que el comentari era tan extemporani com si un interlocutor seu, en temps de la seva implicació amb la Plataforma d’Afectats per la hipoteca PAH, hagués intentat rebaixar la gravetat dels desallotjaments anunciant la inauguració d’un camp de golf. El govern municipal ha mantingut la platja tot i les queixes dels veïns més propers, que reclamaven aquest espai com a seu. La decisió de l’ajuntament va ser encertada perquè l’ús del nou espai ha sorprès fins als propis organitzadors.

Equins a la ciutat

Es va crear una comissió que va assenyalar als cavalls objecte de protecció sempre que aquests fossin utilitzats amb ànim de lucre. Acabar amb les passejades en poni per la plaça de l’Oreneta trenca amb un servei tan anacrònic com el que oferien els carruatges per a turistes que fins al juny passat aparcaven al costat de Colom. Les dues activitats han aconseguit perdurar fins l’extinció de la llicència. Van sobreviure perpetrat presumptes irregularitats administratives i desafiant les declaracions que col·locaven a Barcelona com a model de ciutat “Amiga dels animals. La conveniència de continuar finançant amb diners de tots, les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Hípica de la Foixarda, el sofriment per sobrecàrrega, relliscades i cops de fusta que pateixen els cavalls en processons i certa controvèrsia sobre la utilitat i benestar d’èquids dins de la Guàrdia Urbana són temes que haurien d’estar sobre la taula però que encara s’ esquiven.

Fauna silvestre

Les aus silvestres urbanes han estat reflectides en un magnífic llibre que mereixia haver tingut més acollida. Com a millor acollida hauria de tenir la fauna silvestre que recull l’empresa concessionària del servei generadora de multitud de dubtes entre els experts. Almenys ara els coloms estan fora de perill i es controla la seva població amb pinso esterilitzant. Queda pendent implantar la gestió ètica de la població de senglars.

Toca subratllar cinc actuacions que redunden positivament en el benestar animal: es va deixar d’emprar els dofins per a espectacles, es va tancar una part d’una platja per gaudir-la amb gossos, van deixar d’haver-hi calesses per a turistes, es va clausurar el negoci d’explotació de ponis i rucs al Parc de l’Oreneta i s’ha acabat amb les matances de coloms. [4] Com que cada moneda té la seva creu aquestes actuacions són gotes en un oceà de descontentament.

“I have a dream” va dir el recordat Luther King el somni dels barcelonins hauria de ser la confluència entre les proclames i els fets en favor dels animals no humans.

Emma Infante

[1] Més de 300.000 visitantes el año 2018 frente al año 2014. 4.600.000 euros más de pérdidas.

[2] https://www.europapress.es/temas/pacma/

[3] https://eljardinetdelsgats.wordpress.com/category/premsaprensa/page/7/

[4] http://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/ca/que-fem-i-per-que/verd-urba-i-biodiversitat/control-etic-de-coloms-a-barcelona

Una empresa Catalana inventa un arnès per controlar la salut dels gossos

Veterinaris asseguren que el nou dispositiu beneficiarà la salut de l’animal i agilitzarà la seva feina

S’ha acabat haver de molestar el gos insistentment quan està malalt. Fins ara, haver de monitoritzar un gos era una suplici per l’animal. A més d’estar malalt, havia de suportar insistents controls mèdics que, segons els professionals, estressen l’animal. Però tot això podria canviar després que l’empresa Dinbeat hagi anunciat un important avenç tecnològic. Es tracta d’un arnès que mesura, a partir d’uns sensors, les freqüències de l’animal. Dades tan sensibles com la freqüència cardíaca o la respiració, entre altres, estaran disponibles per professionals i usuaris a partir d’ara.

Parlem amb una de les responsables del projecte, Talia Bonmatí. Segons la gerent de Dinbeat, “els animals seran uns dels principals beneficiats de tot el procés, ja que se’ls reduirà considerablement l’estrès en cas d’estar hospitalitzats”. La CEO de l’empresa ha matisat, però, que es tracta d’una tecnologia que la utilitzaran sobretot els professionals. “Agilitzarà molt la seva tasca de motorització en cas que el gos es posi malalt. Disposaran d’un control més exacte i estalviaran molt de temps”. Tanmateix, els usuaris també en podran fer us llogant el dispositiu a un veterinari, en cas que sigui necessari.

El dispositiu es posarà a la venta a finals d’any, possiblement al més d’octubre, tot i que la data encara no està precisada. El projecte ha comptat amb diverses aportacions econòmiques, com per exemple, la d’ACCIÓ, l’agència de la Generalitat per a la competitivitat de l’empresa, que ha aportat 75.000 euros al projecte després d’un concurs públic. Aquesta no és la primera aposta pels animals d’aquesta companyia. L’ús de plaques QR, que es poden escanejar fàcilment i permeten localitzar el gos en cas de pèrdua, és una altra de les apostes de la companyia.

El zoo diu que aposta per la protecció, però manté animals sense risc d’extinció

El nou pla estratègic preveu l’arribada d’espècies en perill d’extinció, en programes de conservació i mediterrànies, així com la “sortida” d’animals que no compleixin aquests criteris.

 

El zoo de Barcelona ha anunciat canvis de gran abast en la seva estructura.  El projecte té com  objectiu principal la conservació d’animals mediterranis que estiguin en conservació o en perill d’extinció. Per això, segons ha afirmat la direcció del zoo, s’avança cap a un espai sense camells, rinoceronts, ossos i, fins i tot, tigres, per no complir aquests criteris. En canvi, s’hi incorporaran altres espècies mediterrànies i en perill, com el tritó del Montseny o la tortuga del rierol, entre altres.

El pla compta amb un pressupost de 64,4 milions d’euros i es portarà a terme entre 2018 i 2031. El seu director, Antoni Alarcon, ha assegurat que “és prioritari acollir animals que presenten un alt nivell d’amenaça”. Per aquest motiu, el zoo no acollirà més rinoceronts o camells, en paraules del propi Alarcon, un cop es traslladin o morin els que actualment queden al zoo. Un criteri que no es mantindrà en el cas dels pingüins, que tot i no ser autòctons, ni estar en perill, es mantindran.

Crítiques al projecte

Marta Gumà, presidenta de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural, es mostra crítica:“si el criteri és mantenir animals en perill, i autòctons, per què els pingüins del zoo es quedaran?”, pregunta. Segons Gumà, el zoo adopta aquesta doble vara de mesurar “perquè el pingüí és mediàtic i atreu visitants”. Un criteri que res té a veure amb la creació d’un espai de protecció d’animals en perill.

 “El zoo presenta moltes infraestructures en mal estat, que no afavoreixen el benestar animal”, lamenta Gumà. “Amb els diners que s’han invertit, es podria haver resolt aquest problema també”. A més, un dels inconvenients més grans, segons la defensora dels animals, “és que el projecte no parli d’acollida d’animals, per exemple, els que venen dels circs”.

A més, aquest projecte, que compta amb l’aprovació del consistori, és diferent a la promesa que havia fet Ada Colau sobre un espai que no apostés per la exposició d’animals.

Emma infante, experta en Dret Animal i Societat, “agraeix al nou director la voluntat de millorar les instalacions, tal i com les associacions animalistes porten temps reclamant”. Infante, però, lamenta que les propostes “no acabin amb l’exhibició animal.”

Reducció d’espècies al zoo, incorporació de noves

El projecte preveu passar del 15% de fauna autòctona al 30%. Així, es prioritzarà l’arribada de la Llúdriga, el tritó del Monseny, amfibis de l’Empordà, les papallones de l’Àrea Metropolitana, o el fartet del delta del Llobregat, entre molts altres. També es volen incrementar les espècies en un alt nivell d’amenaça, passant del 22% al 40%.

Tot això, es farà en detriment de més de 100 espècies, que deixaran el zoo. O bé perquè es traslladaran a altres espais o bé perquè no se n’incorporaran d’altres un cop morin. Per això, el zoo podria quedar-se amb poc més de 200 espècies. El director del zoo ha assegurat que “això no vol dir reduir el nombre total d’animals”. Però el que segur que canviarà és el zoo tal i com el coneixem.

Les primeres jornades felines andaluses: crònica d’unes jornades històriques

El passat 23 i 24 de Febrer a Còrdova es van celebrar les I Jornades Felines Andaluses com a avançament al moviment creixent i a la força imparable d’un ampli col·lectiu cada vegada més sensibilitzat amb el maltractament als felins que habiten els nostres carrers. Particulars, associacions, protectores, veterinaris, policies, advocats, polítics i una infinitat de persones de diverses províncies espanyoles van acudir a un esdeveniment únic que demostra que la consideració cap als nostres felins està canviant, que no se’ls pot ni ha de considerar una plaga ni un objecte que es pugui menysprear de qualsevol manera, que no se’ls ha de menystenir ni maltractar de cap manera, sinó que mereixen un respecte i un tracte digne

Les Jornades van obrir amb una excel·lent presentació a càrrec de Mercedes Vara i Lola Alcaide, amenitzada per una joveníssima i emocionada Gema García de l’Associació Gatitud, i de Maria que va llegir un poema de Ruth Toledano dedicat a la figura tan poc reconeguda de la cuidadora de colònies, “Yo besaria sus manos”. Es va oferir un vídeo homenatge dedicat a la figura tan poc reconeguda del cuidador o cuidadora de colònies, sempre carregats, sempre d’amagat, sempre vigilants i preocupats pels gats de ningú, als que coneixen perfectament i pateixen per ells com si fossin seus. Seguidament es van visualitzar diversos vídeos que van reflectir la realitat de cada província andalusa, alguns realment molt crus, i un missatge de gratitud de Rosa Montero, el qual va donar pas a una taula rodona composta per una autoritat representativa de cada província andalusa:

Ana María Martínez per Almeria, de la plataforma felina Seven Lives.

Rebeca Gascón per Cadis, de colònia Torrox Felina, a la qual envio una càlida abraçada especial i amb la qual espero compartir més xerrades gatunas.

Angela Maria Luque per Còrdova, de la protectora Deixen petjada de Montilla.

Esperança Moya per Granada, de l’associació protectora Per Potes.

Javier Montero per Huelva, d’Urpes i Petjades.

Dina Rius per Jaén, del Col·lectiu Linares Felina

Marc Canzian per Màlaga, de la Protectora Estimen.

Isabel Rodríguez per Sevilla, de la Plataforma Sevilla Felina i Arca de Noè Gats Sevilla, a la qual comandament també una abraçada especial.

Aquesta taula rodona va ser exquisidament conduïda per Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera Barcelona, ​​que va filar un ventall de preguntes que van posar a la llum la realitat de cada província, els problemes, la solitud i la dificultat a l’hora d’implicar les administracions , la impotència davant la impunitat de gravíssims casos de maltractament animal, la manca de programes, acords, partides i subvencions, les dificultats amb què es troba cada col·lectiu per poder defensar i aconseguir implantar el CES o CER (Captura, Esterilitzar, Deixar anar o retornar), l’única política que està demostrada que funciona per l’assoliment d’una gestió ètica de colònies felines. Realment va ser un plaer poder escoltar un diàleg tan sincer i alhora tan serè.

Va obrir la segona jornada el vice-degà de la Facultat de Veterinària de Còrdova, per donar pas a la primera de les ponències del dia, a càrrec d’Enrique Alonso, Doctor en Dret i conseller d’Estat entre altres moltíssims títols, que va abordar amb precisió magistral les obligacions locals dins el marc legal de la normativa europea. Va seguir Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera, llicenciada en Ciències polítiques i Màster en Dret Animal, acèrrima defensora de la política pública del CES o CER o TNR com a únic mètode viable per a un control ètic de les colònies. Va parlar de la impossibilitat de l’eutanàsia zero sense un bon programa de CES, de l’efecte buit, de la complexitat de les reubicacions i es va presentar el ja conegut Manifest Felí, brillant full de ruta del benestar felí.

Després de la pausa va continuar Ana Martínez Rosales, llicenciada en Dret, coordinadora de Pacma Almeria i membre fundacional de Seven Lives, que va exposar brillantment i amb contundència i claredat la realitat de les gosseres i zoosanitaris, i va denunciar les greus deficiències de la llei andalusa de protecció animal. Va seguir la meva pròpia ponència amb la qual vaig tenir el privilegi de compartir la realitat dels gats abandonats i el seu patiment, la passivitat de les administracions davant l’obligatorietat de la implantació del microxip, la impunitat davant l’abandó i el maltractament, el col·lapse en els refugis i protectores, una realitat present en totes les nostres comunitats. L’última ponència va ser a càrrec de Valentina Aybar, llicenciada en Veterinària i actual presidenta de Gemfe, que va assessorar magistralment com dur a terme una gestió amable dels felins, trencant tòpics amb les malalties que pateixen, donant suport a la política del CES i l’ús dels tests només quan és necessari un diagnòstic, implicant el treball dels veterinaris en benefici de la població felina més necessitada. Va concloure les jornades Emma Infante, cofundadora de Futur Animal, secretària de Plataforma Gatera i Màster en Dret Animal, lluitadora incansable, oferint una valuosa valoració final de la participacions després d’encarregar de moderar els temps i presentar als conferenciants, amb gran mestria i envejable naturalitat.

Sens dubte, aquestes jornades representen un abans i un després en la política de protecció del gat de carrer a Andalusia extensible a la resta de comunitats. El més rellevant és que per primera vegada hi ha hagut un ànim comú d’unió, una necessitat conjunta d’unir forces, denunciar els incompliments de llei, i reclamar assessorament legal per saber quins drets té el ciutadà i quins drets tenen els nostres gats per poder defensar-los amb propietat i amb coneixement dins del marc legal de protecció animal. Agraïments infinits a les persones que han demostrat gran força i valentia per aixecar la veu en benefici dels més desprotegits, a Fapac(Federació d’Associacions Protectores d’Animals de Còrdova) per l’organització, a Mercedes Vara i Els gats de Wally, a Lola Alcaide, a Gemma García. Agraïments moltespecials a Mercedes Vara per la seva amabilitat i cortesia, per fer-ho tot tan fàcil, i per la seva força i grandesa per organitzar un esdeveniment de tal vàlua. Agraïments a cada persona que va regalar el seu temps amb il·lusió per acudir a la crida d’una cita històrica en què tots vam sortir guanyant però en la que sobretot surten guanyant ells, els nostres gats, els nostres estimats felins, preuats tresors, éssers desconeguts i meravellosos a els que cal cuidar i protegir com el que realment són.

 

 

Els treballadors d’Aena no podran alimentar animals

La nova normativa de seguretat que s’aplicarà a l’aeroport de Barajas, entre d’altres aeroports, no deixa lloc a dubte. A partir del proper dimarts, els operaris que treballin per a Aena no podran alimentar aus ni cap altre animal. La mesura ha causat una forta polèmica entre els treballadors.

El sindicat CSIF ha estat el primer a contestar públicament davant el que consideren un cas de maltractament animal. “No es pot prohibir que s’alimenti a un animal que ho requereix, això és maltractar l’animal” afirma el comunicat publicat per CSIF.

La companyia, en canvi, argumenta que alimentar animals, especialment aus, ‘suposava un perill per a ells, així com per a passatgers i treballadors’, segons fonts internes. A més, matisen que la mesura només afectarà zones de moviment d’aeronaus. El butlletí de Seguretat operacional, que regula aquesta mesura, estipula la prohibició d’alimentar animals dins el recinte aeroportuari.

Una decisió que no comparteixen des de CSIF. Des del sindicat asseguren que l’empresa ha amenaçat amb expedientar, i en alguns casos acomiadar, aquells treballadors que alimentin animals. En aquest sentit, han qualificat d’ ‘autoritària’ la manera de procedir de la companyia.

Des del CSIF estan d’acord amb evitar que els animals estiguin en zones pròximes al desplegament. Però també afirmen que la mesura podria ser contraproduent. ‘Sense menjar, els animals es mouen per tot el recinte buscant menjar, la qual cosa augmenta els riscos’ segons resa el comunicat.