Entrades

La Orotava esterilitza a més d’un centenar de gats forals amb el projecte CER

Els voluntaris del projecte han capturat a més de cent gats per a la seva identificació, esterilització i el seu posterior retorn a la colònia felina.

L’Ajuntament de La Orotava, a través de la regidoria de Sanitat, continua aquest any amb el  Projecte CER (captura, esterilització i retorn) per garantir el control de les colònies felines del municipi tenerifenc. L’objectiu d’aquest projecte no és altre que “reduir la multiplicació descontrolada dels gats de carrer, evitar la superpoblació, alimentar-los de forma correcta i millorar la qualitat de vida dels felins”, apunta la regidora de Sanitat Yayi García.

Segons ha informat l’Ajuntament de La Orotava, els voluntaris que treballen en el Projecte CES capturen als felins amb gàbies trampes i es traslladen a centres veterinaris per a la seva esterilització i, posteriorment, deixen anar els animals en la seva colònia d’origen. A més, els gats són desparasitats i identificats amb una osca a l’orella. D’aquesta manera, es porta a terme un permanent control de la colònia vigilant la incorporació de nous membres, que també han de ser capturats i esterilitzats.

El mètode CER és l’únic reconegut internacionalment com ètic i eficaç per al control de les superpoblació dels gats de carrer. Els felins que viuen als carrers s’han convertit en un problema per als municipis, ja que són molts els animals que són abandonats a les vies públiques, i això implica un perill per a la seguretat viària, perill per a la fauna silvestre o risc per malalties a persones o a altres animals. Amb el cas dels gatets es solen crear colònies i cal portar un control sobre les mateixes.

El projecte CER a La Orotava compta amb la col·laboració de voluntaris que duen a terme la captura de tots els gats per la seva identificació, esterilització i posterior retorn a la colònia d’origen. Aquest treball també compta amb el suport d’associacions animalistes vinculades a aquesta matèria. Des de la posada en marxa del projecte ja s’han pogut esterilitzar un centenar de felins.

Des de l’Àrea de Sanitat de La Orotava s’està treballant per facilitar un carnet d’alimentador de colònies al municipi, així com donar coneixement de l’Ordenança Municipal que contempla la presència de colònies controlades. Tot aquell que vulgui registrar-se com a voluntari o alimentador pot posar-se en contacte amb l’ajuntament al telèfon 922 32 44 44 extensió 2219.

Enverinen 15 gats de la protectora d’animals El Hogar de Antón

Els membres de la protectora El Hogar de Antón s’han trobat en els últims dies fins a quinze gats morts amb símptomes d’enverinament.

Nou cas de maltractament animal múltiple. El refugi d’animals El Hogar de Antón, situat a Peñarroya Pueblonuevo (Còrdova), ha sofert al llarg d’aquests dies la mort de quinze dels seus gats, tots ells amb símptomes d’enverinament. Els membres de la protectora desconeixen qui pot ser el responsable d’aquests fatídics fets.

Antonio Javier Gómez, un dels responsables de la protectora, ha explicat el que ha passat a Animalados “Feia uns mesos que ja vèiem que faltaven gats a la colònia i fa cosa d’una setmana vam veure que el nombre de gats que faltaven era ja important. Vam començar a investigar fins que molt a prop de les instal·lacions vam veure a set gats morts. Al cap de pocs dies el nombre de cadàvers ja ascendia a quinze, tots ells fruit d’un enverinament “.

El voluntari de El Hogar de Antón també ens comenta la manca de col·laboració per part del consistori de Peñarroya Pueblonuevo : “Des de l’Ajuntament no van fer cas al principi, nosaltres vam demanar una caseta per poder protegir als gats i protegir-los així dels possibles enverinaments. Ara ja és tard i la maldat d’una o una sèrie de persones ha acabat amb la vida de quinze gats “.

Antonio Javier lamenta no haver pogut protegir els gats dins el refugi de El Hogar de Antón: “A la protectora tenim a més de 30 gossos, de manera que els gats no cabien en les instal·lacions. Els felins es troben en una colònia situada a la zona industrial del municipi i mai han causat problemes a ningú. La realitat és que les instal·lacions del nostre refugi són molt precàries, sense finestres, patint inundacions … no podíem ficar als gats a dins “.

El Partit Animalista ha demanat a l’Ajuntament de la localitat cordovesa que prengui mesures urgents per vetllar per la protecció de la salut dels ciutadans i eviti el presumpte enverinament de més gats d’aquesta colònia. Alhora, PACMA demana la col·laboració dels ciutadans de Peñarroya Pueblonuevo per localitzar el culpable o culpables dels fets.

“Només la captura, esterilització i retorn dels gats del carrer és eficaç per a conviure amb la biodiversitat”

Així de contundent es mostra Agnès Dufau, de FdCats. Després de dècades desenvolupant diferents rols vinculats al benestar animal, la que havia estat presidenta de Plataforma Gatera i responsable de CAROcat.eu ha inaugurat les primeres jornades felines de Castelló, organitzades per Empremtes Callejeras, el Col·legi de Veterinaris local i l’Ajuntament. Els dos regidors del Castelló, Ignasi Garcia i Mary Carmen Ribera van trencar el gel i van apuntar els antecedents i els compromisos de la ciutat amb la comunitat felina. La seu d’aquesta primera jornada ha estat Centre d’Art.

La comunitat felina està agafant múscul a través de la convocatòria i participació en jornades on es divulga què significa ocupar-se dels gats sense amo. En l’esdeveniment van participar veterinaris, juristes, policies locals, polítics i, per descomptat, entitats de protecció animal. El de Castelló és l’últim, però a la redacció han arribat informacions sobre treballs previs d’organització en altres latituds, entre les que destaquen les terceres Jornades Felines Andaluses, que se celebraran a Màlaga al febrer de 2020. També s’espera amb il·lusió una nova edició de les Jornades Felines Europees de Barcelona, ​​que són les més veteranes i el mirall on es reflecteixen molts dels esdeveniments que avui proliferen.

A la Cat Welfare Award de 2014, Agnès Dufau ja denunciava una situació que encara es produeix en algunes zones: “Endur-se els gats d’una àrea no només és malgastar els diners públics, sinó que multiplica en breu per dos la població. No hi ha arguments legítims per seguir tancant gats de carrer en gosseres, reubicant o matant. Només ho explicaria certa inèrcia lucrativa”.

Les estratègies d’extermini aconsegueixen l’objectiu contrari del perseguit per obra i gràcia d’un mecanisme biològic natural conegut com “efecte buit”. Caçar i matar o caçar, recloure i deixar morir és car i inútil. Noves i extenses ventrades busquen compensar la desaparició d’individus eliminats. Els veïns queixosos reviuen el problema mesos després de la intervenció de brigades d’extermini. La inhibició en la responsabilitat legal de tenir cura dels gats nascuts a la via pública es tradueix en conflictes ciutadans, abandonament i maltractament, però també en el sacrifici.

Ja fa més de 50 anys que es va donar amb una solució plenament satisfactòria per a aquells que l’adopten. Com explica la pròpia Dufau, tenim la resposta a molts dels reptes plantejats; només cal ser metòdica aplicant el CER (captura, esterilització i retorn), subministrant aliment i aigua de forma higiènica, supervisant a cada un dels membres, respectant la seva naturalesa i reallotjant en una llar als gats casolans que no saben ni volen viure com els seus col·legues nadius de la via pública.

La gestió de les colònies exigeix ​​buscar col·laboracions i ser capaç de comunicar a administracions, veïns, professionals i col·legues el que cal fer. En la primera intervenció, Dufau va retratar el panorama general de les polítiques públiques de gestió de la població felina i va recordar alguns dels punts que recull en el seu llibre Estatuto Jurídico del Gato Callejero, publicat el 2016 per l’editorial Tirant lo Blanc.

La següent ponència va versar sobre el desenvolupament de la gestió felina a Torrevieja, a càrrec de Carmen Morata, qui va ser regidora de Benestar Animal de la població alacantina. Ser activista animalista i tenir una responsabilitat en el govern local li ha permès conèixer els mecanismes i desenvolupar les eines per concretar unes polítiques ètiques, assequibles i rendibles en termes d’imatge pública. Aplicar el CER (Captura, Esterilització i Retorn) o endreçar les instal·lacions de la policia local per refugiar puntualment animals extraviats o abandonats sans són algunes de les actuacions que va impulsar Morata el passat mandat. Segons ella, les campanyes contra la separació de ventrades de carrer de la seva mare i del seu entorn són de les més importants. Més que amansir i posar en adopció cadells urbans, les energies cal posar-les en protegir el seu entorn i esterilitzar aviat.

Pedro Moratalla és policia local i forma part de la Unitat de Protecció Mediambiental i Benestar Animal (UPROMA). En la seva intervenció, va fer molt èmfasi que la creació del grup policial anava acompanyada d’un compromís.

Moratalla és ben conegut a nivell nacional per la seva implicació en la protecció dels animals de la via pública que ho requereixin. Són moltes les invitacions que rep per mostrar el com, el perquè i el quan dels agents versus els altres animals. Va aclarir molts dels dubtes normatives que assaltaven al nombrós públic assistent. Com les consideracions legals són de les que més preocupen, no va estar de més el tancament de mà de la lletrada Mercedes Camps.

Pablo de la Torre, com a veterinari, va parlar dels problemes de salut que poden donar-se en les colònies. I Salomé Moreno va desgranar les cures que cal desplegar quan s’assumeix la cura de les colònies. La intensa jornada va culminar amb una foto de grup i la il·lusió de retrobar-se.

Emma Infante

Gats i petards

 

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als nostres animals i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en uns moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. En l’article d’avui us oferim els consells de gats.

De la mateixa manera que faríem amb els gossos, en el cas dels gats hauríem de començar aquesta desensibilització amb molts dies d’antelació. Es tracta d’acostumar al nostre gat al soroll de petards de forma progressiva, amb enregistraments, començant per sons de petard molt suau i anar de mica en mica incrementant el so. Haurem de pensar que perquè es puguin habituar bé necessitem temps i dedicació.

Atès que ja tenim molt a prop aquestes revetlles, us donarem recomanacions més immediates. Un parell d’hores abans dels focs artificials, abans dels sopars de revetlla, entre les set i les vuit 8 del vespre, començarem a tancar portes i finestres (esperem que tingueu aire condicionat o ventiladors), i el gat o gats, s’hauran de quedar a dins.

Posarem la tele o música suau i oferirem un amagatall al gat (si normalment s’amaga sota el llit, ens avançarem i li posarem una manteta o tovallola per evitar que es quedi tota la nit al racó sobre la rajola). Per la nostra part, i per no incrementar els seus nervis, actuarem normal com si no passés res. Li oferirem premis i llauneta per convertir en agradable al moment.

Sempre demanarem consell al nostre veterinari abans d’utilitzar calmants o ansiolítics (si el calmant es dóna quan l’animal ja està aterrit, podem obtenir l’efecte contrari a l’esperat i realment l’animal ho pot passar molt malament).

Intentarem tancar molt bé l’estança on estigui el gat per esmorteir en tot el possible el so. Podem estar amb ell, parlar-li suaument, i sobretot tenir molta paciència. Si tenim un gat que té moltíssima por, millor no el deixarem sol.

Des Animalados volem fer també una crida de conscienciació cap als animals, especialment gats de colònia, que viuen al carrer o als parcs. Si celebreu prop d’aquests puntsuna revetlla, no tireu petards on hi hagi animals. Ells ho estan passant veritablement malament.

 

Sílvia Esteve

“Barcelona es va sentir líder i va deixar de treballar”

Entrevistem a David Martínez, encarregat de la relació del Pacma amb les entitats

David Martínez és informàtic de professió, però sobretot és activista animalista. Amb una llarga trajectòria en diferents càrrecs i col·laboracions en protectores porta un temps sent una de les cares visibles de Pacma Catalunya i l’encarregat de la relació del partit amb les entitats.

Què està passant amb els animals a Barcelona?

En els últims temps s’està degradant a passos de gegant el treball de molts anys d’entitats, voluntaris i perquè no dir-ho, d’alguns polítics d’altres formacions que sí eren receptius a les peticions dels animalistes. Aquest és el problema, dependre de la sensibilitat del polític i / o tècnic de torn. I el futur dels animals no pot estar en mans de que l’atzar col·loqui una persona empàtica en el lloc adequat. Al meu entendre, per a la gran majoria de partits polítics la defensa dels animals és merament residual i més aviat es tracta de pur postureo

Qui pot voler carregar-se el prestigi internacional que tenia la ciutat respecte als animals?

Voluntàriament o de manera sobrevinguda (la qual cosa és igual de condemnable), l’equip de govern d’Ada Colau ho està aconseguint. Recordo, per exemple, a les jornades europees de protecció felina organitzades per la plataforma Gatera JA, escoltar a altres ajuntaments reconèixer que venien a copiar el model de Barcelona. Ens hem adormit. Barcelona, ​​més ben dit, el seu ajuntament, s’ha cregut que ja estava tot fet, que la frase #CiutatAmigadelsAnimals ho podia tot. Es va sentir líder i va deixar de treballar. Es va oblidar de donar suport a les entitats, moltes de les quals tenen la sensació que el consistori estarà encantat de privatitzar la seva tasca i no va recordar seguir avançant. I així estem, amb els gestors de colònies forals en peu de guerra i amb dofins al zoo de Barcelona en unes instal·lacions “no aptes” segons la pròpia World Association of Zoos (WAZA) o l’European Association for Aquatic Mammals (EAAM).

Les persones que alimenten colònies ho fan de manera altruista, durant 365 dies a l’any, a través de l’Ajuntament, moltes tenen un carnet. Per què de sobte el seu treball i el vincle amb els gats que tenen cura no importen?

La sensació acumulada i assentada durant els meus anys de voluntariat, reflecteix que l’administració sempre ens veu com un problema. No callem, no ens conformem, molestem … Movem la taula on mengen i això no agrada. Passa amb les colònies, passa en els centres d’acollida d’animals. I aquesta actitud cap a nosaltres, és senzillament lamentable. Quant pujaria la factura d’una empresa privada que passés les llargues nits capturant gats per esterilitzar? Quantes empreses privades estarien 24h disponibles o costejarien les despeses veterinàries i de manteniment de la seva butxaca? Quantes empreses sabran donar l’afecte que nosaltres oferim desinteressadament? La desaparició del voluntariat seria un retrocés insuperable. Fins i tot econòmicament, no els interessa.

coherència tenir un centre d’esterilització de gats urbans com Tres Pins, aprovar unànimement el Manifest Felí, onze anys de conveni amb les entitats i ara no protegir els gats de Bon pastor, Sant Andreu, la Sagrera i Poblenou?

No té cap sentit. A mi, personalment, em fa pena. Sento llàstima de veure que la ciutat exemplar de fa uns anys, no només s’ha quedat estancada, sinó que ha retrocedit. Aquells brindis als quals assistíem quan ens donaven premis internacionals, han provocat una ressaca terrible. I l’estan pagant els animals de la nostra ciutat.

Quina resposta heu tingut de l’Oficina de Protecció de l’Animal i de la Regidoria i el Comissionat?

De moment, sempre que hem intentat parlar amb l’administració hem obtingut un dolorós i sorollós silenci per resposta. Però seguirem insistint. Seguirem colpejant la porta.

Què han de fer en concret per restablir el crèdit animalista d’una ciutat emblema?

Escoltar a tots els animalistes. Els que t’ aplaudeixen constantment i els que et critiquen. Aprofito per reivindicar la presència del Partit Animalista en certs fòrums de decisió municipal, en els que també estem vetats.

També hi ha una trucada desesperada des del voluntariat respecte del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. Una campanya de Change denuncia que la gestió no és bona. Quins avenços farà PACMA per recollir aquesta petició i promoure canvis?

Personalment, com a responsable de la relació amb entitats de PACMA, ja m’he reunit amb algun grup de voluntaris del centre per escoltar les seves demandes. T’explicaré una percepció personal; a l’associació que hi era, ens va tocar lluitar amb una altra instal·lació similar d’una altra comarca (Barcelonès) de gestió nefasta, i per a nosaltres el CAAC de Barcelona, ​​tot i que millorable, resultava un paradís. Un altre exemple més, que BCN s’ha anestesiat en l’auto complaença. Quan tothom et diu lo guapo que ets, quan algunes persones i entitats aplaudeixen totes les teves ocurrències i accions, t’ho acabes creient. I així ens va.

Per cert, per a quan la construcció del nou centre d’acollida de Barcelona?

A mi se m’ocorre un bon lloc que podria servir, per exemple, per fomentar les adopcions: el Parc de la Ciutadella, on està situat una cosa anomenada “Zoo de Barcelona”. Es podia tancar el Zoo i utilitzar l’espai.

La Manifestació de dissabte pels gats va reunir molta gent. Esteu contents?

Molt, crec que ha estat una explosió del descontentament acumulat. Estem contents de la resposta, evidentment no de la situació. Estem orgullosos de tirar un cable a les entitats. Entre tots, segur que aconseguim solucionar el problema.

També heu parlat del que es va fer a un centenar de coloms l’any passat per aquestes dates …

I de l’assetjament als senglars ….

Es va apretar molt a les gateres com si els punts d’alimentació per a gats fossin la causa de la proximitat dels senglars i no la invasió que estem fent del seu entorn …

Sí, són exemples que BCN no és tan amiga dels animals com pregona. Un hastag no val res comparat amb els fets reals. Són evidències que costen la vida a molts animals. 100 coloms importen més que 100 tweets enginyosos. El tema dels senglars … ens donaria per a una altra entrevista. Hem presentat una petició per escrit al districte de Nou Barris perquè ens expliquin una oferta de contractació pública per a la gestió de senglars. Silenci. Però seguirem insistint. Hem vingut per quedar-nos.