Arxiu d'etiquetes per: gats

“El mètode CER és l’únic ètic i eficaç per al control de les colònies felines”

La Fundació Silvestre és una organització que contribueix que la societat vegi als animals com a éssers vius sensibles, amb sentiments d’alegria i tristesa perquè siguin tractats amb respecte i compassió. Aquesta fundació està especialitzada en la gestió de colònies felines i també s’encarrega de rescatar gats abandonats i promoure l’adopció per fomentar la tinença responsable d’animals de companyia. A més, treballen per potenciar la convivència entre les persones i els animals que viuen a la ciutat i donen suport a les persones que alimenten els gats assilvestrats.

Animalados ha parlat amb Cristina Dalmau, presidenta de la Fundació Silvestre, que compta amb més de vint anys d’experiència en matèria felina i amb qui hem repassat l’origen, el present i el futur d’aquesta organització que suma ja catorze anys de treball i implicació en la lluita pel benestar animal.

Com neix la idea de crear la Fundació Silvestre?

Neix curiosament d’un gos. Silvestre era un gos que teníem a casa quan la meva filla encara era petita. Era un gos molt bo que va iniciar en certa manera el meu amor pels animals.

Recordo que de sobte un dia va venir a casa una gateta que va començar a menjar del pinso de Silvestre i sorprenentment ell es va mostrar molt afectuós amb ella, deixant-la menjar del seu propi pinso. Jo en aquell moment no coneixia el món dels gats, li vaig posar una menjadora a la gateta i va començar a venir cada dia fins que sense adonar-me’n, amb el pas dels dies, tenia a tots els gats del poble menjant a casa meva. Així va néixer la meva passió per aquests felins.

Amb el temps la gateta va morir i jo vaig agafar un disgust molt gran. Com volia fer alguna cosa pels gats, em vaig posar en contacte amb protectores especialitzades i em van dir que busqués algú que sabés capturar els gats de carrer i a un veterinari per esterilitzar-los. En dues setmanes tenia a tots els gats del meu poble esterilitzats.

Finalment, entre captures i esterilitzacions vaig conèixer una persona especialitzada i vam crear el 2007 la fundació que porta el nom de Silvestre en memòria del primer gos que vaig tenir, que va ser qui va despertar en mi, amb la seva manera de ser, un sentiment d’amor cap als animals i més concretament cap als gats.

Quantes colònies felines gestioneu actualment? On estan ubicades?

Actualment els voluntaris de la Fundació gestionen prop de 200 colònies felines. Treballem seguint el protocol de l’Ajuntament de Barcelona i el nostre àmbit d’actuació se centra en els Districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. En aquestes colònies vam implantar el mètode CER (Captura/Esterilització/Retorn), que és l’únic mètode vàlid i eficaç per estabilitzar les poblacions de colònies i millorar la qualitat de vida dels gats.

La correcta aplicació del mètode CER és molt important, ja que qualsevol gateta abandonada a la seva sort i no esterilitzada, en dos anys, d’aquesta gateta poden arribar a sortir-ne trenta gatets nous. Per aquest motiu, tenim molt ben controlades les colònies felines de les zones en què treballem des de la Fundació Silvestre.

La zona més complicada del nostre àmbit d’actuació és la de Collserola. En aquesta zona s’abandonen moltíssims gats i altres animals, per tant, el control de la població feral en aquest lloc és més complicat.

Keops i Jughed es van adoptar a la Fundació Silvestre l’any 2019.

¿Els gats de carrer són tractats amb respecte pels ciutadans de Barcelona?

En general els gats ferals no estan ben vistos. Ara bé, quan una colònia felina està ben portada la gent els respecta molt més. Hi ha colònies felines ubicades en llocs concrets com a zones enjardinades, col·legis o en alguns edificis on la gent no vol que hi hagi cap gat. En aquests llocs no es respecta molt als gats de carrer.

Cal tenir en compte que normalment els gats que formen part d’una colònia són animals que han nascut al carrer, l’origen sol estar en una gata abandonada. Són generacions nascudes al carrer que  seva la descendència passa a ser gats completament forals, és a dir, gats que no pots donar en adopció. El millor per a ells és viure la resta de la seva vida als carrers.

També hi ha moltes colònies que són respectades pels ciutadans. Per exemple, tenim colònies en les quals no entren els humans, que tenen 15 o 16 anys de vida i que estan molt ben conservades. Altres colònies que estan més a prop de l’abast de la gent, com per exemple les que estan a prop d’un lloc en obres, els gats tenen una esperança de vida més baixa. En general, el gat feral no viu bé per culpa de l’acció humana i la realitat és que les colònies felines de les ciutats neixen justament per l’abandonament d’aquests animals.

En aquest sentit, les administracions tenen un paper molt important perquè les persones respectin els gats ferals. Cal sensibilitzar la societat i fer veure que aquests animals fa 9.000 anys que estan amb nosaltres. Fins fa poc era legal  enverinar-los, però per sort sembla que a poc a poc millorem i la societat respecta més als gats de carrer. Així i tot, encara queda molt per fer.

Quants gats hi ha actualment a la Fundació Silvestre? Quants d’aquests felins estan en adopció?

Normalment a la Fundació Silvestre tenim una mitjana d’uns 50 gats, dels quals uns 25 són gats no adoptables que han vingut per causes majors: malalties, manca d’alimentació, etc. El refugi és un centre d’acollida i no volem gats que no es puguin donar en adopció. Més o menys cada any passen uns 150 gats pel nostre refugi.

Com ha afectat el confinament als processos d’adopció?

El nombre d’adopcions va disminuir durant el primer mes de confinament. Eren dies en què no arribaven ventrades de cadells i els adults ja sabem que costen molt d’adoptar. No obstant això, els voluntaris de la Fundació van venir cada dia a treballar i l’activitat mai va parar. Hem seguit capturant i treballant al refugi per donar sortida i benestar als felins. Deixant de banda les primeres setmanes de confinament, en general, les adopcions han pujat durant el 2020.

En total s’han adoptat 98 gats en l’any 2020, sent el mes d’abril el més fluix amb 2 adopcions i el mes de juny el més actiu en aquest sentit, amb un total de 27 felins adoptats.

¿Els adoptants busquen un perfil determinat de gat quan van a la fundació?

Sí, pràcticament totes les persones que volen adoptar un gat busquen un cadell petit i que sigui molt mono. Els adults costen molt de sortir. Això ha estat sempre així i no canviarà. Quan adoptes un adult, ja coneixes la personalitat té el gat, en canvi, un cadell pots tenir molta sort o menys sort perquè s’està formant el seu caràcter.

Què feu des de la fundació per evitar que un gat adoptat sigui retornat al refugi pels adoptants?

Per sort tenim pocs casos. A la Fundació Silvestre tenim un procés d’adopció molt rigorós. Filtrem a molta gent que vol adoptar un gat i valorem si la persona és apta o no per a l’adopció. Nosaltres en el contracte ens comprometem que ens quedem de nou amb el gat si es dóna el cas que la persona adoptant no el vol tenir més. Quan això succeeix, nosaltres ens ocupem de nou de buscar-li una nova casa.

El procés d’adopció de la fundació inclou una sèrie de visites durant les primeres setmanes de l’acollida per controlar i garantir el benestar del gat a la seva nova llar. Actualment, tenim dos o tres casos de famílies que van adoptar un gat i que no sabem on és l’animal. Probablement procedirem a posar una denúncia.

Els gats acomodats en la seva arribada al nou refugi

Fa uns mesos us vau moure a un nou refugi. Per què es va produir aquest canvi de llar? Com s’han aclimatat els gats?

Abans estàvem en un pis amb terrassa. Era una casa vella que ja estava en mal estat i es va enfonsar el sostre. Vam estar un temps buscant una nova ubicació. Un procés difícil, ja que l’Ajuntament no ens va ajudar molt malgrat les nostres peticions. Finalment, a través d’altres entitats vam aconseguir un lloc a Collserola. Aquesta nova llar és molt millor per als gats, ja que disposen de zona exterior amb jardins. Això provoca que l’espai tingui molta ventilació i això beneficia la salut dels felins.

La realitat és que els gats s’han aclimatat molt bé a la seva nova llar. Estan més en contacte amb la natura. Fins i tot alguns gats que en l’anterior refugi s’amagaven dels altres gats o de les persones, ara s’atreveixen a socialitzar molt més.

Quins són els vostres objectius de futur?

Arran de la recollida de signatures per a una de les nostres campanyes hem aconseguit que ens segueixi molta gent i algunes persones ens han demanat ajuda. És una situació semblant a la del nostre inici, quan jo alimentava als gats de casa meva, però no sabia exactament què havia de fer per cuidar-los bé i vaig haver de buscar ajuda a persones especialitzades.

Ara mateix la Fundació Silvestre està formada i preparada per fer aquesta funció d’ajuda. Nosaltres no podem esterilitzar a tot Espanya, però podem convertir-nos en una ajuda important per a les persones o les entitats sobre com han de lluitar contra les administracions per dur a terme un bon control de les colònies felines i sobre la correcta aplicació del mètode CER. El nostre objectiu actual i de futur és seguir amb la tasca que desenvolupem des de la nostra fundació i també transmetre la nostra saviesa de manera gratuïta a tots aquells que vulguin ajudar al benestar dels gats.

La Policia Local de Chipiona denuncia a una persona per maltractament animal per falta de cures veterinàries bàsiques

Efectius de la Policia Local de Chipiona han denunciat judicialment a una persona com a presumpta autora d’un delicte de maltractament animal per falta de cures veterinàries bàsiques a diversos animals domèstics.

L’actuació de la Policia Local d’aquest municipi de Cadis va començar arran de les trucades de diversos veïns preocupats per “l’estat de salut i la desnutrició” d’una sèrie d’animals de companyia. Les persones que van donar la veu d’alarma també van alertar de “els incessants lladrucs de queixa d’aquests animals i de la mala olor que es desprenia del terrat d’un edifici cèntric”.

La Policia Local de Chipiona ha assegurat que “el relat dels veïns es va quedar curt”. Els agents van acudir al lloc dels fets i van confirmar la presència de gossos i gats “sense microxip i en un estat general de descuit i abandonament”, a més, “tres d’aquests animals van haver de ser retirats per a la seva cura veterinari”.

Imatges compartides per la Policia Local de Chipiona

La agents de la Policia van procedir a aixecar l’acta de denúncia administrativa al propietari per “no fer les vacunacions i els tractaments obligatoris” dels animals i per “no administrar als gossos i els gats la cura i l’assistència veterinària necessària”, a més de “donar compte a l’autoritat judicial per possible maltractament animal”.

La Policia Local de Chipiona ha advertit a través dels seus canals oficials als veïns aquest municipi gadità que “aquesta actuació policial encara no ha finalitzat”, per la qual cosa es pretén arribar fins al final d’aquest assumpte.

Barcelona manté la tendència a la baixa en els abandonaments de gats i gossos malgrat la pandèmia

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un balanç positiu de l’any 2020 pel que fa a l’adopció de gossos i gats del Centre d’Acollida d’Animals de Barcelona (CAACB). En un any molt atípic marcat per la pandèmia i el confinament, a Barcelona s’han abandonat menys animals que altres anys i s’han adoptat un total de 507 gossos i 413 gats.

Les campanyes de conscienciació i foment de tinença responsable que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport de diverses entitats col·laboradores i la col·laboració de Fundació Affinity han donat els seus fruits. ‘Per Nadal, millor adopta!’, ‘Per la Mercè Millor Adopta!’ o ‘Els invisibles’, centrada a trobar llars per a 10 magnífics gossos de llarga estada al CAACB, que per mida, raça o edat porten temps esperant una família adoptiva, han contribuït a fer créixer el nombre d’animals que han trobat casa.

La tercera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha subratllat que “les dades demostren que l’esforç que fa l’Ajuntament de Barcelona i les entitats que treballen pel benestar animal arriba a la ciutadania, que cada cop té més clar que tenir un animal a casa és un motiu d’alegria, però també una responsabilitat i un compromís”.

Pel que fa a gossos adoptats s’ha registrat un increment amb 507 gossos adoptats durant el 2020, que són 16 gossos més que durant l’any 2019. En canvi, el nombre de gats adoptats s’ha reduït lleugerament respecte l’any anterior, amb un total de 413, que són 49 menys que durant l’any 2019.

En l’últim any es manté la tendència a la baixa en les entrades al CAACB, és a dir, en els abandonaments o entrades fruit de decomisos o animals perduts. En els darrers quatre anys, s’han reduït un 44% el nombre de gossos entrats i un 22% el nombre de gats.

‘Gats Invisibles’, una campanya per fomentar l’adopció de gats

Uns 60 gats esperen al CAACB una família que els doni una segona oportunitat. Alguns fa molt de temps que hi són, per l’edat o perquè tenen alguna malaltia crònica, ningú pregunta per ells. Són els anomenats ‘Gats invisibles’. I ara està en marxa una campanya per promoure’n l’adopció, donant-los a conèixer. N’és un exemple la Kat, que porta cinc anys al centre.

D’altra banda, la campanya feta durant el Nadal per promoure l’adopció de gats entre persones grans usuàries del servei VinclesBCN ha permès trobar nova llar a tres gats. El CAACB conjuntament amb la regidora d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, mitjançant l’Estratègia municipal contra la soledat, avaluen dur a terme noves acciones per fomentar l’adopció de gats i gossos per reduir la soledat en les persones de més edat, i alhora reduir el temps d’estada dels animals al centre.

24 entitats animalistes demanen que els animals de Castelló d’Empúries no vagin a la protectora de Figueres

Arran de la marxa de l’associació Progat i Gos, L’Ajuntament de Castelló d’Empúries es planteja aturar la construcció d’un refugi municipal propi per portar els animals a la gossera de Figueres, un espai molt saturat actualment.

24 entitats animalistes han compartit un manifest on han mostrat “La seva profunda decepció i absolut rebuig cap al consistori de Castelló d’Empúries, que ha fet tancar les portes de l’únic refugi d’animals amb cara i ulls de la nostra comarca: Progat i Gos Ampuria, un referent a tot Catalunya”.

A més, les entitats de defensa animal han volgut valorar “Més de vint anys de feina impol·luta, seriosa i compassiva per part de Progat i Gos Ampuria, aportant un enorme valor afegit, no només al municipi sinó també un exemple a seguir per a la resta d’entitats i municipis”.

Les entitats han explicat en el seu comunicat que “Arran del tancament de Progat i Gos Ampuria, l’Ajuntament ha anunciat la imminent signatura d’un conveni amb la gossera de Figueres perquè sigui aquest el destí dels animals recollits al terme municipal de Castelló d’Empúries”. Una decisió que ha sorprès a tothom, ja que existeix un projecte aprovat pel ple municipal per construir un refugi municipal propi a Castelló d’Empúries.

Les 24 entitats, davant aquesta situació, demanen a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries “Que sigui valent, reprengui el seu projecte de construcció d’un refugi municipal, que es faci càrrec dels animals del municipi i no delegui la seva responsabilitat derivant-los a la gossera de Figueres”.

Els motius de la marxa de l’Associació Progat i Gos

L’Associació Progat i Gos ha publicat un comunicat on ha explicat els vertaders motius de la seva marxa “Després de moltes negociacions amb l’Ajuntament per poder assegurar la localització de Progat i Gos, el consistori durant els darrers cinc anys ha negat la seva legalització, declarant als representants de l’associació, que la zona on en el seu dia l’Ajuntament va cedir els terrenys, ara no era viable i que l’única solució era la de reubicar la localització i passar a ser propietat de l’Ajuntament, convertint l’associació en una gossera municipal”.

Progat i Gos ha deixat clar que “Després d’una gran tasca de 20 anys a càrrec de Progat i Gos, gràcies a les ajudes dels voluntaris, socis i amants dels animals, no podíem permetre aquest final. Donada la urgència per part de l’Ajuntament perquè Progat deixés les instal·lacions en contra de la seva voluntat, i tenint en compte el volum d’animals que l’associació té, la por de tots els membres és el destí d’aquests animals. Finalment el regidor de medi ambient de l’ajuntament ha anunciat el nou conveni amb la Protectora de Figueres i no la construcció d’una gossera municipal”.

Per aquest motiu, “entre adopcions i acollides, l’Associació Progat i Gos ha aconseguit una llar per a tots aquests animals, excepte per als gats, que han format una colònia felina en aquest espai amb el permís de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries”.

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries es planteja aturar el projecte de la gossera municipal

El consistori de Castelló d’Empúries ha emès un comunicat on ha aclarit que “En cap moment l’Ajuntament ha demanat a l’Associació Progat que abandoni amb urgència l’espai on està ubicat el refugi actualment. Davant la impossibilitat de tramitar una llicència perquè la protectora resti de forma permanent en aquest indret, per ser zona perifèrica de protecció i connexió entre el Cortalet i els Estanys de Palau i, per tant, perquè el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà no ho autoritza, l’Ajuntament va buscar una altra zona, mitjançant la modificació del POUM, per ubicar-hi una gossera municipal”.

L’Ajuntament ha acceptat que “Davant la comunicació de l’Associació Progat Ampuria de no voler continuar la seva activitat com a refugi de gossos, el consistori no descarta la possibilitat d’aturar la construcció d’una gossera municipal i signar un conveni amb la gossera comarcal. Per l’Ajuntament, el projecte de la gossera municipal tenia sentit si la protectora Progat Ampuria tenia l’opció de formar-ne part. Renunciant a aquesta oportunitat, aquesta opció perd pes i, per tant, es valorarà si cal tirar endavant la gossera municipal o decantar-se per la comarcal”.

Fins que no es prengui la decisió, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha signat un conveni amb el Consell Comarcal per tal de delegar-li les competències de benestar i acollida dels animals abandonats que es trobin al municipi, de forma temporal.

Què fer si et trobes un gat al carrer

El que has de fer si et trobes un gat al carrer dependrà de molts factors. Si estàs en una ciutat on és rar veure gats pel carrer i et trobes amb un que crida la teva atenció, el primer que has de fer és mantenir la calma i observar. Si no tens a mà una persona experta en gats planteja’t almenys tres preguntes clau abans d’actuar.

És segur acostar-se al gat sense que ell ni tu correu perill?

Has de valorar si el lloc on hi ha el gatet és perillós donat el cas que aquest fugi quan t’acostis. La seguretat abans de res, els gats són imprevisibles i àgils. Aquests felins poden córrer veloçment en direcció contrària quan s’espanten. Si, per exemple, passen cotxes quan t’aproximes pots provocar un terrible atropellament involuntari. Per aquest motiu, cal que garanteixis que tant tu com el gat esteu en condicions prou segures per interactuar. Reconèixer les necessitats d’un gat pot portar temps: si vols ajudar a un gat no vagis amb presses.

Estàs segur que aquest gat no és un gat que viu feliç al carrer?

Una cosa important que has d’observar són les orelles del gat, només cal valorar el seu perfil. Si en una de les seves orelles veus una marca en forma de ve baixa, o una asimetria artificial en els seus pavellons, probablement es tracti d’un gat del carrer esterilitzat que viu en una comunitat estable anomenada colònia. Ja hi ha humans que tenen cura d’ell i de tota la seva família. Es tracta d’un gat feral o de carrer. Per a ells és impossible ser feliços tancats. Un gat feral s’estressa i mor si és reclòs, sigui en una casa o en una gatera pública o una de privada.

Hi ha la creença que els gats de casa poden sobreviure al carrer i que els gats del carrer preferirien viure en una casa. Tant una cosa com l’altra són falses.

Els gats, encara que siguin tots domèstics i d’una única espècie, la felis catus, segons la seva socialització i el seu lloc de naixement tenen diferents necessitats. Els gats nascuts en una llar, amb una interacció estreta i primerenca amb humans, són gats casolans. Durant les sis primeres setmanes solen relacionar-se només amb la mare, amb els germans de ventrada i amb les persones de la llar. A partir de les dotze setmanes ja poden integrar-se en noves famílies, però mai de la vida haurien d’acabar al carrer deliberadament ni accidentalment. Les associacions protectores de gats adverteixen del deure dels propietaris d’extremar la precaució amb finestres, balcons i portes de sortida a més de l’obligació de tenir els gats esterilitzats i identificats amb un microxip. No et perdis el post dels deu consells per evitar que el teu gat es perdi.

La vida i la salut dels gats forals millora exponencialment si es beneficien del CER. El CER és la captura, l’esterilització i el retorn a l’àrea d’origen dels gats no casolans. És el mètode més ètic, econòmic i efectiu per estabilitzar i reduir les poblacions de gats. Mitjançant gàbies-trampa es captura als gats, després són portats al veterinari, són desparasitats, vacunats i finalment sotmesos a una mínima intervenció per esterilitzar. A les poques hores d’observació i recuperació són retornats al seu territori natal.

Potser es tracta d’un gat sense marca a l’orella que reclama insistentment la teva atenció amb vocalitzacions i gestos. Això pot significar dues coses: que al municipi on esteu no es fa el CER i estàs davant d’un gat de carrer que no gaudeix dels beneficis de la cura oficial de la colònia i té gana. O, sent un municipi amb CER, has topat amb un gat casolà abandonat o extraviat. Si és un gat molt socialitzat potser et reclama mims, a més d’aliment.

Estàs segur que és un gat casolà en dificultats?

Fins i tot als experts els resulta complicat distingir quan un gat és feral o no, hi ha casolans molt tímids i de carrer molt carinyosos però incapaços de suportar la retenció entre quatre parets. Si estem davant d’un gat de família extraviat o abandonat aquest hauria de portar un xip – normalment a la banda esquerra del coll-. Això ho pot comprovar la Policia Local, el SEPRONA o un veterinari proper. El trasllat d’un lloc a un altre d’un gat dòcil és millor fer-ho dins d’un transportí tapat amb una tovallola. Si el gat és afectuós i ningú li consta on i amb qui viu, ha de dir-ho als serveis municipals de recollida, a un refugi local d’animals o es pot acollir en el propi domicili fins a l’aparició del propietari o una adopció definitiva. Quan es localitza un animal de companyia a la via pública, els particulars que l’han trobat han de publicitar la seva troballa mitjançant cartells amb una foto, fent referència al gènere, el dia i manera de contacte. També és obligatori notificar el descobriment i la tutela a les autoritats. Quan ja es tenen gats a casa, un veterinari haurà de realitzar diferents procediments amb el nou abans de res. Per raons de salut i de comportament no s’han de barrejar gats desconeguts en un mateix espai sense prendre les adequades precaucions.

Una resposta extra

Els gats emparats pel CER solen tenir bon aspecte, tenen un pes adequat i el seu pelatge llueix sa. Per complir la llei i garantir la tinença responsable tot ajuntament avançat en matèria de protecció animal acorda i finança amb associacions animalistes el programa CER per als gats dels seus carrers. En gairebé totes les poblacions espanyoles hi ha persones, dones majoritàriament, que tenen cura dels seus veïns felins. Les gateres o gestores de colònies els alimenten, els posen aigua, mantenen la zona neta, a l’hivern els munten recers camuflats i, si cal, els porten al veterinari. Als països anglosaxons es parla de gats comunitaris els quals viuen en colònies controlades mitjançant el CER i al CER se l’anomena TNR.

Si l’experiència d’acostar-te als gats de carrer et fascina pots mirar de contactar amb associacions locals o amb la regidoria de medi ambient del teu municipi i informar-te del què hi ha i com col·laborar. Les gateres solen descobrir la seva vocació en enamorar-se d’un primer gat de què van saber que tot i ser feliç al carrer necessitava cures regulars.

Autor: FdCats