Entrades

Freedolph reclama el tancament del delfinari del Zoo de Barcelona

Aconseguir que els quatre dofins que actualment hi ha al Zoo de Barcelona siguin traslladats a un santuari. Aquest és l’objectiu de Freedolph, una plataforma estudiantil que s’acaba de constituir i que ja compta amb el suport de més d’un miler de signants i de diverses associacions d’alumnes d’universitats catalanes. L’objectiu de la campanya és sumar el col·lectiu d’estudiants a aquesta demanda. La plataforma defensa l’alliberament de l’Anak, el Blau, el Tumay i el Nuik a un santuari per a cetacis, un espai protegit de costa que els permet retornar al seu hàbitat natural, així com seguir sent atesos per professionals. L’Ajuntament de Barcelona disposa de poc més d’un mes per decidir el futur dels quatre dofins que es troben en captivitat al delfinari del zoo.

Aquesta instal·lació no compleix la normativa europea quant a dimensions i el govern municipal té tres opcions: construir piscines noves que s’adeqüin a la normativa, cedir els dofins a algun delfinari europeu o transferir-los a un santuari per a cetacis. Aquesta darrera opció, la defensada per Freedolph, no només és la més econòmica, sinó que a més a més és viable. En contraposició als deu milions d’euros necessaris per reconstruir el delfinari, el trasllat dels dofins a un santuario tindria un cost considerablement inferior, d’aproximadament dos milions d’euros, segons els experts. Aquesta és una opció, d’altra banda, perfectament viable com ho demostren els diversos projectes de construcció de santuaris en marxa, com el de l’illa de Lipsi (Grècia), que es finalitzarà a la primavera del 2017, així com el de Baltimore (EUA), que obrirà el 2020. Aquesta és la solució més ètica perquè enfocada a millorar de les condicions de vida dels dofins, uns animals molt sensibles que pateixen especialment els efectes d’estar en captivitat, que els causa seqüeles físiques i psicològiques molt greus

Barcelona adopta per fi l’esterilització com a mètode per controlar la població de coloms

La Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (CPDA), amb la col·laboració de 152 associacions animalistes agrupades a la Comissió Interlocutora de Protectores d’Animals de Catalunya (CIPAC), han aconseguit que l’Ajuntament de Barcelona canviï el criteri alhora d’intentar controlar la població de coloms. Aquest fet comportarà, d’una banda, que el consistori barceloní compleixi la normativa en matèria de protecció dels drets dels animals, i de l’altra que el control de població d’aus urbanes es faci per mètodes ètics, efectius i amb menor cost econòmic possible. Després de molts mesos de denúncies i requeriments per part de la CPDA i la CIPAC,  l’Ajuntament de Barcelona ha accedit a substituir les matances de coloms per un mètode ètic, efectiu i econòmic que funciona exitosament fa més de 15 anys a tota Europa, a diversos municipis catalans i a altres ciutats de l’Estat com Alacant i València. El mètode d’esterilització es basa en la ingesta de nicarbazina, medicament que està aprovat pel Registre Sanitari de la Unió Europea i el Registre Sanitari d’Espanya per inhibir la formació d’ous en les aus i del que s’han realitzat diverses proves científiques que evidencien la reducció de forma efectiva del número d’individus, a més amb un cost econòmic molt inferior al que suposa matar a les aus.

Aquest nou mètode per controlar la població de coloms, que és d’uns 85.000 exemplars a la ciutat, s’implantarà definint, en primer lloc, la metodologia per implementar aquesta iniciativa que es detallarà amb un cens que l’Ajuntament elaborarà entre desembre i febrer. Durant aquest temps se suspèn la captura com a mètode de control amb la finalitat d’evitar interferències en els resultats. Posteriorment a l’elaboració del cens, s’instal·laran a partir d’abril quaranta dispensadors de pinso anticonceptiu distribuïts en els diferents districtes, amb l’objectiu de poder dur a terme la primera anàlisi a finals de l’any vinent. El tractament anticonceptiu actua primer en els exemplars més joves i progressivament sobre els subdominants i dominants, i l’ajuntament preveu que la reducció de la població sigui d’un 20% el primer any, i d’entre el 70 i el 80% en quatre o cinc anys. Els experts coincideixen que el nombre ideal seria entre 50.000 i 80.000 exemplars ja que originen focus de brutícia i suposen un risc potencial per a la salut pública. La direcció científica del programa serà obra del doctor del departament de Medicina i Cirurgia d’Animals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Santiago Lavin, i els treballs de cens estaran dirigits pel doctor del Museu de Ciències Naturals Carles Senar, mentre que el àrea d’Ecologia i l’Agència de Salut Pública faran el seguiment.

La Comissió com la plataforma animalista celebren el canvi de criteri perquè els mètodes utilizats fins al moment han demostrat ser contraproduents. El control de població d’animals basat en l’eliminació dels individus, com les captures i mort per inhalació de gas en els coloms o la caça massiva dels senglars han acabat provocant una alteració de l’ecosistema amb conseqüències nefastes traduïdes en un increment alarmant de la població d’aquests animals. Així es constata en un Informe del Museu d’Història Natural de l’any 2009 i en el Conveni de Col·laboració que totes les Comissions de Protecció dels Drets dels Animals dels Col·legis d’Advocats de Catalunya han subscrit recentment amb la Universitat Autònoma de Barcelona per recolzar el projecte d’investigació d’una vacuna patentada que esterilitza als porcs senglars.

Un cop s’ha comprovat que els mètodes cruels de control de poblacions d’animals han fracassat per la seva ineficàcia, la CPDA i la CIPAC consideren que l’únic camí actualment possible és la implantació de mètodes ètics emparats en la Llei de Protecció d’Animals de Catalunya, que a més de respectar els drets dels animals tenen una gran eficàcia i un menor cost econòmic per al ciutadà. L’Ajuntament considera que és un procés que a mig termini permetrà abandonar definitivament el mètode de control basat en captures. Una victòria per al món animalista i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, que va ser pioner en la creació l’any 2002 de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals, que té com a objectiu conscienciar la societat contra el maltractament animal, formar als advocats interessats en la causa i actuar davant qualsevol situació denunciable.

 

Barcelona instal•larà urinaris i dutxes per a gossos a la platja de Llevant

La mesura vol reduir l’impacte que els gossos poden provocar durant les hores de bany

La platja per a gossos que l’Ajuntament de Barcelona està preparant a la zona de Llevant tindrà també dutxes i urinaris per als animals, segons ha pogut saber animalados.com. L’objectiu d’aquestes dues instal·lacions és fer més amable l’estada dels gossos a la platja i, al mateix temps, intentar que l’impacte dels cans no malmeti l’espai.

Alguns veïns de la zona de Diagonal Mar ja han protestat per la decisió de l’Ajuntament de destinar als gossos una platja de la ciutat (la que es troba més al nord). El govern municipal està disposat a iniciar aquesta pilot, llargament reivindicada, i està prenent totes les mesures possibles perquè l’experiència funcioni bé i la platja acabi sent definitiva.

A Catalunya i el País Basc ja existeixen més d’una desena de ciutats que compten amb urinaris per a gossos, com Llagostera, Selva del Camp, Vilassar de Mar, La Palma de Cevelló o Calafell. El model, fabricat per l’empresa Urban Dog i distribuït per Ado S.A., està fabricat amb acer inoxidable i conté restes vegetals a la base. Aquest sistema garanteix que l’orina no faci pudor, ja que les restes vegetals l’absorbeixen. A més, segons explica el seu creador, Nico Jardí, “les restes vegetals que hi ha a la base s’acaben convertint amb adob”, gràcies al nitrogen que absorbeixen de l’orina.

En un principi es va considerar necessari impregnar l’estructura amb feromones, per atraure els gossos a fer pipi però, a base de provar-ho, van descobrir que no feia cap falta: “La poca olor que queda entre la vegetació és suficient perquè els gossos la sentin i tinguin ganes d’anar a fer pipí allà”, explica Jardí.

urinarios perros playa barcelona

La majoria d’orinaris instal·lats ocupen 1 metre per 80 cm, però els dos urinaris que l’Ajuntament de Barcelona instal·larà a la platja de Llevant ocuparan 1,50 m x 1,50m. A la base sota la qual hi ha les restes vegetals, els gossos també poden defecar. Després, com sempre, cal recollir-la, però així no s’embruten les voreres. Els nous urinaris es fabricaran amb un dels millors acers inoxidables (el 316), per reduir l’erosió que pot provocar la salinitat del mar. Els urinaris tindran un xapa alta perquè els usuaris els puguin distingir des de lluny.

La nova platja per a gossos de Barcelona també tindrà una dutxa per a gossos, “perquè es puguin refrescar i netejar”, segons explica Rubén Adelantado, responsable de l’empresa Ado, fabricant de l’invent. “Funciona com un túnel de rentat per a cotxes”, segons Adelantado. La seva empresa ja ha instal.lat sistemes similars en càmpings.

Finalment, la nova platja també tindrà fonts per a gossos.

 

Cada districte de Barcelona tindrà una plaça compartida amb gossos

L’Ajuntament ultima les millores i ampliacions de les zones d’esbarjo per a gossos de la ciutat. La nova ordenança d’animals que va aprovar l’Ajuntament de Barcelona augmentava els deures dels amos dels gossos però també els seus drets. El mandat està a punt d’acabar i en breu Jordi Martí, el tinent d’alcalde de Presidència, la sectorial de la qual depenen les polítiques de tinença d’animals, presentarà els seus compromisos. Entre ells n’hi ha alguns de molt importants:

  • La millora o ampliació dels 103 espais per a gossos que ja existeixen i que ocupen 30.000 metres quadrats.
  • Garantir que cada un dels deu districtes de la ciutat tingui almenys una gran zona d’esbarjo perquè els gossos puguin córrer.
  • Garantir que cada districte tingui zones compartides durant algunes hores al dia entre veïns i gossos.

Per tirar endavant tots aquests compromisos l’Ajuntament ha fet un inventari de les actuals zones d’esbarjo (que fins ara sempre s’havien dit Pipícan) i ha seleccionat quines s’ampliaran i quines es milloraran. També ha hagut de seleccionar deu espais de la ciutat (un a cada districte) on hi haurà una gran zona d’esbarjo. En alguns barris de la ciutat molt densificats, aquesta selecció no ha estat gens fàcil, ja que l’espai és molt difícil de trobar. Gràcia i Ciutat Vella, per exemple, són dos districtes que presenten moltes dificultats en aquest sentit. Tampoc serà fàcil decidir quines places de la ciutat es compartiran durant unes hores amb els amos dels gossos. També en barris com Gràcia, on no hi ha zones verdes, la selecció serà difícil, ja que sigui la plaça que sigui, pot rebre una allau de gossos i generar problemes amb els veïns.

Els amos dels gossos d’algunes zones de la ciutat ja s’han mobilitzat i estan fent pressió perquè l’Ajuntament s’afanyi i instal·li les noves grans àrees per a gossos, conegudes també com a correcan. És el cas del Parc de l’Escorxador, i el de l’Espanya Industrial, tots dos al districte de Sants-Montjuïc. En tots dos casos, estan recollint signatures per aconseguir el seu propòsit. Des de animalados.com animem a tots els lectors a participar en aquestes recollides de signatures a impulsar noves campanyes als veïns dels barris que considerin que fan falta més zones d’esbarjo.

Des de animalados.com també animem a tots els lectors a fer-nos arribar a través de comentaris al web o amb missatges a info@animalados.com suggerències de llocs on falten espais per a gossos. Nosaltres ens encarregarem de fer-ho arribar a l’Ajuntament.

Petició per la construcció d’un correcan al parc de l’Escorxador

La campanya a Change.org de petició per a la construcció d’un correcan al parc de l’Escorxador ja ha recollit més de 1.000 firmes.

Aquesta campanya (que es pot signar aquí: Campanya Change.org  vol demanar a l’Ajuntament de Barcelona que construeixi un espai on els gossos puguin córrer lliurement en el Parc de Joan Miró (també anomenat Parc de l’Escorxador). Un “correcan” a diferència d’un “pipican” és un espai més ampli on els gossos poden campar amb llibertat i practicar l’exercici necessari per una vida saludable.

Els gossos a Barcelona no gaudeixen de gaire espais com aquests, per això la campanya iniciada proposa seguir l’exemple del municipi de Castelldefels on els gossos disposen de molt més espai.

Per a signar la petició: Aquí