Arxiu d'etiquetes per: animals

Un Policia Local de Sentmenat dispara tres trets a dos gossos causant la mort d’un dels animals

/1 Comentari/a

El passat dimecres 30 de juny un Policia Local de Sentmenat (Barcelona) va disparar tres trets a dos gossos, Rei, un pastor alemany de 2 anys i 9 mesos, i Bella, una Sant Bernat d’1 any i 2 mesos.

Segons informa en una nota de premsa Cristina Bécares, advocada defensora de la família responsable dels animals, per motius que es desconeixen, el cadell de Sant Bernat va sortir sol de l’habitatge on resideix a la urbanització de Can Canyameres (Sentmenat) i una veïna va alertar la Policia, personant-se en el lloc una dotació de dos agents.

Un dels agents, mentre l’altre es trobava als voltants del vehicle policial, va acompanyar al cadell al domicili d’on havia sortit, i sembla que en acostar-se a la porta, en la qual hi ha un cartell indicatiu de l’existència de gossos, el pastor alemany anomenat Rei va sortir i va marcar al policia al genoll.

En la nota es detalla que, mentre tots dos gossos li bordaven a una distància aproximada de metre i mig, el Policia Local va procedir a treure la seva arma reglamentària i va efectuar tres trets, un a Rei i dos a Bella. Seguidament la Policia Local va cridar a una dotació del SEM, la qual es va presentar al lloc dels fets i va curar a l’agent ferit. Segons els vídeos que circulen en xarxes socials, la cura va consistir en la col·locació d’un apòsit a la part superior del genoll. Avui dia no consta encara el comunicat de lesions del servei d’urgències.

Tots dos gossos van entrar a l’habitatge i van estar agonitzant fins que el propietari dels animals va accedir al seu domicili i juntament amb altres veïns va poder socórrer-los. Llavors van decidir portar-los a un centre veterinari d’urgències, sent acompanyats per una patrulla de Mossos d’Esquadra.

El pastor alemany va morir com a conseqüència del tret

Rei no va poder sobreviure a l’impacte i va acabar morint a la clínica veterinària a conseqüència del tret, el qual li va travessar les potes davanteres produint fractura de cap d’húmer, perforació de tots dos pulmons i afectació cardíaca.

Per la seva part, Bella es troba en estat greu després de patir un tret a la cara i un altre en una de les potes davanteres. El tret a la cara va provocar la pèrdua d’un ull, d’una oïda i greus fractures a la mandíbula i arc zigomàtic desconeixent l’abast d’aquestes.

Per part de la Policia Local de Sentmenat s’han obert diligències policials que han estat remeses al Jutjat de Guàrdia de Sabadell, però no per tal de depurar responsabilitats pels trets efectuats, sinó que s’ha instruït un atestat contra el propietari dels gossos per un presumpte delicte de lesions cap al policia.

La família responsable de Bella i Rei presentarà una querella als jutjats i s’espera poder aclarir i depurar responsabilitats en un cas tan greu. La família, des del dolor per aquests fets, sol·licita el màxim respecte per a totes i cadascuna de les parts implicades.

L’Ajuntament de Sentmenat revisarà el protocol d’actuació pels gossos fugats

L’Ajuntament de Sentmenat ha compartit un comunicat per aclarir els fets succeïts a la urbanització de Can Canyameres després dels nombrosos comentaris que s’han produït en les xarxes socials criticant durament la intervenció de la Policia Local d’aquest municipi situat a la comarca del Vallès Occidental.

Segons l’Ajuntament, la Policia Local va acudir al lloc dels fets després de rebre la trucada d’un veí alertant de la presència d’un gos perillós/agressiu que es trobava sol al carrer. La patrulla va acompanyar al ca a la seva residència d’origen, moment en el qual suposadament un segon gos de grans dimensions va atacar i mossegar a un agent provocant-li ferides. Posteriorment, el primer gos també es va girar i els dos animals van acorralar a l’agent contra el vehicle estacionat al carrer. És en aquest moment quan l’agent va témer per la seva integritat i en defensa pròpia va fer ús de la seva arma reglamentària.

El consistori també informa que l’agent va ser traslladat a l’hospital i va ser atès de les ferides produïdes per mossegada de gos, les quals han provocat que actualment es trobi en situació de baixa laboral.

A conseqüència dels fets succeïts durant el 30 de maig, l’Ajuntament de Sentmenat ha informat que la regidoria de Benestar Animal i la regidoria de Seguretat Ciutadana es comprometen a revisar i adequar el protocol d’actuació pels gossos fugats, perduts o abandonats per facilitar les recollides i evitar riscos innecessaris.

Curiositats que possiblement no saps dels óssos polars

/0 Comentaris/a

L’ós polar és sens dubte un dels animals més bells del món, no només degut al seu port elegant sinó també al seu pelatge aparentment immaculat. I diem aparentment perquè en realitat la seva pell és de color negre i el seu pèl translúcid. És el reflex de la llum la que ens els fa veure de color blanc. Però a més d’aquesta característica que no deixa de ser curiosa, hi ha moltes altres coses que possiblement no sabies i que aquí desxifrem d’aquest animal, el qual malauradament es troba en perill d’extinció a causa del desglaç provocat pel canvi climàtic.

– És el mamífer més gran de la terra.

– La seva mossegada és major a la d’un lleó africà o fins i tot de la d’un tauró blanc.

– Es comuniquen a través de les trepitjades. I és que en el seu rastre van deixant una olor característica de cadascun.

– Poden córrer a la mateixa velocitat que un cavall al galop.

– No són detectats per les càmeres d’infrarojos.

– Tenen tres parpelles. Una d’elles, els protegeix de les radiacions ultraviolades. D’una altra manera, podrien quedar-se cecs amb el reflex del sol en la neu.

– No han de beure aigua. El líquid necessari l’obtenen de la sang de les seves preses.

– El seu menjar preferit són les foques.

– Poden menjar fins a 30 kg diaris d’aliment.

– La seva llengua és de color blau.

– No es mullen quan es banyen, ja que tenen una segona pell que els protegeix.

– Poden nedar fins a 100 km sense parar a descansar.

– No hibernen com els altres óssos.

– Segons els estudis, procedeixen de l’evolució d’óssos bruns fa uns 38 milions d’anys.

– L’embaràs dels óssos polars dura entre 6,5 i els 9 mesos.

– Solen tenir un parell de cries, que cuiden fins als 2 o 3 anys. És l’únic moment en què viuen en companyia. La resta de la seva vida, solen viure en solitari.

– La seva esperança de vida en el seu hàbitat natural és d’uns vint-i-cinc anys.

– Tenen un sentit de l’olfacte molt desenvolupat, podent olorar fins a una distància de 30 km.

Font: Eva Remolina/AMIC

Què passa amb un gat quan el seu company de vida humà mor?

/0 Comentaris/a ,

Els animals de companyia són éssers amb una fidelitat infranquejable, considerats un membre més de la família en la societat actual. Per aquest motiu, quan una persona humana pateix la pèrdua d’un amic pelut amb el qual ha compartit la seva vida, passa per un procés de dol i tristesa. Però què passa quan és l’animal el que pateix la mort del seu company humà? Quin futur li espera?

Animalados ha parlat amb Katubihotz, una associació que treballa per al rescat felí i la gestió d’adopcions a Pasaia (Guipúscoa), per conèixer quina vida li espera a un gat quan pateix la pèrdua del seu company de vida humà.

Què passa normalment amb els gats que viuen amb una sola persona i lamentablement mor l’ésser humà?

Depèn de cada cas, els més afortunats són adoptats per algun familiar o amic de la víctima, però lamentablement no és el que sol passar. El futur d’aquests animals és incert, pot variar entre buscar-li una adopció responsable, abandonar-lo en un refugi o gossera, al carrer o fins i tot sacrificar-lo.

Els familiars de la persona morta solen preocupar-se per la vida que li espera a l’animal? Són ells els que els acullen a casa seva?

Alguns sí, altres no, hem vist de tot.

Alguns els adopten ells mateixos o els porten a casa seva fins a trobar-los una nova llar. D’altres, els deixen sols a la casa de la víctima i els alimenten fins que troben un altre lloc. Alguns es preocupen per saber a quina família aniran, altres no. I també hi ha gent que passa olímpicament de fer-se càrrec i l’abandona o sacrifica, sense cap mena de mirament cap a l’animal ni respecte cap al seu familiar mort.

“Com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç”

Com afecta psicològicament a un gat la mort del seu company de vida humà? Passen per un procés de dol?

Sens dubte passen per un procés de dol, la persona que ha estat la seva família durant anys ja no hi és i la seva vida canvia per sempre de la nit al dia.

Que aquest procés sigui més o menys dolorós, depèn del que facin amb ell. El gat acaba de perdre-ho tot i necessita saber que segueix sent important, segueix sent estimat, que no està sol i que les coses milloraran. Necessita amor. Evidentment com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç.

Però si el pobre es veu abandonat al carrer o a la gàbia d’un refugi, trist, espantat i sense entendre res, la situació serà realment dolorosa, i pot fins i tot entrar en depressió. Els gats són molt sensibles i hem vist animals que es neguen a menjar i beure, que simplement es deixen morir. Arribats a aquest punt i malgrat intentar-ho tot, moltes vegades no podem fer res per ells, ni tan sols alimentant-los de manera forçada amb sonda nasogàstrica, de vegades emmalaltir de l’ànima és pitjor que una malaltia física.

Teniu moltes acollides a Katubihotz que procedeixen de la mort del responsable d’un gat?

Acollides no, només si no hi ha altra alternativa. Pel benestar de l’animal, preferim parlar amb aquests familiars i demanar-los que siguin ells els que es quedin amb el gat mentre nosaltres li busquem adopció.

“Abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar”

Heu acollit en la vostra associació a gats abandonats a conseqüència de la mort del seu responsable humà?

Lamentablement sí. Aclarim termes, abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar, tots els que recollim o als que busquem nova llar són abandonats.

Respecte a abandonaments en carrer, sí, tristament també hem tingut casos. Mai oblidarem per exemple el cas d’un gat què, després de la mort de la seva humana, el fill d’ella es va desfer d’ell tirant-lo pel balcó. Mostrant així el nul respecte que sentia cap a la seva mare i el gat què ella estimava. Avui està feliçment adoptat.

Els gats també pateixen la pèrdua del seu company de vida humà

El coronavirus ha accentuat la problemàtica del desemparament que pateix un animal de companyia per la mort del seu responsable?

Nosaltres no hem notat la diferència, tan sols hem rebut una trucada per aquest motiu.

Què ha de fer una persona amb el gat d’un familiar que ha mort? És millor acollir-lo a casa teva o donar-lo en adopció?

Sens dubte, el millor és acollir-lo a casa teva. Nosaltres creiem que, si la persona morta ha estat important per a algú, també ho haurien de ser els animals als quals aquesta persona estimava. Però si finalment no queda més remei que donar-lo en adopció, si us plau, s’han de fer les coses bé.

El millor és sens dubte encarregar-se d’aquest animal fins que una associació pugui trobar una nova llar, sense fer-li passar pel trauma de veure’l dins una gàbia, en un lloc desconegut, rodat de més animals que no coneix i que li fan por. Tampoc ens sembla molt demanar.

I per descomptat, si us plau, no falteu a la memòria de la víctima abandonant a l’animal al carrer o sacrificant, és injustificable.

El gat està preparat per viure en una nova llar i amb una nova família després de patir la pèrdua del seu company de vida humà?

El millor dels animals és la seva gran capacitat d’adaptació, ells viuen l’ara. És clar que, depenent de la seva personalitat, els costarà una mica més o una mica menys sentir-se segurs, però amb amor i paciència tots aconseguiran adaptar-se a la seva nova vida i ser feliços amb la seva nova família.

La Comunitat de Madrid denega el decomís dels animals del laboratori Vivotecnia

/0 Comentaris/a

Segons ha informat FAADA, el fiscal considera que cap article del Codi Penal permet el decomís, fet totalment incert, ja que en molts casos s’ha procedit d’aquesta manera. Les entitats de protecció animal recorreran aquesta resolució.

Has transcorregut més d’un mes des que van sortir a la llum les imatges filtrades per l’entitat Cruelty Free, en què s’observava un maltractament continuat, innecessari i extremadament cruel als animals del laboratori Vivotecnia per part d’encarregats i empleats. En aquest mes, i després d’una interposició de les oportunes querelles, diverses organitzacions de protecció animal s’han personat al jutjat corresponent on s’instrueix el procediment.

Tal com ha informat FAADA en una nota de premsa, “en aquestes querelles, com en posteriors escrits, es van sol·licitar diverses diligències d’investigació, així com mesures cautelars de gran rellevància per a la protecció del bé jurídic protegit, com ho és el decomís cautelar judicial dels animals. Aquesta mesura cautelar està àmpliament permesa i emparada no només per l’article 399 del Codi Penal, sinó igualment per àmplia jurisprudència, que va ser exposada a les referides querelles”.

“Automàticament, des que van ser obertes les diligències prèvies al jutjat, la Comunitat de Madrid va prendre la decisió de no decomissar administrativament als animals, sota el pretext d’al·legar que, arran de l’obertura d’un procediment judicial, el decomís administratiu quedava paralitzat: un fet que és totalment incert, ja que la via judicial no paralitza l’actuació cautelar administrativa”, assegura FAADA en el seu comunicat.

La nota també informa que durant la jornada d’ahir 18 d’abril, les entitats de protecció animal van rebre la notificació del jutjat que denega les mesures cautelars. Aquesta denegació es fonamenta en un informe de l’11 de maig de 2021 a què la Comunitat de Madrid argumenta la “no conveniència de la retirada dels animals al resultar contraproduent i contrari a la legislació en matèria d’experimentació amb animals i considerant que les mesures correctores adoptades pel que fa al control i supervisió són suficients per al seu benestar i estan dins del marc legal de la llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en la seva explotació, experimentació i sacrifici”.

Així doncs, segons FAADA “el jutjat d’instrucció es recolza en l’informe sense optar per mesures encaminades a la protecció dels animals que es troben al centre d’experimentació. A més, el fiscal considera que no hi ha cap article del Codi Penal que ho permeti, fet totalment incert, ja que en molts casos s’ha procedit al decomís dels animals”.

“Les mesures cautelars sol·licitades es justifiquen en l’existència d’indicis que, durant les pràctiques d’experimentació s’han causat perjudicis innecessaris en la sortiu física i psíquica dels animals empleats. En aquest cas, tal com ha quedat demostrat en diversos enregistraments, hi ha animals en Vivotecnia, que han estat torturats cruelment”, afegeix la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels animals.

Les entitats FAADA, AnimaNaturalis i PACMA recorreran la resolució: “Els animals no poden seguir en mans de les mateixes persones que van portar a terme aquests actes, i tampoc d’aquells que ho van permetre”.

Aquestes entitats seran presents a Madrid el 29 de maig a la gran manifestació convocada per reclamar el decomís dels animals ia la qual també estan adherides les entitats Libera!, Fundación Franz Weber, Fundació Fauna, Pacma, Santuario Gaia, Santuario Vegan, Discan, Fapam, Fesa, La Bassa Hogar Animal, El Campito, Associació Animalista de Centelles, R114 Animalistas, Pinto Vegan, Animal Rescue España, NAC, Patitas en Marcha, ADAEC, Amnistia Animal, Más Madrid, Asociación Vacaloura Santuario Animal, Alma Hondon, Free Fox, Santuario Espíritu Libre, Dignidad Animal.

Investigadors aragonesos desenvolupen el primer test ràpid per al diagnòstic de covid en animals de companyia

/0 Comentaris/a

Un equip d’investigadors d’Aragó ha desenvolupat el primer test ràpid multiespècie per al diagnòstic serològic de la infecció per SARS-CoV-2 en animals de companyia. El format creat pot ser utilitzat in situ, sense la necessitat de disposar d’un laboratori.

Els animals de companyia que conviuen amb persones infectades per Covid-19 estan exposats a virus i el risc d’infecció per SARS-CoV-2 no pot descartar-se. Des del punt de vista epidemiològic, el paper que poden exercir els animals domèstics en aquesta infecció és encara desconegut. Davant la manca d’informació és necessari el desenvolupament de proves de diagnòstic específiques per a ser utilitzades en l’àmbit veterinari, sent aquest un dels objectius prioritaris exposats per l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE).

L’objectiu d’aquest projecte ha estat el desenvolupament d’una prova ràpida multiespècie d’immunocromatografia de flux lateral, basat en la detecció d’anticossos anti-SARS-CoV-2, per a la seva utilització en el diagnòstic d’animals de companyia.

Per al desenvolupament del test, s’han assajat diferents disposicions per seleccionar el millor format amb el qual finalment es va preparar el prototip. Per a la seva validació, s’han fet servir els sèrums humans i d’animals prèviament analitzats utilitzant un test d’ELISA en placa multiespècie, desenvolupat pels investigadors participants del projecte, que ha estat objecte d’una sol·licitud de patent per la Universitat de Saragossa que es va presentar el passat mes de març a l’Oficina Europea de Patents.

Aquest desenvolupament constitueix el primer test ràpid multiespècie destinat a la diagnosi serològica de la infecció per SARS-CoV-2 en animals. El format desenvolupat, per la seva facilitat d’ús, pot ser utilitzat en el punt d’atenció sense necessitat de disposar d’un laboratori, i per la seva rapidesa permet la presa de decisions immediata. Per això, representa una eina analítica que pot ser usada en la vigilància serològica dels animals tant en l’àmbit de la recerca com en l’àmbit de la clínica veterinària. La utilització d’aquests tests permetria avaluar el paper potencial dels animals de companyia en l’epidemiologia de la SARS-CoV-2.

Un treball fruit de la col·laboració interdisciplinària

El desenvolupament d’aquesta prova ha estat fruit de la col·laboració interdisciplinar de diferents grups amb una àmplia experiència en el desenvolupament de tècniques immunoquímiques (UNIZAR-IA2), en l’expressió i purificació de glicoproteïnes (UNIZAR-BIFI) o en immunologia humana (Institut d’Investigació Sanitària Aragó, IIS Aragó). Per dur a terme aquest projecte s’ha comptat també amb la col·laboració de l’empresa de biotecnologia aragonesa Zeulab, que ha posat a disposició del projecte l’equipament de laboratori de R+D i ha participat en la preparació i validació del prototip del test desenvolupat.

La catedràtica de la Universitat de Saragossa M. Dolores Pérez Cabrejas és la investigadora principal d’aquest projecte dins del Programa Covid-19 Santander-Unizar “Projectes d’Innovació Tecnològica per a l’any 2020 de la Universitat de Saragossa”, del Vicerectorat de Transferència i Innovació tecnològica, finançat pel Banc Santander.