Arxiu d'etiquetes per: bous

El Parlament de Catalunya aprova tramitar la llei per a prohibir els bous embolats i capllaçats

/0 Comentaris/a

L’esmena presentada per VOX i PP només ha rebut el suport de Ciutadans.

Nova victòria en matèria de benestar animal a Catalunya. El ple del Parlament ha donat via lliure a la tramitació de la proposició de llei que va impulsar la CUP i en Comú Podem per eliminar els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la platja, les tres modalitats més cruels de festes tradicionals amb bous.

D’aquesta manera, els partits polítics han rebutjat les esmenes a la totalitat presentades per PP i VOX. Els dos partits de dreta tan sols han rebut el suport de Ciutadans. El resultat total ha estat de 19 vots a favor de l’esmena (PP, VOX i Ciutadans), 29 en contra (CUP, En Comú Podem, tres diputats d’ERC i vuit diputats de Junts) i 83 abstencions (el PSC completament, 30 d’Esquerra i 24 de Junts).

“Estem molt satisfetes que el Parlament hagi optat per permetre un debat sa i necessari, que ens pugui conduir a una Catalunya capaç de tornar a ser pionera en matèria de protecció animal i avançar cap a una societat més avançada, més justa i més respectuosa amb els animals”, ha expressat Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis i portaveu de la plataforma Prou Correbous.

Un llarg camí per recórrer

Els grups parlamentaris de la CUP i En Comú Podem van registrar el 7 d’abril de 2022 al Parlament una proposició de llei per eliminar les modalitats més agressives de correbous. Aquesta proposta planeja modificar la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, eliminant les tres modalitats del segon article de la norma, concretament la modalitat de bou embolat, el bou capllaçats i el bou a la platja.

“Nou de cada deu catalans i catalanes creuen que no està justificat el patiment animal ni per diversió ni per tradició. Per tant, estem davant un debat central a Catalunya on els partits polítics han de mullar-se. Treure la crueltat de les nostres festes és un pas endavant per la vida, mai un pas enrere”, ha indicat durant el ple Jéssica Albiach, presidenta d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya.

El Parlament ha votat en contra de les esmenes de PP i VOX, però la prohibició definitiva d’aquestes modalitats tan cruels de correbous haurà d’esperar. La proposició de llei tindrà un llarg recorregut parlamentari on els partits polítics hauran de decidir si, tal com va passar al 2010 amb les curses de braus, volen acabar amb unes festes tradicionals obsoletes que no tenen cabuda a una societat moderna i respectuosa amb els animals.

El Parlament votarà l’abolició dels bous embolats i capllaçats a Catalunya

/0 Comentaris/a

La plataforma Prou Correbous demana valentia als partits polítics i que rebutgin l’esmena de PP i VOX, únics partits que estan en contra de l’abolició dels espectacles amb bous més cruels de Catalunya.

Demà 25 d’octubre és un dia clau pel benestar animal a Catalunya. Durant el ple de dimecres, el Parlament debatrà sobre el futur dels espectables amb bous. Els partits polítics En Comú Podem i la CUP van propulsar una proposició de llei, impulsada per la Plataforma Prou Correbous, per eliminar els bous embolats, els bous capllaçats i els bous a la platja.

Els grups parlamentaris de la CUP i En Comú Podem van registrar el 7 d’abril de 2022 al Parlament una proposició de llei per eliminar les modalitats més agressives de correbous. Aquesta proposta planeja modificar la Llei 34/2010, de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, eliminant les tres modalitats del segon articles de la norma, concretament la modalitat de bou embolat, el bou capllaçats i el bou a la platja.

Davant aquesta possibilitat, des de l’ONG Prou Correbous asseguren que estan contacte amb els diferents grups parlamentaris per tal d’assegurar que rebutgin durant el ple l’esmena de PP i VOX, els únics partits polítics que han presentat esmenes a la totalitat contra aquesta proposició de llei que pretén acabar amb els espectacles amb bous més cruels de Catalunya.

Des de les entitats que integren Prou Correbous es mostren “confiades que l’esmena de PP i VOX no tirarà endavant, ja que aprovar-la significaria vetar un debat sa i necessari” i perquè a més, en el cas que la proposició de llei finalment fos aprovada, no vetaria la totalitat de correbous a Catalunya, sinó només les modalitats més violentes i perilloses”.

Des de la Plataforma Prou Correbous asseguren que “dels 450 actes amb bous que es fan cada any a Catalunya, aproximadament 160 són bous embolats i una cinquantena són bous capllaçats.

Abolició dels bous a la platja i els bous a la mar

Els bous a la platja fa molts anys que ja es van deixar de celebrar per problemes sanitaris, i els bous a la mar van deixar-se de fer després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ordenés a la Generalitat obrir un expedient sancionador als organitzadors dels bous al mar celebrats a l’Ampolla (Baix Ebre) l’estiu del 2013 per maltractament animal i vulneració de la normativa. Es tractava de fer caure els bous a l’aigua per rescatar-los des d’una embarcació amb una soga lligada al coll o a les banyes i tornar l’animal a terra ferma per continuar amb l’espectacle.

Abolició dels bous embolats

Un dels objectius històrics de les entitats de protecció animal a Catalunya ha sigut la d’acabar amb els bous embolats, per l’extrema crueltat a la qual, asseguren, són sotmesos. Expliquen que en aquesta modalitat es cap lliga als animals i se’ls immobilitza de forma brutal contra un piló de fusta.

Les entitats apunten que és molt habitual que durant l’embolada el bou pateixi caigudes, brusques estrebades de cap, o que el bou s’emboliqui amb la corda, quedant immobilitzat per les potes o mal situat enfront del piló, per la qual cosa el procés moltes vegades acaba sent encara més llarg i angoixant per a l’animal.

Un cop immobilitzat, se’l subjecta a les banyes uns ferratges de metall en els extrems del qual es col·loquen unes boles impregnades amb una substància inflamable, capaç de mantenir el foc cremant durant un temps prolongat d’uns 20 minuts. A continuació es calen amb foc aquestes boles i es talla la corda que el subjecta, perquè el bou sigui incitat a envestir dins de places portàtils o per carrers delimitats del poble.

Des de Prou Correbous asseguren que els danys que provoca embolar un bou poden posar en risc la vida d’aquests animals, a més d’implicar lesions físiques i estrès. Una part d’aquests animals són directament enviats a l’escorxador després de l ́espectacle, ja que a vegades les penyes taurines compren bous salvatges i després de l’espectacle els envien a l’escorxador.

Abolició dels bous capllaçats

Una altra modalitat polèmica, tot i que molt menys nombrosa, és la del bou capllaçat, que consisteix en la solta d’un bou amb dues sogues lligades al seu cap per a poder controlar els seus moviments i envestides. Des de la plataforma Prou Correbous expliquen que el patiment en aquesta modalitat s’accentua per l’esgotament dels bous, en ser portats fins als límits de la seva capacitat aeròbica durant aproximadament 30 a 50 minuts.

La plataforma informa que en tots els festejos es pot apreciar com, al cap de poc de començar, els animals recorren a la respiració abdominal amb la boca oberta, la llengua fora i una profusa salivació. En moltes ocasions, els bous no poden acabar el recorregut, i el camió ha d’anar a buscar-los fins on hagin arribat.

Per acabar, Prou Correbous especifica que la calor dels mesos d’estiu, la fam i la set aguditzen el seu patiment, fins a tal punt que a vegades han arribat a morir bous dins dels camions, o no han pogut aguantar el recorregut fins al final, quedant exhaustos i negant-se a avançar.

Vuit morts i desenes de ferits en festes taurines des de principi d’any

/0 Comentaris/a ,

Les associacions animalistes advoquen per una cultura de pau i critiquen que la tauromàquia sigui considerada patrimoni cultural a Espanya.

La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal, ha informat que des de començament d’any la tauromàquia ja s’ha cobrat la mort de vuit persones i desenes de ferits, inclosos menors d’edat.

LTNEC denuncia que, de manera comuna, els municipis no vetllen per les normes de seguretat als espectacles taurins. El jurista de la plataforma, José P. Cubells, afirma que “en els Reglaments de les festes taurines s’al·ludeix a la seguretat de les persones, els béns i el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni se sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia”.

Cubells informa també que alguns animals són sacrificats moments més tard de la festa taurina als mateixos llocs on aquest s’ha celebrat, fet que no s’ajusta a la llei. “D’acord amb enregistraments obtinguts in situ en algunes localitats, es desprèn que no se segueixen les normes de sanitat”.

El jurista lamenta la manca de presència de les forces de seguretat en moltes de les festes. “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint “els col·laboradors dels organitzadors no actuen com haurien de fer-ho per impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat als esdeveniments, situació que té conseqüències tràgiques”.

Un exemple clar d’aquesta manca de control i seguretat als espectacles taurins el trobem en el cas de Puçol, València, on el 3 de juliol un nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’un boy que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava a la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima és de 16 anys.

José P. Cubells indica que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, no obstant les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de tota la geografia espanyola”.

“Rebutgem aquests espectacles subvencionats amb els diners de tots els contribuents”

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), lamenta la mort d’aquestes persones en festejos taurins, ja que tenen lloc “en circumstàncies que no s’haurien de donar si els nostres polítics prenguessin partit i demostressin tenir més empatia cap als animals i també cap a les persones. Rebutgem aquests espectacles cruents subvencionats amb els diners de tots els contribuents”.

Davant dels que defensen aquestes festes com un esdeveniment cultural, la plataforma ANDA expressa que “no considera com a cultura que un estat modern hagi de protegir aquells espectacles que impliquin patiment i mort d’animals i persones”.

“Tradició no és garantia d’ètica. Sabem de tradicions a tot el món que han estat eliminades, perquè comporten víctimes. Si les tradicions s’haguessin mantingut sempre intactes, la humanitat mai no hagués evolucionat. No és ètic divertir-se a costa del patiment d’un ésser viu, hem d’evolucionar, aquestes festes han de passar a formar part de la nostra història. Som al segle XXI i aquest tipus d’espectacles cruents no tenen cabuda a la nostra societat”, afegeix Carretero.

“Més del 80% de la població espanyola rebutja la tauromàquia”

Marta Esteban Miñano, presidenta de la plataforma LTNEC, declara que “la tauromàquia no hauria de ser considerada patrimoni cultural en un país on més del 80% de la seva població la rebutja. És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers d’animals, però també persones, les vides de les quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades, en nom de què?”.

Per acabar, la presidenta de la plataforma considera que “el maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de “cultura” amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai no són temps d’una cultura de pau i respecte per la vida, no de violència i mort”.

La Comissió Mixta de RTVE aprova una proposició no de llei del PP perquè la tortura animal torni a la televisió pública

/0 Comentaris/a

La proposició no de llei impulsada pel PP ha comptat amb el suport dels parlamentaris populars i els de VOX. Unidas Podemos, ERC i Más País s’han mostrat en contra, mentre que el PSOE s’ha abstingut, permetent així l’aprovació del text.

La Comissió Mixta per al Control Parlamentari de RTVE ha aprovat una proposició no de llei impulsada pel PP perquè la televisió pública espanyola torni a retransmetre espectacles taurins. La iniciativa dels populars ha sortit cap endavant gràcies als vots a favor de PP i Vox, tal com s’esperava, i gràcies també a l’abstenció de PSOE.

La proposició no de llei del PP aprovada per la Comissió Mixta (Congrés-Senat) del Control Parlamentari de la Corporació RTVE pretén tornar a retransmetre en directe els festejos taurins més rellevants, documentals de llegendes del toreig i reportatges divulgatius sobre la tauromàquia. L’última vegada que la televisió pública espanyola va emetre en directa imatges d’un espectacle taurí va ser l’any 2016.

Durant la seva intervenció, el portaveu de PP Andrés Lorite va defensar la postura del seu partit polític argumentant que la tauromàquia a Espanya és “art i cultura”, i a més “suposa un motor de desenvolupament econòmic i de generació de milers de llocs de feina. El representant popular també va comentar que “el món del bou té un gran valor mediambiental, social econòmic i cultural en la nostra societat”.

“La tauromàquia és un espectacle cruel i deficitari”

Són moltes les persones públiques i els representants polítics que s’han mostrat en contra i han compartit la seva opinió sobre aquesta proposició no de llei del PP aprovada per la Comissió Mixta de RTVE. Íñigo Errejón, diputat de Más País, en referència a la possible emissió d’espectacles taurins a la televisió pública ha comentat a través de les seves xarxes socials que “Ja que tornem al segle passat, els emetran en blanc i negre?”.

Per la seva banda, Jota Cañadas, diputat de Unidas Podemos a l’assemblea de Madrid, ha publicat al seu compte de Twitter que “La tauromàquia, a més d’un espectacle que a molts ens sembla cruel, és completament deficitari. Però aquí la dreta veu bé que se’ls en rescati amb diners públics. En aquest cas a través de la televisió pública”.

AnimaNaturalis alerta de l’increment de bous embolats a les festes de Catalunya

/0 Comentaris/a

AnimaNaturalis ha realitzat una gran tasca d’investigació i ha pogut tenir accés per primera vegada a les dades oficials d’espectacles amb bous a Catalunya.

Aquest matí s’ha celebrat una roda de premsa davant de la Generalitat a la Plaça Sant Jaume on Aïda Gascón ha valorat la temporada de festes taurines a Catalunya. Les dades facilitades no conviden a l’optimisme ja que s’ha produït un notori increment d’espectacles amb bous embolats.

AnimaNaturalis xifra en 138 els bous embolats a Catalunya al llarg de l’any 2018, almenys un 10% més que el 2017. A Catalunya es fan uns 430 “correbous” cada any i AnimaNaturalis ja prepara una bateria de denúncies.

La via legal per posar fi a aquesta situació és inútil i sobre aquesta realitat ha fet referència Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis: “Tenim una llei plena de buits legals que impossibilita que ajuntaments i penyes taurines siguin sancionades encara que incompleixin la normativa. La llei es va elaborar fa 8 anys a corre-cuita, ha arribat l’hora de revisar-la”, ha declarat Aïda.

Més bous embolats que mai

AnimaNaturalis ha estat present durant tot l’any a diferents poblacions on es realitzen “correbous” en les seves festes. L’organització porta des de 2012 revisant tots els programes de festes dels 28 municipis que celebren les seves festes amb “correbous”.

“El nombre de bous embolats a Catalunya s’ha disparat. Deltebre i La Cava, per exemple, han organitzat aquest any per primera vegada concursos de bous embolats, quintuplicant així el nombre de braus en una mateixa nit a cada poble”, ha confessat Aïda Gascón.

Segons ha pogut saber AnimaNaturalis, Deltebre és el municipi que més ha incrementat el nombre de bous embolats al llarg del 2018, a falta que finalitzin algunes festes en els dies restants d’enguany. Dels 6 bous que van organitzar el 2014, el 2017 van pujar a 9 i aquest any a 16.

Els ajuntaments paguen la major part dels “correbous”

L’Ajuntament de Deltebre gasta 60.000 € cada any en festes amb bous ja sigui en festes majors, festes del barracó o la festivitat de Sant Miquel. Un altre exemple és Amposta, que ha mantingut el mateix nombre d’actes taurins que altres anys (37) i destina un pressupost de 75.000 €.

Només l’Ampolla ha reduït el pressupost municipal, reduint especialment les modalitats més polèmiques i al mateix temps més cares: de 6 bous embolats que van fer el 2017 i anys enrere, aquest any només n’han fet un.

La resta d’ajuntaments no publiquen els seus pressupostos anuals de les festes populars amb bous.

Manca de transparència

Catalunya no ofereix les dades oficials de les celebracions populars que han estat celebrats amb animals. Això demostra una manca de transparència que contrasta amb altres comunitats autònomes com Navarra o la Comunitat Valencina, on es publica una memòria amb totes les dades d’animals en festes populars.

AnimaNaturalis denuncia que el Govern no és transparent amb el nombre de festes autoritzades amb bous. La directora d’AnimaNaturalis porta molts anys demanant claredat i transparència al Govern, que finalment després de moltes pressions ha facilitat el nombre exacte d’espectacles taurins d’anys anteriors. “Gràcies a la pressió mediàtica per fi disposem de xifres oficials i són pitjor del que pensàvem”, ha anunciat Gascón.

Després de la lluita d’AnimaNaturalis s’ha tingut accés a les xifres oficials del Departament d’Interior, xifres que queden així: el 2016 es van organitzar un total de 424 espectacles amb bous, dels quals 122 van ser embolats i 47 capllaçats. L’any 2017 es van organitzar un total de 432 espectacles amb bous, dels quals 123 van ser embolats i 45 capllaçats. De moment, no hi ha xifres oficials del 2018.