Arxiu d'etiquetes per: gossos

Causes de l’ansietat per separació en els gossos

Aproximadament el 10% dels gossos desenvolupen ansietat per separació en algun moment de les seves vides, i hi ha moltes raons perquè la sofreixin. Mentre que alguns casos d’ansietat són lleus, unes altres no ho són tant. Aquestes són les principals causes que poden desencadenar l’ansietat en els gossos després de patir una separació no desitjada:

1) Els gossos són animals socials

Els gossos són animals de bandada, ja que descendeixen dels llops. Els llops són animals molt socials que no són capaços de caçar i sobreviure sense la seva bandada. Per a un gos és completament normal passar tot el seu temps al costat d’una persona o amb la resta dels membres de la família, que per a ell, és com si fos la seva propia bandada.

2) Els canvis de rutina

L’alteració de la rutina habitual també pot haver desenvolupat l’ansietat per separació, perquè la seva rutina ha canviat de sobte. Per exemple, un gos pot desenvolupar l’ansietat, quan els nens tornen a l’escola després d’estar a casa tot l’estiu.

3) Una inadequada impregnació /socialització

Les primeres vuit setmanes de vida dels cadells són molt importants per al seu desenvolupament social. Els cadells que són separats de les seves mares massa d’hora tenen més probabilitats de desenvolupar problemes d’ansietat de separació, ja que no els ha donat temps a implementar els llaços socials adequadament. Els cadells han de ser deixats amb els seus germans i la mare fins almenys set setmanes, encara que entre vuit i nou setmanes és el temps ideal.

4) Refugis i Antics propietaris

Els gossos de refugi no estan mai sols. Es poden olorar, veure i escoltar els uns als altres. Com més temps ha estat un gos en un refugi, és més probable que sorgeixin aquests problemes. Per desgràcia, alguns gossos són retornats al refugi i això és una experiència traumàtica. Quan un gos ha tornat a un refugi diverses vegades, pot comportar-se de manera nerviosa per por de tornar una altra vegada a aquest espai indesitjat.

5) Les races

L’ansietat és més freqüent en algunes races de gossos que unes altres. Si el teu gos és de pura raça, pots parlar amb el criador respecte a les seves necessitats abans d’adquirir-lo. En quant als gossos mestissos, aquests tendeixen a tenir més problemes d’ansietat, aquest fet està probablement causat perquè molts d’aquests peluts provenen d’un refugi, que no pas per les característiques de la composició genètica del gos.

Font: AMIC / Wikifauna.com

És veritat que els gossos mestissos viuen més anys que els gossos de raça?

Segons l’experta veterinària Marta Legido els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut que els gossos de raça, però el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut

La longevitat dels gossos segons la raça o si són mestissos és un tema que genera molts interrogants entre els amants dels peluts. Per dissipar els dubtes sobre aquesta qüestió, Animalados ha parlat amb Marta Legido, veterinària clínica llicenciada l’any 1989 i que compta amb més de 30 anys d’experiència en la professió. Actualment, Marta Legido és vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona.

Tal com explica Marta Legido, l’esperança de vida dels gossos varia especialment en funció de la mida del gos quan arriba a l’edat adulta, una mida que generalment està determinat per la raça. Tenint en compte aquesta explicació, els gossos de races petites (peluts de menys de 10 kg) solen arribar als 15-16 anys. Els gossos de mida mitjana o gran (entre 10 i 25-30 kg aproximadament) viuen entre els 10-13 anys. Finalment, els gossos de races gegants (més de 30 kg) no solen viure molt més enllà dels 8 anys.

La llicenciada en veterinària clínica recorda que és important remarcar que els gossos de races petites també són més precoços, per tant, arriben abans a l’edat adulta, concretament entre els 9-10 mesos de vida. En canvi, els exemplars de races gegants no són adults fins que arriben als 2,5 anys.

En definitiva, segons les explicacions compartides per la vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Veterinaris de Barcelona, ​​l’esperança de vida dels gossos es correlaciona amb la seva mida adulta, això sí, dins de les races de mides similars hi ha algunes que presenten més longevitat i altres que menys. Legido posa l’exemple del Chihuahua i el Caniche, que solen viure molts anys, però en canvi el Carlí, tot i ser un gos de raça petita, viu menys anys.

En referència directa als gossos mestissos, Marta Legido comenta que és cert que la barreja de diversos gens d’un origen genètic allunyat proporciona millors possibilitats de supervivència sobre l’individu. És a dir, la barreja genètica, quan els gens del pare i de la mare són molt diferents, permeten que la mateixa naturalesa “triï” entre aquells que són millors. Tots els animals rebem una càrrega genètica duplicada dels nostres pares i la naturalesa tria quina de les dues s’ha d’expressar en el futur individu.

Per aquest motiu, Legido especifica que entre gossos de la mateixa raça hi ha més possibilitats que dins de la càrrega genètica del pare i de la mare coincideixi un gen defectuós o que codifica la predisposició a una malaltia determinada. Quan els dos gens, el patern i el matern, que codifiquen una mateixa funció o característica determinada són els dos defectuosos, l’individu expressarà aquest defecte genètic irremeiablement.

Els gossos mestissos tradicionalment han estat uns animals que han passat a un pla secundari pel que fa a la preferència dels adoptants o d’aquelles persones que han volgut conviure amb un pelut. Segons la veterinària clínica, això és una tendència o moda passada en què les persones es basaven més en les característiques físiques del gos més que en el seu temperament.

Marta Legido considera que actualment cada vegada hi ha més persones que no descarta iniciar una nova vida al costat d’un gos que no sigui de raça. Aquest canvi de dinàmica pot succeir perquè, en general, els gossos mestissos solen tenir menys problemes de salut, tot i que el simple fet de ser mestís no és garantia de tenir bona salut. També, afortunadament hi ha una tendència creixent d’adoptar peluts d’un centre d’acollida, on la majoria no són de raça pura.

Els gossos ja eren animals de companyia durant l’Imperi Romà?

Segons ha publicat un estudi de la Universitat de Granada (UGR), els gossos ja convivien amb els humans durant l’època romana.

Durant l’Imperi Romà, fa més de dos mil anys, ja existien els gossos mini com a animals de companyia. La grandària d’aquests peluts era similar a la d’algunes races petites actuals com serien els gossos pequinesos o alguns tipus de Chihuahua. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per arqueòlegs de la Universitat de Granada (UGR).

L’estudi, que ha estat publicat en la revista Archeological and Anthropological Sciences, ha permès analitzar les restes de diverses inhumacions de gossos trobades en la necròpoli romana de Plans del Pretori, als extramurs de la Còrdova romana i relacionats amb gairebé setanta enterraments humans.

Els científics d’aquest estudi es van centrar bàsicament en els trets morfològics i en l’aspecte dels gossos existents a les ciutats romanes. Van poder extreure almenys dues morfologies diferenciades: una de grandària mitjana, similar a la de diferents races semblants a la dels galgos, i una altra d’una grandària molt més petita.

La troballa constitueix un dels casos de gossos micromorfes més antics reconeguts en el conjunt de l’Imperi Romà. Encara que els arqueòlegs desconeixen l’aspecte que podien tenir exteriorment aquests exemplars, tals com ara el pelatge, el color, les orelles, etc. La seva estructura esquelètica resulta similar a la de les races petites actuals, com els pequinesos o els carlins, o considerant individualment el seu crani arrodonit, alguns tipus de Chihuahua.

L’existència de gossos de petites dimensions com a animals de companyia, objectes d’afecte i especial consideració pels seus amos, ja és coneguda des de l’Antiguitat clàssica, fet corroborat per textos, epigrafia i iconografia.

La troballa, entre altres exemplars, d’un animal de petites dimensions i crani braquicèfal en una necròpoli romana del sud d’Hispània obre noves interpretacions respecte al paper d’aquest tipus d’animals en les seves relacions amb els humans i les seves implicacions simbòliques en els rituals funeraris, ja que alguns presentaven evidències de sacrificis deliberats.

Font: AMIC/agenciasinc.es

Els gossos senten emocions comparables a les d’un nen

Aquest tipus de comportament, on un animal se sent frustrat amb el que ocorre amb un altre, apart dels gossos, també s’ha observat en primats.

En els darrers anys diversos estudis científics han demostrat que els gossos poden arribar a sentir de manera similar a com ho fan els éssers humans. Un estudi de la Universitat d’Emory, a Atlanta (els Estats Units) va demostrar que els gossos senten igual que els nens. El nivell de sensibilitat entre els uns i els altres és molt semblant.

L’experiment va consistir a utilitzar diversos gossos i posar-los sota un escàner de ressonància magnètica. Al llarg de la prova, els animals rebien diferents tipus d’estímuls, la qual cosa generava una certa activitat cerebral. Segons l’estudi, l’activitat cerebral dels gossos augmentava a mesura que rebien senyals que es relacionaven amb l’alimentació o les olors de les persones conegudes.

D’altra banda, un estudi també relacionat amb les emocions en els gossos va demostrar que a l’igual que els humans, poden ser optimistes o pessimistes. És a dir, quan un gos es queda sol a casa, s’angoixa i ho demostra clarament amb els seus lladrucs, destruint coses o fent les seves necessitats a l’interior.

Això és important perquè el comportament relacionat amb la separació és comuna en tots els gossos, per tant, predir aquest comportament pot servir per a tractar-los adequadament, de manera que puguin aconseguir un bon benestar.

Pero…quines altres emocions poden sentir els gossos?

Altres estudis han suggerit que els gossos poden experimentar també emocions negatives com ho fan els humans, incloent-hi l’equivalent a certes condicions psicològiques cròniques i agudes, com és el cas de la depressió.

D’igual forma, fa alguns anys, els símptomes anàlegs a la depressió clínica, la neurosi i altres condicions psicològiques van ser en general acceptats dins del que s’ha donat a conèixer com a emoció canina.

D’altra banda, altres recerques revelen que els gossos a més poden ser gelosos. En els gossos, segons els científics, aquest tipus de comportament es deu probablement a l’estreta relació que tenen aquests animals de companyia amb els éssers humans.

Font: AMIC/myanimals.com

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya presenta el Segon Estudi d’Animals de Companyia

El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha presentat el Segon Estudi d’Animals de Companyia on han compartit la importància de promoure la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC amb la campanya #Coses molt de gats.

Durant la presentació, el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya ha analitzat les dades que es recullen a l’Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC) des de l’any 2010 i fins al setembre del 2020. El primer estudi es va presentar el 2014, amb motiu del 25è aniversari del Consell i, aquesta vegada, s’emmarca en la campanya #Coses molt de gats, endegada per promoure la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC.

El Consell va constituir l’AIAC el 1987 com un servei que la professió veterinària presta als propietaris d’animals de companyia i a la societat en general amb l’objectiu de fomentar la tinença responsable d’animals i de reduir els abandonaments. Va ser un dels arxius pioners a Europa i a dia d’avui és el més extens de Catalunya, ja que suma gairebé un milió i mig d’animals inscrits.

L’AIAC és una base de dades informatitzada que facilita la localització de gossos, gats, fures i altres animals domèstics extraviats o perduts. El 86% dels animals que es localitzen perduts i identificats amb microxip són retornats al seu propietari. Un dia és el temps mitjà estimat que passa entre l’avís de pèrdua de l’animal i la recuperació d’aquest per part del seu propietari si ha estat identificat amb microxip i inscrit a l’AIAC. Aquest temps de trobament es multiplica si l’animal no està inscrit a l’arxiu.

Campanya #CosesMoltdeGats

La tinença de gats és la que més ha crescut en els darrers anys a Catalunya i, tot i així, del total d’animals inscrits tan sols un 13,8% són gats: una xifra que no es correspon amb la realitat. “La nostra experiència ens diu que la majoria de propietaris identifiquen els gossos i, en canvi, els gats no”, comenta la presidenta del CCVC, Cori Escoda. I afegeix: “La campanya #Coses molt de gats vol conscienciar i capgirar aquesta tendència”.

La campanya és iniciativa del Consell i compta amb la col·laboració dels quatre Col·legis de Veterinaris de Catalunya. “Aconseguirem l’objectiu d’incrementar la identificació i inscripció dels gats a l’AIAC si treballem conjuntament”, observa el vice-president del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB), Ricard Parés.

S’han fet arribar tríptics a tots els centres veterinaris de Catalunya, ja que el veterinari és clau. S’han penjat cartells a les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i, a més, es compta amb el suport dels Transports Metropolitans de Barcelona i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els quals projectaran el vídeo de campanya a les pantalles dels seus trens, metros, autobusos i estacions.

Segon Estudi d’Animals de Companyia

Com ha afectat el confinament a la tinença d’animals?

L’estudi revela que de gener a setembre del 2020 s’han inscrit més animals a l’AIAC que durant el mateix període del 2019. El més habitual és que les noves altes siguin regulars durant l’any, com va ser en el 2019, en què van oscil·lar entre 7.500 i 10.000 animals inscrits al mes. En canvi, el 2020 ha estat un any molt peculiar: el confinament ha fet baixar les noves altes fins a un mínim de 3.400 el mes d’abril i s’ha assolit un màxim d’11.742 noves altes el mes de juliol.

El nom més posat a Catalunya: en femení

Els tres noms més posats per a gossos a Catalunya és Lluna/Luna (32.558), seguit de Kira (20.962) i de Nina (12620). Per a gats, és Lluna/Luna (3224), després també Nina (2.619) i Lola (1695) al tercer lloc. La balança entre mascles i femelles està bastant equilibrada, per tant, s’entén que els noms que s’escullen no corresponen al gènere de l’animal.

Quants animals es diuen Covid a Catalunya?

L’estudi revela també que des d’aquest 2020 hi ha 36 animals que s’han batejat amb el nom de Covid a Catalunya des d’aquest 2020. Del total, 27 són gossos i 9 són gats; 31 són mascles i 5 són femelles.

Les races més comunes

Les tres races més comunes de gossos a Catalunya són el Mestís (204.229), el Yorkshire Terrier (37.922) i el Pastor Alemany (30.659). De fet, es mantenen en aquestes posicions des de l’any 2000. Algunes races que guanyen popularitat són el Bichon Maltès (25.172) i l’American Stafford (19.237). En canvi, el Bulldog Francès segueix una tendència a la baixa.

Pel que fa als gats, les races més populars en els darrers 10 anys són l’Europeu (109.638), el Comú Europeu (24.340), el Persa (6.916), el Siamès (5.725) i el Mestís (4.672). I, de fet, aquestes 5 posicions se les intercanvien aquestes races des de l’any 2000. Com a canvi en les tendències destaca l’Sphynx (2.359), com una de les races preferides pels catalans, en detriment del Ragdoll o del Britànic de Pèl Curt.