Arxiu d'etiquetes per: Pirineus

Un voltor negre del Prepirineu de Lleida és la primera au carronyera d’Europa que mor intoxicada per diclofenac

Un voltor negre nascut l’any 2020 a la colònia d’aquesta espècie amenaçada a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Prepirineu de Lleida) ha estat víctima del primer cas que es registra a Espanya i a Europa d’intoxicació d’una au carronyaire per diclofenac, un fàrmac antiinflamatori utilitzat per tractar el dolor i la inflamació.

La demostració que aquest fàrmac, en la seva formulació per a ús veterinari, ha estat la causa de la mort del voltor negre, ha quedat reflectida en un estudi en línia del passat 5 d’abril per la revista científica Science of the Total Environment. Aquest treball, els autors del qual són tots especialistes de diverses entitats espanyoles, confirma per primera vegada com aquest fàrmac suposa un perill real, ja que els voltors d’Europa poden morir en l’ingerir carronya de bestiar tractat amb diclofenac.

Les organitzacions conservacionistes espanyoles i europees alerten des de fa anys del risc que suposa el diclofenac per a les aus carronyeres. L’alarma està més que justificada, ja que aquest fàrmac antiinflamatori no esteroïdal (AINE), en el seu ús veterinari, va ser el causant d’una dramàtica disminució de les poblacions asiàtiques de diverses espècies de voltors a principis de segle XXI. L’estudi publicat a Science of the Total Environment és a més el primer que detecta aquest tipus d’intoxicació al voltor negre, una espècie amenaçada catalogada a Espanya com “vulnerable”.

El treball previ que ha permès la confirmació d’aquest cas d’intoxicació per diclofenac es remunta al 24 de setembre de 2020, amb la mort en el seu propi niu d’un voltor negre nascut l’any passat a Boumort i que pocs dies abans havia iniciat els primers vols. L’emissor GPS que portava l’animal va permetre a l’equip de GREFA, que s’encarregava del seguiment d’aquesta colònia, interpretar aquesta informació i localitzar el cadàver de l’exemplar.

Es dóna la circumstància que dos dies abans de la seva mort, aquest jove voltor negre va ser observat i fotografiat per dos tècnics de GREFA que estaven revisant els pollets de l’espècie nascuts el 2020 a Boumort. Aparentment estaven en bon estat i molt a prop l’observaven els seus pares posats en un pi roig.

La coordinació de GREFA amb els grups d’Agents Rurals especialitzats en verí i antifurtivisme (GEVA) i en treballs verticals (GSM), així com amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’equip tècnic de la Reserva de Boumort, van fer possible el ràpid trasllat del cadàver del voltor negre al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida. En aquest centre gestionat per la Generalitat es va fer la necròpsia de l’animal per part dels equips veterinaris de Vallcalent i GREFA, que van poder extreure a temps les mostres per a la seva posterior anàlisis.

De fet, han estat les anàlisis anatomopatològiques realitzades en Noah ‘s Path, a Elx, i els toxicològics que han portat a terme l’Institut d’Investigació en Recursos Cinegètics (IREC-CSIC, UCLM, JCCM), amb seu a Ciudad Real, els que han confirmat, sense cap dubte, la mort d’aquest voltor negre per una intoxicació amb diclofenac.

Hi ha la possibilitat que l’animal, durant els seus primers vols, s’alimentés amb restes de bestiar tractat amb diclofenac -per l’emissor GPS se sap que el dia anterior a la seva mort va estar en un punt d’alimentació habilitat per al voltor negre a Boumort- o bé s’intoxiqués per l’aliment que els seus pares li aporten quan està al niu, si bé és cert que els adults progenitors no van resultar afectats.

“Ara ja sabem que el risc que morin voltors negres o aus carronyeres d’altres espècies a Europa per aquesta causa és molt real i fins i tot poden haver ocorregut casos previs que no hagin estat detectats”, indica Ernesto Álvarez, president de GREFA i un dels autors de l’article. “Espanya, en albergar les majors poblacions de voltors europeus amb diferència, té una responsabilitat cap a la conservació d’aquestes aus que ja no pot eludir de cap manera, a la vista dels resultats d’aquest revelador estudi”, afirma Álvarez.

Els autors de l’estudi consideren necessari arbitrar les mesures que calguin per impedir que els voltors s’alimentin de cadàvers i restes de bestiar tractat amb diclofenac. En el cas que aquestes mesures preventives no es duguin a terme amb totes les garanties, recomanen una moratòria en l’ús veterinari del diclofenac i buscar fàrmacs alternatius no tòxics per a aquestes aus.

Les ONGs ecologistes demanen la paralització de l’ampliació de pistes d’esquí al Pirineu aragonès

Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat la fi de les obres d’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler, al Pirineu aragonès.

El dijous 24 de setembre el Govern d’Aragó va publicar l’ordre per expropiar les terres dels veïns de la vall de Castanesa i poder avançar així en la primera fase de l’ampliació de l’estació d’esquí de Cerler a la vall verge del Pirineu aragonès.

Davant d’aquesta decisió, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya han demanat al PSOE, Podemos i Chunta Aragonesista que parin les màquines i frenin així una activitat que està destrossant un entorn verge d’alta muntanya. Les organitzacions ecologistes no entenen com aquests partits polítics estan donant suport a un projecte ple d’irregularitats quan en teoria s’han compromès a nivell estatal a protegir la biodiversitat.

Les organitzacions també han mostrat el seu malestar pel malbaratament de recursos públics que s’estan emprant per destruir ecosistemes en plena crisi sanitària. A més, consideren que l’ampliació de pistes d’esquí està condemnada al fracàs per la falta de neu degut a l’emergència climàtica.

Tal com han informat els grups ecologistes, la zona en construcció és un hàbitat d’espècies en perill d’extinció com la perdiu blanca, el gall fer, el trencalòs o l’ós bru. El projecte amenaça també ecosistemes fràgils com són el conjunt de l’Ibón de Basibé i Les Noufonts, catalogats en els inventaris estatal i aragonès pel seu gran valor ecològic.

Per tots aquests motius, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF Espanya reclamen a la vicepresidenta per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i al vicepresident segon i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 que intercedeixi davant el Govern d’Aragó perquè descarti aquest projecte insostenible i inverteixi els recursos en iniciatives de futur per al territori que tinguin cura del major patrimoni de les valls pirinenques, la natura.

Decreten el secret de sumari per la polèmica mort de l’os Cachou

L’aplicació del secret de sumari arriba pocs dies després que les entitats ecologistes demanessin més informació sobre les actuacions de les administracions competents i sobre l’informe de la necròpsia.

Segueixen les complicacions amb la investigació sobre la mort de Cachou. Un mes després de la mort de l’animal, la jutgessa única de Vielha ha decretat el secret d’actuacions pel cas de la mort de l’os. En un breu comunicat, el Consell General d’Aran ha informat que “de moment, no es podrà comunicar públicament, ni enviar informació a aquelles persones o entitats que van realitzar sol·licituds formals d’informació, especialment en referència a l’informe de la necròpsia”.

El veto a la informació de la investigació arriba dies després que diverses entitats ecologistes posessin en dubte les explicacions del govern aranès sobre la mort de l’animal. Segons el consistori de la Val d’Aran, Cachou va morir després de barallar-se amb un altre os i caure posteriorment per un fort desnivell d’uns 40 metres. Uns arguments “inversemblants i poc creïbles” segons apunten des de les entitats expertes FAPAS, SEO Birdlife Catalunya, Ipcena i FIEP.

Les entitats ecologistes sospiten que Cachou va poder ser víctima d’un enverinament. “A les fotos compartides pels agents ambientals de la Vall d’Aran es pot apreciar la cara de l’animal amb un somriure sardònic, una imatge habitual en els mamífers morts per enverinament. Les necròpsies realitzades a Astúries a mamífers que presentaven aquest somriure concloïen amb una mort causada per algun verí o producte tòxic”, va indicar Roberto Hartasanchez, president de Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS), en una videoconferència celebrada el passat 17 de abril.

El Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) ha publicat un tweet en el qual mostra el seu: “màxim respecte a la decisió de la jutge i el seu treball i confiem que la investigació aclareixi plenament els fets”. L’organització va compartir un comunicat el passat 8 de maig en què demanava a la Generalitat i al Ministeri de Transició Ecològica “que trenquessin el silenci sobre la mort de l’os Cachou i informessin de forma urgent sobre els resultats de les proves realitzades per aclarir la seva mort”.

L’aplicació del secret de sumari arriba després de quatre setmanes en què no s’han difós dades que permetin aclarir l’origen real de la mort de l’os Cachou. També sorprèn l’absència de laments que hi ha hagut des de les administracions competents per una pèrdua tan important en la biodiversitat. Davant d’aquesta situació, les entitats ecologistes només demanen una necròpsia completa i que es comparteixin els resultats de manera transparent i desinteressada.

La població d’ossos als Pirineus ascendeix fins als 52 exemplars

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha comptabilitzat en 52 els exemplars actuals d’aquesta espècie animal. La xifra suposa un increment de 12 exemplars respecte el recompte que es va fer el 2018.

El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru als Pirineus ha fet balanç de la població d’os bru del 2019 en una reunió telemàtica en què han participat representants de la Generalitat, el Consell General d’Aran, el Govern d’Andorra, l’Aragó, Navarra, França y la Fundació Oso Pardo.

Les darreres xifres mostren que la població d’os bru ja és de 52 exemplars, dotze més que els 40 que es van identificar el 2018. Pel que fa al nombre de naixements, s’han registrat un total de 10 noves cries de 5 femelles diferents. Es tracta d’una xifra rècord, només assolida abans als anys 2016 i 2017 des de 1996. Les femelles que s’han reproduït són Sorita (2 cadells), Isil (2 cadells), Caramelles (2 cadells), Bambou (2 cadells) i Fadeta (2 cadells).

Els exemplars que es donen per morts durant el passat any 2019 són de 6 després de més de dos anys sense tenir-ne indicis d’aquests animals. Entre les pèrdues trobem la femella Hvala, detectada per última vegada el 2017, el mascle Fifonet y 2 cadells de Sorita. La recent mort de l’os Cachou no forma part del recompte del 2019.

D’altra banda cal destacar que l’àrea geogràfica on s’han trobat en algun moment indicis de la presència de l’os bru als Pirineus s’ha ampliat el 2019 en 3.000 Km2 respecte del 2018 i representa ja una superfície de 10.400 Km2. Cal assenyalar, que bona part d’aquest increment es deu a un desplaçament exploratori puntual que va fer el mascle Goiat a la primavera de l’any passat, durant el qual va visitar zones molt meridionals del Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. En general, l’àrea de distribució de l’os s’estén principalment pels Pirineus centrals.

Pel que fa al seguiment de l’espècie a Catalunya, durant el 2019 s’han localitzat 440 indicis d’os, dels quals 190 són fotografies i vídeos i 141 són mostres de pèls. En tot el Pirineu s’han localitzat 2004 indicis o rastres, a banda de les ubicacions dels exemplars equipats amb GPS.

Finalment, s’han analitzat nombroses mostres per a la identificació genètica, de les quals 78 provenen de Catalunya. La Universitat Autònoma de Barcelona ha identificat 8 exemplars de 20 mostres rebudes, mentre que el laboratori francès Antagene, ha identificat 41 exemplars de 314 mostres (58 de Catalunya).

Neix el primer linx al Pirineu català des de fa més d’un segle

El linx va néixer al territori de MónNatura Pirineus, al terme municipal d’Alt àneu fa uns dos mesos i és de l’espècie Linx Europeu o Linx Boreal, una espècie extingida en aquesta zona des de fa més de cent anys.

Aquest dimecres, MónNatura Pirineus ha presentat el primer linx nascut al Pirineu català des de fa més d’un segle. El mascle, que pesa un quilo i que es troba en perfecte estat de salut, va néixer el passat 28 de maig al Centre de recuperació de fauna de MónNatura Pirineus.

Miquel Rafa, director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera, ha remarcat avui la importància d’aquest naixement i ha explicat que aquest linx reforçarà la tasca d’educació ambiental que es fa en aquest centre, on hi ha altres espècies d’animals com el trencalòs, el duc, el cabirol, la marta, la fagina i la guineu, entre d’altres; que permeten explicar la seva funció ecològica als Pirineus.

MónNatura Pirineus

Linx MónNatura Pirineus

Entre ells, els pares del cadell, dos linxs que van néixer en captivitat el maig de 2008 en un centre de fauna de Galícia, i van ser traslladats al centre de MónNatura Pirineus a l’agost del mateix any. “Fa 11 anys que estan al centre i és el primer cadell que han tingut, i de manera totalment natural”, ha explicat Miquel Rafa.

En aquests 11 anys, més de 100.000 persones han visitat el centre de Fauna de MónNatura Pirineus i han pogut conèixer aquests animals i aprendre la funció ecològica que tenen als Pirineus.

El director de Territori i Medi Ambient de la Fundació Catalunya La Pedrera també ha detallat que la reintroducció del linx al Pirineu català no és un escenari que es plantegi actualment, ja que “socialment no es donen les condicions adequades per fer-ho”. Actualment a aquest territori ja existeixen molts problemes amb els predadors que ataquen a les ramaderies, com és el cas de l’ Ós Goiat.

Per acabar, Rafa ha ressaltat la importància que té el linx com a equilibrador de la natura, ja que aquests animals cacen cabirols, llebres, guineus o martes, herbívors salvatges que abunden a la zona. Una necessitat que cumplirà el linx quan semblava que ja no es reproduirien.