El Congrés dels Diputats aprovarà avui dijous el Conveni europeu de protecció d’animals de companyia, que garanteix una legislació bàsica per al benestar animal en els 47 estats del Consell d’Europa. Una aprovació que arriba trenta anys tard perquè es va signar a Estrasburg el 1987 i des de llavors, 23 països l’han ratificat, la majoria d’ells entre la dècada dels 90 i dels 2000. Espanya ho va secundar fa dos anys, però la seva ratificació no s’ha produït fins aquest any. Aquesta demora ha estat criticada per d’algunes formacions polítiques com Podem: “El que em sembla més lamentable és que s’aprovi amb 30 anys de retard. Demostra fins a quin punt aquestes qüestions són secundàries al nostre país”, afirma el diputat del partit lila i portaveu d’Equo, Juantxo López de Uralde. L’aprovació es produeix després que en la desena legislatura (2011-2015) l’Associació Parlamentària en Defensa dels Animals (APDDA), una organització que integra parlamentaris de diferents forces polítiques sensibilitzats per la protecció dels animals, presentés una proposició no de llei que va ser presentada pel senador d’ICV, Jordi Guillot, que la cambra alta va secundar. “Això va motivar que el Congrés mogués fitxa però el tema s’ha anat demorant i ningú entén per què” remarca Chesús Yuste, coordinador de la APDDA.

El Govern havia demanat una excepció al conveni: que no s’apliqués la prohibició de l’amputació de les cues dels animals amb fins no curatives. És una de les dues úniques reserves a les que els països signants poden acollir-se per adherir-se al conveni. L’altra és la que estipula un mínim de 16 anys per poder comprar animals. Altres països com Alemanya, Dinamarca, França, Portugal o República Txeca també van presentar la mateixa excepció que Espanya. La proposta d’excepció que va proposar el PP es va aprovar en la Comissió d’Exteriors, el pas previ al debat al Congrés, gràcies al suport d’ERC i PP. L’exdiputat de la Chunta Aragonesista es va reunir ahir amb representants de tots els partits per tractar aquesta qüestió i avança que tots els partits votessin en contra que es pugui tallar la cua als gossos amb els vots en contra de PP i PNB i l’abstenció de ciutadans. “L’oposició del PP sorgeix de la pressió del lobby dels caçadors que es queixen que les ferides en les cues són molt difícils de guarir, però no diuen que es les produeixen en les gàbies quan es barallen entre ells i no en el camp com asseguren “. El rebuig del PNB, en canvi, es produeix per una qüestió de coherència: “Va votar en la comissió a favor de la transacció del PP i ERC perquè li va semblar equilibrada i ara no vol canviar d’opinió, per serietat diguem” aclareix Yuste.

Qui si que ha canviat de parer és ERC. El diputat Joan Capdevila, veterinari de professió, ha defensat que “en aquelles comunitats autònomes on encara no s’ha prohibit, això quedés limitat a determinades races i supòsits molt concrets, mai per qüestions estètiques, i sempre realitzat per veterinaris” però el partit es va desmarcar en poques hores de la mesura mitjançant un comunicat. “Podia ser ben intencionat però és contraproduent i en dotze hores el partit va rectificar” anota el president de la APDDA.  El rebuig a la reserva, però, no serà definitiu perquè el Senat l’ha de ratificar: “a la cambra baixa el PP té majoria i votarà a favor de l’excepció, però llavors torna al Congrés que és qui decideix finalment”. En qualsevol cas, Yuste recalca que “el PP ha d’entendre que una majoria social i els col·legis de veterinaris estan en contra d’aquest tipus de pràctiques “. López de Uralde recorda que les amputacions” no són pràctiques innòcues “per als animals, ja que els” causen dolor, problemes crònics de salut, els generen dificultats de locomoció i fins i tot limiten la seva capacitat comunicativa”.

El conveni estableix normes per a la tinença, reproducció, adquisició, ensinistrament i cria dels animals de companyia i recull, per exemple, la prohibició de vendre animals als menors de 16 anys sense el consentiment dels seus pares o estipula que la cria, custòdia i comerç d’animals de companyia s’ha de fer per part de persones amb els coneixements adequats. També planteja restriccions per a l’ús dels animals en la publicitat, els espectacles i els concursos. Un altre aspecte important té a veure amb els mètodes de sacrifici, que a partir d’ara “s’han d’efectuar amb els menors patiments físics i psíquics possibles” i prohibeix les intervencions quirúrgiques per motius estètics. A més, el text compromet els estats signants a reduir el nombre d’animals rodamóns  “per mitjans que no causin dolors, sofriments ni angoixes vitals” i a encoratjar als que hi hagi animals de companyia a posar-ho en coneixement de les autoritats.

Laura Duarte, portaveu del PACMA, no amaga que “ens agradaria que fos més ambiciós”, però reconeix que suposa “una eina per a exigir a altres comunitats que adaptin les seves lleis de protecció animal als mínims que dicta Europa”. I és que a Espanya no hi ha una regulació d’àmbit estatal per als animals de companyia, sinó que depèn de cada comunitat autònoma. Per a algunes, com Catalunya o Madrid, amb normatives molt avançades equiparables a altres països d’Europa, el Conveni es queda una mica obsolet; però altres s’hauran d’adaptar a ell, perquè suposa un marc regulador de major rang. “Andalusia, Castella-la Manxa, Extremadura o Canàries són algunes de les comunitats amb regulacions més laxes sobre animals. “La majoria de legislacions autonòmiques superen el conveni europea i el tall de la cua és un dels exemples ja que ja s’aplica en molts territoris d’Espanya” apunta Yuste, que destaca que “el debat sobre l’amputació “ha donat visibilitat a l’aprovació del conveni en els mitjans de comunicació “.