Entrades

L’agricultura intensiva acaba amb la vida de milers d’animals al Mar Menor

La situació que viu el Mar Menor preocupa i molt. Més de tres tones de peixos van ser trobats morts en l’aigua, asfixiats per la falta d’oxigen. Entre els animals morts es troben espècies úniques que la seva desaparició suposa l’extinció d’aquestes. Una catàstrofe mediambiental sense precedents que es veia venir i que ningú ha fet res per posar-hi remei.

El passat 12 d’octubre el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) va prendre mostres de milers d’animals trobats morts a les platges de Sant Pedro de Pinatar, al Mar Menor. Molts peixos i crustacis sense vida a les ribes de Villananitos, la Mota i la Puntica. Una tragèdia causada per l’aflorament d’una capa d’aigua profunda sense oxigen i tòxica formada principalment pel regadiu intensiu de la zona.

El regadiu intensiu utilitzat en la Regió de Múrcia treballa amb una quantitat exagerada de fertilitzants que han conformat unes aigües tòxiques i sense oxigen que han causat la mort de milers d’exemplars d’anguiles, crancs i crustacis. Pedro Luengo, portaveu d’Ecologistes en Acció, analitzava així la situació: “En les últimes dècades el sector s’ha industrialitzat cada vegada més, intensificant la producció, transformant dràsticament el paisatge, eliminant límits amb vegetació natural i aportant ingents quantitats de fertilitzants i fitosanitaris “.

El Mar Menor és una gran albufera d’aigua salada del mar Mediterrani situat a la Regió de Múrcia. Es tracta d’un espai de 21 km de longitud i amb uns 135m2 de superfície dotat d’un valor mediambiental incalculable i d’una destinació turística de molta importància. En definitiva, una joia de la naturalesa que s’està morint a poc a poc a causa de la degradació del seu ecosistema i de la contaminació.

Durant molts anys, associacions mediambientals han reclamat a les administracions actuacions contundents per solucionar els problemes que estaven causant la destrucció de la llacuna del Mar Menor, però la realitat és que el Govern de Múrcia i d’Espanya mai han pres cartes en l’assumpte. Per aquest motiu, la Federació d’Associacions de Veïns de Cartagena i la seva Comarca (Facvac) ha organitzat una gran manifestació per al pròxim 30 d’octubre. Una marxa en protesta per la contaminació de la llacuna murciana que pot tenir una afluència sense precedents.

La caminada s’iniciarà a les sis de la tarda sota el lema “S.O.S Mar Menor. Por un Mar Menor con futuro”. El lloc de sortida serà a l’Albereda de Sant Antón i el final del trajecte serà a la porta de l’Assemblea Regional, on tindrà lloc la lectura d’un manifest.

També s’han produït molts moviments a través d’Internet, on s’han recollit signatures a la plataforma Change.org per demanar al Govern de Múrcia i al Ministeri de Transició Ecològica que garanteixin urgentment mesures eficaces per protegir el Mar Menor.

https://www.change.org/p/gobierno-de-espa%C3%B1a-sos-mar-menor

 

 

Guia per ser un bon animalista: un consum que no faci mal als animals

Es creu erròniament que l’animalisme és tenir un afecte especial a cert tipus d’animals o al·legar que es prefereix als animals sobre els humans. L’animalisme va molt més enllà, l’animalisme és molt més exigent, profund i transformador. L’animalisme és un compromís que equipara els drets dels animals no humans als propis. Com aspirant a l’animalista total, has de saber que la teva meta és ser vegà i antiespecista.

Les persones veganes són aquelles que opten per productes i activitats lliures de maltractament animal. Les antiespecistes són les que no discriminen a altres éssers en funció de l’espècie a la qual pertanyen. Ser vegà i antiespecista, en altres paraules, un “perfecte animalista”, s’aconsegueix en culminar un procés que requereix acumular molta informació i qüestionar, no només intel·lectualment, molts dels hàbits majoritaris. Per prendre les decisions de manera correcta i continuada és important enfocar la transformació com un guany o un alliberament, no com un sacrifici i encara menys com un posat.

Deixar de menjar productes d’origen animal pot ser la primera etapa d’un llarg trajecte. El següent pas és abandonar els lactis, els ous i la mel. Qui estimi els animals no només deixa de menjar carn si no que s’allibera de consumir productes que els animals produeixen per ells mateixos: no perquè se’ls arrabassem!

És popular la vessant gastronòmica del veganisme però va molt més enllà. Un vegà no fa servir productes obtinguts de l’explotació animal. Les sabates, la corretja del rellotge, el cinturó, el moneder, la bossa o el maletí, … són alguns exemples de productes quotidians vinculats a l’explotació animal perquè solen ser de cuir.

També algunes peces de la llar són de llana en les seves moltes variants, de seda o de pèl o amb plomes com alguns edredons i coixins. Adona’t si a casa tens adorns d’ivori, de carei. Les espelmes tant les de cera d’abella com les de glicerina no són veganes. En tot això hi ha un percentatge significatiu de patiment animal. No és imprescindible que et desfacis de coses que et serveixin realment però quan hagis de reposar consumeix en coherència amb els teus nous valors.

Llençar tot el que descobreixes que pot estar vinculat a l’explotació animal és poc ecològic i per protegir els animals cal cuidar del medi ambient. El que ja tens fes-ho durar, triga a reposar i quan ho facis que sigui vegà. Una bona aliada de l’animalista total és la lupa: conèixer amb detall les etiquetes de composició de les coses és molt important. Saps que la laca d’ungles permanent, els preservatius i les pomes més brillants del supermercat no són vegans? Les primeres porten una cera que s’obté d’insectes, els segons deuen la seva suavitat a una proteïna de la llet anomenada caseïna i la brillantor s’aconsegueix amb goma laca comestible provinent de peixos. Per això i molt més hem dit abans que informar-te, llegir i empollarte les etiquetes és imprescindible per ser vegà.

Massa productes d’ús quotidià han estat experimentats amb animals o contenen productes d’origen animal. Com més sàpigues millor podràs esquivar-los i més a prop estaràs dels substitutius si és que et fan falta. Als Estats Units sobretot hi ha tota una indústria que imita productes animals que pretenen satisfer els nostàlgics del consumisme omnívor incòmodes amb el maltractament. Les fires veganes tenen un èxit considerable per que faciliten la identificació de productes alternatius d’una manera atractiva.

Gos i humà amics Animalados

Un altre exemple clar són les atraccions turístiques o de temps lliure que impliquen animals, com els zoos, els espectacles, les demostracions de destresa, les cercaviles o les fotos amb animals salvatges. La sensibilitat cap als animals et farà veure d’una altra manera la caça, la pesca, la ramaderia especialment la intensiva, i fins i tot l’experimentació. És important descobrir els secrets de les diferents pràctiques encara que emocionalment pugui resultar molt dur. Només saber en profunditat el que els passa als animals et dóna eines per consolidar la teva opció i defensar-la davant aquells que t’acabaran preguntant per el teu nou estil de vida.

Conforme vas augmentant el grau d’empatia amb l’animal deixes de veure de bon grat les activitats amb animals, si impliquen un respecte i un benestar suficients per a l’animal. Davant d’un ésser d’una altra espècie l’ animalista ha de plantejar: Està còmode ? té gana ? set ? fred ? calor ? por ? es comporta lliurement, segons la seva naturalesa o està condicionat?  si pogués triar estaria en aquest lloc comportant-se així? Si et fas totes aquestes preguntes probablement deixes de veure romàntic un passeig en calessa, o cavalcar, descartes donar-te un bany amb dofins o et negues a pujar-te a un camell a Lanzarote o a Jordània o a Egipte, o a elefants a Tailàndia per exemple. No et fas selfies amb serps, lloros, felins o simis.

Un animalista no conviu amb peixos, aus, rèptils, amfibis ni mamífers tret que siguin individus rescatats que necessitin la protecció de l’ésser humà. Els gossos i els gats pertanyen a espècies amb les que portem més de 10.000 anys de camí recorregut junts, això explicaria el gust de la majoria dels seus individus per sumar-se a les nostres famílies. Un animalista no pot acceptar la instrumentalització de cap animal: no existeixen animals de treball, ni d’assistència, ni de seguretat, ni de granja, … cada animal té valor per si mateix. Ni la seva presència, ni les seves accions ni el seu cos han de ser utilitzats. Tampoc poden ser producte de lucre, la compra i venda d’animals resulta aberrant com ho és la compra i venda de persones.

Les teves eleccions de consum parlen de tu. Pots comprar un producte vegà d’una marca i menysprear la d’una altra perquè aquesta segona la produeix un holding d’empreses que no respecta el principi de creació i elaboració sense maltractament animal. Passats els anys una persona vegana pot seguir sorprenent-se amb la composició gens innocent de productes en els que d’alguna manera es participa de l’explotació animal: el carmí dels pintallavis prové de picar cotxinilles i algunes peces xineses de parament contenen ossos picats. Cal substituir la impressió que tal producte no ha perjudicat els interessos de cap animal no humà per la certesa que efectivament no ha estat així. Recorda el que ha passat amb l’oli de palma, consumir productes elaborats amb aquest oli és promoure la destrucció de l’hàbitat de, per exemple, els orangutans. Després d’un guarniment d’origen vegetal reposa la culpa de gairebé un extermini.

Valora si el teu treball, o l’activitat amb la que et guanyes la vida interfereixen d’alguna manera amb els drets dels animals i pren la decisió que sigui més consistent. Hi ha persones que canvien de treball o modifiquen les seves pràctiques per sintonitzar amb els valors animalistes és clàssic en perruqueria, entre els tatuadors, disseny de moda, pintors o decoradors per exemple. Persones que abans entrenaven animals, els utilitzaven, els venien vius o morts, arriba un dia que deixen de suportar-ho. Altres professionals amb una implicació menys directa però de gran impacte també varien en fer-se animalistes. No són pocs els mestres de primària que rebutgen els estereotips de dominació especista que inculquen molts llibres infantils d’ús comú i aprofiten els contes per infondre respecte real pels animals.

Gràcies a la comunicació respectuosa de la necessitat d’opcions veganes en cantines estudiantils, en menjadors d’empresa, en càterings col·lectius aquestes van apareixent. Si abans només podies menjar amanides i gaspatxo fora de casa ara molts menús exhibeixen humus, soja i hamburgueses veganes. A l’hostaleria convencional li queda molt per descobrir del potencial de les verdures, els llegums, els cereals, les algues i les fruites, en la mesura que anem demanant i es va fent rendible els empresaris s’adapten, sobretot si ets client habitual. La dieta mediterrània ancestral contemplava el consum de carn de manera ocasional.

Escapa't amb el gos Animalados

Fins ara hem parlat de “deixar de fer mal” als animals com a part del camí cap al veganisme i antiespecisme. És probable que se’t presenti la diatriba entre advocar per l’abolicionisme o pel benestarisme. L’abolicionisme considera que no hi ha cap millora en el benestar animal que puguem dur a terme que justifiqui el sentit de propietat i domini que exerceix l’humà sobre les altres espècies. El benestarisme legitima la propietat i cria d’animals sempre que s’incrementi significativament la satisfacció de les necessitats d’aquests.

Un exemple de abolicionisme seria la conversió de les granges en santuaris i la suspensió de la producció i el lucre derivats dels animals i un exemple de benestarisme seria el manteniment de les granges prioritzant el benestar dels individus sobre el rendiment econòmic. Un cert tipus de benestarista pot arribar a qüestionar si un ésser que ha tingut una vida feliç pot ser consumit després d’haver estat matat de manera ràpida i indolora. La premissa animalista és l’absència de patiment animal i donar consistència a l’accepció d’humà que ens titlla de “comprensius, sensibles als infortunis aliens”.

Si la teva convicció i el teu coneixement et mouen a voler anar més enllà de no danyar als animals i els vols protegir tens moltes opcions de col·laboració. La més simple pot ser contribuir amb el pagament d’una quota de soci d’una associació o fundació o pots apadrinar un animal. També pots fer un voluntariat i en lloc d’aportar part del teu salari pots oferir el teu temps o el teu talent. Hi ha una infinitat de refugis i protectores que necessiten persones que facin tasques amb contacte directe amb els animals acollits, tasques telemàtiques o comercials. Una organització ben muntada pot assignar-te una tasca ajustada a les teves possibilitats si realment estàs compromès i demostres responsabilitat. Una altra modalitat és participar a manifestacions i esdeveniments reivindicatius i formatius. Moltes millores socials s’han aconseguit gràcies a la mobilització col·lectiva. Explora les múltiples opcions existents i sigues tan acurat i selectiu amb el teu temps i les teves paraules com ho ets amb el teu plat, amb la teva llar i amb les teves relacions amb els animals humans o no humans.

Per saber més, pots invertir temps en llegir els cada vegada més nombrosos assajos que aborden el tema des de Singer i el seu “Alliberament Animal”, a Herzog “Els estimem, els odiem i els mengem”, Joy i el seu “Perquè estimem els gossos, ens mengem als porcs i ens vestim amb les vaques “o” Un pas endavant en defensa dels animals “d’Oscar Horta, com uns pocs exemples introductoris. Si voleu saber més, tot el que publica l’editorial Ochodoscuatro és molt estimulant. També t’anirà de luxe estudiar receptaris vegans sobretot perquè multipliquen exponencialment el gaudi no culpable dels teus sentits.

Emma Infante, Futur Animal

 

L’onada de calor acaba amb la vida de moltes orenetes a Catalunya

Les altes temperatures estan acabant amb la vida de molts animals a Catalunya. Un dels col·lectius més afectats està sent el de les orenetes, l’índex de mortalitat ha augmentat considerablement durant el mes de juny. Les cries són els ocells que més estan morint a causa de la calor.

L’onada de calor que està atiant a Catalunya en les últimes setmanes està causant estralls molt forts en el benestar dels animals. El cas concret de les orenetes preocupa de manera especial ja que en les últimes setmanes l’índex de mortalitat d’aquestes aus està augmentant de manera considerable.

La calor provoca que moltes orenetes es desmaiin i caiguin dels nius. Davant la manca de recursos per a recuperar-se i sobreviure després de la caiguda del niu, aquests animals acaben morint a terra a causa de la deshidratació.

Abel Julien, professor de l’Institut Català d’Ornitologia, ha parlat per RAC1 sobre la situació de les orenetes a Catalunya: “Cada any moren animals a causa de les altes temperatures, però aquest any les xifres estan pujant. La majoria d’exemplars d’aus que estan morint són del falciot comú, una espècie molt semblant a les orenetes “.

L’ornitòleg, en les seves declaracions al mitjà català, també ha especificat que: “Les cries moren abans que els adults. Amb la calor, els nius s’escalfen molt i això provoca que els ocells morin dins. Aquests animals també moren en l’intent de fugir de la calor del niu, en la lluita desesperada per sobreviure acaben caient a terra “.

Poques solucions per prevenir els cops de calor

Les xarxes socials s’han fet ressò en les darreres setmanes de la difícil situació que travessen les orenetes a Catalunya. Per intentar evitar la mort d’aquestes aus, molts usuaris han demanat l’adaptació de recipients d’aigua en diferents punts dels boscos i esplanades per intentar millorar la hidratació dels animals.

No obstant això, Abel Julien en les seves declaracions a RAC1 avisa que: “Aquesta mesura no serveix de gaire, ja que les orenetes adultes suporten molt millor la calor. El problema són les cries, a les quals ningú els pot portar aigua als nius “.

Davant la manca de solucions per acabar amb l’alta mortalitat de les orenetes, tan sols queda una esperança: que els nius estiguin construïts en un lloc on predomini l’ombra. D’altra banda, cal destacar la iniciativa de molts ciutadans catalans compromesos amb la causa que estan incitant a les persones a portar a les orenetes que trobin a terra deshidratades al centre veterinari més proper.

“Volem una Màlaga ecologista, animalista i respectuosa amb el medi ambient”

El descontentament amb els espais canins no és un fet exclusiu de la ciutat de Barcelona. En altres ciutats del territori espanyol, com és el cas de Màlaga, tampoc hi ha espais suficients per al benestar dels gossos. Tal com succeeix a la ciutat comtal, on trobem una plataforma que lluita per la convivència entre persones i cans en els espais públics (Espai Gos), la ciutat malaguenya ha trobat en l’Associació Mi Mejor Amigo una eina molt útil en la lluita per els drets de les persones amb gos.

Avui a Animalados parlem amb Pedro Gil Manzaneda, la persona encarregada de donar vida a l’Associació Mi Mejor Amigo, per conèixer de primera mà la funció i el treball que desenvolupa aquesta jove plataforma que ja ha aconseguit els seus primers èxits pel que fa a la millora dels espais canins de Màlaga.

Pedro Gil ens explica primer de tot quan i com es va originar la idea de crear una associació: “La idea neix el Nadal passat quan el meu gos i jo vam decidir denunciar a l’Ajuntament de Màlaga per l’abandonament que patia el parc de María Luisa, un espai freqüentat pels animals”. “L’espai no tenia cap tipus de neteja, hi havien rates, els gossos petits podien escapar-se entre les reixes … i a sobre, un agent secret ens volia multar per tenir al nostre gosset solt en un lloc anomenat pipicà que porta més de vint anys abandonat “.

Les ínfimes condicions de l’àrea d’esbarjo per a gossos d’aquest parc van portar a Pedro Gil a organitzar una associació que lluités contra aquesta situació: “Davant el malestar que sentia per les condicions del pipicà del parc de María Luisa em vaig dirigir als veïns amb la intenció de construir una associació que defensés els drets de les persones amb animals, a tenir espais dignes”. “Vam recollir més de 2.500 signatures, signatures que vam lliurar als tinents alcaldes del govern de Màlaga, als mitjans locals … amb els que vam aconseguir suport. Amb els veïns i la gent que va voler contribuir amb la causa vam fundar l’Associació Mi Mejor Amigo, un grup de gent que vam crear uns estatuts i unes normes sense que ens importés ni la condició política, ni sexual, ni religiosa dels components “.

Pedro Gil ens comenta quins són els objectius de l’Associació Mi Mejor Amigo: “El nostre primer objectiu és aconseguir que el parc de María Luisa compti amb un espai caní digne a curt termini. El nostre principal objectiu és aconseguir espais canins en els diferents districtes de la ciutat de Màlaga. Alhora, volem una Màlaga ecologista, animalista i respectuosa amb el medi ambient “. El creador de l’associació ens confessa que ja han aconseguit algunes fites en el poc temps que porten treballant: “Ja ens escolten en els plens de l’Ajuntament i en les juntes dels diferents districtes de la ciutat. Pel que fa al parc de María Luisa hem aconseguit una zona provisional, i la promesa d’un futur espai caní amb aigua, llum i condicions de neteja “.

Parlem amb Pedro Gil sobre la situació general dels animals de companyia a Màlaga, i el nostre entrevistat nos assegura que: “El principal problema està en l’abandonament i la sobreabundància d’animals a les protectores, on només hi ha entrades i molt poques sortides. Les polítiques d’acollida no funcionen, és molt difícil que una persona pugui acollir un animal de companyia amb el cost que comporta les vacunes, ADN, xip, menjar … a més no disposen d’espais públics on jugar i córrer en llibertat “.

Pedro Gil ens parla també d’aquells aspectes que hauria de canviar la ciutat de Màlaga per garantir el millor benestar possible dels animals: “Serien necessàries unes bones polítiques d’acollida. Disposar de la informació necessària per a assegurar-se que una mascota no perjudicarà la teva salut, serà perillosa … tot es basa en l’educació i en la formació sobre el comportament dels animals de companyia “.

Un dels temes que tractem és la manca d’associacions que lluiten pels drets dels animals a Màlaga: “Hi ha moltes associacions, però totes són de protecció i acollida. Nosaltres som pioners en lluitar per les problemàtiques d’aconseguir que els barris de Màlaga tinguin parcs canins “.

 

Per acabar, Pedro Gil ens comparteix la seva opinió sobre la situació general a Espanya pel que fa al tracte i al benestar dels animals de companyia: “Hi ha una major consciència social a Espanya en els últims anys pel que fa al tracte dels animals, però estem molt lluny de països com els EUA, Anglaterra, Noruega, Suècia o Holanda. Fa vint anys ningú em diria que les curses de braus es prohibirien “. “Hi ha dues fonts de riquesa: la natura i els éssers humans, els quals estem destruint la primera d’aquestes dues fonts”. Amb aquestes paraules acaba l’entrevista a Pere Gil, la persona escollida per majoria com a president de l’Associació Mi Mejor Amigo, amb només un vot en contra: el seu propi.

Madrid es declara ciutat lliure de circs amb animals salvatges

El ple celebrat en la jornada d’avui dimecres 27 de març de 2019 a l’Ajuntament de Madrid ha estat tot un èxit per a tots els defensors dels drets dels animals. La capital d’Espanya s’ha declarat ciutat lliure d’espectacles circenses amb animals salvatges.

El Ple de Cibeles ha aprovat així la modificació de l’ordenança reguladora de la Tinença i Protecció dels Animals del 2001, basant-se en una recomanació de la Federació Veterinària Europea i en la Declaració Universal dels Drets dels Animals. Els empresaris encarregats dels circs tindran de termini un any des del dia d’avui per reorganitzar el model de negoci.

Aquesta modificació ha estat presentada per Javier Barbero, delegat de Salut, Seguretat i Emergències. La proposta ha comptat amb el suport de PSOE, ara Madrid, Ciutadans, i l’única negativa del PP.

Cal tenir en compte que aquesta nova mesura afecta únicament a la ciutat de Madrid, sense que la prohibició s’estengui per tots els territoris de la Comunitat de Madrid. No obstant això, un total de 66 municipis com Leganés, Getafe, Móstoles o Alcalá d’Henares no permeten aquest tipus d’espectacles amb animals salvatges.

La Comunitat de Madrid és així la sisena comunitat autònoma que segueix el camí que va iniciar Catalunya l’any 2015 de prohibir els espectacles circenses amb animals en la seva totalitat o amb animals salvatges. Les Illes Balears, La Rioja, Galícia, Múrcia i la Comunitat Valenciana són els altres territoris.