Arxiu d'etiquetes per: gats

Una ciutat espanyola organitza un campus d’estiu per divulgar valors de protecció animal

El municipi d’Elda ha organitzat un campus infantil que se celebrarà al juliol on es faran visites a centres que treballen amb animals i activitats educatives en espais naturals.

‘Eldanatur’ és el nom que rep el nou campus d’estiu que estrena l’Ajuntament d’Elda a través de les regidories de Medi Ambient i Protecció Animal. El projecte, que vol divulgar valors de protecció animal i medi ambient, es desenvoluparà del 4 al 14 de juliol.

“L’objectiu és oferir als nens i nenes una alternativa als campaments tradicionals d’estiu. Aquest projecte està dissenyat en tot a la divulgació de valors naturals i ambientals, de cura de l’entorn i els éssers que hi habiten”, ha indicat Sarah López, regidora de Medi Ambient d’Elda.

“La millor manera de defensar el medi ambient és invertir en l’educació dels més petits i quin complement millor a la seva educació que les activitats extraescolars, campaments i colònies. En aquest sentit, l’educació ambiental és una eina per transformar la realitat, que sorgeix com a resposta des del moment que es comença a entendre la degradació del medi com a problema social”, ha afegit l’edil.

Anabel García, regidora de Protecció Animal, ha explicat que “el campus està destinat a la població infantil d’Elda, per a un grup màxim de 24 nens i nenes entre 6 i 12 anys. El programa es durà a terme a les instal·lacions del Centre Social Caliu”.

Vuit sessions amb visites i activitats en espais naturals

La primera sessió del campus servirà perquè els nens i les nenes visitin i coneguin el funcionament de la Societat Protectora d’Animals d’Elda. Allà podran descobrir la seva dinàmica, serveis, problemàtica i necessitats. Podran prendre consciència de la problemàtica actual de l’abandonament i com treballa la protectora per tractar de donar resposta a les necessitats d’aquests animals, a més de donar-los un cop de mà al seu dia a dia.

A la segona sessió, anomenada ‘El meu Gos, en bones mans’, el grup rebrà la visita d’una ensinistradora canina que ensenyarà als nens i nenes trucs i consells per tenir cura dels nostres animals. A més, podran gaudir d’una exhibició de l’ensinistradora i el seu gos, fent exercicis i moviments.

Durant la tercera i sisena sessió, els joves coneixeran diferents tipus d’aus que es troben al municipi alacantí, i desenvoluparan una part pràctica amb la construcció d’una menjadora d’aus. Per a ells, aprendran l’alimentació d’aquests animals i com podem construir petits menjadors casolans.

A la quarta sessió, rebran la visita de l’associació Gatets amb problemes per donar a conèixer entre els nens i nenes la tasca d’aquesta associació, la seva manera de treballar i quins projectes duen a terme. Aprofitant la seva visita, el grup podrà conèixer consells sobre la cura d’aquests animals i com s’ajuda els gats que estan abandonats al carrer.

A la sessió 5 coneixeran l’associació Magic Eagle que desenvolupa un projecte basat en la teràpia amb aus rapinyaires, buscant millorar les seves habilitats comunicatives i socials. Així, un professional i expert en aus mostrarà diferents tipus d’aus, les seves característiques, així com consells i recomanacions sobre com actuar si trobem un ocell ferit o que no pot volar pel carrer.

A la setena sessió es treballarà sobre la cura i manteniment de l’aigua com un recurs necessari al nostre entorn. Per fer-ho, es durà a terme un taller de creació de filtradors d’aigua, amb l’objectiu de mostrar el funcionament de les aigües subterrànies i la seva depuració natural mitjançant un experiment casolà.

Durant la darrera sessió, tindrà lloc una eixida pels Jardins del Peri, amb l’objectiu d’explorar i identificar la diferent fauna i flora que es pot trobar en aquesta zona. Els nens i nenes podran comprovar de primera mà els tipus de vegetació que existeix, així com els animals i éssers vius que hi habiten. A més, es cercarà identificar problemes que afectin aquest entorn i possibles mesures i solucions.

L’abandonament de gossos i gats a Espanya el 2021 baixa en un 7% en comparació amb el 2019

Un any més, l’abandonament i la pèrdua constitueixen el principal problema de benestar i qualitat de la vida dels animals de companyia d’Espanya.

Durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir un total de 285.000 gossos i gats, una xifra molt similar a l’any anterior (286.000 el 2020) i per sota del nombre d’animals que es recollien els anys anteriors a la pandèmia. Si comparem amb el 2019, la xifra total de gossos i gats que van arribar als refugis l’any passat va ser del 7% menys. Aquestes són les dades que recull l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ de 2021 de la Fundació Affinity.

L’arribada de gossos als refugis va augmentar lleugerament el 2021, concretament un 3%, després d’un fort descens del 12% l’any anterior a causa de la disminució d’animals perduts i abandonats durant els mesos de confinament. En el cas dels gats, la seva arribada a les protectores es va reduir en un 5%, cosa que representa el primer descens que s’observa en aquest sentit en els darrers 5 anys.

Les dades, lleugerament optimistes, s’han de situar en un context encara lluny del normal. El 2021 les restriccions a la mobilitat encara es van mantenir durant alguns mesos, per la qual cosa caldria esperar les dades del 2022 per parlar d’un possible canvi de tendència. L’estudi també confirma que el lleuger descens dels animals recollits el 2020 va ser conjuntural, reflex de l’impacte de les restriccions de la mobilitat a l’estil de vida de les famílies, una situació que, encara que en menys mesura, va continuar el 2021 i que podria haver influït en els resultats d’aquest any.

Recollida de gats: primer descens en 5 anys

Segons les dades de l’Estudi ‘Él Nunca lo Haría’ 2021 de Fundació Affinity, el 2021 van arribar 118.000 gats als refugis espanyols, un 5% menys que el 2020 i la xifra més baixa de l’últim lustre.

“Malgrat les dades, creiem que l’abandonament i la pèrdua de gats segueix sent avui el gran repte tant de les entitats com de la societat. Tinguem en compte que no només arriben milers de gats a les entitats, sinó que altres acaben en colònies, també gestionades majoritàriament per protectores. Si a això sumem el fort increment de l’arribada de cadells, més de la meitat, i que les ventrades no desitjades són el primer motiu d’abandonament declarat, arribem a la conclusió que l’esterilització és una mesura clau i necessària”, explica Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

Les ventrades no desitjades, el primer motiu d’abandonament

Les ventrades no desitjades es col·loquen en primer lloc (21%), seguides del final de la temporada de caça (13,4%) i els problemes de comportament de l’animal (13,1%) com a motius d’abandonament. Els problemes econòmics han deixat de ser la principal causa declarada i han passat del 25% al ​​6%. Un descens de la primera a la sisena posició del rànquing de les causes per desprendre’s d’un animal de companyia a Espanya.

“En aquest sentit, el fet que la caça aparegui com a segon motiu d’abandonament ens sembla particularment alarmant, sobretot si tenim en compte que els gossos que participen en activitats de caça només suposen una petita part dels gairebé 7.000.000 de gossos que viuen és Espanya”, declara Isabel Buil.

Estratègies clau contra la pèrdua i l’abandonament d’animals de companyia

La identificació dels animals mitjançant microxip és clau perquè un animal perdut pugui ser recuperat per la família. L’ús de microxip, juntament amb l’esterilització, l’educació i l’adopció, són les quatre estratègies més importants per prevenir i minimitzar l’abandonament d’animals de companyia a Espanya.

“L’educació és clau per aconseguir una bona convivència entre l’animal i la família. Tot i la seva importància, la majoria dels petparents no tenen ajuda professional d’un veterinari etòleg o d’un educador que, sens dubte, ens poden guiar i ajudar, si sorgeixen, problemes de comportaments de gossos i gats”, conclou Isabel Buil.

L’abandonament d’animals de companyia es dispara un 228% a l’abril

La Fundació Daina adverteix de l’augment d’entrades d’animals de companyia a la protectora de Mataró durant el mes d’abril, mostrant així una clara “malaltia de l’abandonament” a la societat.

En el darrer mes d’abril, la protectora de Mataró va atendre 153 animals abandonats (66 gossos i 87 gats) enfront dels 67 del mes d’abril de l’any passat, el que significa que hi ha hagut un increment del 228,35%. La Fundació de la Societat Protectora d’Animals de Mataró, la Fundació Daina, posa l’accent durant els dies de Setmana Santa, on es van produir actuacions de rescat molt dures.

L’augment considerable de rescats ha commocionat els equips veterinaris, responsables de benestar animal, cuidadors, administratius i voluntaris de la Fundació Daina tot i l’experiència de què disposen. Els membres d’aquesta fundació que treballa per la defensa dels animals i la natura consideren que aquestes xifres d’abandonaments i entrades posen en situació de risc la tasca proteccionista i de benestar en els seus refugis.

La protectora comunica els rescats de gossos en estat límit

Mali, una cadella de tres mesos, va ser recollida en un contenidor d’escombraries pràcticament morta. La gossa va ser ingressada en l’Espai Veterinari de la protectora de Mataró. Després de tres dies d’incertesa pendents d’analítiques i amb cura de 24 hores, van aconseguir que Mali superés la gravetat i comencés a menjar i moure’s. Avui, 15 dies després, la cadella està feliçment adoptada.

Durant els dies de Setmana Santa, des de la protectora també es van fer càrrec de dos gossos cadells de raça malinois. Els animals estaven abandonats i lligats en el camí que porta cap a la protectora. Tots dos estaven amb problemes intestinals molt greus.

També van trobar un gos lligat amb morrió i diagnosticat pels especialistes de la Fundació Daina com d’alt risc.  Pels símptomes i comportament, van entendre que es tractava d’un gos que havia estat maltractat amb violència i amb una vida molt dura a les seves espatlles.

Per acabar, la Fundació Daina comunica l’acollida d’un cadell de gos procedent dels jutjats. La protectora està actualment esperant que el jutge dictamini la no tornada de l’animal amb el seu propietari.

L’abandonament massiu de gats, una situació alarmant 

Dimecres 27, membres de la protectora de Mataró van intervenir en el rescat de 35 gats d’una síndrome de Noé. La situació que van trobar era límit per a la salut dels animals i per a la persona que en tenia cura. Aquest rescat ha posat a prova la resistència i capacitat de la protectora, que durant tot el dia van estar rescatant, revisant, diagnosticant, vacunant, identificant, esterilitzant i testant sobre immunodeficiència i leucèmia. Un procediment amb un cost estimar de més de 5.500 euros.

Del total de 87 gats rescatats, 22 són cadells abandonats en caixes de cartró o són animals procedents de colònies felines de carrer.

Cadells de gat abandonats dins una caixa de cartró/Fundació Daina

La fundació demana responsabilitat a les administracions per l’abandonament d’animals

Des de la Fundació Daina adverteixen que atendre aquests casos posa en tensió a tota l’organització de qualsevol protectora catalana per l’atenció veterinària urgent que comporta i per l’espai dels refugis que normalment estan al límit de la seva capacitat.

La fundació demana a les administracions un control d’intercanvis entre particulars que es generen per manca d’esterilització i el control de la cria i tinença irresponsable, descontrolada i molts cops il·legals. Els animals abandonats i les seves protectores necessiten de l’educació en la responsabilitat de tenir animals a casa i sobre el respecte cap ells i les seves necessitats que van més enllà de l’alimentació.

Per acabar, l’organització de Mataró considera que els fets que denuncien a l’opinió pública demostren la inoperància de les administracions en les seves responsabilitats, vers la protecció dels animals de companyia, i una societat que calla davant de fets com les malalties de síndromes de Noé amb patiment pels animals i per a les persones víctimes de la malaltia. Una societat que no esterilitza, que no està prou informada ni preparada per conviure amb animals, generant camades no desitjades, amb abandonament o fent intercanvis entre particulars, generant més dolor als animals i problemes socials deguts a la ignorància del que comporta la tinença responsable.

Quins són els animals més intel·ligents del món?

Memòria d’elefant o intel·ligència del mico o polp són algunes de les expressions més habituals a l’hora de parlar dels animals i del seu cervell o ment. Són només alguns exemples perquè la llista és bastant llarga. De fet, tots els animals, en certa manera, poden definir-se com a intel·ligents, perquè tenen una gran capacitat cognitiva. Però… quins són els més intel·ligents? Fem un llistat i repàs pels principals.

El gos és un dels animals que figura en primera posició per la seva intel·ligència adaptativa. Aquest animal de companyia té una gran capacitat d’adaptació a diferents situacions i escenaris, aprenent d’experiències prèvies. A més, destaca per la seva capacitat comunicativa bidireccional amb l’ésser humà, tant per a comprendre el que se li diu, com per a fer-se entendre per part de les persones.

Dins del que són animals usuals a casa, està un altre animal que té una gran intel·ligència: el gat. Aquests felins es diferencien de la resta per la seva gran capacitat d’observació, imitació i aprenentatge, a més de per la seva gran memòria.

Els elefants no poden faltar en aquest rànquing. Aquests animals presenten la característica de tenir el cervell més gran del món animal, desenvolupant instints similars a l’empatia i la companyonia. Els elefants són capaços d’aprendre de si mateixos per a millorar, per exemple la seva pròpia salut, ja que coneixen i recorden l’efecte de menjar determinades herbes i els seus efectes o no beneficiosos sobre l’organisme.

Un altre dels animals són els dofins. En aquest cas, destaca el seu sistema comunicatiu que, a més, és bastant complex perquè es produeix per la modulació de sons. A més, tenen molt desenvolupada la part de relacions interfamiliars. Unes capacitats que previsiblement s’han vist afavorides per la grandària del seu cervell.

I, finalment, estaria la formiga. Aquest animal crida l’atenció per la seva gran capacitat d’organització i d’establir jerarquies, a més del sacrifici que sempre fan en pro del be comú. Un animal sorprenent per a una grandària tan petita que, gràcies a aquestes habilitats, ha augmentat la seva capacitat de supervivència. Cal no oblidar que viuen en el sòl i estan a l’abast de qualsevol altra espècie animal.

Font: AMIC/animalmascota.com

El 20% dels gossos recollits per les protectores no s’adopten

La Fundació Affinity ha informat que prop del 20% dels gossos que arriben a les protectores espanyoles cada any no arriben a ser adoptats.

Segons indica el darrer estudi de la Fundació Affinity sobre l’abandonament i l’adopció a Espanya, el 2020 es van recollir al voltant de 286.000 gossos i gats, dels quals uns 51.000 van romandre al refugi en espera d’una segona oportunitat. Una tendència que es va mantenint al llarg dels anys.

Concretament, el 2020 les protectores van recollir al voltant de 162.000 gossos a Espanya. D’aquests, el 49% van ser adoptats, el 16% es van tornar a les seves famílies gràcies a l’ús del microxip i un 6% més es van allotjar a cases d’acollida. Per contra, un 20% dels gossos haurien estat al refugi esperant a ser adoptats.

D’altra banda, el 2020, les protectores van rebre l’arribada de prop de 124.000 gats. El 43% d’aquests felins van aconseguir ser adoptats, mentre que un 14% van ser ubicats a colònies i un altre 10% a cases d’acollida. No obstant això, un 15% van romandre al refugi.

Les dades indiquen que el volum d’adopcions a Espanya està estancat

Les dades indiquen que el volum d’adopcions a Espanya està estancat, ja que es manté en nivells molt similars als observats en els darrers cinc anys. Una situació molt semblant a la de la xifra d’animals abandonats, que també es manté en el temps gairebé sense canvis.

A l’hora d’adoptar un gos o un gat, les famílies solen tenir preferència per un cadell. En el cas dels gossos, un cadell passa de mitjana uns 3,2 mesos a la protectora abans de ser adoptat, mentre que en el cas dels adults puja fins als 9,6 mesos. Les xifres són molt semblants també en el cas dels gats: els cadells passen una mitjana de 2,6 mesos a la protectora, mentre que els adults passen una mitjana de 9,7 mesos.

Segons Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity, “l’adopció d’animals adults i sèniors està menys demandada, i per conseqüència aquests animals acaben passant més temps a les protectores i fins i tot poden arribar a quedar-se tota la vida”.

Davant la falsa creença que un gos adult ja no es podrà integrar de la mateixa manera en una nova família, Buil assegura que no és així: “adoptar animals adults o sèniors pot ser una opció excel·lent per a molts tipus de persones o de famílies, ja que aquests animals es poden educar igual que un cadell, tenen un nivell d’activitat menor i poden integrar-se a la família i crear un fort vincle amb els seus membres”.

Les dades mostren una certa preferència per adoptar animals petits o amb una raça determinada

A més de preferir cadells, les dades també mostren una certa preferència de les famílies per adoptar animals petits o d’una raça determinada, que a més estiguin sans. Els animals que estan malalts passen una mitjana de 3,9 mesos més a la protectora. A més, els gossos considerats de raça potencialment perillosa també passen més temps al refugi. Un cadell passa de mitjana 3,2 mesos a la protectora, mentre que als gossos adults la xifra puja fins als 11,2 mesos.

El 2020 el 23% de les persones o famílies que estaven interessades a adoptar, no ho van fer perquè no trobar un animal d’una mida o raça concreta. “És molt important escollir quin tipus d’animal adoptem, ja que aquest ha d’adaptar-se al nostre estil de vida i ser-hi compatible. Però això ho determina molt més el caràcter de cada animal que la seva raça o mida. És important deixar-nos guiar pel personal de les protectores, conèixer els animals i prendre el temps necessari abans d’adoptar”, assegura Buil.