Entrades

Projecte LOLA s’uneix al programa Viopet d’ajuda als animals de les dones maltractades

L’associació animalista de Girona Projecte LOLA s’ha unit al programa Viopet, una acció que permet l’acollida dels animals de companyia de les dones que són víctimes de la violència de gènere.

Projecte Lola s’ha unit al programa d’ajuda a les dones maltractades que coordina Viopet, de manera conjunta amb la Direcció General de Dret Animal, el Ministeri d’Igualtat i l’Observatori de Violència cap als Animals. El programa consisteix en la creació d’una xarxa de cases d’acollida per aquests animals i pretén donar resposta al 30% de dones víctimes de violència masclista que tenen animals de companyia. Aquests llocs d’acollida s’encarreguen de tenir cura dels animals tot el temps necessari fins que les dones puguin recuperar-se i estabilitzar les seves vides.

Segons l’Observatori de Violència Cap als Animals, el 59% de les dones maltractades ajornen la seva sortida de la llar si el seu animal de companyia no té garanties de quedar-se en un lloc segur. El motiu és que els maltractadors solen amenaçar les dones amb ferir els seus animals si els abandonen o “es porten malament”. Davant d’aquesta situació, moltes víctimes es veuen obligades a seguir vivint amb el maltractador, altres malviuen al seu cotxe o directament al carrer.

Per poder disposar d’aquest servei, la víctima ha de trucar al 673 765 330. Amb la trucada s’engega de forma immediata el dispositiu per trobar una casa per l’animal i concretar els detalls de la recollida, tot sempre des de la màxima confidencialitat. Aquest recurs el pot demanar directament la víctima tot i que, normalment, i per raons òbvies, se sol fer des de Serveis Socials.

El programa de rescat de Viopet neix de la manca de solucions que ofereix l’administració pública cap al benestar dels animals de les víctimes. La majoria de les entitats que ofereixen acollida a les dones víctimes de la violència de gènere, no contemplen la possibilitat d’acollir també a l’animal de companyia. El principal argument davant d’aquesta situació és que ja estan prou desbordats amb els pocs recursos que tenen com per assumir més feina.

“Tot i que entenem perfectament la situació, des de Projecte LOLA pensem que són excuses de mal pagador que deixen de manifest la poca sensibilitat que tenim en aquest país cap als animals i el poc respecte cap a unes dones que estan vivint un moment molt difícil de la seva vida, en situacions en les quals l’animal és pràcticament la seva única família. El nostre repte com a entitat és sumar per a la construcció d’una societat avançada que també sigui animalista”, comenta Maria Sánchez, directora de LOLA.

Des de l’associació animalista també s’ha fet una crida per a l’augment de les cases d’acollida per aquests animals: “Nosaltres estem començant a treballar per conèixer la realitat al nostre territori. Per fer-ho necessitem la cooperació dels Serveis Socials i altres departaments involucrats en els casos”. Actualment el programa Viopet compta amb unes 500 cases d’acollida a tot l’estat espanyol.

Com afecta el coronavirus als animals?

El risc de contagi de coronavirus entre persones i animals és una de les qüestions que més preocupa a l’actualitat. El primer cas de “positiu lleu” al gos d’una pacient afectada a Hong Kong havia disparat totes les alarmes, però la realitat és que no hi ha evidències clares que els animals puguin emmalaltir per culpa del coronavirus que s’expandeix entre les persones.

El passat 28 de febrer, el Departament d’Agricultura, Pesca i Conservació de Govern de Hong Kong va notificar l’existència del primer cas de coronavirus en un gos. Després d’analitzar diverses mostres nasals, orals, rectals i fecals de l’animal, les autoritats xineses van detectar una baixa càrrega viral en els hisops nasals i orals, de manera que van catalogar el resultat de “positiu lleu”.

Després de donar positiu, el gos va ser posat immediatament en quarantena i retirat de la seva llar, la qual podria ser l’origen de la contaminació del virus. Després de diversos dies aïllat, l’animal no ha presentat cap símptoma relacionat amb la malaltia causada pel virus, la COVID-19. L’Organització Mundial de la Salut ha deixat clar en diverses ocasions que no hi ha cap evidència que el virus s’encomani entre humans i animals, ja que una de les seves particularitats és la seva especificitat d’espècie.

Des de l’Associació Mundial de Veterinaris de Petits Animals s’aconsella als amos dels animals de companyia, en àrees on es coneixen casos humans de coronavirus, que segueixin les indicacions pròpies per prevenir el contagi d’un virus respiratori. Mesures com rentar-se les mans de forma freqüent a l’hora d’interactuar amb l’animal o realitzar una apropiada desinfecció de les superfícies poden ajudar a la seva prevenció.

El fosc precedent amb Excalibur

Moltes persones a Espanya han recordat al llarg d’aquests dies el lamentable cas que es va viure amb el gos Excalibur. Aquest animal va donar positiu en les proves de virus de l’Ebola i, conseqüentment, va ser executat per ordre judicial a instàncies de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid. Tot això sense que hi hagués un diagnòstic clar que demostrés que l’animal estava contagiat d’aquest virus.

La manca de protocols i quarantenes per a animals per part de Govern provoca que davant els casos de contagi de virus com la ràbia o l’Ebola la solució establerta sigui el sacrifici. Encara que actualment no existeixen evidències de contagi del coronavirus entre animals i persones, des PACMA es demana urgentment “l’establiment de protocols d’assistència i quarantena per a animals. La instal·lació d’un centre de bioseguretat nivell 4, com ja existeix en altres països de món, i que hagués evitat l’execució d’Excalibur”. Amb mesures com aquestes, podríem evitar que es repeteixin episodis tan desafortunats com el d’Excalibur.

L’agricultura intensiva acaba amb la vida de milers d’animals al Mar Menor

La situació que viu el Mar Menor preocupa i molt. Més de tres tones de peixos van ser trobats morts en l’aigua, asfixiats per la falta d’oxigen. Entre els animals morts es troben espècies úniques que la seva desaparició suposa l’extinció d’aquestes. Una catàstrofe mediambiental sense precedents que es veia venir i que ningú ha fet res per posar-hi remei.

El passat 12 d’octubre el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) va prendre mostres de milers d’animals trobats morts a les platges de Sant Pedro de Pinatar, al Mar Menor. Molts peixos i crustacis sense vida a les ribes de Villananitos, la Mota i la Puntica. Una tragèdia causada per l’aflorament d’una capa d’aigua profunda sense oxigen i tòxica formada principalment pel regadiu intensiu de la zona.

El regadiu intensiu utilitzat en la Regió de Múrcia treballa amb una quantitat exagerada de fertilitzants que han conformat unes aigües tòxiques i sense oxigen que han causat la mort de milers d’exemplars d’anguiles, crancs i crustacis. Pedro Luengo, portaveu d’Ecologistes en Acció, analitzava així la situació: “En les últimes dècades el sector s’ha industrialitzat cada vegada més, intensificant la producció, transformant dràsticament el paisatge, eliminant límits amb vegetació natural i aportant ingents quantitats de fertilitzants i fitosanitaris “.

El Mar Menor és una gran albufera d’aigua salada del mar Mediterrani situat a la Regió de Múrcia. Es tracta d’un espai de 21 km de longitud i amb uns 135m2 de superfície dotat d’un valor mediambiental incalculable i d’una destinació turística de molta importància. En definitiva, una joia de la naturalesa que s’està morint a poc a poc a causa de la degradació del seu ecosistema i de la contaminació.

Durant molts anys, associacions mediambientals han reclamat a les administracions actuacions contundents per solucionar els problemes que estaven causant la destrucció de la llacuna del Mar Menor, però la realitat és que el Govern de Múrcia i d’Espanya mai han pres cartes en l’assumpte. Per aquest motiu, la Federació d’Associacions de Veïns de Cartagena i la seva Comarca (Facvac) ha organitzat una gran manifestació per al pròxim 30 d’octubre. Una marxa en protesta per la contaminació de la llacuna murciana que pot tenir una afluència sense precedents.

La caminada s’iniciarà a les sis de la tarda sota el lema “S.O.S Mar Menor. Por un Mar Menor con futuro”. El lloc de sortida serà a l’Albereda de Sant Antón i el final del trajecte serà a la porta de l’Assemblea Regional, on tindrà lloc la lectura d’un manifest.

També s’han produït molts moviments a través d’Internet, on s’han recollit signatures a la plataforma Change.org per demanar al Govern de Múrcia i al Ministeri de Transició Ecològica que garanteixin urgentment mesures eficaces per protegir el Mar Menor.

https://www.change.org/p/gobierno-de-espa%C3%B1a-sos-mar-menor

 

 

Guia per ser un bon animalista: un consum que no faci mal als animals

Es creu erròniament que l’animalisme és tenir un afecte especial a cert tipus d’animals o al·legar que es prefereix als animals sobre els humans. L’animalisme va molt més enllà, l’animalisme és molt més exigent, profund i transformador. L’animalisme és un compromís que equipara els drets dels animals no humans als propis. Com aspirant a l’animalista total, has de saber que la teva meta és ser vegà i antiespecista.

Les persones veganes són aquelles que opten per productes i activitats lliures de maltractament animal. Les antiespecistes són les que no discriminen a altres éssers en funció de l’espècie a la qual pertanyen. Ser vegà i antiespecista, en altres paraules, un “perfecte animalista”, s’aconsegueix en culminar un procés que requereix acumular molta informació i qüestionar, no només intel·lectualment, molts dels hàbits majoritaris. Per prendre les decisions de manera correcta i continuada és important enfocar la transformació com un guany o un alliberament, no com un sacrifici i encara menys com un posat.

Deixar de menjar productes d’origen animal pot ser la primera etapa d’un llarg trajecte. El següent pas és abandonar els lactis, els ous i la mel. Qui estimi els animals no només deixa de menjar carn si no que s’allibera de consumir productes que els animals produeixen per ells mateixos: no perquè se’ls arrabassem!

És popular la vessant gastronòmica del veganisme però va molt més enllà. Un vegà no fa servir productes obtinguts de l’explotació animal. Les sabates, la corretja del rellotge, el cinturó, el moneder, la bossa o el maletí, … són alguns exemples de productes quotidians vinculats a l’explotació animal perquè solen ser de cuir.

També algunes peces de la llar són de llana en les seves moltes variants, de seda o de pèl o amb plomes com alguns edredons i coixins. Adona’t si a casa tens adorns d’ivori, de carei. Les espelmes tant les de cera d’abella com les de glicerina no són veganes. En tot això hi ha un percentatge significatiu de patiment animal. No és imprescindible que et desfacis de coses que et serveixin realment però quan hagis de reposar consumeix en coherència amb els teus nous valors.

Llençar tot el que descobreixes que pot estar vinculat a l’explotació animal és poc ecològic i per protegir els animals cal cuidar del medi ambient. El que ja tens fes-ho durar, triga a reposar i quan ho facis que sigui vegà. Una bona aliada de l’animalista total és la lupa: conèixer amb detall les etiquetes de composició de les coses és molt important. Saps que la laca d’ungles permanent, els preservatius i les pomes més brillants del supermercat no són vegans? Les primeres porten una cera que s’obté d’insectes, els segons deuen la seva suavitat a una proteïna de la llet anomenada caseïna i la brillantor s’aconsegueix amb goma laca comestible provinent de peixos. Per això i molt més hem dit abans que informar-te, llegir i empollarte les etiquetes és imprescindible per ser vegà.

Massa productes d’ús quotidià han estat experimentats amb animals o contenen productes d’origen animal. Com més sàpigues millor podràs esquivar-los i més a prop estaràs dels substitutius si és que et fan falta. Als Estats Units sobretot hi ha tota una indústria que imita productes animals que pretenen satisfer els nostàlgics del consumisme omnívor incòmodes amb el maltractament. Les fires veganes tenen un èxit considerable per que faciliten la identificació de productes alternatius d’una manera atractiva.

Gos i humà amics Animalados

Un altre exemple clar són les atraccions turístiques o de temps lliure que impliquen animals, com els zoos, els espectacles, les demostracions de destresa, les cercaviles o les fotos amb animals salvatges. La sensibilitat cap als animals et farà veure d’una altra manera la caça, la pesca, la ramaderia especialment la intensiva, i fins i tot l’experimentació. És important descobrir els secrets de les diferents pràctiques encara que emocionalment pugui resultar molt dur. Només saber en profunditat el que els passa als animals et dóna eines per consolidar la teva opció i defensar-la davant aquells que t’acabaran preguntant per el teu nou estil de vida.

Conforme vas augmentant el grau d’empatia amb l’animal deixes de veure de bon grat les activitats amb animals, si impliquen un respecte i un benestar suficients per a l’animal. Davant d’un ésser d’una altra espècie l’ animalista ha de plantejar: Està còmode ? té gana ? set ? fred ? calor ? por ? es comporta lliurement, segons la seva naturalesa o està condicionat?  si pogués triar estaria en aquest lloc comportant-se així? Si et fas totes aquestes preguntes probablement deixes de veure romàntic un passeig en calessa, o cavalcar, descartes donar-te un bany amb dofins o et negues a pujar-te a un camell a Lanzarote o a Jordània o a Egipte, o a elefants a Tailàndia per exemple. No et fas selfies amb serps, lloros, felins o simis.

Un animalista no conviu amb peixos, aus, rèptils, amfibis ni mamífers tret que siguin individus rescatats que necessitin la protecció de l’ésser humà. Els gossos i els gats pertanyen a espècies amb les que portem més de 10.000 anys de camí recorregut junts, això explicaria el gust de la majoria dels seus individus per sumar-se a les nostres famílies. Un animalista no pot acceptar la instrumentalització de cap animal: no existeixen animals de treball, ni d’assistència, ni de seguretat, ni de granja, … cada animal té valor per si mateix. Ni la seva presència, ni les seves accions ni el seu cos han de ser utilitzats. Tampoc poden ser producte de lucre, la compra i venda d’animals resulta aberrant com ho és la compra i venda de persones.

Les teves eleccions de consum parlen de tu. Pots comprar un producte vegà d’una marca i menysprear la d’una altra perquè aquesta segona la produeix un holding d’empreses que no respecta el principi de creació i elaboració sense maltractament animal. Passats els anys una persona vegana pot seguir sorprenent-se amb la composició gens innocent de productes en els que d’alguna manera es participa de l’explotació animal: el carmí dels pintallavis prové de picar cotxinilles i algunes peces xineses de parament contenen ossos picats. Cal substituir la impressió que tal producte no ha perjudicat els interessos de cap animal no humà per la certesa que efectivament no ha estat així. Recorda el que ha passat amb l’oli de palma, consumir productes elaborats amb aquest oli és promoure la destrucció de l’hàbitat de, per exemple, els orangutans. Després d’un guarniment d’origen vegetal reposa la culpa de gairebé un extermini.

Valora si el teu treball, o l’activitat amb la que et guanyes la vida interfereixen d’alguna manera amb els drets dels animals i pren la decisió que sigui més consistent. Hi ha persones que canvien de treball o modifiquen les seves pràctiques per sintonitzar amb els valors animalistes és clàssic en perruqueria, entre els tatuadors, disseny de moda, pintors o decoradors per exemple. Persones que abans entrenaven animals, els utilitzaven, els venien vius o morts, arriba un dia que deixen de suportar-ho. Altres professionals amb una implicació menys directa però de gran impacte també varien en fer-se animalistes. No són pocs els mestres de primària que rebutgen els estereotips de dominació especista que inculquen molts llibres infantils d’ús comú i aprofiten els contes per infondre respecte real pels animals.

Gràcies a la comunicació respectuosa de la necessitat d’opcions veganes en cantines estudiantils, en menjadors d’empresa, en càterings col·lectius aquestes van apareixent. Si abans només podies menjar amanides i gaspatxo fora de casa ara molts menús exhibeixen humus, soja i hamburgueses veganes. A l’hostaleria convencional li queda molt per descobrir del potencial de les verdures, els llegums, els cereals, les algues i les fruites, en la mesura que anem demanant i es va fent rendible els empresaris s’adapten, sobretot si ets client habitual. La dieta mediterrània ancestral contemplava el consum de carn de manera ocasional.

Escapa't amb el gos Animalados

Fins ara hem parlat de “deixar de fer mal” als animals com a part del camí cap al veganisme i antiespecisme. És probable que se’t presenti la diatriba entre advocar per l’abolicionisme o pel benestarisme. L’abolicionisme considera que no hi ha cap millora en el benestar animal que puguem dur a terme que justifiqui el sentit de propietat i domini que exerceix l’humà sobre les altres espècies. El benestarisme legitima la propietat i cria d’animals sempre que s’incrementi significativament la satisfacció de les necessitats d’aquests.

Un exemple de abolicionisme seria la conversió de les granges en santuaris i la suspensió de la producció i el lucre derivats dels animals i un exemple de benestarisme seria el manteniment de les granges prioritzant el benestar dels individus sobre el rendiment econòmic. Un cert tipus de benestarista pot arribar a qüestionar si un ésser que ha tingut una vida feliç pot ser consumit després d’haver estat matat de manera ràpida i indolora. La premissa animalista és l’absència de patiment animal i donar consistència a l’accepció d’humà que ens titlla de “comprensius, sensibles als infortunis aliens”.

Si la teva convicció i el teu coneixement et mouen a voler anar més enllà de no danyar als animals i els vols protegir tens moltes opcions de col·laboració. La més simple pot ser contribuir amb el pagament d’una quota de soci d’una associació o fundació o pots apadrinar un animal. També pots fer un voluntariat i en lloc d’aportar part del teu salari pots oferir el teu temps o el teu talent. Hi ha una infinitat de refugis i protectores que necessiten persones que facin tasques amb contacte directe amb els animals acollits, tasques telemàtiques o comercials. Una organització ben muntada pot assignar-te una tasca ajustada a les teves possibilitats si realment estàs compromès i demostres responsabilitat. Una altra modalitat és participar a manifestacions i esdeveniments reivindicatius i formatius. Moltes millores socials s’han aconseguit gràcies a la mobilització col·lectiva. Explora les múltiples opcions existents i sigues tan acurat i selectiu amb el teu temps i les teves paraules com ho ets amb el teu plat, amb la teva llar i amb les teves relacions amb els animals humans o no humans.

Per saber més, pots invertir temps en llegir els cada vegada més nombrosos assajos que aborden el tema des de Singer i el seu “Alliberament Animal”, a Herzog “Els estimem, els odiem i els mengem”, Joy i el seu “Perquè estimem els gossos, ens mengem als porcs i ens vestim amb les vaques “o” Un pas endavant en defensa dels animals “d’Oscar Horta, com uns pocs exemples introductoris. Si voleu saber més, tot el que publica l’editorial Ochodoscuatro és molt estimulant. També t’anirà de luxe estudiar receptaris vegans sobretot perquè multipliquen exponencialment el gaudi no culpable dels teus sentits.

Emma Infante, Futur Animal

 

L’onada de calor acaba amb la vida de moltes orenetes a Catalunya

Les altes temperatures estan acabant amb la vida de molts animals a Catalunya. Un dels col·lectius més afectats està sent el de les orenetes, l’índex de mortalitat ha augmentat considerablement durant el mes de juny. Les cries són els ocells que més estan morint a causa de la calor.

L’onada de calor que està atiant a Catalunya en les últimes setmanes està causant estralls molt forts en el benestar dels animals. El cas concret de les orenetes preocupa de manera especial ja que en les últimes setmanes l’índex de mortalitat d’aquestes aus està augmentant de manera considerable.

La calor provoca que moltes orenetes es desmaiin i caiguin dels nius. Davant la manca de recursos per a recuperar-se i sobreviure després de la caiguda del niu, aquests animals acaben morint a terra a causa de la deshidratació.

Abel Julien, professor de l’Institut Català d’Ornitologia, ha parlat per RAC1 sobre la situació de les orenetes a Catalunya: “Cada any moren animals a causa de les altes temperatures, però aquest any les xifres estan pujant. La majoria d’exemplars d’aus que estan morint són del falciot comú, una espècie molt semblant a les orenetes “.

L’ornitòleg, en les seves declaracions al mitjà català, també ha especificat que: “Les cries moren abans que els adults. Amb la calor, els nius s’escalfen molt i això provoca que els ocells morin dins. Aquests animals també moren en l’intent de fugir de la calor del niu, en la lluita desesperada per sobreviure acaben caient a terra “.

Poques solucions per prevenir els cops de calor

Les xarxes socials s’han fet ressò en les darreres setmanes de la difícil situació que travessen les orenetes a Catalunya. Per intentar evitar la mort d’aquestes aus, molts usuaris han demanat l’adaptació de recipients d’aigua en diferents punts dels boscos i esplanades per intentar millorar la hidratació dels animals.

No obstant això, Abel Julien en les seves declaracions a RAC1 avisa que: “Aquesta mesura no serveix de gaire, ja que les orenetes adultes suporten molt millor la calor. El problema són les cries, a les quals ningú els pot portar aigua als nius “.

Davant la manca de solucions per acabar amb l’alta mortalitat de les orenetes, tan sols queda una esperança: que els nius estiguin construïts en un lloc on predomini l’ombra. D’altra banda, cal destacar la iniciativa de molts ciutadans catalans compromesos amb la causa que estan incitant a les persones a portar a les orenetes que trobin a terra deshidratades al centre veterinari més proper.