La filmografia sobre gossos és extensa però hi ha alguns títols que són imprescindibles. A continuació, us oferim una selecció de deu pel·lícules que si no has vist no et pots perdre.

 

La dama i el rodamón
El quinzè títol de Walt Disney està basat en la novel·la homònima de Ward Greene i va ser la primera pel·lícula d’animació estrenada a Cinemascope el 1955. Sota la direcció de Clyde Geronimi, Hamilton Luske i Walter Jackson, és la història d’un amor impossible entre Reina , un cocker spaniel de classe alta, i Golf, un gos de carrer que viu com vol i que és molt hàbil a l’hora d’escapar del furgó de la gossera municipal. Més enllà de l’idil·li, que té el seu punt àlgid en un romàntic sopar italiana amb els dos protagonistes menjant espaguetis, la cinta aborda la gelosia que poden tenir els animals quan els seus propietaris tenen un nen i els deixen de costat. Golf li recorda en un passatge a Reina que “quan el nadó arriba, el gos se’n va”.

101 dàlmates
També és obra de Geronimi i Luske, però en aquest cas amb Wolfgang Reitherman, el dissetè llargmetratge animat de Walt Disney, que es va estrenar sis anys més tard. Explica la història de Pongo i Perdy, que tenen quinze cadells que es converteixen en l’objectiu de la malvada Cruella de Vil, que vol per fer-se un abric de pell amb ells i amb altres vuitanta-quatre dàlmates més. Aquesta pel·lícula va ser la primera a utilitzar la tècnica de la xerografia en l’àmbit de l’animació perquè el nombre de gossos necessaris era massa gran. Ideal per als més petits de la casa, el film explica perquè d’adults seguim encara enamorats d’aquesta raça.

Socis i perdiguers
Divertida comèdia dirigida el 1989 per Roger Spottiswoode i protagonitzada per un jove Tom Hanks, que narra la història d’un detectiu que veu com el seu ordenat món s’ensorra al haver-se de associar amb un bavós gos anomenat Hooch, un Dogo de Bordeus. Un animal que no seria l’exemple més idoni per descriure el millor amic de l’home, però que a mesura que la relació avança es guanya el cor del protagonista. Una estranya parella amb una atípica amistat que ens farà riure i ens ajudarà a entendre que cada un de nosaltres té les seves peculiaritats que cal respectar.

 

Ullal blanc
Adaptació de la novel·la de Jack London que va consagrar a la fama a Ethan Hawke el 1991. L’actor es posa a la pell de Jack Conroy, que arriba a Alaska a la fi del segle XIX, en plena febre de l’or, disposat a reclamar l’herència del seu difunt pare. Allà entaularà una estreta relació amb Ullal Blanc, una barreja de llop i gos, no exempta de dificultats pel caràcter indomable d’un animal que ha fet de la supervivència el seu senyal d’identitat. Trepidant pel·lícula d’aventures que ens mantindrà asseguts al sofà amb l’ai al cor.

 

Beethoven
La primera de les set pel·lícules d’aquest Sant Bernat va ser tot un èxit de taquilla el 1992. Beethoven explica l’arribada d’un gos d’aquesta raça a la casa d’una família on és molt ben rebut excepte pel pare, que vol tornar-lo tot i que al final fa marxa enrere. Encara que Beethoven ocasiona moltes molèsties al pare i embruta la casa, la seva presència es converteix en la font de felicitat que buscaven. El simpàtic Sant Bernat s’erigeix en un talismà per a tots els membres de la família, en una peça indispensable de les seves vides. La pel·lícula és també un al·legat contra la crueltat animal representada per un malvat veterinari anomenat Varnick, que vol sacrificar Beethoven.

 

Com gossos i gats
El senyor Tinkles és un gat persa ansiós de poder que encapçala un important moviment felí contra el millor amic de l’home. Aquest és l’argument d’una paròdia d’una pel·lícula d’espies sorprenentment enginyosa i sofisticada que fa riure a adults i petits. Les pallassades dels animals no amaguen una bonica història d’amor que va ser dirigida per Lawrence Guterman el 2001 i que compta amb actors de la talla de Jeff Goldblum i Elizabeth Perkins. Divertida comèdia que ens farà passar una estona entretinguts i que demostra que gossos i gats no són espècies antagòniques.

 

Bombó el gos
El director argentí Carlos Sorín ens va regalar una altra història mínima el 2003 amb aquesta entranyable pel·lícula que va ser premiada al Festival de Sant Sebastià. Joan, el protagonista, es queda sense feina i sobreviu intentant vendre ganivets artesanals que ell mateix fabrica. La seva sort canvia quan una clienta li paga una llàstima no amb diners sinó amb un dogo de pura raça, que acabarà convertint-se en el seu amic i en l’única esperança d’una vida millor. La solidaritat entre els dos protagonistes, que s’assemblen en el seu caràcter reservat, es reflecteix en un viatge existencial amb agudesa, emoció i enorme qualitat estètica.

 

Marley i jo
Vint-i-dos labradors diferents es van necessitar per mostrar els catorze anys de vida de de Marley en aquesta entendridora pel·lícula basada en l’autobiografia del periodista John Grogan, que apareix en una escena amb la seva dona. Protagonitzada per Owen Wilson i Jennifer Aniston i dirigida per David Frankel el 2008, el film retrata la vida d’aquesta parella que abans de ser pares opta per tenir un gos per entrenar-se. El que creien que seria bufar i fer ampolles es transforma en una cursa d’obstacles per les entremaliadures de Marley, “el pitjor gos del món” com el defineixen ells mateixos, encara que després se n’adonen que d’una forma o una altra treu el millor d’ells.

 

Sempre al teu costat
Commovedora pel·lícula que retrata la fidelitat dels gossos amb els seus amos. Aquest remake de la pel·lícula japonesa de 1987, Hachiko Monogatari, que va portar a les pantalles de tot el món Lasse Hallström al 2009 va ser protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Roemer. Basada en fets reals, recrea la increïble història de Hachiko, un gos de la raça Akita, que després de la mort del seu propietari dos anys després de néixer, es va passar dia rere dia fins a la seva mort deu anys més tard a l’entrada de l’estació de tren on l’esperava quan tornava de la feina i d’on un dia ja no va tornar. Pel·lícula per a tota la família que ens farà plorar amb escenes com la de Hachi amb Allen esperant Gere en un homenatge d’ella a la seva lleialtat, premiada amb una estàtua a la plaça de l’estació d’Odate (Japó).

 

Belle i Sebastián
Meravellosa història d’amistat inspirada en la sèrie de televisió de culte homònima que va fascinar França durant els anys seixanta i que es va exportar a la gran pantalla el 2013. Sebastià és un nen solitari que viu en un petit poble dels Alps i que troba un gos salvatge, un mastí, al qual domestica i diu Belle, amb el qual parteix a la recerca de la seva mare. Ambientada durant la Segona Guerra Mundial, la pel·lícula critica els prejudicis dels adults que culpen Belle, a qui anomenen “La Bèstia”, de la mort de les seves ovelles. Belle passa de dolent a heroi als cims d’uns Alps que es mostren en tot el seu esplendor gràcies a la fotografia d’Eric Guichard i la música d’Armand Amar.