Entrades

Logronyo impulsa la identificació, vacunació i esterilització dels animals de companyia

L’Ajuntament de Logronyo i els veterinaris de la Rioja s’han unit per impulsar la identificació, la vacunació i l’esterilització dels animals de la ciutat.

Logronyo, en la seva aposta per ser una ciutat pet-friendly, ha presentat la campanya ‘Un dels nostres’, una iniciativa que pretén impulsar “tres accions bàsiques per al benestar dels animals de companyia com són la vacunació, l’esterilització i el microxipat o identificació”, tal com ha explicat la regidora responsable de l’Àrea de Benestar Animal, Amaia Castro.

L’Ajuntament de la capital de La Rioja va signar el setembre de 2021 un acord amb el Col·legi Oficial de Veterinaris de la Rioja per actuar de manera conjunta en benefici dels animals. “La ciutadania confia el benestar dels seus animals a les clíniques i hospitals veterinaris”, ha declarat la regidora. “Les clíniques veterinàries són la manera més efectiva que la informació arribi als responsables dels animals, ja que els centres veterinaris són el millor canal de contacte amb aquests”.

La campanya ‘Un dels nostres’ comptarà amb una important difusió a Logronyo a través de suports municipals com són les pantalles digitals. També mitjançant les clíniques i centres veterinaris, als quals des de la Regidoria de Benestar Animal se subministraran materials informatius, flyers i els seus corresponents dispensadors, així com bosses de roba amb la imatge de la campanya, que inclou missatges com “vacuna’m, perquè evita malalties perilloses per a animals i persones”, “esterilitza’m, perquè millora la salut i el comportament”, i “posa’m microxip, perquè així podré tornar a estar amb tu si em perdo”.

“Posa’m microxip, perquè així podré tornar a estar amb tu si em perdo”

Amb aquesta acció, el consistori logroñés i el Col·legi de Veterinaris van un pas més enllà de la informació sobre l’obligatorietat de la identificació, vacunació i esterilització dels animals. Un dels principals objectius és incidir amb aquest tipus d’accions divulgatives “en els beneficis que suposen per als animals aquestes tres accions, com ara evitar malalties o fins i tot millorar la salut i el comportament dels animals”, ha destacat Amaia Castro.

Julián Somalo, president del Col·legi de Veterinaris, ha subratllat el fet que “per primera vegada, l’Ajuntament de Logronyo ha incorporat a la seva plantilla la figura d’un veterinari i que, a més, ha signat un conveni de col·laboració amb el Col·legi”. A més ha remarcat que “els centres veterinaris són la primera baula entre les autoritats i la ciutadania per difondre els drets dels animals i això és el que ens va moure a signar aquest acord de col·laboració”.

Per acabar, Somalo ha explicat la importància que té per als animals la difusió d’una campanya sobre esterilització i el microxipat o identificació i ha recordat que “en qualsevol actuació que es vulgui emprendre en matèria de benestar animal cal comptar amb la professió veterinària”.

“No volem que hi hagi diferències entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos”

Diversos col·lectius animalistes han presentat 36.000 firmes al Parlament basc per sol·licitar un major avenç i compromís per part de tots els grups polítics en la protecció dels animals.

Les associacions animalistes Haiekin, ARA, Santuari la vida color de gerds, Gureak, Bere Ahotsa, ALDDEA, Lagunak, Astikat i BITXOS han lliurat 36.000 signatures al Parlament basc per tal de mostrar el seu rebuig absolut cap a la nova llei de protecció animal d’Euskadi.

“A través d’aquestes 36.000 firmes, mostrem el nostre rebuig a la Proposició de Llei de Protecció Animal que han presentat els grups parlamentaris PNB i PSE. Aquesta Proposició de Llei ens deixa a la cua al panorama nacional de protecció animal. No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys. Volem una llei que mostri que estem evolucionant i que protegeixi tots els animals”, ha declarat Miriam Laiseca, portaveu de la recollida de signatures i membre de l’associació Haiekin.

“No volem una llei que sigui pitjor que la va promulgar-se fa trenta anys”

Durant el passat mes de setembre, el Parlament Basc va donar llum verda a una nova Llei de Protecció Animal, un text que recollia avenços com la prohibició del sacrifici d’animals als centres d’acollida, més contundència pel que fa a les sancions per maltractament, més mesures de protecció dels animals de companyia, però que, tot i això, no contemplava la protecció i el benestar d’altres espècies animals que no fossin les de companyia.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció. Una llei que no parli de plagues urbanes, i això suposa per a molts animals i que no deixi la porta oberta amb un articulat ambigu a l’extermini de milers d’animals. Una llei que no diferenciï entre gossos de companyia i gossos de caça, els gossos són gossos. No hi ha gossos de primera, segona o tercera categoria, tots han de ser protegits. En definitiva, volem una llei que no exclogui animals”, remarca Laiseca.

“Volem una llei que no deixi cap animal fora de protecció”

Segons els col·lectius animalistes, el Govern Basc, a la seva nova llei, deixa totalment desprotegits molts animals víctimes d’un maltractament injustificat en espectacles. Amb la nova norma tampoc no es podrà denunciar el maltractament que pateixen els cavalls, cabres, ovelles, etc. Els animals de les cavalcades, Olentzero, carrusels de ponis, festejos amb petits vedells o els bous, moltes vegades morts per dopatge a l’arrossegament de pedra, quedaran en la més absoluta indefensió, podent ser objecte de tota mena de maltractament.

Amb l’objectiu d’avançar en la protecció animal i frenar una llei merament mascotista, Acció per al Respecte Animal va organitzar a través de la plataforma “change.org” una recollida de signatures que s’han saldat amb més de 36.000 suports sota el lema “Euskadi necessita una veritable llei de protecció animal”. Uns resultats que han estat presentats al Parlament basc i que demostren que els animals del País Basc mereixen una llei d’acord amb el temps que vivim i les exigències de la societat basca.

La Guàrdia Civil rescata 45 gossos en pèssimes condicions a Las Palmas

Els animals rescatats presentaven un estat de salut crític, amb tumors, úlceres o queratosi.

La Guàrdia Civil ha rescatat a Arucas (Las Palmas) 39 gossos i 6 cadells amb poc temps de vida. Els gossos es trobaven en petits habitacles precaris i sense les cures mínimes necessàries per poder garantir el benestar animal, malgrat que tenien les vacunes i els microxips obligatoris. A l’operació policial, s’ha detingut una persona i se n’ha investigat una altra per un delicte de maltractament animal continuat.

L’actuació de la Guàrdia Civil va tenir lloc després que un ciutadà informés que un gran nombre de gossos podrien estar mancant dels recursos mínims per satisfer les necessitats vitals. Per aquest motiu, agents del Seprona es van desplaçar al lloc per fer una inspecció, trobant efectivament els animals en un estat lamentable.

En una primera valoració, els agents van poder observar alguns gossos en un estat de primesa extrema, amb prou feines per aixecar-se i que sobrevivien en gosseres elaborades amb xapes, malles i trossos de fusta.

Els gossos es trobaven en un estat de primesa extrema/Guàrdia Civil

Durant la inspecció, la Guàrdia Civil va comptar amb la col·laboració del personal veterinari de l’Ajuntament d’Arucas. La majoria dels gossos eren podencs canaris, sent un d’ells una gossa que acabava de parir de 6 cadells amb pocs dies de vida. També hi havia gossos de raça pointer i presa canari.

A més de l’extrema primesa, alguns dels gossos tenien ferides i patologies visibles que no havien estat ateses pels propietaris. La majoria estaven lligats en cadenes de ferro de només 80 centímetres, per la qual cosa no podien retirar-se de la seva zona de descans per fer les seves necessitats, dormint així sobre les seves pròpies defecacions.

Els gossos rescatats es trobaven en pèssimes condicions/Guàrdia Civil

En la valoració preliminar dels serveis veterinaris, a part de l’estat de caquèxia i altres danys físics a causa de la manca de mobilitat, també es va fer constar que alguns dels animals presentaven tumors carnosos no tractats i fins i tot un tenia una ferida ulcerosa que li travessava el carril des de l’interior de la boca.

Quant a l’estat de les gosseres, moltes presentaven zones punxants i potencialment tallants, a banda de ser poc adequades per protegir els animals de les inclemències meteorològiques. També cal destacar que cap de les gosseres posseïa zones encoixinades que poguessin evitar els fregaments contra superfícies dures.

L’actuació ha estat desenvolupada per agents del Seprona de la Companyia de Santa Maria de Guia i les diligències policials han estat lliurades al Jutjat en funcions de Guàrdia d’Arucas. Així mateix, els gossos han estat intervinguts per a la seva valoració i atenció veterinària.

El gos és la principal font de suport social per a un 74% de les persones sense llar

Els animals de companyia són un pilar fonamental a la vida de les persones sense llar.

És sabut per tothom que els animals de companyia són una gran font de suport social i emocional per a les persones sense llar. De fet, en molts casos és una companyia exclusiva i incondicional. Aquesta teoria ha estat constatada per un estudi elaborat per la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Fundació Affinity i la Fundació FAADA sobre l’enllaç familiar entre persones en situació de vulnerabilitat i els animals.

Segons l’informe, el gos és la font principal de suport social per a un 74% dels participants de l’estudi. En aquest sentit, la xarxa de suport social dels enquestats està constituïda un 33% per gossos. El segueixen els amics (18%), els professionals (treballadors socials, psicòlegs…) (18%), els familiars (15%), la parella (11%), els veïns (3%) i Déu (2%). Per tant, el model de família tradicional, basat en familiars i la parella, només representa el 26% de la xarxa social.

Segons ha explicat Noe Terrassa, responsable del projecte de FAADA #MejoresAmigos: “Sabem que el model de família tradicional s’està deconstruint i deixant pas a nous tipus de relacions basades en el respecte mutu. Estem observant que, sobretot en el marc de les vulnerabilitats, els vincles que inclouen animals tenen molt a aportar als nous models de família”.

L’estudi confirma que l’enllaç entre la persona i l’animal és tan fort que en preguntar-los qui creuen que mai no els abandonaria i qui romandria sempre al seu costat, el 93% esmenta el seu gos en primer lloc. El mateix percentatge també considera que és amb el seu gos amb qui comparteix més moments feliços i divertits (93%) i amb el que mostra més afecte (90%).

“Des de la Fundació Affinity portem anys investigant el vincle entre persones, gossos i gats i veient els beneficis que té tant per a les persones com per als animals. Investigar aquesta relació en persones en situació de carrer ens confirma que la relació amb el nostre animal pot ser encara més crucial en el moment d’alta vulnerabilitat. Això ens obre un ventall de possibilitats per comprendre i salvaguardar aquest vincle com a element fonamental de la xarxa social d’aquestes persones”, assegura Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

L’estudi descriu que els principals motius que converteixen l’animal en una font de suport són: la possibilitat de compartir el seu temps i fer activitats compartides, la disponibilitat constant del gos, que ajuda a combatre el sentiment de solitud, la seva capacitat per convertir-se en un confident, la possibilitat de mantenir contacte físic amb ell i la responsabilitat que comporta la cura, fent que la persona se senti més útil i amb un propòsit.

Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la UAB, afirma que “Les persones en situació de sense sostre presenten una xarxa social compromesa, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. Aquelles persones que viuen al carrer i que disposen d’un suport social més gran mostren una millor salut emocional i presenten menys símptomes de depressió, menys ideació suïcida i un comportament prosocial més gran”.

Millors amics, un nou programa d’acció social de FAADA

Només a Barcelona es calcula que hi ha prop de 4.000 persones sense llar. Segons el darrer recompte elaborat per l’Ajuntament de la ciutat, prop de 900 persones dormen cada nit al ras, al carrer. La resta ho fan en albergs o altres tipus d’equipaments. És habitual que hi hagi persones sense llar que no acudeixin a aquests centres pel fet que no els permeten entrar amb el seu animal de companyia i, per no deixar-ho sol, prefereixen dormir al carrer amb ell.

Amb l’objectiu d’evitar aquesta situació i donar a conèixer la importància de preservar el vincle entre la persona i l’animal, la Fundació FAADA ha desenvolupat el projecte “Millors Amics”, que cerca facilitar l’accés dels animals que conviuen amb les persones sense llar als albergs i habitatges socials o d’inclusió de Barcelona i també de tot Catalunya.

“Millors Amics és un projecte multidisciplinari que neix per acompanyar i protegir el vincle entre persones en situació de vulnerabilitat i els seus animals, en col·laboració amb treballadors i educadors socials. En el marc del mateix treballem en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ​​i cada cop més ajuntament i entitats dedicades als diferents tipus de vulnerabilitat”, explica Noe Terrassa.

“Des de FAADA aportem atenció veterinària i suport tècnic jurídic, facilitem els aspectes burocràtics als accessos i formem els professionals per dotar-los d’eines i suport. L’objectiu és que l’usuari no hagi d’arribar a escollir entre un sostre i el seu company i que aquestes famílies sempre puguin estar unides”, afegeix la responsable del projecte.

Les deu millors pel·lícules sobre gossos de tots els temps

La filmografia sobre gossos és extensa però hi ha alguns títols que són imprescindibles. A continuació, us oferim una selecció de deu pel·lícules que si no has vist no et pots perdre.

 

La dama i el rodamón
El quinzè títol de Walt Disney està basat en la novel·la homònima de Ward Greene i va ser la primera pel·lícula d’animació estrenada a Cinemascope el 1955. Sota la direcció de Clyde Geronimi, Hamilton Luske i Walter Jackson, és la història d’un amor impossible entre Reina , un cocker spaniel de classe alta, i Golf, un gos de carrer que viu com vol i que és molt hàbil a l’hora d’escapar del furgó de la gossera municipal. Més enllà de l’idil·li, que té el seu punt àlgid en un romàntic sopar italiana amb els dos protagonistes menjant espaguetis, la cinta aborda la gelosia que poden tenir els animals quan els seus propietaris tenen un nen i els deixen de costat. Golf li recorda en un passatge a Reina que “quan el nadó arriba, el gos se’n va”.

101 dàlmates
També és obra de Geronimi i Luske, però en aquest cas amb Wolfgang Reitherman, el dissetè llargmetratge animat de Walt Disney, que es va estrenar sis anys més tard. Explica la història de Pongo i Perdy, que tenen quinze cadells que es converteixen en l’objectiu de la malvada Cruella de Vil, que vol per fer-se un abric de pell amb ells i amb altres vuitanta-quatre dàlmates més. Aquesta pel·lícula va ser la primera a utilitzar la tècnica de la xerografia en l’àmbit de l’animació perquè el nombre de gossos necessaris era massa gran. Ideal per als més petits de la casa, el film explica perquè d’adults seguim encara enamorats d’aquesta raça.

Socis i perdiguers
Divertida comèdia dirigida el 1989 per Roger Spottiswoode i protagonitzada per un jove Tom Hanks, que narra la història d’un detectiu que veu com el seu ordenat món s’ensorra al haver-se de associar amb un bavós gos anomenat Hooch, un Dogo de Bordeus. Un animal que no seria l’exemple més idoni per descriure el millor amic de l’home, però que a mesura que la relació avança es guanya el cor del protagonista. Una estranya parella amb una atípica amistat que ens farà riure i ens ajudarà a entendre que cada un de nosaltres té les seves peculiaritats que cal respectar.

 

Ullal blanc
Adaptació de la novel·la de Jack London que va consagrar a la fama a Ethan Hawke el 1991. L’actor es posa a la pell de Jack Conroy, que arriba a Alaska a la fi del segle XIX, en plena febre de l’or, disposat a reclamar l’herència del seu difunt pare. Allà entaularà una estreta relació amb Ullal Blanc, una barreja de llop i gos, no exempta de dificultats pel caràcter indomable d’un animal que ha fet de la supervivència el seu senyal d’identitat. Trepidant pel·lícula d’aventures que ens mantindrà asseguts al sofà amb l’ai al cor.

 

Beethoven
La primera de les set pel·lícules d’aquest Sant Bernat va ser tot un èxit de taquilla el 1992. Beethoven explica l’arribada d’un gos d’aquesta raça a la casa d’una família on és molt ben rebut excepte pel pare, que vol tornar-lo tot i que al final fa marxa enrere. Encara que Beethoven ocasiona moltes molèsties al pare i embruta la casa, la seva presència es converteix en la font de felicitat que buscaven. El simpàtic Sant Bernat s’erigeix en un talismà per a tots els membres de la família, en una peça indispensable de les seves vides. La pel·lícula és també un al·legat contra la crueltat animal representada per un malvat veterinari anomenat Varnick, que vol sacrificar Beethoven.

 

Com gossos i gats
El senyor Tinkles és un gat persa ansiós de poder que encapçala un important moviment felí contra el millor amic de l’home. Aquest és l’argument d’una paròdia d’una pel·lícula d’espies sorprenentment enginyosa i sofisticada que fa riure a adults i petits. Les pallassades dels animals no amaguen una bonica història d’amor que va ser dirigida per Lawrence Guterman el 2001 i que compta amb actors de la talla de Jeff Goldblum i Elizabeth Perkins. Divertida comèdia que ens farà passar una estona entretinguts i que demostra que gossos i gats no són espècies antagòniques.

 

Bombó el gos
El director argentí Carlos Sorín ens va regalar una altra història mínima el 2003 amb aquesta entranyable pel·lícula que va ser premiada al Festival de Sant Sebastià. Joan, el protagonista, es queda sense feina i sobreviu intentant vendre ganivets artesanals que ell mateix fabrica. La seva sort canvia quan una clienta li paga una llàstima no amb diners sinó amb un dogo de pura raça, que acabarà convertint-se en el seu amic i en l’única esperança d’una vida millor. La solidaritat entre els dos protagonistes, que s’assemblen en el seu caràcter reservat, es reflecteix en un viatge existencial amb agudesa, emoció i enorme qualitat estètica.

 

Marley i jo
Vint-i-dos labradors diferents es van necessitar per mostrar els catorze anys de vida de de Marley en aquesta entendridora pel·lícula basada en l’autobiografia del periodista John Grogan, que apareix en una escena amb la seva dona. Protagonitzada per Owen Wilson i Jennifer Aniston i dirigida per David Frankel el 2008, el film retrata la vida d’aquesta parella que abans de ser pares opta per tenir un gos per entrenar-se. El que creien que seria bufar i fer ampolles es transforma en una cursa d’obstacles per les entremaliadures de Marley, “el pitjor gos del món” com el defineixen ells mateixos, encara que després se n’adonen que d’una forma o una altra treu el millor d’ells.

 

Sempre al teu costat
Commovedora pel·lícula que retrata la fidelitat dels gossos amb els seus amos. Aquest remake de la pel·lícula japonesa de 1987, Hachiko Monogatari, que va portar a les pantalles de tot el món Lasse Hallström al 2009 va ser protagonitzada per Richard Gere, Joan Allen i Sarah Roemer. Basada en fets reals, recrea la increïble història de Hachiko, un gos de la raça Akita, que després de la mort del seu propietari dos anys després de néixer, es va passar dia rere dia fins a la seva mort deu anys més tard a l’entrada de l’estació de tren on l’esperava quan tornava de la feina i d’on un dia ja no va tornar. Pel·lícula per a tota la família que ens farà plorar amb escenes com la de Hachi amb Allen esperant Gere en un homenatge d’ella a la seva lleialtat, premiada amb una estàtua a la plaça de l’estació d’Odate (Japó).

 

Belle i Sebastián
Meravellosa història d’amistat inspirada en la sèrie de televisió de culte homònima que va fascinar França durant els anys seixanta i que es va exportar a la gran pantalla el 2013. Sebastià és un nen solitari que viu en un petit poble dels Alps i que troba un gos salvatge, un mastí, al qual domestica i diu Belle, amb el qual parteix a la recerca de la seva mare. Ambientada durant la Segona Guerra Mundial, la pel·lícula critica els prejudicis dels adults que culpen Belle, a qui anomenen “La Bèstia”, de la mort de les seves ovelles. Belle passa de dolent a heroi als cims d’uns Alps que es mostren en tot el seu esplendor gràcies a la fotografia d’Eric Guichard i la música d’Armand Amar.