Entrades

Guia per ser un bon animalista: un consum que no faci mal als animals

Es creu erròniament que l’animalisme és tenir un afecte especial a cert tipus d’animals o al·legar que es prefereix als animals sobre els humans. L’animalisme va molt més enllà, l’animalisme és molt més exigent, profund i transformador. L’animalisme és un compromís que equipara els drets dels animals no humans als propis. Com aspirant a l’animalista total, has de saber que la teva meta és ser vegà i antiespecista.

Les persones veganes són aquelles que opten per productes i activitats lliures de maltractament animal. Les antiespecistes són les que no discriminen a altres éssers en funció de l’espècie a la qual pertanyen. Ser vegà i antiespecista, en altres paraules, un “perfecte animalista”, s’aconsegueix en culminar un procés que requereix acumular molta informació i qüestionar, no només intel·lectualment, molts dels hàbits majoritaris. Per prendre les decisions de manera correcta i continuada és important enfocar la transformació com un guany o un alliberament, no com un sacrifici i encara menys com un posat.

Deixar de menjar productes d’origen animal pot ser la primera etapa d’un llarg trajecte. El següent pas és abandonar els lactis, els ous i la mel. Qui estimi els animals no només deixa de menjar carn si no que s’allibera de consumir productes que els animals produeixen per ells mateixos: no perquè se’ls arrabassem!

És popular la vessant gastronòmica del veganisme però va molt més enllà. Un vegà no fa servir productes obtinguts de l’explotació animal. Les sabates, la corretja del rellotge, el cinturó, el moneder, la bossa o el maletí, … són alguns exemples de productes quotidians vinculats a l’explotació animal perquè solen ser de cuir.

També algunes peces de la llar són de llana en les seves moltes variants, de seda o de pèl o amb plomes com alguns edredons i coixins. Adona’t si a casa tens adorns d’ivori, de carei. Les espelmes tant les de cera d’abella com les de glicerina no són veganes. En tot això hi ha un percentatge significatiu de patiment animal. No és imprescindible que et desfacis de coses que et serveixin realment però quan hagis de reposar consumeix en coherència amb els teus nous valors.

Llençar tot el que descobreixes que pot estar vinculat a l’explotació animal és poc ecològic i per protegir els animals cal cuidar del medi ambient. El que ja tens fes-ho durar, triga a reposar i quan ho facis que sigui vegà. Una bona aliada de l’animalista total és la lupa: conèixer amb detall les etiquetes de composició de les coses és molt important. Saps que la laca d’ungles permanent, els preservatius i les pomes més brillants del supermercat no són vegans? Les primeres porten una cera que s’obté d’insectes, els segons deuen la seva suavitat a una proteïna de la llet anomenada caseïna i la brillantor s’aconsegueix amb goma laca comestible provinent de peixos. Per això i molt més hem dit abans que informar-te, llegir i empollarte les etiquetes és imprescindible per ser vegà.

Massa productes d’ús quotidià han estat experimentats amb animals o contenen productes d’origen animal. Com més sàpigues millor podràs esquivar-los i més a prop estaràs dels substitutius si és que et fan falta. Als Estats Units sobretot hi ha tota una indústria que imita productes animals que pretenen satisfer els nostàlgics del consumisme omnívor incòmodes amb el maltractament. Les fires veganes tenen un èxit considerable per que faciliten la identificació de productes alternatius d’una manera atractiva.

Gos i humà amics Animalados

Un altre exemple clar són les atraccions turístiques o de temps lliure que impliquen animals, com els zoos, els espectacles, les demostracions de destresa, les cercaviles o les fotos amb animals salvatges. La sensibilitat cap als animals et farà veure d’una altra manera la caça, la pesca, la ramaderia especialment la intensiva, i fins i tot l’experimentació. És important descobrir els secrets de les diferents pràctiques encara que emocionalment pugui resultar molt dur. Només saber en profunditat el que els passa als animals et dóna eines per consolidar la teva opció i defensar-la davant aquells que t’acabaran preguntant per el teu nou estil de vida.

Conforme vas augmentant el grau d’empatia amb l’animal deixes de veure de bon grat les activitats amb animals, si impliquen un respecte i un benestar suficients per a l’animal. Davant d’un ésser d’una altra espècie l’ animalista ha de plantejar: Està còmode ? té gana ? set ? fred ? calor ? por ? es comporta lliurement, segons la seva naturalesa o està condicionat?  si pogués triar estaria en aquest lloc comportant-se així? Si et fas totes aquestes preguntes probablement deixes de veure romàntic un passeig en calessa, o cavalcar, descartes donar-te un bany amb dofins o et negues a pujar-te a un camell a Lanzarote o a Jordània o a Egipte, o a elefants a Tailàndia per exemple. No et fas selfies amb serps, lloros, felins o simis.

Un animalista no conviu amb peixos, aus, rèptils, amfibis ni mamífers tret que siguin individus rescatats que necessitin la protecció de l’ésser humà. Els gossos i els gats pertanyen a espècies amb les que portem més de 10.000 anys de camí recorregut junts, això explicaria el gust de la majoria dels seus individus per sumar-se a les nostres famílies. Un animalista no pot acceptar la instrumentalització de cap animal: no existeixen animals de treball, ni d’assistència, ni de seguretat, ni de granja, … cada animal té valor per si mateix. Ni la seva presència, ni les seves accions ni el seu cos han de ser utilitzats. Tampoc poden ser producte de lucre, la compra i venda d’animals resulta aberrant com ho és la compra i venda de persones.

Les teves eleccions de consum parlen de tu. Pots comprar un producte vegà d’una marca i menysprear la d’una altra perquè aquesta segona la produeix un holding d’empreses que no respecta el principi de creació i elaboració sense maltractament animal. Passats els anys una persona vegana pot seguir sorprenent-se amb la composició gens innocent de productes en els que d’alguna manera es participa de l’explotació animal: el carmí dels pintallavis prové de picar cotxinilles i algunes peces xineses de parament contenen ossos picats. Cal substituir la impressió que tal producte no ha perjudicat els interessos de cap animal no humà per la certesa que efectivament no ha estat així. Recorda el que ha passat amb l’oli de palma, consumir productes elaborats amb aquest oli és promoure la destrucció de l’hàbitat de, per exemple, els orangutans. Després d’un guarniment d’origen vegetal reposa la culpa de gairebé un extermini.

Valora si el teu treball, o l’activitat amb la que et guanyes la vida interfereixen d’alguna manera amb els drets dels animals i pren la decisió que sigui més consistent. Hi ha persones que canvien de treball o modifiquen les seves pràctiques per sintonitzar amb els valors animalistes és clàssic en perruqueria, entre els tatuadors, disseny de moda, pintors o decoradors per exemple. Persones que abans entrenaven animals, els utilitzaven, els venien vius o morts, arriba un dia que deixen de suportar-ho. Altres professionals amb una implicació menys directa però de gran impacte també varien en fer-se animalistes. No són pocs els mestres de primària que rebutgen els estereotips de dominació especista que inculquen molts llibres infantils d’ús comú i aprofiten els contes per infondre respecte real pels animals.

Gràcies a la comunicació respectuosa de la necessitat d’opcions veganes en cantines estudiantils, en menjadors d’empresa, en càterings col·lectius aquestes van apareixent. Si abans només podies menjar amanides i gaspatxo fora de casa ara molts menús exhibeixen humus, soja i hamburgueses veganes. A l’hostaleria convencional li queda molt per descobrir del potencial de les verdures, els llegums, els cereals, les algues i les fruites, en la mesura que anem demanant i es va fent rendible els empresaris s’adapten, sobretot si ets client habitual. La dieta mediterrània ancestral contemplava el consum de carn de manera ocasional.

Escapa't amb el gos Animalados

Fins ara hem parlat de “deixar de fer mal” als animals com a part del camí cap al veganisme i antiespecisme. És probable que se’t presenti la diatriba entre advocar per l’abolicionisme o pel benestarisme. L’abolicionisme considera que no hi ha cap millora en el benestar animal que puguem dur a terme que justifiqui el sentit de propietat i domini que exerceix l’humà sobre les altres espècies. El benestarisme legitima la propietat i cria d’animals sempre que s’incrementi significativament la satisfacció de les necessitats d’aquests.

Un exemple de abolicionisme seria la conversió de les granges en santuaris i la suspensió de la producció i el lucre derivats dels animals i un exemple de benestarisme seria el manteniment de les granges prioritzant el benestar dels individus sobre el rendiment econòmic. Un cert tipus de benestarista pot arribar a qüestionar si un ésser que ha tingut una vida feliç pot ser consumit després d’haver estat matat de manera ràpida i indolora. La premissa animalista és l’absència de patiment animal i donar consistència a l’accepció d’humà que ens titlla de “comprensius, sensibles als infortunis aliens”.

Si la teva convicció i el teu coneixement et mouen a voler anar més enllà de no danyar als animals i els vols protegir tens moltes opcions de col·laboració. La més simple pot ser contribuir amb el pagament d’una quota de soci d’una associació o fundació o pots apadrinar un animal. També pots fer un voluntariat i en lloc d’aportar part del teu salari pots oferir el teu temps o el teu talent. Hi ha una infinitat de refugis i protectores que necessiten persones que facin tasques amb contacte directe amb els animals acollits, tasques telemàtiques o comercials. Una organització ben muntada pot assignar-te una tasca ajustada a les teves possibilitats si realment estàs compromès i demostres responsabilitat. Una altra modalitat és participar a manifestacions i esdeveniments reivindicatius i formatius. Moltes millores socials s’han aconseguit gràcies a la mobilització col·lectiva. Explora les múltiples opcions existents i sigues tan acurat i selectiu amb el teu temps i les teves paraules com ho ets amb el teu plat, amb la teva llar i amb les teves relacions amb els animals humans o no humans.

Per saber més, pots invertir temps en llegir els cada vegada més nombrosos assajos que aborden el tema des de Singer i el seu “Alliberament Animal”, a Herzog “Els estimem, els odiem i els mengem”, Joy i el seu “Perquè estimem els gossos, ens mengem als porcs i ens vestim amb les vaques “o” Un pas endavant en defensa dels animals “d’Oscar Horta, com uns pocs exemples introductoris. Si voleu saber més, tot el que publica l’editorial Ochodoscuatro és molt estimulant. També t’anirà de luxe estudiar receptaris vegans sobretot perquè multipliquen exponencialment el gaudi no culpable dels teus sentits.

Emma Infante, Futur Animal

 

L’onada de calor acaba amb la vida de moltes orenetes a Catalunya

Les altes temperatures estan acabant amb la vida de molts animals a Catalunya. Un dels col·lectius més afectats està sent el de les orenetes, l’índex de mortalitat ha augmentat considerablement durant el mes de juny. Les cries són els ocells que més estan morint a causa de la calor.

L’onada de calor que està atiant a Catalunya en les últimes setmanes està causant estralls molt forts en el benestar dels animals. El cas concret de les orenetes preocupa de manera especial ja que en les últimes setmanes l’índex de mortalitat d’aquestes aus està augmentant de manera considerable.

La calor provoca que moltes orenetes es desmaiin i caiguin dels nius. Davant la manca de recursos per a recuperar-se i sobreviure després de la caiguda del niu, aquests animals acaben morint a terra a causa de la deshidratació.

Abel Julien, professor de l’Institut Català d’Ornitologia, ha parlat per RAC1 sobre la situació de les orenetes a Catalunya: “Cada any moren animals a causa de les altes temperatures, però aquest any les xifres estan pujant. La majoria d’exemplars d’aus que estan morint són del falciot comú, una espècie molt semblant a les orenetes “.

L’ornitòleg, en les seves declaracions al mitjà català, també ha especificat que: “Les cries moren abans que els adults. Amb la calor, els nius s’escalfen molt i això provoca que els ocells morin dins. Aquests animals també moren en l’intent de fugir de la calor del niu, en la lluita desesperada per sobreviure acaben caient a terra “.

Poques solucions per prevenir els cops de calor

Les xarxes socials s’han fet ressò en les darreres setmanes de la difícil situació que travessen les orenetes a Catalunya. Per intentar evitar la mort d’aquestes aus, molts usuaris han demanat l’adaptació de recipients d’aigua en diferents punts dels boscos i esplanades per intentar millorar la hidratació dels animals.

No obstant això, Abel Julien en les seves declaracions a RAC1 avisa que: “Aquesta mesura no serveix de gaire, ja que les orenetes adultes suporten molt millor la calor. El problema són les cries, a les quals ningú els pot portar aigua als nius “.

Davant la manca de solucions per acabar amb l’alta mortalitat de les orenetes, tan sols queda una esperança: que els nius estiguin construïts en un lloc on predomini l’ombra. D’altra banda, cal destacar la iniciativa de molts ciutadans catalans compromesos amb la causa que estan incitant a les persones a portar a les orenetes que trobin a terra deshidratades al centre veterinari més proper.

“Volem una Màlaga ecologista, animalista i respectuosa amb el medi ambient”

El descontentament amb els espais canins no és un fet exclusiu de la ciutat de Barcelona. En altres ciutats del territori espanyol, com és el cas de Màlaga, tampoc hi ha espais suficients per al benestar dels gossos. Tal com succeeix a la ciutat comtal, on trobem una plataforma que lluita per la convivència entre persones i cans en els espais públics (Espai Gos), la ciutat malaguenya ha trobat en l’Associació Mi Mejor Amigo una eina molt útil en la lluita per els drets de les persones amb gos.

Avui a Animalados parlem amb Pedro Gil Manzaneda, la persona encarregada de donar vida a l’Associació Mi Mejor Amigo, per conèixer de primera mà la funció i el treball que desenvolupa aquesta jove plataforma que ja ha aconseguit els seus primers èxits pel que fa a la millora dels espais canins de Màlaga.

Pedro Gil ens explica primer de tot quan i com es va originar la idea de crear una associació: “La idea neix el Nadal passat quan el meu gos i jo vam decidir denunciar a l’Ajuntament de Màlaga per l’abandonament que patia el parc de María Luisa, un espai freqüentat pels animals”. “L’espai no tenia cap tipus de neteja, hi havien rates, els gossos petits podien escapar-se entre les reixes … i a sobre, un agent secret ens volia multar per tenir al nostre gosset solt en un lloc anomenat pipicà que porta més de vint anys abandonat “.

Les ínfimes condicions de l’àrea d’esbarjo per a gossos d’aquest parc van portar a Pedro Gil a organitzar una associació que lluités contra aquesta situació: “Davant el malestar que sentia per les condicions del pipicà del parc de María Luisa em vaig dirigir als veïns amb la intenció de construir una associació que defensés els drets de les persones amb animals, a tenir espais dignes”. “Vam recollir més de 2.500 signatures, signatures que vam lliurar als tinents alcaldes del govern de Màlaga, als mitjans locals … amb els que vam aconseguir suport. Amb els veïns i la gent que va voler contribuir amb la causa vam fundar l’Associació Mi Mejor Amigo, un grup de gent que vam crear uns estatuts i unes normes sense que ens importés ni la condició política, ni sexual, ni religiosa dels components “.

Pedro Gil ens comenta quins són els objectius de l’Associació Mi Mejor Amigo: “El nostre primer objectiu és aconseguir que el parc de María Luisa compti amb un espai caní digne a curt termini. El nostre principal objectiu és aconseguir espais canins en els diferents districtes de la ciutat de Màlaga. Alhora, volem una Màlaga ecologista, animalista i respectuosa amb el medi ambient “. El creador de l’associació ens confessa que ja han aconseguit algunes fites en el poc temps que porten treballant: “Ja ens escolten en els plens de l’Ajuntament i en les juntes dels diferents districtes de la ciutat. Pel que fa al parc de María Luisa hem aconseguit una zona provisional, i la promesa d’un futur espai caní amb aigua, llum i condicions de neteja “.

Parlem amb Pedro Gil sobre la situació general dels animals de companyia a Màlaga, i el nostre entrevistat nos assegura que: “El principal problema està en l’abandonament i la sobreabundància d’animals a les protectores, on només hi ha entrades i molt poques sortides. Les polítiques d’acollida no funcionen, és molt difícil que una persona pugui acollir un animal de companyia amb el cost que comporta les vacunes, ADN, xip, menjar … a més no disposen d’espais públics on jugar i córrer en llibertat “.

Pedro Gil ens parla també d’aquells aspectes que hauria de canviar la ciutat de Màlaga per garantir el millor benestar possible dels animals: “Serien necessàries unes bones polítiques d’acollida. Disposar de la informació necessària per a assegurar-se que una mascota no perjudicarà la teva salut, serà perillosa … tot es basa en l’educació i en la formació sobre el comportament dels animals de companyia “.

Un dels temes que tractem és la manca d’associacions que lluiten pels drets dels animals a Màlaga: “Hi ha moltes associacions, però totes són de protecció i acollida. Nosaltres som pioners en lluitar per les problemàtiques d’aconseguir que els barris de Màlaga tinguin parcs canins “.

 

Per acabar, Pedro Gil ens comparteix la seva opinió sobre la situació general a Espanya pel que fa al tracte i al benestar dels animals de companyia: “Hi ha una major consciència social a Espanya en els últims anys pel que fa al tracte dels animals, però estem molt lluny de països com els EUA, Anglaterra, Noruega, Suècia o Holanda. Fa vint anys ningú em diria que les curses de braus es prohibirien “. “Hi ha dues fonts de riquesa: la natura i els éssers humans, els quals estem destruint la primera d’aquestes dues fonts”. Amb aquestes paraules acaba l’entrevista a Pere Gil, la persona escollida per majoria com a president de l’Associació Mi Mejor Amigo, amb només un vot en contra: el seu propi.

Madrid es declara ciutat lliure de circs amb animals salvatges

El ple celebrat en la jornada d’avui dimecres 27 de març de 2019 a l’Ajuntament de Madrid ha estat tot un èxit per a tots els defensors dels drets dels animals. La capital d’Espanya s’ha declarat ciutat lliure d’espectacles circenses amb animals salvatges.

El Ple de Cibeles ha aprovat així la modificació de l’ordenança reguladora de la Tinença i Protecció dels Animals del 2001, basant-se en una recomanació de la Federació Veterinària Europea i en la Declaració Universal dels Drets dels Animals. Els empresaris encarregats dels circs tindran de termini un any des del dia d’avui per reorganitzar el model de negoci.

Aquesta modificació ha estat presentada per Javier Barbero, delegat de Salut, Seguretat i Emergències. La proposta ha comptat amb el suport de PSOE, ara Madrid, Ciutadans, i l’única negativa del PP.

Cal tenir en compte que aquesta nova mesura afecta únicament a la ciutat de Madrid, sense que la prohibició s’estengui per tots els territoris de la Comunitat de Madrid. No obstant això, un total de 66 municipis com Leganés, Getafe, Móstoles o Alcalá d’Henares no permeten aquest tipus d’espectacles amb animals salvatges.

La Comunitat de Madrid és així la sisena comunitat autònoma que segueix el camí que va iniciar Catalunya l’any 2015 de prohibir els espectacles circenses amb animals en la seva totalitat o amb animals salvatges. Les Illes Balears, La Rioja, Galícia, Múrcia i la Comunitat Valenciana són els altres territoris.

Els veïns de Can Dragó demanen un espai d’esbarjo digne per als seus gossos

Les àrees d’esbarjo per a gossos segueixen sent un dels punts negres de la gestió de l’Ajuntament de Barcelona. Els usuaris dels diferents districtes de la ciutat han demostrat constantment la seva insatisfacció pel mal estat dels espais canins i per la manca d’àrees habilitades per poder passejar amb els gossos de manera lliure i tranquil·la. En aquesta ocasió són els veïns de Can Dragó qui pateixen les conseqüències de la mala gestió d’un govern municipal que ha deixat a les persones amb gossos en un segon pla tot i el seu lema “Barcelona ciutat amiga dels animals”.

Cans Can Dragó és un grup d’usuaris de la zona d’esbarjo per a gossos de Can Dragó que després de molts anys segueixen esperant un espai digne nou per als seus peluts. “Després de set anys de queixes veïnals admeses pel Síndic de Greuges es van presentar uns plànols per a la realització d’un nou espai. Aquestes obres es van aprovar al maig de 2018 pels Comuns en consens amb l’Associació de Veïns i es van iniciar al desembre de 2018 “.

Quan semblava que els veïns de Can Dragó i els gossos de la zona tenien a la fi el seu espai van arribar de nou els problemes. “De sobte van aparèixer un grup de persones que lluiten, no només per aturar les obres de la nova àrea d’esbarjo, sinó que també demanen la reubicació de l’antiga àrea, una zona que està en ús des de 1992″.

Al plenari del districte de Nou Barris del passat dia 5 de març de 2019 el grup socialista va presentar la proposta d’aturada de les obres, proposta que va ser secundada per una majoria de partits polítics

Cans Can Dragó i els veïns de la zona són conscients que la paralització de les obres ha arribat en el pitjor moment. “Ens trobem en un període preelectoral en el qual no es farà cap ple per solucionar el problema, de manera que no tenim l’oportunitat de ser escoltats. A més, si les obres es reiniciessin succeiria d’aquí a uns quants mesos i necessitem una solució provisional per a l’antiga àrea, ja que aquesta es troba en un estat de deixadesa total per part del districte “.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un espai indigne pels animals

Mentre les obres es troben paralitzades, els usuaris de Can Dragó utilitzen l’espai disponible de l’antiga zona d’esbarjo per a gossos, una superfície que es troba en un estat lamentable. Des de Cans Can Dragó ens asseguren que “els mateixos veïns portem temps reparant els desperfectes del terreny. Vam comprar els materials necessaris per a la porta d’entrada, les tanques estan mig caigudes i són molt baixes, la sorra està plena de forats … unes instal·lacions perilloses per al benestar de l’animal “.

Fins ara, els usuaris de Can Dragó han sobreviscut en una àrea d’esbarjo antiga que cau a trossos, solucionant ells mateixos els desperfectes sense queixar-se, conscients que les obres de la nova zona estaven en marxa. Amb els últims esdeveniments que han desencadenat l’aturada de la construcció del nou espai, els veïns tan sols demanen que “mentre se solucionen els problemes amb la nova zona canina, s’arreglin els desperfectes de la zona actual habilitada per garantir el bé dels animals “.

Els veïns de Can Dragó segueixen esperançats tot i els últims episodis

Cans Can Dragó ens comenta que “l’únic que volen els usuaris del barri és que els gossos estiguin en les millors condicions possibles, amb espai suficient per córrer, amb un terreny segur … cosa que ja havien aconseguit amb l’inici de les obres de la nova àrea”. “Els usuaris estàvem satisfets, però els últims episodis han provocat una barreja de sentiments que van in crescendo”.

A Can Dragó estan enfadats i decebuts perquè a més de l’aturada de les obres, “ningú els ha informat del motiu d’aquesta decisió i ningú ha decidit arreglar l’espai que estan utilitzant actualment”.

Malgrat l’estat d’incertesa dels veïns, des de Cans Can Dragó ens expliquen que “estem esperançats per la creació d’un moviment en el qual la gent que estima als gossos s’ha involucrat. Esperem que això serveixi no només per al nostre espai, sinó que també per a la creació de lleis que millorin el benestar dels gossos de Barcelona “.

Demà diumenge 24 de març a les 12:00h se celebrarà una assemblea oberta al pipicà de Can Dragó per sol·licitar un espai digne per als animals i demanar un barri sense criminalització canina. Sens dubte, els usuaris de Can Dragó i Cans Can Dragó són tot un exemple de la lluita pel benestar animal a la ciutat de Barcelona.