Arxiu d'etiquetes per: gossos

La Diputació de Huelva celebra la primera Fira d’adopció d’animals de companyia

/0 Comentaris/a

Una dotzena d’associacions protectores de tota la província de Huelva van participar en l’esdeveniment, coincidint amb el Dia Mundial Contra l’Abandonament Animal.

La Diputació de Huelva ha celebrat aquest cap de setmana al Fòrum Iberoamericà de la Rábida, la primera Fira d’adopció d’animals de companyia ‘Huelva Protege’. En l’esdeveniment han participat una dotzena d’associacions d’animals de tota la província, a més del Refugi Provincial d’animals, ubicat al municipi de Huelva de Valverde del Camí.

Informar i conscienciar la ciutadania sobre el respecte i protecció animal i promoure la formalització de l’adopció de gossos i gats entre les persones interessades són dos dels objectius de ‘Huelva Protege’, que ha estat inaugurat per la diputada responsable de Medi Ambient, Rosa Tirador. La jornada ha comptat, entre altres activitats, amb una xerrada d’ensinistrament, un mercat solidari amb productes artesanals per a animals de companyia, així com estands informatius amb fullets i guies per a l’adopció d’animals.

Rosa Tirador ha assenyalat que aquesta Fira contribueix a donar a conèixer “tot el gran treball que duen a terme les associacions protectores d’animals de la província” a les que ha agraït “el seu esforç i dedicació diària, ja que gràcies a elles eviten que molts animals siguin abandonats als carrers i tinguin un lloc per refugiar-se”.

La diputada també ha fet una crida a l’adopció dels animals, tant els que alberguen les protectores en els seus refugis com al Refugi Provincial d’animals, situat a Valverde del Camí i gestionat per la Diputació de Huelva. Un refugi que ha vist millorades les seves instal·lacions en els últims mesos amb la creació d’una nova zona de quarantena, també d’una zona d’esplai per als animals, així com l’ampliació de l’atenció clínica amb un increment del servei veterinari que es presta.

Juntament amb el refugi provincial han participat Mazagón animal, La Tropa de Isra, Sociedad protectora de animales y plantas de Huelva, Rociana acoge, La Manada Canina Choquiperruna, Palma perruna, Puntanimals, Asociación Hada, Asociación Nala, La Huella de Thous, Patitas por el mundo, Valverde animal, APAC Huelva i Zarpas y Huellas.

Rosa Tirador ha insistit en la tinença responsable d’animals i ha recordat que “des de la Diputació posem en marxa dues campanyes de conscienciació per combatre l’abandonament d’animals i promoure l’adopció. Una campanya la realitzem per Nadal i l’altra, en l’època estival, coincidint amb dos períodes en què augmenta considerablement l’abandonament d’animals”.

La Diputació treballa en col·laboració amb les associacions a través d’una línia de subvencions dirigides a les protectores d’animals per donar-los suport en les tasques d’acollida, recuperació i lliurament en adopció que les associacions protectores realitzen amb els animals abandonats i/o perduts en la província de Huelva en centres, albergs o refugis propis, col·laborant amb les despeses generades per a tal fi.

Adoptar un gos: una ajuda recíproca

/0 Comentaris/a ,

Coneix quins són els beneficis de compartir la teva vida amb un gos, una experiència única que comporta una ajuda recíproca.

Adoptar un gos, sobretot si es tracta d’un gos ja adult, és una decisió que ens planteja moltes incògnites, sobretot en referència al seu caràcter: si serà desconfiat o agressiu a causa de maltractaments anteriors o si s’adaptarà perfectament a la nostra família. És veritat que la gran majoria dels animals que es troben en les protectores, procedeixen d’experiències molt desagradables i que això possiblement els fa al principi estar irascibles, inquiets o temorosos… Però també és cert que solen ser animals molt nobles que amb una mica de paciència i molt amor de la nostra part, retornen amb escreix la seva gratitud per haver-los donat una segona oportunitat i una vida digna.

Però no sols amb l’adopció els donarem una millor qualitat de vida a ells, sinó que també ells ens aportaran molts beneficis a nosaltres, ja que està demostrat que tenir un gos:

– Et torna més actiu, per l’obligació de treure’ls al carrer almenys tres cops al dia. Això ens obliga a aixecar-nos del sofà i fer llargs passejos amb ells. Però no només això. Està demostrat científicament que els propietaris de gossos es tornen més actius que els que no tenen, també en la resta de facetes de la vida.

– La companyia dels animals et fan ser més optimista, ja que solen estar sempre contents i amb ganes de joc. Acariciar-los a més, desestressa i disminueix l’ansietat i la depressió.

– Per a les persones grans suposen una ajuda a la solitud, perquè es converteixen en amics i companys fidels.

– Prevenen les al·lèrgies i els refredats. Els nens que creixen amb mascotes tenen menys possibilitat de sofrir malalties, perquè el seu sistema immunitari es torna més fort, en estar exposats constantment a animals.

– Són molt recomanables també com a teràpia per a persones discapacitades, amb autisme o problemes neurològics. Ajuden a augmentar l’autoestima i les persones es fan més responsables, perquè tenen un animal a càrrec seu que depèn d’ells.

– Ajuden a socialitzar. Coneixes molta gent nova en portar-los a passejar o al veterinari. És molt fàcil entaular una conversació quan hi ha animals per mig.

Font: Eva Remolina/AMIC

“Existeix una discriminació brutal cap als GPP pel simple fet de néixer amb una determinada raça”

/0 Comentaris/a

La creació dels mal anomenats Gossos Potencialment Perillosos (GPP) ha causat una estigmatització tan sòlida com injusta en molts gossos pel simple fet de pertànyer a una raça determinada. El racisme de la mateixa normativa, els interessos personals, el desconeixement social, la manca de professionalitat per part dels mitjans de comunicació i la irresponsabilitat dels propietaris són alguns dels motius que han creat una reputació negativa i falsa sobre determinades races d’aquests peluts.

A conseqüència d’una sèrie d’incidents provocats per gossos a finals del segle XX, les administracions competents van decidir canviar la normativa i regular la tinença dels gossos presumptament perillosos. D’aquesta manera, el Reial decret 287/2002 de 22 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 50/1999 de 23 de desembre, va establir com a Gossos Potencialment Perillosos (GPP) a una sèrie de races de gos. Un llistat que podia ser ampliat des de cada comunitat autònoma si es considerava necessari.

L’experimentat educador i cuidador de Gossos Potencialment Perillosos, Miquel Montanera, explica per a Animalados que “Molts dels atacs de gossos que van impulsar la llei dels GPP van ser provocats per gossos de races que no formen part d’aquesta llista. La realitat és que per poder aplacar el soroll mediàtic causat per aquests incidents de finals del segle passat es necessitava una llei i van decidir crear una llista de races de gos totalment injusta”.

Montanera recorda que “precisament a la persona a qui se li va encarregar l’elaboració de la llista dels GPP era un criador de Pastors Alemanys”, una raça que a finals del segle XX era la més popular i la que major nombre de vendes tenia a Espanya. “Els gossos de raça tipus Pitbull, Dòberman, Rottweiler… estaven entrant amb força en aquesta època a l’estat espanyol i generaven competència a altres races com el Pastor Alemany, així que va pensar que l’aparició d’aquestes noves races podria fastiguejar el seu negoci i va decidir incloure-les en la llista de Gossos Potencialment Perillosos”, afegeix.

Una legislació racista que ha calat amb força en la societat

Miquel Montanera s’uneix a l’opinió de molts altres educadors canins, experts en conducta animal, veterinaris, advocats, etc., indicant que “La perillositat d’un gos no depèn de la raça, depèn en gran manera de l’educació que hagi rebut el mateix animal. Pots tenir un pelut de raça Xihuahua, per exemple, que si la persona responsable no l’ensenya correctament, mossegarà o atacarà a altres gossos o a altres persones. Òbviament no causarà el mateix mal que la mossegada d’un gos de mida gran, però la realitat és que un gos mal educat et pot atacar independentment de la raça a la qual pertany”.

La Llei dels GPP ha generat una estigmatització i una mala reputació sobre una sèrie de gossos d’una manera totalment injustificada. Montanera considera que “se li ha donat tanta importància a atribuir la perillositat a aquestes races, que el missatge ha calat en la societat. És molt comú escoltar al carrer frases com Compte amb aquest animal que és un Pitbull!, o Compte amb aquest altre que és un Dòberman! Igual que existeix el racisme entre les persones, s’ha fet el mateix amb aquests animals. Existeix una discriminació brutal cap als gossos anomenats potencialment perillosos pel simple fet de néixer amb una determinada raça”.

Una llei que afecta greument al comportament de l’animal

Segons exigeix ​​la Llei, els GPP han d’anar sempre a la via pública amb morrió i lligats amb una corretja que no superi els dos metres de longitud, una normativa que afecta greument al comportament de l’animal. “Aquestes limitacions provoquen que els gossos considerats de raça potencialment perillosa no puguin comunicar-se en plenitud, ni socialitzar, ni relacionar-se amb altres gossos o amb altres persones. La mateixa normativa condiciona molt la llibertat de l’animal i provoca que de vegades el gos pugui tenir comportaments més reactius”, opina l’educador caní.

Durant el passat mes d’abril, el Govern espanyol va informar que treballa en la possibilitat d’una nova normativa que posaria fi a la llista de races de gos potencialment perilloses per a dur a terme en el seu lloc un mecanisme de validació de comportament de cada animal, evitant així prejudicis injustos i discriminacions. Miquel Montanera creu que aquest canvi legislatiu “és el més lògic, però el més important és conèixer quins seran els criteris per establir que un gos és potencialment perillós o no. També és molt important saber qui seran els encarregats de definir aquests criteris. Ha de ser gent correctament formada i professional, que conegui bé el tema i no els xarucs de sempre”.

Més del 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP

La cria il·legal, l’abandonament i les dificultats per donar en adopció són altres problemes rellevants que pateixen els GPP a Espanya. La mala reputació instaurada injustament en la nostra societat és un hàndicap per a l’adopció d’aquests animals, però Montanera comenta que “també costa molt donar un GPP en adopció perquè cal tenir una llicència concreta per poder tenir-los. Per aconseguir aquesta llicència has de passar un test psicotècnic que cal pagar, has de tenir una assegurança que també cal pagar, i a més, cal realitzar uns tràmits amb l’ajuntament en qüestió per aconseguir la llicència, tràmits que en alguns ajuntaments també cal pagar. Tot aquest procés pot arribar als 200 euros i provoca que molta gent ni es plantegi adoptar un GPP”.

D’altra banda, hi ha una problemàtica històrica amb la manca de voluntaris amb llicència per poder passejar i atendre correctament als GPP de les protectores, però l’experimentat cuidador afirma que “per sort cada vegada hi ha més voluntaris que obtenen la llicència i poden treure a aquests animals a passejar. Els voluntaris estan veient de primera mà en el dia a dia dels refugis que tota la història que hi ha al voltant d’aquests animals és mentida. Fins i tot els gossos que més problemes generen moltes vegades són aquells que no són considerats gossos de raça potencialment perillosa, però la realitat és que més de 50% dels gossos de moltes protectores espanyoles són GPP”.

La desestigmatització dels GPP: un procés de totes les parts implicades

Els gossos potencialment perillosos poden arribar a existir, però com ja hem analitzat mai atenent a una qüestió de raça. Segons la majoria dels experts en conducta animal, la perillositat d’un pelut sol estar relacionada amb una mala educació per part del seu responsable. “Si un gos dóna una sèrie de senyals i el responsable no les atén i continua insistint amb segons quines accions, és possible que el gos pugui tenir una actitud reactiva. Una part important de les agressions que hi ha per part de gossos succeeixen perquè les persones no saben interpretar el comportament o les necessitats de l’animal. Cal més educació animal en els responsables, això és molt important”, explica Miquel Montanera.

A més de l’educació animal, l’expert en conducta de GPP considera que els mitjans de comunicació tenen també part de culpa en l’estigmatització que pateixen aquests animals. “Ven molt publicar un titular destacant que un Pitbull o Rottweiler han mossegat o atacat a una persona. Moltes vegades aquestes notícies es publiquen sense ni tan sols assegurar-se que l’animal era realment d’aquesta raça. Aquestes coses fan molt de mal, però la realitat és que ven més que l’atac hagi estat d’un d’aquests animals que no pas d’un Pastor Alemany o de qualsevol altra raça. A més, en la majoria de les ocasions no s’explica per què ha succeït l’incident”.

Per acabar, Montanera opina que la desestigmatització dels GPP és un procés que requereix la implicació de totes les parts. “A més d’un canvi de llei i de més educació animal, els mitjans de comunicació haurien de fer campanyes reals del que són els gossos considerats GPP, ni a favor ni en contra. Les escoles també podrien posar el seu granet de sorra amb més formació en matèria animal. Cal que la ciutadania estigui més conscienciada del que realment són aquests gossos per poder, entre tots, acabar amb aquesta estigmatització. La gent ha d’entendre que un gos pot ser un Pitbull o American Standford, però si l’animal rep l’educació adequada, és un gos com qualsevol altre”.

El Ple de Mataró aprova una modificació de la normativa per fer possible la platja per a gossos

/0 Comentaris/a ,

Es preveu que la platja per a ciutadania amb gossos estigui disponible a partir de la primera quinzena de juliol. La iniciativa se suma a la d’altres municipis que ja disposen de platges canines amb molt bona acollida.

El Ple municipal de l’Ajuntament de Mataró ha aprovat inicialment una modificació de l’Ordenança municipal de tinença, protecció i control dels animals. L’objectiu d’aquest canvi de la normativa és poder oferir una platja per a la ciutadania amb gossos sense impediments jurídics. Es preveu que aquest espai estigui disponible a partir de la primera quinzena de juliol, un cop dutes a terme les publicacions obligatòries del nou text de l’ordenança als diaris oficials.

La zona de bany per a propietaris i animals de companyia se situarà en un espai perimetrat d’accés lliure de la platja de Ponent, si bé es duran a terme controls puntuals per tal de garantir l’acompliment de l’aforament i de la normativa de cens. La platja canina comptarà amb senyalització de la normativa i l’aforament màxim recomanat, tindrà servei de neteja diària i disposarà de servei de dutxa i font dins del perímetre, separades de les destinades als usuaris de la resta de la platja. L’horari d’obertura serà de 10h a 19h.

Aquesta iniciativa respon a una demanda ciutadana, ja que la ciutadania actualment només podia accedir a la platja amb els seus gossos fora de la temporada de bany, que s’allarga fins el 30 de setembre. Se suma a la d’altres municipis que ja disposen de platges per a ciutadania amb gossos amb molt bona acollida.

Davant la dificultat de saber a quines platges es pot accedir amb el gos i a quines no, des d’Animalados hem elaborat una guia de les platges canines de Catalunya de 2021:

Guia de platges catalanes on poden anar gossos

 

L’Ajuntament de Sevilla contracta un servei d’esterilització per fomentar l’adopció i lluitar contra l’abandonament animal

/0 Comentaris/a

Gràcies a la demanda de les associacions animalistes i a la nova ordenança de protecció animal, l’esterilització no comportarà un cost addicional en els preus públics d’adopció.

L’Ajuntament de Sevilla oferirà un servei gratuït d’esterilització per a aquells animals albergats al Centre Municipal de Protecció i Control Animal de Sevilla (antic Zoosanitari) que hagin suscitat l’interès per part dels seus futurs responsables. A més, el consistori també ha contractat un servei per a intervencions quirúrgiques urgents en casos, per exemple, d’atropellaments, traumatismes i altres situacions que ho requereixin.

“D’una banda, es tracta d’un incentiu per impulsar les adopcions dels animals que acull aquest centre, al meteix temps que s’aplica una de les mesures més eficaces en la lluita contra l’abandonament. D’altra banda, és un pas més en la millora de les seves condicions de vida. Aquestes dues iniciatives suposen, així mateix, desenvolupar la nova Ordenança Municipal de Protecció, Benestar i Tinença Responsable d’Animals a Sevilla”, destaca Juan Manuel Flores, delegat de Benestar Social, Ocupació i Plans Integrals de Transformació Social.

Les dues mesures, que han comptat amb un pressupost municipal de 130.680 euros i que començaran a prestar-se des de primers de maig, comporten la contractació d’un servei de clínica o hospital veterinari que s’encarregarà de practicar les intervencions i realitzar la corresponent esterilització quirúrgica, així com altres intervencions quirúrgiques.

L’esterilització en gossos i gats mascles es farà mitjançant orquiectomia, mentre que en les femelles serà amb ovariectomia o ovariohisterectomia. La intervenció d’esterilització es farà amb caràcter general. És a dir, és una mesura sanitària complementària de la qual es beneficiaran futurs amos, evitant ventrades no desitjades, així com possibles problemes relacionats amb el zel. Els veterinaris municipals adscrits al Negociat de Zoonosi del Servei de Laboratori Municipal determinarà, en tot moment, després d’avaluar a l’animal, si aquest és apte o no per a sotmetre’s a la intervenció quirúrgica.

L’operació s’efectuarà en la cínica o hospital veterinari i l’animal posteriorment retornarà a les instal·lacions municipals on de nou serà avaluat pels veterinaris municipals, i passarà a ser adoptable amb totes les garanties sanitàries. Aquesta operació inclou des del revisió general inicial de l’animal fins a la intervenció quirúrgica en si, passant per l’hospitalització i revisió general després de 24 hores de la intervenció i el trasllat al Centre Municipal de Protecció i Control Animal de Sevilla, acompanyat d’una còpia de l’historial clínic.

Pel que fa a les intervencions quirúrgiques urgents, des de la demanda del servei per part de Centre Municipal no hauran de transcórrer més de tres hores perquè la clínica reculli a l’animal i s’efectuï l’ingrés veterinari. Això es farà amb casos que requereixin intervencions quirúrgiques urgents derivades de traumatismes o politraumatismes, procedents sobretot de caigudes o atropellaments d’animals del carrer i altres necessitats de cirurgies que requereixin quiròfan. En aquests casos, els animals quedarien hospitalitzats fins a rebre l’alta veterinària, moment en què retornarien a les instal·lacions municipals amb una història clínica.

“Amb l’esterilització prèvia a l’adopció, donem resposta a demandes plantejades des de les associacions animalistes i servirà, a més, per lluitar contra l’abandonament animal, atès que els abandonaments procedeixen en nombrosos casos pels naixements de ventrades indesitjades”, sosté Juan Manuel Flores.

“No menys important és la nova possibilitat que s’obre per als animals que ingressen al Centre Municipal pel que fa a l’accés a intervencions quirúrgiques majors i/o urgents. Aquest nou servei permetrà millorar la qualitat de vida dels animals que així ho requereixin i poder atendre aquells que ingressin amb politraumatismes greus, amputacions o altres grans lesions. Aquestes millores en la seva salut propicien, a més, que tinguin més possibilitats de ser adoptats”, ha afegit.

El nou servei d’esterilització no representarà un increment en els preus públics de les adopcions, que oscil·la entre els 10 i 45 euros, en funció de si l’animal requereix o no la identificació mitjançant la implantació del microxip. En l’actualitat està en vigor una sèrie de reduccions als preus indicats per a les adopcions, sent amb caràcter general l’aplicació d’un 50 per cent de reducció.

Així mateix, s’han formalitzat convenis de col·laboració amb diferents entitats animalistes a les quals se’ls cedeix els animals identificats amb microxip, emissió de passaport sanitari, vacunació de ràbia i desparasitats sense cap cost, per tal de potenciar l’adopció responsable d’aquests animals a través dels canals de comunicació d’aquestes entitats.