Entrades

¿Els porcs poden contagiar les persones de coronavirus SARS-CoV-2?

Els veterinaris transmeten un missatge de calma: amb les evidències que es tenen fins ara, els porcs no són susceptibles al coronavirus SARS-C0V-2 ni, per tant, el poden transmetre a les persones.

En els darrers mesos s’han detectat mutacions en el coronavirus SARS-CoV-2, com per exemple, els canvis observats en els visons. És una realitat que els virus muten, és la seva manera d’evolucionar. Ara bé, les variants no són sempre sinònim de més capacitat de transmissió o de més virulència (capacitat de causar malaltia més greu).

D’altra banda, s’han publicat vàries informacions als mitjans de comunicació, en referència a algunes investigacions científiques, que poden desencadenar que algú pensi que els porcs poden infectar les persones. I no, amb les dades que tenim, els porcs no són susceptibles al SARS-CoV-2 i, per tant, no podrien transmetre el virus a les persones.

“És indubtable que estem vivint una situació inèdita i totalment desconeguda, i de mica en mica es van obtenint més evidències científiques. No obstant això, cal mantenir la calma i volem recordar que aquesta pandèmia de COVID-19 afecta els humans: els animals són una víctima col·lateral de la situació”, observa el president del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), Ricard Parés.

Per tal de proporcionar la informació acurada, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha parlat amb Joaquim Segalés, un veterinari expert en coronavirus, investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les mutacions de SARS-CoV-2 incrementen la virulència?

Es pensa que les noves variants no afectarien més a la salut de les persones del que hem vist fins ara i, per tant, no són més virulentes. La major part de les mutacions del SARSCoV-2 tendeixen a ser pràcticament insignificants i rarament afecten les proteïnes del virus. Quan hi ha una variació en els aminoàcids que afecta la proteïna, poden passar dues coses: que hi hagi un canvi en el comportament biològic del virus o que no hi sigui. De fet, sabem que hi ha una variació a l’aminoàcid 614 que fa que el virus es pugui transmetre més fàcilment ja que es replica millor, però la seva virulència no ha canviat. Tot i així, els coronavirus no es caracteritzen per ser especialment ràpids a l’hora de mutar comparant-ho amb altres virus.

Els visons de Dinamarca

S’han detectat quatre mutacions dins del que seria el gen que codifica per la proteïna S, que és la de l’espícula. Cal recordar que s’està fent servir justament la proteïna S per generar immunitat enfront el virus, és a dir, és la proteïna en la qual es basen els productes vacunals i, lògicament, preocupa més que hi hagi mutacions en aquesta part del virus que no pas en una altra. Se sap que els visons es van contagiar de persones, van infectar-se entre ells i es podrien convertir en un reservori del virus que podria  infectar les persones. Per això, a nivell epidemiològic, és important fer un seguiment dels virus i les diferents mutacions que es puguin donar en aquesta espècie. A dia d’avui, i a l’espera de més dades, la immunitat enfront les variants majoritàries que circulen en persones també seria capaç de neutralitzar, en diferents graus, les variants de SARSCoV-2 de visons.

La vacuna serviria per humans i per animals?

D’entrada, les vacunes que s’estan desenvolupant per aplicar a les persones haurien de ser suficients, a priori, per ser utilitzades també en animals. Quan parlem d’animals, estaríem parlant de totes aquelles espècies potencialment susceptibles al SARS-CoV-2.

Els porcs poden contagiar les persones de SARS-CoV-2?

Donat que el SARS-CoV-2 no pot infectar als porcs, aquests no poden transmetre la infecció a les persones. Els porcs poden infectar-se de fins a sis espècies de coronavirus diferents, però cap d’aquestes és zoonòtica, és a dir, no es pot transmetre a les persones. D’entre aquestes sis espècies, el SADS-CoV (coronavirus de la diarrea aguda greu), descrit fins ara només al sud-est asiàtic, és l’únic que podria arribar a tenir potencial zoonòtic, ja que en estudis a laboratori s’ha vist que pot replicar en cultius primaris derivats de cèl·lules humanes. En un experiment es fa servir una dosi vírica infectiva molt elevada que habitualment no es correspondria amb una situació d’exposició natural.

Cal prendre precaucions addicionals amb els animals?

Les mateixes que s’han dit des d’un inici: mesures bàsiques d’higiene i d’un cert distanciament. Aquestes serien més que suficients. Si hi ha persones amb simptomatologia clínica de tipus respiratòria, l’ideal és que no tingui contacte amb la seva mascota; i si es tracta d’una persona que treballa en una granja, hauria de prendreles mateixes precaucions i procurar no anar a la feina. Així s’evita la potencial eventualitat d’exposar l’animal al virus.

 

La irresponsabilitat dels caçadors suposa un focus de contagi del coronavirus

L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per controlar la superpoblació d’animals està posant en risc la salut de moltes persones. Lamentablement, ja hi ha casos en què un grup de caçadors s’han contagiat entre si, o fins i tot han contagiat a altres persones que res tenien a veure amb la cacera.

Com ja vam explicar en la nostra anterior publicació, tot i el confinament, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a la caça amb l’excusa que aquesta activitat en necessària per al control de la població d’animals salvatges. Una mentida que té com a objectiu únic disparar animals per diversió i generar ingressos econòmics.

Si aquesta situació ja era prou deplorable per si sola, en les últimes setmanes s’han conegut diferents casos en què els caçadors s’han contagiat entre si durant una cacera, o fins i tot batudes en què els caçadors han contagiat persones que no tenien res veure amb l’activitat cinegètica, inclosos membres de les seves pròpies famílies.

Sarria és un municipi de Lugo que actualment es troba en una situació molt complicada a causa de l’elevat nombre de contagis de coronavirus que s’han produït al llarg de les darreres dues setmanes. Segons ha informat la “Voz de Galicia”, un dels focus de contagi d’aquesta localitat va tenir el seu origen en un dinar d’un grup de caçadors que es va celebrar en un hotel durant una jornada de caça.

El mateix mitjà de comunicació gallec detalla que van assistir a la trobada nou caçadors, la meitat dels que assistien habitualment, i van menjar en dues taules separades. No obstant això, els quatre membres d’una de les taules van resultar contagiats, portant fins i tot el virus als membres de la seva pròpia família, que també van donar positiu en la prova de la Covid. Afortunadament els treballadors del restaurant van donar negatiu.

Un altre cas de contagi va tenir lloc a la comunitat autònoma de Cantàbria, actualment una de les més afectades pel coronavirus. Durant el passat mes d’octubre, el municipi de Villacarriedo va patir un brot provocat per un grup de caçadors que es van reunir en un bar després d’una jornada de cacera. Després de conèixer el brot, la Conselleria de Sanitat va haver d’instal·lar un punt de proves PCR en un poliesportiu de la localitat per poder fer proves massives i frenar el contagi entre els seus habitants.

Segons va informar Paloma Navas, directora general de Salut Pública de govern regional, en el mitjà de comunicació de la Cadena Ser, el brot va ser provocat per un grup de caçadors que va estar en un bar sense mascareta i que va obligar Sanitat a prendre mesures per evitar que els contagis seguissin propagant-se per tota la població.

Caçadors sense mascareta i sense distància de seguretat

Tot i que els caçadors tenen via lliure per sortir a caçar en moltes regions d’Espanya, el col·lectiu ha de complir amb una sèrie mesures de seguretat anticoronavirus decretades per les autoritats sanitàries. Portar màscara i mantenir la distància de seguretat reglamentària són algunes de les mesures més bàsiques, mesures que no s’han complert durant moltes caceres.

L’associació animalista Libera va denunciar durant el passat mes de setembre que un grup de caçadors va incomplir les mesures decretades per les autoritats sanitàries per prevenir el coronavirus en el transcurs d’una cacera que va tenir lloc a Outeiro de Rei, a Lugo. L’associació va comunicar que la quadrilla, anomenada “Os Turravalados” va publicar una sèrie d’imatges durant una batuda, mostrant com tiraven d’un suido sense portar mascareta ni guardar la més elemental distància interpersonal.

Pel que fa a la caça i al coronavirus, des de la plataforma No A la Caza (NAC) adverteixen que la majoria de les llicències de caça se centren en nuclis urbans grans, no en entorns rurals, de manera que permetre el moviment de caçadors suposa que els que viuen als nuclis urbans, on hi ha més contagis, es desplacin a zones rurals, posant en perill així als habitants d’aquestes zones. Recordem que, en general, la població rural està més envellida i, per tant, són una població amb major risc davant l’atac de la pandèmia.

La plataforma NAC també recorda que cal tenir present que els grups de caçadors que han provocat brots de coronavirus no només han posat en perill a la resta de caçadors, sinó que també han posat en perill els treballadors dels restaurants, bars i a les seves famílies.

La gran mentida que fan servir els caçadors per saltar-se el confinament

Tot i les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, alguns governs autonòmics estan donant via lliure a l’activitat cinegètica amb l’argument que la caça és necessària per al control de la població d’animals salvatges. Es tracta d’una excusa, ja que, entre altres motius, és la mateixa caça la que fomenta la superpoblació d’espècies.

El passat 19 de novembre la Xunta de Galícia va publicar una circular amb la qual donava via lliure als caçadors perquè circulessin per la comunitat i s’ajuntessin en grups de no convivents per poder sortir de cacera. Les limitacions imposades pel coronavirus no se’ls apliquen a aquestes persones si es dirigeixen a caçar llops o porcs senglars. La sobrepoblació d’aquestes espècies i la possibilitat de l’expansió de la pesta porcina africana són el motiu pel qual la Xunta ha reactivat l’activitat cinegètica.

Una situació molt semblant a la de Galícia es va produir a Múrcia durant la setmana passada. La Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia va interpretar com essencial les accions de control de poblacions per danys en l’agricultura, la ramaderia i la seguretat viària, per aquest motiu, es va autoritzar la mobilitat dels caçadors entre municipis, així com l’entrada i sortida de la regió.

Recordem que a Espanya cada comunitat autònoma té la seva pròpia llei de caça, per tant, cada govern autonòmic té unes lleis o altres, més estrictes o permissives respecte a la caça i als drets dels animals. Hi ha partits que defensen de forma més activa i porten com a bandera la caça i a causa d’això i als seus interessos polítics estan permetent als caçadors sortir a caçar quan la resta de la població està confinada.

Però… realment la caça és necessària a Espanya per controlar la superpoblació d’animals salvatges fins al punt que les autoritats han d’alliberar a aquest col·lectiu de les restriccions imposades pel coronavirus?

Animalados ha parlat amb David Rubio, portaveu de la plataforma No A la Caza (NAC), que ha donat una resposta clara i contundent davant d’aquest interrogant: “L’excusa de sortir a caçar en temps de confinament per al control de la població d’animals salvatges és tan sols això, una excusa, ja que la caça és un dels principals problemes de la superpoblació i de les suposades “plagues” que ataquen els cultius i entren a les poblacions urbanes. De fet, a Espanya cada any es maten més animals, tant de caça major com de caça menor, i la seva població no para de créixer”.

La caça, una activitat que fomenta la superpoblació

Mentre les autoritats proposen solucionar el problema de la superpoblació mitjançant la caça, nombrosos experts aposten per aplicar el “model alemany”, un sistema de control que es basa a disminuir la pressió que els caçadors exerceixen sobre les femelles matriarques, que són els que s’encarreguen d’evitar el descontrol del ramat. La caça d’aquesta figura matriarca suposa per tant la multiplicació dels exemplars de l’espècie.

L’augment de senglars i altres espècies pot ser degut a diferents causes. A més de factors naturals com el canvi del clima o els hiverns amb temperatures més suaus i plujosos, David Rubio descriu altres causes que provoquen la reproducció descontrolada de les espècies:

-L’augment de les granges cinegètiques, que crien milions d’animals per repoblar els vedats de la caça i així fer més negoci amb la mort d’aquests animals. Cap caçador pagarà un permís de caça en un vedat si aquest no té animals, de manera que els gestors dels vedats deixen anar animals cinegètics de granges. Cap caçador anirà a una munteria i pagarà entre 200 i 9.000 euros que val si no hi ha una gran quantitat d’animals als quals disparar.

-Els gestors dels vedats alimenten contínuament als animals salvatges, descontrolant el transcurs natural de l’ecosistema fent que els animals salvatges es reprodueixin contínuament, per així poder tenir més trofeus i més animals amb els quals fer negoci. Per tant, fomenten la disponibilitat contínua d’aliment per a disposar de més exemplars que caçar.

-La manca de depredadors és un altre causa. L’assetjament i extermini del què els caçadors diuen “plagues”, que no són més que els depredadors naturals dels seus preuats trofeus (llops, guineus, linxs, óssos, àguiles) fan que el nombre de conills, senglars, cabirols, etc. Augmenti sense control natural per falta de depredadors.

Per aquest motiu, des de la plataforma No A la Caza es creu que la caça i el seu negoci de cria i mort d’animals és un atemptat contra la biodiversitat, contra l’agricultura i contra la salut pública. La superpoblació és només una excusa que utilitzen els caçadors per poder sortir a disparar als animals per diversió i generar ingressos quan gran la població està confinada.

Fons Social AniCura: la iniciativa que ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms

El Fons Social AniCura ha creat una iniciativa en què ofereix ajuda a aquelles persones que conviuen amb animals de companyia i es troben en situació d’atur, ERTO o autònoms obligats a deixar la seva activitat laboral.

El coronavirus ha demostrat que a poc a poc evolucionem cap a una societat que es preocupa cada vegada més pel benestar dels animals. En plena època de pandèmia són moltes les persones i col·lectius que han aportat el seu granet de sorra de manera incondicional per garantir aliments i material sanitari per a tots ells. El Fons Social AniCura s’ha sumat a aquest moviment solidari i ha creat un fons social d’ajuda per a aquelles persones amb animals de companyia en situació econòmica vulnerable.

El fons, que compta amb una inversió inicial de 45.000 €, cobrirà fins a 500 € per animal de companyia de tractaments de medicina veterinària especialitzada com tractaments oncològics, cirurgies i proves diagnòstiques, entre d’altres. El ‘Fons Social AniCura’ pretén atendre els animals dels cuidadors que es trobin en situació de desocupació, ERTO o autònoms que hagin cessat la seva activitat a causa de la COVID-19.

“A AniCura volem donar suport a aquelles persones que estiguin passant per un moment complicat a causa dels efectes econòmics ocasionats pel coronavirus”, comenta Guillem Ruiz, Country Manager d’AniCura a Espanya. “Els animals són un membre més de la nostra família i volem ajudar a que puguin ser adequadament atesos, evitant abandonaments o eutanàsies”, afegeix el màxim responsable de AniCura a Espanya.

Com aplicar el ‘Fons Social AniCura’?

Les persones que vulguin beneficiar-se d’aquesta iniciativa han de fer-ho mitjançant el següent enllaç: https://www.anicura.es/fondo-social-anicura/

L’ajuda atendrà les persones a la següent situació:

Aturats: les persones que hagin perdut la feina o es trobin en situació d’atur han d’emplenar el formulari web i adjuntar el document acreditatiu de la situació actual d’atur.

Autònoms: els treballadors per compte propi també poden beneficiar-se d’aquesta iniciativa. S’ha d’emplenar el formulari web i adjuntar un document acreditatiu de la cessació de l’activitat.

ERTO: les persones que es trobin afectades per un Expedient de Regulació d’Ocupació Temporal han d’omplir el formulari i adjuntar un document acreditatiu d’aquesta situació emès per les autoritats.

17 centres veterinaris preparats per ajudar

Els hospitals i clíniques veterinàries AniCura que s’encarregaran d’oferir assistències veterinària a través del ‘Fons Social AniCura’ són:

  • Andalusia: AniCura Bahía de Málaga Referencia Veterinaria (Alhaurín de la Torre, Málaga) y AniCura Lepanto Referencia Veterinaria (Mairena del Aljarafe, Sevilla)
  • Astúries: AniCura Asturpet Hospital Veterinario (Gijón, Asturias) y AniCura Buenavista Hospital Veterinario (Oviedo, Asturias)
  • Catalunya: AniCura Vetamic Clínica Veterinaria (Cambrils, Tarragona), AniCura Arvivet Hospital Veterinario (Terrassa, Barcelona) y AniCura Vet’s Avinguda Hospital Veterinario (Sabadell, Barcelona)
  • Comunitat de Madrid: AniCura Velázquez Hospital Veterinario (Madrid)
  • Comunitat Valenciana: AniCura Marina Alta Centro Veterinario (Denia, Alicante), AniCura Marina Baixa Hospital Veterinario (Alfáz del Pí, Alicante), AniCura Valencia Sur Hospital Veterinario (Silla, Valencia), AniCura Aitana Hospital Veterinario (Mislata, Valencia) y AniCura Constitución Hospital Veterinario (Valencia)
  • Galícia: AniCura Abros Hospital Veterinario (Pereiro de Aguiar, Ourense)
  • Illes Canàries: AniCura Albea Hospital Veterinario (Las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas)
  • Navarra: AniCura San Fermín Hospital Veterinario (Mutilva Alta, Navarra)
  • País Basc: AniCura Uribe Kosta Clínica Veterinaria (Sopela, Bizkaia)

Sanitat ordena el sacrifici de 92.700 visons a Aragó per un brot de coronavirus

Aragó sacrificarà a 92.700 exemplars de visó d’una explotació de Terol al detectar transmissió comunitària de coronavirus entre els animals.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó ha ordenat el sacrifici de 92.700 visons criats per l’empresa Secapiel en una explotació ubicada al municipi de la Puebla de Valverde, a Terol. La decisió l’ha comunicat Joaquín Olona, ​​Conseller d’Agricultura del Govern d’Aragó, en una roda de premsa celebrada durant el matí del dijous 16 de juliol.

La decisió arriba després que les autoritats sanitàries detectessin transmissió comunitària de virus entre els visons. A més del contagi dels animals, set empleats de l’explotació també van donar positiu el passat mes de maig, per la qual cosa el Govern d’Aragó no descarta una possible transmissió de virus entre humans i animals o viceversa.

El conseller Joaquim Olona ha assegurat que: “Abans de prendre una decisió tan dràstica com el sacrifici dels animals, que suposa un greu perjudici econòmic, el Departament ha realitzat quatre tests als visons en els quals es mostra un augment clar dels contagis. En l’últim test realitzat durant el 7 de juliol, el resultat confirma 78 positius de 90, és a dir, el 86,67% de la mostra aleatòria. Per tant, es confirma una transmissió comunitària”.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient ha aclarit que: “Els visons no han presentat un comportament anòmal en aquest temps, ni s’ha produït un increment en la mortalitat natural d’aquest animal. Tampoc s’han observat signes aparents de cap patologia, però tenim la certesa que el virus està present i s’està produint una transmissió. Per aquest motiu, hem decidit eliminar qualsevol risc”.

La Direcció General de Qualitat i Sanitat Alimentària ja va procedir a la immobilització cautelar de la granja el passat 22 de maig, quan els set treballadors de l’explotació de Terol van donar positiu per la Covid-19. Tal com ha explicat Joaquim Olona: “Des de llavors s’ha estat realitzant un seguiment als animals i no s’ha permès l’entrada ni sortida no només dels animals, sinó també dels seus productes o de qualsevol altre tipus de material de l’explotació”.

El conseller d’Agricultura del Govern d’Aragó també ha detallat que: “Es va comprovar des del primer moment que l’empresa complia amb tots els requeriments en matèria de sanitat animal i se li va comunicar, a més de la immobilització cautelar, les mesures relacionades amb la seguretat a seguir, condicions que ens consta que s’ha anat complint”.

El mateix Govern d’Aragó, amb l’ajuda de l’empresa pública Sarga, s’encarregarà del sacrifici dels 92.700 visons. D’altra banda, el conseller Joaquim Olona ha reconegut que s’ha d’indemnitzar a l’empresa propietària de l’explotació a causa del sacrifici obligatori dels animals.