Entrades

Deixem en pau els ponis!

Una europarlamentària promou l’entrada a l’eurocambra d’un poni amb funcions de gos pigall

Si ets un poni d’una raça de baixa estatura, com un Mini-Shetland, tens molts números per acabar sol en un jardí com una mascota tronada, amb cap més altra ambició que mantenir la gespa a ratlla. Siguis més gran de talla o no, si ets un poni no passaràs dels 140 cm, és possible que acabis en una hípica o en una fira aguantant sessions infinites de canalla que maldaran per muntar-te. També, si per exemple ets un Asturcon, et pot tocar un passaport a l’escorxador perquè algú es delecti amb la teva carn, o bé, si ets un Islandès, pots fer cap a una explotació agrícola per treballar-hi durament. Si ets molt bufó, siguis de la raça que siguis, pots ser carn de concursos morfològics, sempre i quan es consideri que compleixes tots els requisits que ha de tenir una determinada raça (ecs) i, ara també, i com a última moda, pot ser que, tot i ser un poni, et trobis totalment desubicat fent de “gos pigall” per un nucli urbà.

Per aquells a qui l’estatura els pugui confondre, com ara potser li passa a l’europarlamentària Hilde Vautmans, qui recentment ha promogut l’entrada a l’eurocambra d’un poni amb funcions de gos pigall, es fa necessari informar que un poni no és un gos. Un poni és un equí i a l’igual que les zebres, i els ases pertany a la família dels equus ferus caballus. O sigui, els ponis, fins a on sabem avui, son cavalls de baixa estatura. Així doncs, com a cavalls, els ponis, per tenir una vida d’acord a la seva espècie precisen: llibertat, viure en ramat en espais adequats i gaudir d’una sana alimentació i hidratació. Cal recordar que són herbívors no llépols.

Si un poni és un cavall vol dir que és un animal fòbic que s’espanta amb facilitat de tot el que desconeix. La por és un recurs evolutiu que fa que els herbívors es mantinguin en alerta constant per preveure la presència de possibles depredadors.

Si un poni és un cavall significa que és un animal que si no viu en companyia dels seus s’estressa perquè no pot tenir suficientment controlat el territori (és una feina que els equins fan en equip).

Si un poni és un cavall es sentirà inquiet i insegur si el fem sortir de l’espai que ell consideri el seu hàbitat.

Si un poni és un cavall els seus recursos comunicatius són els propis d’un equí, és a dir, que s’expressa bàsicament amb el gest i que el seu llenguatge i comportament són diferents del dels humans i del dels cans.

Diguéssim doncs que un poni, per petit que sigui i per molt que ens sorprengui, no té una predisposició natural per assistir humans amb necessitats especials i que, per arribar a fer-ho, a banda de patir una doma llarga i pesada es veurà obligat a renunciar als pilars bàsics de la seva natura: llibertat, vida en ramat, possibilitat de fugida. El que significa que haurà de viure sota un estrès constant.

Arribats a aquest punt, m’adreço a l’europarlamentària Hilde Vautmans i li plantejo dos qüestions: Si hi ha un animal predisposat a ajudar-nos fins a l’infinit com el gos, amb unes característiques per fer tasques d’assistència que superen els ponis amb escreix i per golejada, podríem deixar en pau els ponis si us plau que ja tenen prou amb el que tenen? Abans de proposar que els ponis es converteixin en animals d’assistència podria informar-se sobre les característiques d’aquesta espècie i vetllar per a que tinguin unes condicions de vida millors de les que tenen actualment, no per a empitjorar-les?

Gràcies

 

Marta Rey, Coach de cavalls

Directora d’Equànima

Terrassa cedeix davant les peticions i prohibeix la participació d’animals a la cavalcada

Ha costat gairebé 15.000 signatures, la queixa d’organitzacions animalistes i peticions formals per part de ciutadans a títol individual, però finalment s’ha aconseguit. A partir de l’any vinent, la cavalcada serà sense animals, si més no, a Terrassa.

La decisió arriba després que el 5 de gener, durant la cavalcada, un cavall es desplomés sense que se’l pogués reanimar. Un fet que ha aixecat una forta indignació a la ciutat vallesana, en especial entre els defensors dels animals.

El consistori hauria acordat juntament amb el centre El Social que una situació com aquesta, que ha costat la vida d’un animal, no es torni a repetir més. A partir del 2019, per primera vegada a la història, hi haurà una prohibició formal a Terrassa per prohibir l’ús d’animals a les comparses.

Des de l’Ajuntament defensen que la mesura de prohibir els animals el dia de reis estava prevista prèviament, però que els canvis es farien ‘paulatinament’. En la mateixa línia, asseguren en un comunicat, aposten per “mantenir la tradició i la innovació, incorporant diferents sensibilitats socials, com la defensa dels animals.”

Una visió que no comparteix Patricia Corina, membre de Prou Tracció a Sang. Per ella, l’ajuntament és responsable del que va passar. “Ells sempre s’espolsen responsabilitat. És la tònica habitual, ho fan normalment i no es responsabilitzen de res. Si contractes un servei, has de garantir que tot estigui bé, cosa que no es fa. No hi ha els controls bàsics, com anàlisis de sang”.

El cas obre, a més, una sèrie de preguntes més fosques i incertes. En quines condicions es troben els animals que posteriorment aniran al carruatge? Des de Prou Tracció a Sang denuncien la opacitat en la informació per saber quin és l’estat dels cavalls. Dades a les què ningú ha tingut accés. L’estat en què es troben podria ser una peça clau per entendre les causes de tants incidents i algunes morts en espectacles d’aquest tipus.

La prohibició d’algunes activitats en què hi participen cavalls ja és un fet. L’Ajuntament de Barcelona va prohibir els carruatges tirats per cavalls com a model de negoci. L’ús d’animals en espectacles, com la cavalcada o els tres tombs, encara no està regulat. Però això podria estar canviant i l’any que ve no es tornarà a lamentar un incident com el produït la nit de reis, si més no a Terrassa.  

Barcelona diu adéu als carros de cavalls definitivament

La mesura suposa un pas endavant en la protecció dels cavalls, però entitats animalistes reclamen que es prohibeixin també els Tres Tombs o Sant Medir. Una possible alternativa al patiment animal en aquestes festes és substituir l’actual sistema per carruatges elèctrics

No per anunciat i conegut el fet és menys rellevant, almenys, per aquells que fa temps que denuncien les precàries condicions en què es troben molts cavalls que han de carregar pesats Carruatges. A partir d’ara, queden prohibits els carros de cavalls per fer negoci o, el que és el mateix, la tracció a sang amb finalitats lucratives. L’Ajuntament de Barcelona no ha renovat l’última llicència que quedava per a aquest tipus d’activitat econòmica que, segons diverses organitzacions animalistes, com la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) “contribueixen al maltractament animal”. Malgrat tot, se seguiran utilitzant cavalls en espectacles per a fins no lucratius, com la festa dels Tres Tombs.

Almenys, l’ús de cavalls queda restringit només a un determinat tipus de pràctiques. Llum verda a una mesura que les entitats en defensa dels animals havien reclamat insistentment, com FAADA o Prou tracció a sang. El camí és llarg, expliquen. Malgrat el pas endavant, consideren que encara queda molt marge de millora en la defensa d’aquest animal, ja que, segons diuen, no es prohibeixen altres esdeveniments que també danyen al cavall, com els Tres Tombs o Sant Medir.

Però les associacions animalistes valoren el pas endavant. En el moment en què això es va anunciar, al novembre de 2017, des de Prou ​​tracció sang van llançar un missatge d’optimisme: “No esperàvem que s’inclogués la prohibició a les ordenances municipals tan aviat, és un gran avanç” va reconèixer Patricia Lorenzo, de PTS. No obstant això, també van reconèixer que la mesura arribava “tard” i que encara caldria esperar fins al juny. “Ja vam haver de lamentar una mort per aquest tipus de pràctica, esperem que no hi hagi més”, va afegir. Per sort, des de llavors fins avui, no ha calgut lamentar cap cas de mort relacionat amb l’última llicència que quedava per explotar econòmicament.

L’origen: El cavall Neret mort a Montjuïc

Eva Fornieles, de FAADA, assegura que el següent pas “és la prohibició de Sant Medir i Els Tres Tombs” ja que el sofriment del cavall és molt gran. Des Prou Tracció a Sang se sumen a aquesta reivindicació. “Es poden utilitzar carros elèctrics sense necessitat de desterrar tradicions culturals que estan arrelades al territori”, matisa.

La polèmica va començar fa més dos anys amb la mort del cavall Neret a Montjuïc, després d’arrossegar durant sis hores un carruatge. El cas va despertar l’interès mediàtic i va accelerar les pressions al consistori que finalment ha prohibit aquest tipus de pràctiques.

“La seva mort va ser una notícia desastrosa, però almenys ha contribuït a què altres cavalls no hagin de passar pel mateix”, es lamenta Fornieles.

Animalistes han repetit reiterades vegades que “el cavall és un dels animals més perjudicats per l’acció humana”. Anna Mula, advocada i lluitadora pels drets dels animals, coincideix amb aquesta apreciació. “El cavall és un dels animals que més pateix. S’utilitzen en espectacles, en tot tipus d’entreteniment i en activitats esportives. També a casa nostra, on activitats com els Tres Tombs haurien de començar-se a qüestionar.

La mesura proposada per l’ajuntament de Barcelona és més ambiciosa del que moltes organitzacions esperaven. La idea inicial era no renovar les llicències dels portadors de carruatges, que s’esgotaven el proper mes de Maig. Però des del consistori, finalment, li donaran un caràcter normatiu, pel que es tanca la porta a que es reobrin noves llicències.

“Barcelona i Catalunya són punta de llança en la defensa dels animals”, reconeix Anna Mula. “Vam ser una de les primeres comunitats que va prohibir les curses de braus i ara Barcelona tirarà endavant aquesta prohibició”. Unes regulacions que es veuen amb bons ulls però que, de moment, les organitzacions consideren un punt de partida.

PIREA: Animals protegits

 

Aquest passat dissabte, gràcies al projecte Pirea, vam poder escoltar de primera mà a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya las reflexions i recomanacions d’Agents Rurals, Bombers i veterinaris del cos d’Emergències d’aquest mateix servei sobre com actuar en casos d’emergència.

Pirea és una iniciativa de tres entitats ADE (Associació en defensa dels Èquids), APDA (Associació de Policies en Defensa dels Animals) i FAADA (Fundació Assessorament Ajuda Animals) per millorar la resposta en les emergències que afecten a instal·lacions amb animals. Protectores, refugis, gosseres i granges són molt difícils d’evacuar.

L’objectiu de Pirea és comptar amb els recursos materials, intel·lectuals i de coordinació per respondre eficaçment a emergències, un cos de resposta integrat per salvar vides. Oferir col·laboració per a una correcta i exitosa evacuació de refugis, protectores i explotacions.

Hi ha nombroses mesures preventives que permeten fer defensable l’espai que alberga a desenes, centenars i de vegades milers d’animals. Mantenir els voltants del refugi el més nets possible, evitar l’acumulació de materials inflamables, tenir ruixadors, un punt d’emmagatzematge d’aigua, una bomba que funcioni amb benzina, evitar els ornaments inflamables, prioritzar les plantes frondoses que aturin el foc en lloc d’alimentar-lo…

Mantenir la calma, buscar informació per vies oficials i evitar obstruir l’accés als professionals o prendre iniciatives que augmentin el risc són mesures clau alhora d’actuar correctament davant d’una situació d’emergència. La mandra o la manca de previsió en són els enemics.

 “Assumir que un foc pot arribar als 70 km/h, que pot destruir milers d’hectàrees en molt poques hores, que és fàcil assolir els 1000 graus celsius i que els bombers no poden arribar a tot arreu són elements a tenir molt en compte per comprendre la importància de la prevenció” ens explica Juan José Espasa, Cap de Bombers de Sant Celoni. “Els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern” aquesta aparent paradoxa resumeix molt bé l’exigència de prevenir les emergències que sorgeixen any rere any amb la calor.

La ciència que estudia la propagació d’incendis ens porta a pensar menys en l’evacuació i més en el confinament i defensa enfront del foc. Es donen casos en els que els danys més greus es produeixen en intentar fugir sense la informació, l’organització i els recursos adequats. “Les grans catàstrofes que han implicat moltes morts d’animals s’han donat en granges avícoles i acumulacions d’animals en l’exterior com els ramats d’ovelles”. Ens diu Espasa. “La temporització i la programació són les claus perquè l’evacuació sigui tal i no sigui un desplaçament o fugida i per tant una situació de major risc”.

La pròpia seguretat és fonamental i el descontrol es redueix substancialment. “Els animals ens prenen com a referent per això si fem simulacres en els quals es creen hàbits de reclusió per protegir-se tenim molt de guanyat enfront les contingències” diu Encarna Cases.

Article d’Emma Infante

La cavalcada de Reis, un somni per als nens, un malson per als animals

La presència d’animals en espectacles públics és cada vegada menor i les cavalcades dels Reis Mags no s’escapen d’aquest canvi de paradigma. La irrupció de confluències de Podem en les grans ciutats de l’Estat han acabat amb una mala praxi que les associacions animalistes no dubten a considerar maltractament animal perquè la gentada que es reuneix per veure la desfilada, la música ensordidora, els crits i els petards que acompanyen la comitiva els espanten. L’arribada de Manuela Carmena a l’ajuntament de Madrid ha acabat amb els camells i les famoses oques del pastor de Palència Miguel Espinosa en una cavalcada sense cap tipus d’animal. Tampoc han participat animals, per primera vegada en la seva història, en la cavalcada de València. L’alcalde de Compromís, Joan Ribó, que ja va prohibir la instal·lació de circs que fan servir animals en els seus espectacles, va decidir que no haguessin animals a la cavalcada i que persones disfressades els representessin mostrant així el seu respecte pel benestar animal. Els galls dindis, rucs o cavalls han desaparegut també de la cavalcada de Saragossa després de la polèmica de l’any passat, quan es va arribar a presentar una denúncia per maltractament animal. La demanda dels moviments animalistes, que durant anys han criticat les passejades en ruc a la plaça del Pilar de Saragossa, així com les oques en la cavalcada, han fet recapacitar a l’alcalde Pere Santisteve, de Saragossa En comú, que finalment ha tret els animals de la rua.

A Barcelona, referent en la defensa dels drets animals, la polèmica ha arribat per la carrossa del Circ Raluy, on un home assotava amb un fuet a una dona vestida de lleona. Una posada en escena que xoca amb les polítiques d’igualtat de gènere i contra el maltractament animal que defensa Barcelona En Comú. Fonts de l’Ajuntament afirmen que no tenien coneixement de l’espectacle que anava a oferir la companyia circense fins que es va posar en marxa la cavalcada i deixen clar que en les pròximes edicions no es van a promocionar actes en contra de la dignitat humana i animal amb una major supervisió. Una altra localitat amb el mateix color polític, Cadis, va aprovar com a ciutat amiga dels animals -en virtut a un recent acord plenari-, que la desfilada no comptés amb presència d’animals. A Castella i Lleó, Valladolid s’ha sumat al canvi i la cavalcada va estar exempta d’animals de manera pionera. L’alcalde socialista Óscar Puente ha decidit suprimir de la desfilada a les seves tradicionals genets i tampoc va desfilar la Policia Municipal a cavall, un servei que va ser suprimit pel consistori. “L’explicació que no hi hagi cavalls és que ja no existeix la policia muntada i que la utilització d’animals en un espectacle públic a vegades genera algunes discussions” ha remarcat Pont.

Les oques d’Espinosa no s’han quedat sense feina i han recorregut els carrers de la seva Palència natural, Alacant i Roquetas de Mar (Almeria). A la capital alacantina, els camells estan fets amb fibra de vidre i pelatge que imita al natural dels animals del desert, però la presència d’aquestes ensinistrades oques que segons el seu propietari estan acostumades a la gent, desllueixen el seu compromís amb el benestar dels animals. A Castella-la Manxa, l’ús d’animals també està a l’ordre del dia. Cuenca ha doblat el nombre d’oques, de cinquanta a cent, que acompanyava la comitiva reial. A Toledo, la cavalcada d’aquest any ha comptat amb un total de 28 cavalls, que van acompanyar els Reis Mags en el seu recorregut. Pitjor és el panorama a Astúries. Tot i la recollida de signatures contra la presència de camells a la cavalcada, Gijón (imatge de la notícia) i Oviedo no han tingut cap inconvenient a utilitzar aquests animals. Els col·lectius animalistes asturians, que consideren que “les exhibicions i els espectacles amb animals són incompatibles amb la dignitat animal” també han criticat que l’Ajuntament de Siero hagi patrocinat un espectacle infantil on va aparèixer un elefant i altres animals exòtics. No és un cas excepcional en aquesta comunitat. A El Berrón, el protagonista de la polèmica es diu Baby i pesa quatre mil quilos. És l’elefant del príncep Aliatar.

Al País Basc, Ses Majestats van arribar en camell a Sant Sebastià per la platja de la Zurriola. A Bilbao, en canvi, els reis van arribar a peu. A Catalunya també hi ha ciutats que utilitzen animals com Girona, on els cavalls desfilen entre els milers d’assistents que acudeixen cada any a la cavalcada, o Mataró, on les mules passegen carregades de carbó. A Madrid també són nombroses les ciutats que no atenen les peticions animalistes. El cas més flagrant és el de Boadilla del Monte, on el popular Antonio González Terol va reptar a l’alcaldessa de Madrid Manuela Carmena amb una cavalcada de les d’abans on els Reis Mags van arribar acompanyats dels tradicionals camells, conduïts pels patges reials, i en la qual no van faltar oques ni rucs. A Santa Cruz de Tenerife, la Regidoria de Festes ha reconsiderat la seva decisió de prohibir la participació de tot tipus d’animals a la cavalcada de Reis, inclosos els tres camells que porten a ses majestats d’Orient, que desfilaran, igual que ja es va fer el any passat, només amb els regals, mentre que els Reis aniran en carrossa. La prohibició inicial obeïa a les crítiques rebudes l’any passat pel transport que els camellers van dur a terme amb els animals, que van viatjar amuntegats i lligats per les cames i el coll en un viatge de més de 18 hores en ferri, que va partir de Lanzarote , va fer escala al port de Las Palmas de Gran Canària i va finalitzar al moll de Santa Cruz. Els camellers es van posar en contacte amb l’Ajuntament de Tenerife per explicar-los que havien adquirit un camió que els permetria portar els tres animals junts des d’una altra illa, de peu, sense necessitat que viatgin tombats i amb les potes lligades i la Regidoria de Festes va aixecar la prohibició de no comptar amb els dromedaris a la cavalcada.

A Las Palmas de Gran Canària, els Reis s’han quedat sense camells aquest any, però no per raons ideològiques. El motiu de l’absència de camells la té l’accident sofert recentment pel cameller, que s’ha negat a que una altra persona realitzi aquesta tasca pel difícil caràcter que tenen. La cavalcada de gener passat, sense anar més lluny, va patir diverses interrupcions a causa dels problemes amb diversos dels camells, un dels quals no volia sortir al principi i un altre, el que portava a Gaspar, es amuló durant el recorregut espantat, segurament , per l’aglomeració de gent. El seu cuidador va trigar com una mitja hora en aconseguir que el quadrúpede es tranquil·litzés i seguís el seu camí. Aquest succés demostra l’estrès que pateixen aquests animals durant les cavalcades. Sense sortir de les illes afortunades, aquest mateix any, Baltasar va haver de fer al final del recorregut de la Cavalcada de la Laguna a peu causa que el seu camell es va aturar i no va voler reprendre la marxa. Quan el camell de Baltasar es va parar i el personal de seguretat va veure que no volia continuar, es va decidir retirar l’animal del seguici reial costat d’un altre camell que l’acompanyava darrere amb els regals per als nens.