Entrades

El teu gos podria haver menjat…gos!

La llei permet que els gossos i gats puguin ser alimentats amb les restes d’altres animals de la seva mateixa espècie.

La normativa espanyola que regula l’alimentació dels animals, aprovada en el Reial Decret 1528/2012, permet que els animals de zoològics, de circ, els que estan en mans de caçadors i els que viuen en refugis i gosseres (entre d’altres) siguin alimentats amb “animals o les parts dels mateixos que van morir sense ser sacrificats per al consum humà, incloent els sacrificats per al control de malalties, els fetus, oòcits, embrions i esperma no destinats a la reproducció i les aus de corral mortes als ous”. Aquest redactat obre la porta a que els fabricants de pinso puguin utilitzar, entre d’altres restes, els cossos morts d’altres gats i gossos per produir el menjar que després vendran per alimentar els gats i gossos que viuen en els espais mencionats.

Els refugis i les gosseres, en alguns casos, utilitzen aquest tipus de pinso de pitjor qualitat ja que no donen a l’abast amb tants animals sota la seva protecció. La seva feina és exemplar i absolutament necessària en un país on cada any s’abandonen més de 140.000 gats i gossos, segons les xifres de l’estudi que cada any elabora la Fundació Affinity. Malgrat aquestes dificultats, cada cop són més els refugis i gosseres que, conscients dels problemes que aquesta alimentació pot acabar provocant en els animals, ja han buscat alternatives. Algunes destinen recursos propis per poder comprar pinso de major qualitat i altres, fins i tot, com és el cas de Canòpolis, al Garraf, cuinen el menjar ells mateixos per evitar l’alimentació prefabricada.

El pinso de baix preu (i de pitjor qualitat) permet alimentar més animals però genera un cercle pervers: mentre es pugui obtenir benefici econòmic amb els cossos dels animals morts, hi haurà interessos en que es mantingui el sacrifici animal arreu de l’Estat. Actualment, el sacrifici 0 només s’aplica a Catalunya, Galícia i Madrid. A més, és impossible preguntar-se si, encara que sigui legal, és correcte i ètic que existeixi una categoria d’aliments d’inferior qualitat que permeti alimentar a qualsevol animal amb les restes d’altres membres de la seva mateixa espècie.

La polèmica normativa espanyola no vulnera les directrius europees que regulen el que es coneix com Subproductes d’Origen Animal No Destinats al Consum Humà (SANDACH). El text divideix en tres categories diferents tots els SANDACH i determina en quins casos es poden usar els aliments de cada apartat. La primera categoria, per exemple, és la més delicada perquè inclou la carn i pell d’animals que han mort per alguna infecció o fruit de l’experimentació. A la segona categoria hi ha els animals sacrificats que no estiguessin malalts, a més dels fems i el guano, així com les restes dels escorxadors. Finalment, a la tercera categoria hi ha les restes d’animals morts durant la caça o en escorxadors que serien aptes per al consum humà però que no es comercialitzen. També s’hi inclouen caps d’aus de corral, plomes, banyes, placentes i els pèls dels porcs o de la cua dels cavalls, entre d’altres. Els aliments generats de les categories 2 i 3 són els que es poden usar per fabricar pinso pels gossos i gats de gossera i refugi, així com pels que viuen als zoològics, als circs o estan en mans dels caçadors.

Les restes de l’escorxador

El pinso que es pot comprar a les botigues, en canvi, el de les marques més famoses que comercialitzen menjar per a animals de companyia, no es pot fabricar a partir dels aliments de la segona categoria, però sí amb els de la tercera. És a dir, la llei permet que el pinso de la millor qualitat estigui fet a partir de plomes, banyes, pèls i altres restes dels escorxadors. “Tot el que prové de subproductes s’entén com un ingredient de dubtosa qualitat i un potencial perill per a la salut dels gossos, sobretot si forma part de la seva alimentació habitual”, adverteix Gemma Knowless, autora del llibre “Cocina sana para tu perro”, editat per La esfera de los libros. “S’escombren els terres dels escorxadors i les restes on es barregen defecacions, orina, sang, peülles, becs, pell, plomes, etc, es posen en uns contenidors que recullen els fabricants de farines de carn per a pinsos”, continua Knowless en el seu llibre, on recomana la cuina feta a casa per alimentar els nostres animals.

L’experta en nutrició animal Mónica González Tovar denuncia que en els sacs de pinso fabricats als Estats Units s’hi poden trobar fins i tot “restes d’altres gats i gossos i de collars antipuces o xips d’identificació”. En declaracions a Animalados, adverteix que “el problema del pinso és que mai sabem el que estan menjant els animals”. Des del seu punt de vista, la part més negativa d’aquesta situació és que el marketing dels fabricants de pinso ha aconseguit convèncer els consumidors: “Ens han fet creure que els hi estem donant el millor i no és així”, diu. “El pollastre costa dos euros el quilo i tu estàs pagant a nou euros el quilo per un pinso que la meitat del que porta és sucre”, conclou.

Les dues expertes coincideixen en assenyalar que aquesta mala alimentació ha provocat que es disparin les malalties entre els gossos. “Els gossos ja són el mamífer amb màxim índex de càncer”, lamenta González Tovar. Des del seu punt de vista, és una bona notícia que cada cop hi hagi més consumidors que optin pel menjar conegut com BARF, que consisteix en una dieta crua. Més endavant, des d’Animalados, publicarem un nou article explicant quines són les millors alternatives al pinso dels grans fabricants.

Els millors consells perquè els gossos puguin combatre el fred

Ens trobem immersos en les setmanes més fredes de l’any. La baixada de les temperatures afecta els humans … i també els gossos. Per tant, és important conèixer quines mesures hem de tenir en compte amb els canins durant l’època hivernal. Des d’Animalados hem parlat amb Ignacio Moral, veterinari de Clinivet, qui ens ha ofert alguns dels consells més importants a tenir en compte per garantir el millor benestar possible dels animals durant aquesta època de l’any.

Evitar els canvis bruscos de temperatura

Per començar, cal trencar amb el mite que assegura que els gossos, pel seu tipus de pell coberta de pèl, són poc sensibles al fred. La realitat és que els animals domèstics s’han adaptat a la calor de les calefaccions de les llars, de manera que han perdut part de la seva resistència a les baixes temperatures. Per aquest motiu, un dels punts crítics a tenir en compte de cara a la salut de l’animal és evitar el canvi brusc de les temperatures. Passar del clima calent de casa amb la calefacció al fred del carrer pot provocar refredats de coll i nas en els peluts.

Considerar la mida i la raça de l’animal

Cal tenir en compte que la resistència a les baixes temperatures per part dels gossos està relacionada amb la raça i la mida de l’animal. Els gossos xatos i de morro curt estan més predisposats al fred. La seva fisonomia natural fa que siguin menys eficients a l’hora d’escalfar l’aire que inspiren pel nas, per tant, freqüentment respiren per la boca augmentant així les possibilitats de patir un refredat.

Alhora, els gossos de poc pes i pèl curt també estan més exposats a les baixes temperatures, ja que la seva superfície corporal és exponencialment més gran en els grans i perden més calor per convecció. Per contra, els gossos nòrdics, de mantell llarg i diverses capes, són molt poc fredolics i pateixen menys al llarg de l’època hivernal.

Els cadells i els gossos grans estan més exposats al fred

L’edat dels animals és un element a tenir molt en compte per conèixer la resistència dels gossos contra les temperatures baixes. Els cadells i els gossos en edat més avançada són éssers vius que tenen alterat el centre termoregulador que s’allotja en el cervell, i per conseqüència, no són tan eficients amb el manteniment de la seva temperatura corporal. Un dels remeis més eficaços per a aquests col·lectius és vestir a l’animal amb alguna peça de roba. Ara bé, dins de casa és millor no vestir l’animal ni tenir-lo a prop de les calefaccions.

Els animals amb mal estat de salut són més vulnerables a les temperatures baixes

L’estat de salut de l’animal és un altre dels factors a tenir en compte per conèixer el grau de resistència del gos cap al fred. La deshidratació que acompanya múltiples malalties agudes i cròniques disminueix la temperatura corporal. Algunes malalties com ara l’hipotiroïdisme, poden provocar un descens considerable en la temperatura del caní i com a conseqüència que aquest tingui una major vulnerabilitat a les baixes temperatures. Una de les solucions pels gossos amb un estat de salut baix és augmentar una mica la quantitat de calories en la seva dieta durant els mesos freds, sobretot en gossos que viuen i dormen a l’exterior.

Els gossos, de la mateixa manera que les persones, necessiten unes cures específiques per a defensar-se de les baixes temperatures. Un gos amb fred no és un gos feliç. Ja hem vist que hi ha animals que s’adapten millor i més ràpid al fred que d’altres. Esperem que tothom segueixi els consells de l’Ignacio Moral i Clinivet i puguem passar un hivern lliure de refredats.

La història de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló

Diversos barris de Barcelona, ​​i segur que de moltes altres ciutats, troben a faltar zones espaioses on les persones puguin sortir a passejar amb els seus gossos. Zones on els gossos puguin córrer i divertir-se sense molestar aquells transeünts que passegen tranquil·lament pel carrer. Aquest problema ja no existeix per als veïns del barri de la Bordeta, ja que ells mateixos s’han encarregat d’habilitar una àrea autogestionada per a gossos.

En el present mes d’octubre es compleixen quatre anys de l’origen de l’àrea autogestionada per a gossos de Can Batlló. Per aquella època, un grup d’unes quinze persones del barri de la Bordeta va tenir la iniciativa de crear un espai perquè els gossos puguessin córrer i jugar en llibertat, i així posar fi a les constants queixes dels veïns.

Els veïns originaris d’aquesta idea van haver de demanar permís a la coordinadora del territori de Can Batlló, a qui li van preguntar sobre la possibilitat de construir un terreny tancat per tal de poder disposar d’un espai exclusiu per a gossos. Després d’una sèrie de reunions, els veïns van aconseguir el seu objectiu i van disposar d’un terreny obsolet situat a Can Batlló al costat de la zona d’aparcaments lliures.

Així, aquest grup de veïns de la Bordeta va començar a reciclar palets de fusta amb els quals va habilitar un recinte d’uns 800 metres, una zona amb l’espai suficient perquè els gossos puguin estar en llibertat sense molestar a ningú.

Alejandro Barrera és una de les persones que cada dia va amb el seu gos a aquesta zona autogestionada i ens explica les principals característiques del territori habilitat pels veïns de la Bordeta. “És un lloc amb molt espai perquè els gossos puguin córrer. A més, l’espai disposa d’una font amb aigua, diferents jocs per als gossos, plantes de decoració, papereres per dipositar els excrements i també té espais d’ombra per els dies més calorosos”.

Els veïns ens expliquen també la feina que realitzen per mantenir el terreny de la millor manera possible: “Nosaltres mateixos som els encarregats de la neteja, manteniment i millores de la zona. Quan creiem oportú que alguna cosa ha de canviar, ens reunim i decidim els canvis entre tots”.

D’altra banda, els veïns de la Bordeta valoren l’espai per a gossos de Can Batlló com un punt de trobada social. “A l’àrea podem deixar sol el gos sense tenir por de que surti corrent al carrer o es pugui perdre. Alhora, és un punt de trobada diari amb un grup persones i amics”.

Finalment, els veïns de l’àrea autogestionada de Can Batlló recomanen aquest tipus d’espais autogestionats, ara bé, adverteixen de la necessitat d’una implicació per part de tots: “És important que hi hagi persones implicades amb l’espai. Entre totes les persones de l’àrea cal perfilar unes normes per a una convivència correcta i un bon manteniment de la zona”.

L’experiència d’anar a la feina amb el meu gos

L’agència de màrqueting i publicitat Ogilvy s’ha unit a l’aliança Pets At Work de Purina, una iniciativa que fomenta la presència dels gossos a les oficines per millorar el rendiment de l’empresa

Quantes vegades hem entristit per haver d’acomiadar-nos del nostre estimat gos deixant-lo sol a casa quan treballem? Quantes vegades el nostre company de vida ens ha acompanyat fins a la porta del rebedor conscient que ja no tornarem a casa fins que s’acabi el dia? Quantes vegades hem arribat a casa després de la jornada laboral i el nostre estimat amic ens esperava a la porta conscient de la teva arribada? Tots aquests problemes poden acabar amb la iniciativa Pets at Work Alliance. Una iniciativa de Nestlé Purina que vol fomentar la presència d’animals en companyies i organitzacions europees.

Diversos estudis científics han comprovat que la convivència entre gos i treballador pot ser beneficiosa per a tothom. Per als empleats el descans és molt més amè i saludable, ja que poden estirar les cames jugant o passejant amb el gos. Tenir al teu fidel company amb tu evita la preocupació d’haver de tancar-lo sol a casa, millorant així l’estat d’ànim. A més, diversos estudis han conclòs que jugar o acariciar un animal pot augmentar els nivells de l’hormona oxitocina i reduir la producció de cortisol, l’hormona de l’estrès, i conseqüentment, millorar la productivitat laboral.

Ogilvy, agència de màrqueting i publicitat, és una empresa ubicada a Barcelona que ha estat pionera a Espanya en sumar-se a la iniciativa de Pets At Work. L’objectiu d’aquesta nova idea és que abans de 2020 hi hagi almenys 200 empreses a Europa que permetin la incorporació d’animals a l’oficina.

 

 

 

 

 

 

 

 

Kuki, Tora i Winny han viscut el seu primer dia a l’oficina

Kuki, Tora i Winny són alguns dels gossos que han iniciat la seva jornada laboral a Ogilvy Barcelona. L’experiència ha estat molt positiva tant per a ells com per als treballadors. El primer dia a l’oficina sempre costa al principi, però amb el pas dels minuts tots ells s’han anat acomodant i han acabat gaudint de l’experiència.

Marta Aznar és una de les treballadores d’Ogilvy que ha anat a treballar amb la seva companya de vida. Kuki és un Yorkshire de 12 anys. Aznar se la va quedar després de la mort de la seva àvia, i des de llavors, són inseparables. Marta ha valorat així l’experiència: “Últimament Kuki té més necessitat d’estar acompanyada i no aguanta tant de temps a casa sense fer les seves necessitats. A més, ha de prendre els medicaments i per tant, emportar-me-la a la feina em permet compaginar les seves necessitats amb la meva feina “.

Andrea Pozo és una altra de les treballadores que s’han sumat a la iniciativa. Andrea ha anat acompanyada de Tora, una femella Pastor de 8 anys. “Tora estarà aquí molt bé amb mi. Estic segura que la seva presència i la dels altres gossos m’ajudarà a desconnectar la ment de tant en tant. Acariciar a un gos és molt relaxant “, explica Pozo.

Anaïs Rubio també ha valorat positivament el primer dia de treballadors i gossos. Ella té un Husky siberià de 6 anys anomenat Winny. Rubio ha valorat així la convivència durant el primer dia de jornada laboral al costat de Winny: “Diuen que els gossos s’assemblen als seus amos, i la gent que hi ha en aquesta empresa val molt, així segur que treballar acompanyats dels nostres gossos serà positiu per a tots “.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Urbea, director general d’Ogilvy Barcelona, ha valorat la importància de ser la primera empresa espanyola a sumar-se a la iniciativa de Pets at Work: “Jo he crescut en un poble envoltat d’animals i tenir-los a prop és normal per a mi. Per aquest motiu, sempre que algú té un problema per deixar el seu gos sol i em demana permís per portar-lo a l’agència, sempre dic que sí”.

Els gossos, abans de començar la seva jornada laboral a l’empresa, han hagut de realitzar una sèrie d’exercicis dirigits per garantir que responen a les ordres dels seus amos i que saben relacionar-se adequadament amb els altres gossos i treballadors. Un cop superat l’examen han rebut el “passaport caní” amb el qual han pogut accedir a l’oficina com un empleat més.

Per tant, la primera experiència de Pets at Work ha resultat molt satisfactòria per a totes les parts. Gossos i empleats han compartit una jornada laboral molt més amena, obtenint un estat d’ànim més favorable per a un mateix i per a la productivitat de l’empresa. Veurem si amb el temps les empreses es sumen a l’experiència viscuda per Ogilvy i podem deixar de preocupar-nos per deixar al nostre gos sol a casa.

Turó Park | Més de 200 persones demanen que els gossos tornin als parcs

L’ajuntament de Barcelona manté la  prohibició de què els gossos entrin al Turó Park malgrat les protestes

La manifestació organitzada el passat dijous en defensa de què els gossos tornin als parcs i espais verds no ha aconseguit modificar la postura de l’Alcaldessa Ada Colau. Els veïns del Turó Park s’han trobat un cartell que diu “prohibida l’entrada de gossos a tot el parc” i que “es recomana utilitzar la nova àrea de piscines i esports”. El govern municipal, per tant, no oferirà cap solució alternativa als propietaris de gossos que vulguin anar al turó parc i continuarà amb la seva decisió de no permetre-hi l’entrada de gossos. La manifestació del Turó Park, que va reunir més de 200 propietaris visiblement crítics amb la gestió animalista del govern de Barcelona, no ha aconseguit el seu objectiu de què els gossos puguin tornar al Turó Park, per això, no descarten més mobilitzacions.

Així va ser la manifestació en defensa de què els gossos tornin al Turó Park

Gran èxit. Veïns de Sarrià-Sant Gervasi i d’altres llocs han participat en una concentració per defensar l’entrada de gossos en Espais verds, després que el govern municipal d’Ada Colau prohibís l’entrada de gossos al Turó Park. Des de llavors, els veïns han mostrat una forta oposició a aquesta mesura i i ho han demostrat amb una manifestació molt nombrosa. Álvaro Laforet, membre de la plataforma organitzadora Turó Can, ha qualificat la manifestació d ‘ “èxit rotund” i ha emplaçat el govern municipal d’Ada Colau a obrir un diàleg que tingui en compte l’opinió ciutadana. “Hem de dialogar, toca buscar una solució”, ha manifestat.

La concentració, que ha començat a l’entrada del Turó Park i ha baixat fins a la Diagonal, ha superat les expectatives dels propis participants. “La veritat és que no m’esperava tanta gent aquí”, diu l’Oscar, veí de Sarrià-Sant Gervasi i propietari. La concentració es va produir en tot moment de manera pacífica i sense incidents. Diversos veïns, que no tenien previst sumar-se a la protesta, s’hi van incorporar en veure el motiu de la reivindicació. “Els gossos també haurien de poder passejar pels parcs, els espais verds són de tots”, va reclamar en Joel, veí de la zona.

Les protestes es van originar el passat 3 d’abril, quan el consistori va informar que, des d’aquell moment, quedava prohibida l’entrada amb gossos al Turó Park. A partir de llavors, Turó Can, Espai Gos i altres organitzacions animalistes han tractat de negociar amb l’Ajuntament, una negociació que, segons els organitzadors, no s’ha produït en cap moment. Des d’Espai Gos Barcelona han afirmat que “als parcs hi cabem tots” i critiquen el govern barceloní per “fer fora els gossos dels parcs”, en paraules Ángela, membre d’Espai Gos.

Des de l’Ajuntament de Barcelona no han donat encara cap resposta a aquesta qüestió. Però el tema està guanyant espai públic, després que, fa poc més d’una setmana, diversos veïns van portar el seu descontentament a una audiència pública amb el consistori. Júlia Otero, des del seu perfil de twitter, va donar suport a la concentració i va afirmar que “els que tenen gos, darrerament, són tractats com a delinqüents”.

Aquestes són actualment les àrees d’esbarjo per a gossos disponibles a Barcelona