Entrades

Primer gat mort de la Colònia Granadina de la Troupe després de la captura municipal

La notícia colpeja a la comunitat felina que es solidaritza amb la Troupe. “Després del primer impacte i del plor imparable necessitem estar segures que la comunitat aconseguirà que s’enfoquin les coses d’una altra manera. La família ha de ser salvada i ha de quedar-se a la seva llar” diuen l’Olalla i la Maya, les referents de la Troupe. Des del 27 de setembre l’Ajuntament de Granada està capturant els gats de carrer gestionats per l’entitat i portant-los a la gossera. Per a un gat no domèstic cada minut dins d’una gàbia amenaça la seva salut per que l’estrès vulnera el seu sistema immunològic. Així ho assenyalen els estudis publicats per GEMFE el Grup d’Especialistes en Medicina Felina.

 

 

 

 

 

 

 

Divendres dos components de la Troupe van recuperar als dos primers gats i dissabte van iniciar una petició de suports a través d’una plataforma digital. En pocs dies ja han recollit 58.826 signatures (i creixent) en suport a la colònia de gats que tenen cura des de fa més de tres anys. La Troupe és el nom d’una família mixta de gats i humanes i d’una associació granadina que en poc temps ha arrasat a les xarxes felines. El març passat, van publicar una animació explicant que és el CES / CER i el missatge ha recaptat més de 300.000 visualitzacions. Entre d’altres, organitzacions com Internacional Cat Care han fet servir el vídeo per difondre el que en anglès és el TNR, la captura, esterilització i retorn dels gats forals al seu lloc d’origen. També va ser emès durant el Segon Fòrum Parlamentari Felí celebrat a Madrid a finals de juny.

El TNR (trap, neuter and return), o CER (Captura, esterilització i retorn) ho vénen practicant altruistament i sense ajudes públiques. Des de 2016, no hi ha ventrades noves i la població s’ha reduït en un 40%. Els setze gats de la Troupe estan sans, estan ben alimentats, i la gestió de la seva colònia és exemplar. La voluntat de les integrants de la Troupe és de tenir cura d’ells fins a la fi dels seus dies.

Aquest propòsit està amenaçat per la inquietud del consell escolar d’un centre educatiu, que ha activat el protocol municipal de recollida i confinament d’animals. Des de les entitats gateres, i amb la ciència i la legislació a la mà, la resposta no s’ha fet esperar. Es demana a l’alcalde adaptar l’actuació a les premisses del benestar animal que desaconsella entre altres coses la retenció dels gats forals. Són els propis gats els que vetllen per l’estabilitat dels solars on habiten. L’efecte buit descrit pel Doctor Tabot el 1983 explica per què l’eliminació dels gats d’una àrea és la més inefectiva i costosa de les estratègies. S’ha registrat un escrit a l’alcalde de la capital granadina Francisco Cuenca i són molts altres els que circulen en suport a aquesta colònia, emblema de la necessitat sentida pels animalistes d’oficialitzar la gestió de la població feral felina.

Emma Infante

Rescatat el gat Elvis a Badalona 14 hores després

La diligència i el saber fer dels bombers i la guàrdia urbana han garantit l’èxit de l’operació

El gat Elvis ha portat de corcoll tant als seus propietaris com als cossos de Seguretat que han propiciat el seu rescat. Tot va començar 14 hores abans de ser rescatat quan uns operaris van portar una rentadora al domicili de la propietària. El felí, en sentir el soroll dels estranys, va decidir fugir i va saltar de teulada en teulada fins arribar a una superfície vidriosa d’impossible accés. Va ser llavors quan la propietària va demanar ajuda als serveis d’emergència que van accedir immediatament al rescatar-lo.

Quedava el més difícil: aconseguir que el gat Elvis tornes sa i estalvi amb la seva estimada família. Van caldre fins a tres bombers i dos membres de la guàrdia Urbana de suport per garantir que el gat tornès sense lesions amb la seva família, però finalment es va aconseguir. L’operació rescat es va dur a terme.  

L’Elvis, un gat europeu, poruc i de només 4 anys descansa ja amb els seus estimats, possiblement atònit al gran rebombori creat al seu voltant. Els Bombers, que segons les fons consultades van actuar en tot moment amb una gran diligència i professionalitat, se’l van trobar aterrat. La propietària el va col·locar en un transportí i se’l va endur cap a casa sense cap lesió física o seqüela important.

Des de les plataformes especialitzades en gats insisteixen en la necessitat de reforçar terrasses i Balcons amb xarxes que evitin caigudes, cops i desenllaços fatals provocats per accidents. Amb aquestes mesures es podrien evitar situacions no desitjades, ja que els gats poden caure per molts motius i en els moments menys insospitats. També recorden la importància que tenen els cossos de seguretat en temes de rescat animal ja que sense la seva presència molts gats quedarien allunyats per sempre de les seves famílies.

Les primeres jornades felines andaluses: crònica d’unes jornades històriques

El passat 23 i 24 de Febrer a Còrdova es van celebrar les I Jornades Felines Andaluses com a avançament al moviment creixent i a la força imparable d’un ampli col·lectiu cada vegada més sensibilitzat amb el maltractament als felins que habiten els nostres carrers. Particulars, associacions, protectores, veterinaris, policies, advocats, polítics i una infinitat de persones de diverses províncies espanyoles van acudir a un esdeveniment únic que demostra que la consideració cap als nostres felins està canviant, que no se’ls pot ni ha de considerar una plaga ni un objecte que es pugui menysprear de qualsevol manera, que no se’ls ha de menystenir ni maltractar de cap manera, sinó que mereixen un respecte i un tracte digne

Les Jornades van obrir amb una excel·lent presentació a càrrec de Mercedes Vara i Lola Alcaide, amenitzada per una joveníssima i emocionada Gema García de l’Associació Gatitud, i de Maria que va llegir un poema de Ruth Toledano dedicat a la figura tan poc reconeguda de la cuidadora de colònies, “Yo besaria sus manos”. Es va oferir un vídeo homenatge dedicat a la figura tan poc reconeguda del cuidador o cuidadora de colònies, sempre carregats, sempre d’amagat, sempre vigilants i preocupats pels gats de ningú, als que coneixen perfectament i pateixen per ells com si fossin seus. Seguidament es van visualitzar diversos vídeos que van reflectir la realitat de cada província andalusa, alguns realment molt crus, i un missatge de gratitud de Rosa Montero, el qual va donar pas a una taula rodona composta per una autoritat representativa de cada província andalusa:

Ana María Martínez per Almeria, de la plataforma felina Seven Lives.

Rebeca Gascón per Cadis, de colònia Torrox Felina, a la qual envio una càlida abraçada especial i amb la qual espero compartir més xerrades gatunas.

Angela Maria Luque per Còrdova, de la protectora Deixen petjada de Montilla.

Esperança Moya per Granada, de l’associació protectora Per Potes.

Javier Montero per Huelva, d’Urpes i Petjades.

Dina Rius per Jaén, del Col·lectiu Linares Felina

Marc Canzian per Màlaga, de la Protectora Estimen.

Isabel Rodríguez per Sevilla, de la Plataforma Sevilla Felina i Arca de Noè Gats Sevilla, a la qual comandament també una abraçada especial.

Aquesta taula rodona va ser exquisidament conduïda per Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera Barcelona, ​​que va filar un ventall de preguntes que van posar a la llum la realitat de cada província, els problemes, la solitud i la dificultat a l’hora d’implicar les administracions , la impotència davant la impunitat de gravíssims casos de maltractament animal, la manca de programes, acords, partides i subvencions, les dificultats amb què es troba cada col·lectiu per poder defensar i aconseguir implantar el CES o CER (Captura, Esterilitzar, Deixar anar o retornar), l’única política que està demostrada que funciona per l’assoliment d’una gestió ètica de colònies felines. Realment va ser un plaer poder escoltar un diàleg tan sincer i alhora tan serè.

Va obrir la segona jornada el vice-degà de la Facultat de Veterinària de Còrdova, per donar pas a la primera de les ponències del dia, a càrrec d’Enrique Alonso, Doctor en Dret i conseller d’Estat entre altres moltíssims títols, que va abordar amb precisió magistral les obligacions locals dins el marc legal de la normativa europea. Va seguir Agnès Dufau, presidenta de Plataforma Gatera, llicenciada en Ciències polítiques i Màster en Dret Animal, acèrrima defensora de la política pública del CES o CER o TNR com a únic mètode viable per a un control ètic de les colònies. Va parlar de la impossibilitat de l’eutanàsia zero sense un bon programa de CES, de l’efecte buit, de la complexitat de les reubicacions i es va presentar el ja conegut Manifest Felí, brillant full de ruta del benestar felí.

Després de la pausa va continuar Ana Martínez Rosales, llicenciada en Dret, coordinadora de Pacma Almeria i membre fundacional de Seven Lives, que va exposar brillantment i amb contundència i claredat la realitat de les gosseres i zoosanitaris, i va denunciar les greus deficiències de la llei andalusa de protecció animal. Va seguir la meva pròpia ponència amb la qual vaig tenir el privilegi de compartir la realitat dels gats abandonats i el seu patiment, la passivitat de les administracions davant l’obligatorietat de la implantació del microxip, la impunitat davant l’abandó i el maltractament, el col·lapse en els refugis i protectores, una realitat present en totes les nostres comunitats. L’última ponència va ser a càrrec de Valentina Aybar, llicenciada en Veterinària i actual presidenta de Gemfe, que va assessorar magistralment com dur a terme una gestió amable dels felins, trencant tòpics amb les malalties que pateixen, donant suport a la política del CES i l’ús dels tests només quan és necessari un diagnòstic, implicant el treball dels veterinaris en benefici de la població felina més necessitada. Va concloure les jornades Emma Infante, cofundadora de Futur Animal, secretària de Plataforma Gatera i Màster en Dret Animal, lluitadora incansable, oferint una valuosa valoració final de la participacions després d’encarregar de moderar els temps i presentar als conferenciants, amb gran mestria i envejable naturalitat.

Sens dubte, aquestes jornades representen un abans i un després en la política de protecció del gat de carrer a Andalusia extensible a la resta de comunitats. El més rellevant és que per primera vegada hi ha hagut un ànim comú d’unió, una necessitat conjunta d’unir forces, denunciar els incompliments de llei, i reclamar assessorament legal per saber quins drets té el ciutadà i quins drets tenen els nostres gats per poder defensar-los amb propietat i amb coneixement dins del marc legal de protecció animal. Agraïments infinits a les persones que han demostrat gran força i valentia per aixecar la veu en benefici dels més desprotegits, a Fapac(Federació d’Associacions Protectores d’Animals de Còrdova) per l’organització, a Mercedes Vara i Els gats de Wally, a Lola Alcaide, a Gemma García. Agraïments moltespecials a Mercedes Vara per la seva amabilitat i cortesia, per fer-ho tot tan fàcil, i per la seva força i grandesa per organitzar un esdeveniment de tal vàlua. Agraïments a cada persona que va regalar el seu temps amb il·lusió per acudir a la crida d’una cita històrica en què tots vam sortir guanyant però en la que sobretot surten guanyant ells, els nostres gats, els nostres estimats felins, preuats tresors, éssers desconeguts i meravellosos a els que cal cuidar i protegir com el que realment són.

 

 

El nom de Franco triomfa entre alguns animals de companyia

Francisco Franco va morir l’any 1975, ara fa gairebé 43 anys. El dictador, tanmateix, sembla estar encara en la memòria d’algunes famílies. De fet, el seu nom és, d’entre els que fan referència a polítics, el més posat a gats i gossos. Una opció desaconsellable, segons els experts, perquè fa referència “a un dictador sanguinari” que possiblement no correspon amb el tarannà del gos.

El nom més posat en xifres globals és el de Laika, concretament 7454 vegades. És el que es desprèn d’un estudi elaborat per l’arxiu d’identificació d’animals de companyia l’any 2014.

El document recull quins són els noms més habituals entre gats i gossos i ho divideix en vàries categories. Per exemple, els noms de déus o herois gaudeixen d’una gran popularitat. Gairebé 6.000 animals es diuen Thor, déu nòrdic. Zeus, Venus o Hèrcules són altres opcions molt escollides pels catalans.

Entre els esportistes més utilitzats hi trobem Messi, seguit d’Ali, Bolt, Jordan i Rossi.

Al podi dels noms que fan referència a persones del món de l’espectacle se situa Elvis. Bethoven, Marley (de Marley Cyrus) o Shakira completen la llista d’artistes.

Els amants de la ciència potser troben sorprenent que ells també tenen una categoria. Entre ‘els gats i gossos científics’, Newton és el més habitual. N’hi ha 153. A poca distància el segueix Darwin amb 139 i Freud, amb 102. Però la llista no acaba aquí. Khan, Einsten i Nietsche també estan al top 10.

Altres noms que gaudeixen de gran popularitat entre els animals són Nala (5.421), Rex (4586), Simba (2.829) i Golfo (2.360).

L’estudi es va elaborar durant el mes de Maig de 2014 i és el primer que recull dades d’aquest tipus sobre animals de companyia. Entre d’altres coses, ofereix informació sobre seguiment i control de vacunes, tramitació de documents, tipus d’animal de companyia, etc. L’arxiu d’identificació d’animals de companyia (AIAC) s’encarrega d’aquest treball de camp, amb el suport del Consell de Col·legis de Veterinaris a Catalunya.

Gatetes al poder: arriba la 6a edició del We Love Cats Market

 

L’any 2012 la Vanessa Carrasquilla i la Muntsa Casas van crear El We Love Cats Market amb la intenció d’ajudar els gats abandonats de Barcelona. De formació periodística, tant la Vanessa com la Muntsa compartien dos amors: els gatetes i l’artesania, així que van decidir fundar aquest mercat benèfic anual de creadors artesans locals. “Des d’aleshores, hem donat ja prop de 8.000€ a les entitats que cuiden i vetllen per la seguretat d’aquests animals”, comenten les dues organitzadores. Les associacions afortunades han estat: El Jardinet dels Gats, UB Gats, Universigats, Gats de Gràcia i Gats lliures del Poblenou. L’entitat escollida aquesta edició és Rescat.

Per tal de poder recaptar diners per l’entitat gatera i alhora pagar les despeses d’organització, cada artesà paga una quota de participació de 130€. També es fa una rifa solidària en la que es sortegen alguns dels productes de la mostra. A més la bossa oficial del mercat está a la venta per 5€ i aquest any ha estat dissenyada per l’artista Dianayr.

Els beneficis de les ventes de les diferents paradetes són pels artesans i cal destacar que l’organització no té beneficis econòmics.

La llista dels artesans de l’edició 2017 és molt llarga i variada. Al mercat podem comprar roba, joieria, pintura, joguines, inclòs hi podem dinar i berenar. Us deixem l’enllaç per tal que pogueu mirar quins creadors podreu trobar i així anar fent boca del que veureu el cap de setmana: artesans

Com a novetat d’aquesta 6a edició, el mercat comptarà amb un stand del CAACB on es podrà demanar informació sobre els gats que estan al refugi esperant ser adoptats o que cerquen cases d’acollida.

 

 

Sílvia Esteve