Arxiu d'etiquetes per: felins

Per què pasten els gats?

El motiu pel qual els gats pasten és un dels misteris més adorables que existeix. Es tracta d’un d’aquests comportaments curiosos i exclusius dels felins que desperten molt interès entre els éssers humans.

Pastar és un moviment molt semblant a un massatge, en què un gat es mou i empeny amb les potes davanteres. Alguns felins ho fan amb les ungles amagades, però d’altres estenen les seves peludes i esmolades urpes quan empenyen i les amaguen quan van enrere. Aquesta acció solen fer-la sobre superfícies suaus i flexibles com mantes, edredons, coixins, etc. També ho fan sobre altres animals i fins i tot sobre el cos del seu humà de confiança.

L’hàbit de pastar és exclusiu dels gats, és el senyal d’identitat com a animals felins. És un costum que comença des que són petits. Des dels primers dies de les seves vides, els gats pasten el ventre de la seva mare a la recerca de la seva atenció. A més, aquest suau massatge estimula el fluid de la llet als mugrons.

Si el teu company felí se t’acosta de manera sigil·losa quan estàs còmode al sofà, i es posa damunt teu a fer-te un massatge, has de sentir-te molt afortunat. Aquesta acció vol dir que el teu gat t’adora, et considera una figura propera a la mare o al pare. Si aquest ‘massatge’ va acompanyat d’un intens ronc, acabarà relaxant la mandíbula i entrarà en un estat de benestar total en què fins i tot pot arribar a bavejar una mica.

Una altra raó és que els gats que pasten quan són adults, ho fan perquè van ser separats de la seva mare o deslletats massa aviat. Encara que també és cert que hi ha molts casos de gats que pasten i no van ser precoços en la seva separació maternal.

Una de les explicacions més acceptades és que ho fan per consolar-se a ells mateixos quan estan estressats o una mica preocupats. Una altra raó és perquè els gats tenen unes glàndules odoríferes als seus coixinets de la part inferior de les potes, llavors aprofiten aquests massatges per alliberar part de la seva olor corporal, marcant d’aquesta manera el seu territori.

Si el teu pelut s’ha allotjat damunt del teu cos i pasta, no vol dir només que t’estima, i que se sent molt a gust, sinó que t’està dient que formes part de la propietat. Finalment, una altra de les raons perquè un felí pasti és per relaxar-se, de vegades és com el preludi de la migdiada.

AMIC/Wikifauna.com

Com protegir els gats de les altes temperatures

Els gats, igual que passa amb les persones, pateixen quan la calor és intensa. Per aquest motiu, és important prendre una sèrie de precaucions per garantir el benestar dels felins quan les temperatures són altes.

Tal com succeeix amb els gossos, els gats poden patir un cop de calor si no es prenen les mesures adequades, la qual cosa suposa un risc molt alt per a la salut de l’animal. Per evitar aquesta situació des d’Animalados et donem cinc consells bàsics:

1. Renovar l’aigua de l’abeurador de manera constant. L’aigua fresca és la mesura més important per protegir els gats de les altes temperatures. Així, és vital canviar l’aigua de l’abeurador com a mínim dues vegades al dia per poder garantir una correcta hidratació de l’animal durant els dies més sufocants.

Durant l’estiu també és molt bona opció augmentar el nombre d’abeuradors del gat. D’aquesta manera el felí disposarà de diferents llocs a la llar on hidratar-se per combatre les altes temperatures. Un altre recurs vàlid consisteix a substituir l’aigua d’un dels abeuradors per glaçons de gel.

2. Mantenir fresca la llar. Durant els mesos més calorosos és molt comú veure als gats lluitar contra les altes temperatures situant-se en zones fresques com són les rajoles de terra, la dutxa, la pica de l’aixeta, etc. Per aquest motiu és fonamental conservar la casa el més fresc possible.

Per a això, és important mantenir les persianes baixades durant les hores més fortes de sol. Apostar per l’ús de l’aire condicionat o d’un ventilador també és una bona mesura sempre que l’animal no s’exposi de manera directa a l’aire fred.

3. Raspalla l’animal amb regularitat. És molt important que els gats tinguin un bon raspallat diari durant els mesos més calorosos per poder eliminar així aquells pèls morts que dificulten l’expulsió de la calor. El raspallat també evitarà que els felins formin nusos i embolics en el pelatge del seu cos.

4. Garantir un bon descans de l’animal. Durant l’estiu els felins acostumen a dormir més que durant la resta de l’any, de manera que és molt habitual veure’ls reposar entre 14 i 16 hores repartides en diferents migdiades. Aquesta és una manera més que tenen aquests animals per combatre la calor.

És crucial respectar les hores de descans del gat durant els dies en què les temperatures són més altes. Alhora, és convenient evitar els esforços i l’exercici físic del felí amb l’exposició del sol.

5. Evitar els llocs tancats. Com ja hem comentat anteriorment és molt important que l’animal es trobi en un lloc fresc durant les altes temperatures, per tant, resulta fonamental per al benestar dels gats no deixar-los tancats en llocs amb poca ventilació.

Els llocs tancats i mal ventilats poden provocar un ascens important en la temperatura corporal del gat. A més, aquests espais són molt perillosos, ja que podrien causar un cop de calor sobre l’animal.

“El mètode CER és l’únic ètic i eficaç per al control de les colònies felines”

La Fundació Silvestre és una organització que contribueix que la societat vegi als animals com a éssers vius sensibles, amb sentiments d’alegria i tristesa perquè siguin tractats amb respecte i compassió. Aquesta fundació està especialitzada en la gestió de colònies felines i també s’encarrega de rescatar gats abandonats i promoure l’adopció per fomentar la tinença responsable d’animals de companyia. A més, treballen per potenciar la convivència entre les persones i els animals que viuen a la ciutat i donen suport a les persones que alimenten els gats assilvestrats.

Animalados ha parlat amb Cristina Dalmau, presidenta de la Fundació Silvestre, que compta amb més de vint anys d’experiència en matèria felina i amb qui hem repassat l’origen, el present i el futur d’aquesta organització que suma ja catorze anys de treball i implicació en la lluita pel benestar animal.

Com neix la idea de crear la Fundació Silvestre?

Neix curiosament d’un gos. Silvestre era un gos que teníem a casa quan la meva filla encara era petita. Era un gos molt bo que va iniciar en certa manera el meu amor pels animals.

Recordo que de sobte un dia va venir a casa una gateta que va començar a menjar del pinso de Silvestre i sorprenentment ell es va mostrar molt afectuós amb ella, deixant-la menjar del seu propi pinso. Jo en aquell moment no coneixia el món dels gats, li vaig posar una menjadora a la gateta i va començar a venir cada dia fins que sense adonar-me’n, amb el pas dels dies, tenia a tots els gats del poble menjant a casa meva. Així va néixer la meva passió per aquests felins.

Amb el temps la gateta va morir i jo vaig agafar un disgust molt gran. Com volia fer alguna cosa pels gats, em vaig posar en contacte amb protectores especialitzades i em van dir que busqués algú que sabés capturar els gats de carrer i a un veterinari per esterilitzar-los. En dues setmanes tenia a tots els gats del meu poble esterilitzats.

Finalment, entre captures i esterilitzacions vaig conèixer una persona especialitzada i vam crear el 2007 la fundació que porta el nom de Silvestre en memòria del primer gos que vaig tenir, que va ser qui va despertar en mi, amb la seva manera de ser, un sentiment d’amor cap als animals i més concretament cap als gats.

Quantes colònies felines gestioneu actualment? On estan ubicades?

Actualment els voluntaris de la Fundació gestionen prop de 200 colònies felines. Treballem seguint el protocol de l’Ajuntament de Barcelona i el nostre àmbit d’actuació se centra en els Districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. En aquestes colònies vam implantar el mètode CER (Captura/Esterilització/Retorn), que és l’únic mètode vàlid i eficaç per estabilitzar les poblacions de colònies i millorar la qualitat de vida dels gats.

La correcta aplicació del mètode CER és molt important, ja que qualsevol gateta abandonada a la seva sort i no esterilitzada, en dos anys, d’aquesta gateta poden arribar a sortir-ne trenta gatets nous. Per aquest motiu, tenim molt ben controlades les colònies felines de les zones en què treballem des de la Fundació Silvestre.

La zona més complicada del nostre àmbit d’actuació és la de Collserola. En aquesta zona s’abandonen moltíssims gats i altres animals, per tant, el control de la població feral en aquest lloc és més complicat.

Keops i Jughed es van adoptar a la Fundació Silvestre l’any 2019.

¿Els gats de carrer són tractats amb respecte pels ciutadans de Barcelona?

En general els gats ferals no estan ben vistos. Ara bé, quan una colònia felina està ben portada la gent els respecta molt més. Hi ha colònies felines ubicades en llocs concrets com a zones enjardinades, col·legis o en alguns edificis on la gent no vol que hi hagi cap gat. En aquests llocs no es respecta molt als gats de carrer.

Cal tenir en compte que normalment els gats que formen part d’una colònia són animals que han nascut al carrer, l’origen sol estar en una gata abandonada. Són generacions nascudes al carrer que  seva la descendència passa a ser gats completament forals, és a dir, gats que no pots donar en adopció. El millor per a ells és viure la resta de la seva vida als carrers.

També hi ha moltes colònies que són respectades pels ciutadans. Per exemple, tenim colònies en les quals no entren els humans, que tenen 15 o 16 anys de vida i que estan molt ben conservades. Altres colònies que estan més a prop de l’abast de la gent, com per exemple les que estan a prop d’un lloc en obres, els gats tenen una esperança de vida més baixa. En general, el gat feral no viu bé per culpa de l’acció humana i la realitat és que les colònies felines de les ciutats neixen justament per l’abandonament d’aquests animals.

En aquest sentit, les administracions tenen un paper molt important perquè les persones respectin els gats ferals. Cal sensibilitzar la societat i fer veure que aquests animals fa 9.000 anys que estan amb nosaltres. Fins fa poc era legal  enverinar-los, però per sort sembla que a poc a poc millorem i la societat respecta més als gats de carrer. Així i tot, encara queda molt per fer.

Quants gats hi ha actualment a la Fundació Silvestre? Quants d’aquests felins estan en adopció?

Normalment a la Fundació Silvestre tenim una mitjana d’uns 50 gats, dels quals uns 25 són gats no adoptables que han vingut per causes majors: malalties, manca d’alimentació, etc. El refugi és un centre d’acollida i no volem gats que no es puguin donar en adopció. Més o menys cada any passen uns 150 gats pel nostre refugi.

Com ha afectat el confinament als processos d’adopció?

El nombre d’adopcions va disminuir durant el primer mes de confinament. Eren dies en què no arribaven ventrades de cadells i els adults ja sabem que costen molt d’adoptar. No obstant això, els voluntaris de la Fundació van venir cada dia a treballar i l’activitat mai va parar. Hem seguit capturant i treballant al refugi per donar sortida i benestar als felins. Deixant de banda les primeres setmanes de confinament, en general, les adopcions han pujat durant el 2020.

En total s’han adoptat 98 gats en l’any 2020, sent el mes d’abril el més fluix amb 2 adopcions i el mes de juny el més actiu en aquest sentit, amb un total de 27 felins adoptats.

¿Els adoptants busquen un perfil determinat de gat quan van a la fundació?

Sí, pràcticament totes les persones que volen adoptar un gat busquen un cadell petit i que sigui molt mono. Els adults costen molt de sortir. Això ha estat sempre així i no canviarà. Quan adoptes un adult, ja coneixes la personalitat té el gat, en canvi, un cadell pots tenir molta sort o menys sort perquè s’està formant el seu caràcter.

Què feu des de la fundació per evitar que un gat adoptat sigui retornat al refugi pels adoptants?

Per sort tenim pocs casos. A la Fundació Silvestre tenim un procés d’adopció molt rigorós. Filtrem a molta gent que vol adoptar un gat i valorem si la persona és apta o no per a l’adopció. Nosaltres en el contracte ens comprometem que ens quedem de nou amb el gat si es dóna el cas que la persona adoptant no el vol tenir més. Quan això succeeix, nosaltres ens ocupem de nou de buscar-li una nova casa.

El procés d’adopció de la fundació inclou una sèrie de visites durant les primeres setmanes de l’acollida per controlar i garantir el benestar del gat a la seva nova llar. Actualment, tenim dos o tres casos de famílies que van adoptar un gat i que no sabem on és l’animal. Probablement procedirem a posar una denúncia.

Els gats acomodats en la seva arribada al nou refugi

Fa uns mesos us vau moure a un nou refugi. Per què es va produir aquest canvi de llar? Com s’han aclimatat els gats?

Abans estàvem en un pis amb terrassa. Era una casa vella que ja estava en mal estat i es va enfonsar el sostre. Vam estar un temps buscant una nova ubicació. Un procés difícil, ja que l’Ajuntament no ens va ajudar molt malgrat les nostres peticions. Finalment, a través d’altres entitats vam aconseguir un lloc a Collserola. Aquesta nova llar és molt millor per als gats, ja que disposen de zona exterior amb jardins. Això provoca que l’espai tingui molta ventilació i això beneficia la salut dels felins.

La realitat és que els gats s’han aclimatat molt bé a la seva nova llar. Estan més en contacte amb la natura. Fins i tot alguns gats que en l’anterior refugi s’amagaven dels altres gats o de les persones, ara s’atreveixen a socialitzar molt més.

Quins són els vostres objectius de futur?

Arran de la recollida de signatures per a una de les nostres campanyes hem aconseguit que ens segueixi molta gent i algunes persones ens han demanat ajuda. És una situació semblant a la del nostre inici, quan jo alimentava als gats de casa meva, però no sabia exactament què havia de fer per cuidar-los bé i vaig haver de buscar ajuda a persones especialitzades.

Ara mateix la Fundació Silvestre està formada i preparada per fer aquesta funció d’ajuda. Nosaltres no podem esterilitzar a tot Espanya, però podem convertir-nos en una ajuda important per a les persones o les entitats sobre com han de lluitar contra les administracions per dur a terme un bon control de les colònies felines i sobre la correcta aplicació del mètode CER. El nostre objectiu actual i de futur és seguir amb la tasca que desenvolupem des de la nostra fundació i també transmetre la nostra saviesa de manera gratuïta a tots aquells que vulguin ajudar al benestar dels gats.

Un individu sense identificar dispara un gat amb un rifle de caça a Sant Vicenç de Montalt

 

Un individu sense identificar va disparar a un gat amb un rifle de caça ferint greument el felí en una urbanització de Sant Vicenç de Montalt. Un nou cas de maltractament animal que no pot quedar impune.

Enèsim cas de maltractament animal a Espanya. El passat 2 de desembre, entre les 15:00h i les 18:00h de la tarda, al municipi barceloní de Sant Vicenç de Montalt un individu sense identificar va disparar a un gat anomenat Badi al coll, lesionant greument l’animal. El tret es va produir amb una arma d’alta capacitat, un rifle de caça per caçar animals mitjans amb un balí de 7,62 mil·límetres de calibre.

Segons ha explicat la responsable de l’animal a Animalados, els fets es van produir en algun lloc proper a la finca de Sant Vicenç de Montalt a la que viuen. Concretament, aquesta finca està situada a la urbanització de Niella, en l’últim carrer de la zona de dalt del municipi. Aquest espai està formant per cases individuals de quatre vents. Es tracta d’una urbanització d’aquest municipi del Maresme en la qual habiten molt poques persones.

Tot i l’intent fallit d’assassinat, els propietaris van trobar el gat sagnant i en un estat de salut molt complicat. “En un principi pensàvem que l’havien atropellat, però vam portar a Badi al veterinari, on li van realitzar una radiografia i van trobar un balí dins el cos del felí. La posició del tret i la direcció del balí mostren que la persona que va disparar el gat, apuntava directament al cap de l’animal”, explica la persona amb la qual conviu el felí.

La propietària de l’animal, que disposa d’un informe del veterinari amb la radiografia, va denunciar els fets als Mossos d’Esquadra de Mataró, els quals no han pres cartes en l’assumpte. “Des de la policia local ens han comunicat que no poden fer res si no disposem de proves que puguin acusar el responsable directe dels fets. L’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, per la seva banda, està avisat del que ha passat, però tampoc poden ajudar-nos”.

Un cop més, ens trobem davant un clar cas de maltractament animal. Un intent d’assassinat per part d’un individu que, de moment, no ha pogut ser identificat. Des d’Animalados, preguem als veïns de Sant Vicenç de Montalt que estiguin atents perquè no es repeteixi un acte tan horrorós com el que ha patit el gat Badi. D’altra banda, demanem també col·laboració ciutadana per poder identificar la persona que ha protagonitzat aquests fets tan deplorables perquè pugui pagar pels seus actes.

Mor Rubble, el gat més vell del món als 31 anys

Mor el gat més vell del món amb 31 anys a Anglaterra. Michele Heritage, una de les persones amb qui convivia, ha confirmat la notica a través de les xarxes socials.

Rubble ha mort amb 31 anys a la ciutat d’Exeter, a Anglaterra. El gat de raça Maine Coon es va unir a la vida de Michele Heritage en el seu 20 aniversari i des de llavors havien estat inseparables. Ara, als seus 52 anys la dona britànica lamenta la pèrdua irreparable del seu fidel company de vida.

La mort de l’animal, com no podria ser d’altra manera, correspon a la seva avançada edat. Segons ha informat Michele Heritage en declaracions per a The Sun: “Rubble va envellir molt en les últimes setmanes, fins i tot va deixar de menjar. Li vaig dir al meu marit per Nadal que creia que seria l’última vegada que la passaríem amb ell”.

Heritage, en les seves declaracions per al diari britànic explica com va ser la mort del felí: “Jo vaig sortir a treballar i quan vaig arribar a casa, el meu marit em va dir que Rubble se n’havia anat com cada dia per la carretera, però ja no va tornar, així que creiem que es va anar a morir com els gats”.

Els companys de vida de Rubble atribueixen la llarga vida del gat al fet que mai van tenir fills i que, per tant, van dedicar molt de temps a la cura i al mim del felí. “Sempre l’hem tractat com a un nen. També va passar amb un altre gat anomenat Meg que va morir amb 25 anys. Si t’importa alguna cosa, no importa el que sigui, dura”, explica Michele.

Els experts coincideixen que els 31 anys amb què va morir Rubble equivalen a gairebé 150 anys humans. Així, Rubble va superar per molt l’esperança de vida dels felins que viuen en una llar, una esperança de vida que normalment se situa en poc més dels 12 anys.

La publicació de The Sun especifica que Rubble no ha superat el rècord de longevitat d’un gat. El rècord el segueix tenint Creme Puff, una gata que va morir als Estats Units l’any 2005 amb 38 anys i tres dies d’edat.