Arxiu d'etiquetes per: protectores

“Qualsevol persona pot ajudar i fer un voluntariat en una protectora danimals”

“És dissabte al matí, agafo la bicicleta i em dirigeixo als afores de Xàtiva. Chechu, Star i Gordon m’esperen impacients, avui és el dia de passeig. Ja fa dos anys que soc voluntari al refugi d’animals del poble on visc. La meva feina és ajudar en allò que em necessitin i tenir cura d’aquests gossets el temps que estiguin amb nosaltres mentre busquem una nova família on gaudir d’una segona oportunitat. Soc José Fonollosa i això és Diario de un Refugio”.

Així comença Diario de un Refugio, l’última obra de José Fonollosa, dibuixant i professional del còmic nascut a Vinaròs (Castelló) l’any 1975. Fonollosa ha atès amablement Animalados per explicar-nos amb més detalls per què són tan importants els animals tant a la seva vida personal com a moltes de les seves obres.

Què vols transmetre als teus lectors amb la teva darrera obra, Diario de un Refugio?

Diario de un Refugio realment neix a conseqüència de la pandèmia i del confinament. Quan es van obrir les restriccions i vam poder tornar al carrer, mentalment, un pas important per a mi va ser el retorn com a voluntari a la protectora SPAX de Xàtiva, on col·laboro des de l’any 2018. Aquest ressorgir tan important em va obrir de nou la inspiració i vaig decidir crear aquest còmic.

A Diario de un Refugio explico a través de vinyetes les experiències i els aprenentatges del dia a dia a la protectora. Amb un toc d’humor intento explicar com es treballa en un refugi i com s’ajuda els animals abandonats a buscar una nova llar. En definitiva, explico experiències reals viscudes i procuro explicar-les amb humor i molt d’amor.

Només un any abans de sortir a la llum Diari0 de un Refugi0, vas publicar Refugio. Quines diferències hi ha entre un còmic i l’altre?

Refugio és un còmic que vaig dibuixar tan sols un any després del meu inici com a voluntari a la protectora SPAX. Quan ja vaig considerar, en certa manera, que estava assentat al refugi i ja sabia una mica com funcionaven les coses i quin era l’esperit de la protectora, vaig decidir dibuixar sobre aquesta temàtica. A més, em va semblar un tema interessant, ja que no recordava que s’hagués dibuixat fins ara res sobre la vida dels animals a les protectores.

Fins que no vaig iniciar la meva experiència a la protectora, no vaig veure que no tenia idea que era aquest lloc realment. Només sabia que existien. Imaginava que dins aquests espais hi havia animals i que tenien unes necessitats, res més.

Refugio, per una banda, pretén plasmar el que van ser les meves primeres vivències a la protectora SPAX durant el primer any i, per altra banda, i molt més important, explicar tot el que hi ha a dins. Ja no només allò que es fa físicament, és a dir, adopcions, acollides, alimentació… sinó també explicar tot el que hi ha al darrere i la filosofia de les protectores d’animals.

Pàgina de Refugi, un dels còmics de José Fonollosa

A nivell personal, com ha canviat la teva vida des que vas decidir iniciar l’experiència de voluntari a una protectora d’animals? Com va sorgir aquesta idea?

En un dels còmics explico, d’una manera senzilla, que la idea d’aventurar-me al voluntariat d’una protectora d’animals em va sorgir en una crisi dels quaranta (rialles). Era una cosa que hi tenia al cap i que segur que ens passa a moltes persones que ens agraden els animals quan veiem alguna publicació al Facebook o alguna fotografia a xarxes socials d’algun animal d’un refugi. Finalment, vaig decidir que podia fer alguna cosa més per ells, vaig preguntar a la protectora SPAX de Xàtiva i vaig començar l’experiència com a voluntari.

Els primers dies van ser rars. De fet, el primer dia, de camí cap al refugi, em deia a mi mateix: “jo no sé si serè útil per això”, ja que tampoc tenia gaire clar el que em trobaria. Doncs d’això ja han passat quatre anys, per la qual cosa malament no m’ha anat.

Sens dubte valoro el voluntariat com una experiència positiva, encara que també hi ha moments durs. Hi ha moments, dies i situacions difícils de les quals te’n recordes i dius “doncs vaja”, però cal seguir i mirar endavant.

Creus que les persones que llegeixen Diario de un Refugio o Refugio es poden animar a iniciar un voluntariat en una protectora d’animals? Aquest era un dels objectius d’aquestes dues obres?

Jo penso que sí. Sobretot, a través dels còmics, he intentat treure-li dramatisme al fet d’intentar acostar-te a ajudar. Jo crec que llegint Refugio i Diario de un Refugio t’adones que no cal ser especial per ajudar en una protectora d’animals. Qualsevol, fins i tot jo, ho pot fer (rialles).

Tot i això, cal valorar que les persones que es posen a l’esquena l’organització i el funcionament d’una protectora són persones que treuen temps, diners i esforç d’on no els hi queden. La majoria tenen la seva feina i a més s’encarreguen dels refugis. Són associacions benèfiques, per la qual cosa ni de bon tros treuen res de diners per aquesta tasca, més aviat al contrari. Per tant, és important posar en valor totes aquestes persones, ja que no tothom és capaç d’arribar fins a aquests punts de compromís. Jo conec companyes que arriben a uns punts en què jo m’enfonsaria, amb una quantitat de casos per setmana amb què jo no podria.

Segons l’últim informe “Él Nunca lo Haría” de la Fundació Affinity, durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir aproximadament 285.000 gossos i gats. Què opines sobre aquesta dada?

Em sembla molt trist. La mateixa Fundació Affinity posa els punts a seguir perquè això no passi. L’abandament zero és impossible, però que es rebaixi moltíssim el nombre d’abandonaments crec que és important i possible. És important llançar missatges de sensibilització i tinença responsable. Jo crec que la mateixa societat a poc a poc va fent passets per millorar aquesta situació, encara que també és cert que, actualment, setmana rere setmana, la protectora en què col·laboro es troba amb gossos a la porta abandonats i en situacions complicades.

Moltes persones que inicien el voluntariat es posen molt tristos quan veuen que han abandonat un animal a la porta de la protectora. Amb el pas del temps pots arribar a pensar que el millor que ha pogut passar a l’animal ha estat aterrar al refugi, perquè l’altra opció pot ser molt més terrible: malvivint pel carrer, buscant-se la vida i l’aliment com poden, etc.

José Fonollosa amb el seu gat Toñín

Ens han dit que t’has estrenat com a casa d’acollida… Com ha estat l’experiència?

He funcionat com a casa d’acolliment en casos puntuals. Quan alguna companya m’avisa és perquè no hi ha cap altra opció per a aquest animal. Jo tinc un gat a casa que és molt nerviós i això complica la convivència amb la resta dels animals. No obstant això, sí que he fet de casa d’acollida amb una ventrada de gats o amb algun gos, això sí, durant hores comptades o tan sols una nit. A la protectora saben que poden comptar amb mi per a moltes coses, però per això només en casos d’urgència.

A més de Diario de un Refugio i Refugio, quines altres obres tens on els protagonistes són animals? Què trobaran els lectors en aquestes altres obres?

La meva història amb els còmics d’animals ja ve de llarg. El 2010, després d’acabar un projecte de còmic històric de gairebé dos anys, vaig acabar esgotat i vaig decidir que la meva obra següent havia de ser una mica més lleuger, d’humor i dinàmic. En aquell moment, em vaig girar i vaig veure les meves dues gates per casa mirant-me i fent les seves coses, i aquesta situació em va inspirar per fer “Miau”, un còmic amb tires humorístiques sobre la vida de dos gats a casa amb humà. Aquesta idea va desencadenar finalment un total de tres còmics on realment el que plasmava era el que em passava a mi amb ells en el dia a dia.

Posteriorment, una amiga es va trobar un cadell de gat que va acabar a casa meva i d’aquí va sortir un altre còmic que es diu Toñín. En aquesta obra representi el dia a dia amb aquest gatet des que va arribar sent un cadell fins que va arribar a l’edat adulta. I aquest Toñín és el que tinc actualment i que se sent tota l’estona durant l’entrevista (riu).

Els tres primers còmics eren amb un objectiu més humorístic, però amb el de Toñín sí que vaig buscar també una finalitat didàctica explicant com és l’adaptació d’un gat a una llar. No és el mateix introduir un gat com toca, que introduir-lo dins una casa i deixar-lo allà dins i que s’apanyi ell sol. A través d’un veterinari explicava aspectes com ara proporcionar a l’animal un espai segur, com condicionar la casa, etc.

Des de llavors, he anat alternant còmics de qualsevol classe de tema amb algun còmic sobre animals, fins a finalment arribar a les obres relacionades amb el voluntariat a la protectora SPAX de Xàtiva.

Consideres que els teus còmics sobre animals poden servir com a eina didàctica per a les escoles?

Sí, de fet, em consta que en algunes escoles utilitzen algunes de les meves obres amb finalitats didàctiques. Jo quan vaig fer aquests còmics estava dins del meu món i no estava pensant que fossin usats a les escoles, però quan vaig saber que això estava sent així, vaig sentir com una responsabilitat que ni de bon tros esperava.

Realment, els meus còmics no estan fets ni pensats per a fins didàctics. Simplement, he anat plasmant la meva experiència amb els animals. Tot i això, m’enorgulleix molt saber que algunes de les històries que he dibuixat es fan servir perquè els nens siguin conscients de moltes realitats sobre els animals.

Com és per a un professional del còmic donar veu a un animal (diàlegs, pensaments…)?

És un tema al qual vaig donar moltes voltes quan vaig decidir aventurar-me al món animal amb els meus còmics. Històries d’humor sobre animals de companyia sempre n’hi ha hagut, però havia de decidir quin estil volia adaptar per a les meves vinyetes. Havia vist molts exemples de Garfield o d’una sèrie no tan coneguda anomenada Mutts sobre un gos i un gat que són veïns.

Finalment, quan em vaig llançar a dibuixar “Miau”, vaig decidir agafar el camí del mig i vaig pensar, si els animals no parlen, els meus gats no parlaran. De manera que vaig decidir que tot fos més gestual i que si algú havia de dir alguna cosa, que fossin els humans.

On i com podem comprar algunes de les teves obres?

Poden demanar-les a qualsevol llibreria o botiga de còmics. Després, en el cas de Refugi i Diari d’un Refugi, que són les més actuals, es poden comprar a través del web de Grafito Editorial.

Grafito va tenir una idea meravellosa en veure que jo estava tan conscienciat amb el tema del voluntariat i la protectora. Van decidir que, amb la compra de qualsevol d’aquests dos còmics, es pot adquirir també una làmina que vaig dibuixar al seu moment. L’import íntegre d’aquestes làmines va directe com a donatiu a la protectora SPAX de Xàtiva.

Portada de Diario de un Refugio amb una làmina de José Fonollosa

Per acabar… Tens al cap algun còmic futur en què els animals tornin a ser els protagonistes?

Actualment no. Bé (riu), estic amb un còmic de pirates que la protagonista és una gata, però en aquest cas el més important i el tema central són les aventures dels pirates. Realment, sempre invento alguna excusa per introduir algun animalet a les meves històries.

Huelva busca associacions per col·laborar amb el Centre d’Atenció i Acollida d’Animals

L’ajuntament de Huelva vol continuar comptant amb l’ajuda de l’Associació HADA, amb la qual mantenia un conveni de col·laboració des de l’any 2015.

L’Ajuntament de Huelva traurà properament un concurs destinat a associacions que vulguin col·laborar amb el Centre d’Atenció i Acolliment d’Animals. L’objectiu del consistori de Huelva és obrir la participació i millorar la transparència del programa del voluntariat en aquest espai municipal que té com a finalitat promoure les adopcions responsables dels animals, així com la seva cura i atenció mentre estan esperant una família.

Esther Cumbrera, regidora d’Hàbitat Urbà i Infraestructures i responsable del Centre d’Atenció i Acollida d’Animals de Huelva, ha assegurat que el treball de les voluntàries tots aquests anys està sent fonamental, no només per la gestió de les adopcions, sinó també perquè amb les visites i dedicació diària fan més feliç l’estada als animals que estan esperant una segona oportunitat”.

En aquest sentit, la regidora d’Hàbitat Urbà i Infraestructures ha volgut manifestar el seu agraïment més profund a l’Associació HADA que, des del 2015, mantenia un conveni amb l’ajuntament per col·laborar amb les adopcions i les cures dels animals del Centre d’Atenció i Acollida.

“Tant les persones que gestionen l’associació com les voluntàries de l’associació HADA han demostrat tots aquests anys el seu amor pels animals, treballant de valent per aconseguir-los una nova llar i dedicant el seu temps per oferir-los afecte, passejades i atenció. En definitiva, treure’ls de la seva rutina i aportar-los felicitat”. Per aquest motiu, “volem convidar molt especialment HADA perquè participi en el concurs i segueixi duent a terme la seva meravellosa tasca”, ha explicat Cumbrera.

D’altra banda, l’edil ha apuntat que amb el concurs “volem continuar millorant la gestió del centre gràcies al suport de les associacions que treballen pel benestar animal, impulsant les adopcions i continuant la tasca encomiable feta fins ara per HADA”.

L’Ajuntament de Huelva està realitzant una aposta molt important per millorar aquest centre d’Atenció i Acollida d’Animals, modernitzant-lo i dotant-lo dels serveis i recursos necessaris per aconseguir més esbarjo i millor qualitat de vida dels animals que s’hi troben. Un espai on una de les primeres iniciatives de l’actual equip de Govern va ser instaurar el sacrifici zero.

Màlaga assoleix l’objectiu del sacrifici zero al Zoosanitari Municipal el 2021

L’Ajuntament de Màlaga ha comunicat que durant el 2021 només es van sacrificar 33 animals a la protectora municipal, tots ells per causes estrictament sanitàries.

Arriben bones notícies des de Màlaga. El Centre Zoosanitari Municipal de la ciutat de la Costa del Sol ha aconseguit durant el 2021 l’objectiu del sacrifici zero. Durant l’any 2011 la xifra de sacrificis d’animals va assolir els 1.982, mentre que el 2021 s’han sacrificat 33 animals, tots per causes estrictament sanitàries, fet que suposa un descens del 98%.

“El descens d’ingressos d’animals al Centre Zoosanitari ha estat el factor principal per a la reducció de sacrificis”, explica Gemma del Corral, regidora de l’Àrea de sostenibilitat mediambiental. El 2021 van ingressar al centre un total de 993 animals, 544 gossos i 449 gats, sent el 2011 un total de 3.621 els animals introduïts. Hi ha hagut una reducció del 73% d’ingressos. Fins a 797 animals van sortir per a adopció, rescat dels seus propietaris o van ser cedits a altres institucions.

Del Corral ha assenyalat que “l’increment de la conscienciació i educació ciutadana ha estat un factor molt important per al descens d’abandonaments i ingressos d’animals al centre municipal”. El 2021, 310 gossos van ser lliurats pels seus propietaris davant dels 1.594 del 2011, un 81% menys. En el cas dels gats, els serveis municipals van recollir a la via pública un total de 299 gats el 2021 davant dels 1.020 del 2011, fet que suposa un 71% menys.

El Sacrifici Zero és un dels principals objectius que recull el programa de govern de Màlaga en els darrers mandats en matèria de benestar i protecció animal. Del Corral considera que haver aconseguit aquesta meta “és resultat directe de la feina que s’ha desenvolupat durant els darrers deu anys per part dels tècnics i responsables de l’Àrea de sostenibilitat mediambiental i el compromís assolit amb diverses entitats de protecció animal de la ciutat”.

“L’Ajuntament de Màlaga ha demostrat amb fets que es pot aconseguir el sacrifici zero”

La regidora de l’Àrea de sostenibilitat mediambiental ha indicat que “L’Ajuntament de Màlaga ha demostrat amb fets que es pot aconseguir el sacrifici zero sense necessitat d’establir-lo normativament, ja que tancar les portes dels refugis o zoosanitaris per llei o ordenança, l’únic que aconsegueix és ‘amagar el problema’ de l’abandonament animal. El que és important és assolir-ho a partir de la responsabilitat de la societat”.

Per a l’any 2022, l’Ajuntament de Màlaga vol continuar i reforçar la seva col·laboració amb les entitats protectores, aportant subvencions econòmiques que contribueixin al desenvolupament de la feina, donant suport als programes i campanyes de conscienciació ciutadana. També pretén treballar amb el Col·legi Oficial de Veterinaris per posar en marxa accions a favor de la identificació, vacunació i esterilització dels gossos i gats que conviuen amb els ciutadans malaguenys.

La Diputació de Còrdova convoca per primera vegada una línia de subvencions per a associacions protectores d’animals

La convocatòria d’una línia de subvencions per a associacions protectores d’animals permetrà donar suport a la tasca d’aquestes entitats amb ajudes de fins a 3.000 euros i fomentar l’adopció de gossos i gats.

La Diputació de Còrdova, a través del Centre Agropecuari Provincial, ha convocat per primera vegada una línia de subvencions destinada a associacions protectores d’animals dels municipis menors de 50.000 habitants.

Es tracta d’una iniciativa inèdita amb pocs precedents en altres diputacions que pretén donar suport a “la important tasca que realitzen les associacions de la nostra província en contra de l’abandonament animal i pel foment de l’adopció responsable de gossos i gats, una tasca imprescindible per garantir el benestar d’aquests animals però també per pal·liar els problemes mediambientals, de salubritat i seguretat derivats de l’abandonament, segons ha explicat el delegat d’Agricultura, Francisco Ángel Sánchez.

El diputat ha assenyalat que “amb aquesta línia d’ajuts es pretén donar suport a les associacions en les despeses derivades de la seva activitat, com els de l’alimentació, higiene, sanitat i serveis veterinaris, així com en la millora dels mitjans de recollida de gossos i gats abandonats i els equips de protecció dels treballadors i treballadores”. Alhora, les subvencions pretenen incentivar “la realització de campanyes de foment i difusió sobre l’adopció responsable i contra l’abandonament animal”, ha remarcat Sánchez.

La concessió de les subvencions ja ha estat aprovada i publicada al Butlletí de la Província (BOP) i es realitzarà en règim de concurrència competitiva. Podran optar-hi les associacions que tinguin la seu social en els municipis de menys de 50.000 habitants de la província. La convocatòria compta amb un pressupost de 24.000 euros i les entitats beneficiàries podran rebre un màxim de 3.000 euros, que rebran de forma anticipada.

El delegat d’Agricultura ha subratllat el “compromís de la Diputació amb el benestar animal i contra l’abandonament de gos i gats, que segueix sent un greu problema tot i el gran treball realitzat en els últims anys per part d’institucions i associacions”. A més Sánchez ha reiterat la importància de mantenir controlades les colònies felines en els municipis per evitar problemes de salubritat i de convivència.

El diputat també ha recordat que “des de 2009 la Diputació té en marxa un Programa de Recollida de Gossos Sense Sostre que està donant uns excel·lents resultats i permet donar resposta a la població dels municipis adherits, que sumen més de 222.000 habitants”.

De forma paral·lela, aquest servei contribueix “a la tan necessària conscienciació social sobre la tinença responsable d’animals de companyia, al temps que assessora els ajuntaments, a través dels tècnics dels municipis acollits al programa, de les novetats en matèria legal referent a la protecció i sanitat animal”.

Així treballen les protectores a la Fase 1 de la desescalada

Algunes protectores dels territoris que es troben en la Fase 1 de la desescalada han reprès els processos d’adopció, altres segueixen amb l’activitat paralitzada.

La implantació del Reial Decret 463/2020 de 14 març, pel qual es va declarar l’Estat d’Alarma a Espanya va provocar que moltes protectores no poguessin realitzar els processos d’adopció a causa de les limitacions imposades en els desplaçaments. No obstant això, al llarg d’aquestes setmanes sí que han acollit gossos i gats abandonats, alguns d’ells procedents de persones contagiades pel coronavirus o mortes, una situació molt complicada que ha ocasionat el col·lapse en moltes associacions.

Les millores amb el control de la pandèmia ha provocat que el Govern d’Espanya hagi iniciat un pla de desescalada del coronavirus distribuït en quatre fases diferents. A la Fase 0, que equival a la primera fase, la situació de les protectores encara no es va veure alterada, però el passat 11 de maig, moltes províncies espanyoles van passar a la fase 1, en la qual els ciutadans tenen més llibertat de circulació per poder realitzar activitats comercials, esport o reunions.

Des d’Animalados ens hem posat en contacte amb diferents protectores de territoris en Fase 1 per a conèixer si en aquesta segona etapa de la desescalada han augmentat les adopcions o per contra, l’activitat segueix pràcticament paralitzada.

La Protectora 8 Vidas de Teruel ens comenta que: “Amb la Fase 1 estem començant a donar més animals en adopció, però només ho fem dins del territori de Teruel. Durant les anteriors setmanes de l’estat d’alarma vam poder donar en acollida molt pocs animals. La realitat és que l’activitat ha estat molt paralitzada, especialment amb els gossos”.

L’associació de Teruel ens comunica que, en el seu cas, és molt fàcil conèixer bé a les famílies adoptants: “Teruel és una ciutat petita, els animals que hem donat en adopció durant l’estat d’alarma anaven a famílies que ja coneixíem o que teníem bones referències sobre elles. Sempre intentem conèixer als adoptants i que ens generin confiança abans de tancar un procés d’acollida “.

L’Associació per a la Protecció i Defensa d’Animals 4 Patas de Jumilla ens explica que: “Actualment només tenim parades les adopcions internacionals, ja que el transport dels animals a altres països no és possible en aquest moment. Les adopcions d’àmbit nacional les estem portant a terme al llarg de tot l’estat d’alarma mitjançant una empresa de transport d’animals de companyia anomenada Automascotas que porta els animals de porta en porta. El que sí que és cert és que amb la situació que estem vivint, el viatge dels animals resulta més car”.

Des de 4 Patas Jumilla ens detallen que: “Automascotas té un protocol d’actuació durant l’estat d’alarma. Els animals viatgen de manera segura fins a la porta de l’adoptant i tot el seu material està guardat en bosses hermètiques per garantir la seguretat”. Sobre les famílies ens indiquen que: “Abans de donar a qualsevol animal en adopció seguim fent un reconeixement dels adoptants, però ho fem en línia. Cal tenir en compte que molts dels adoptants ja els coneixíem d’abans. Si durant el coneixement de la família adoptant no ho tenim clar, parem el procés d’adopció”.

No obstant això, algunes entitats segueixen sense reprendre els processos d’adopció fins que la situació sigui més segura. Un exemple és la Protectora ARCA de Jaén on ens confessen que: “Passar a la Fase 1 no ha canviat res. A la nostra protectora no hi ha hagut moviment en les últimes setmanes, segueix tot paralitzat. No hem donat a cap animal en adopció durant l’estat d’alarma i hem acollit a quatre gossos a causa que les persones amb què convivien havien mort”.

L’associació andalusa ens explica que: “Per sort, no hem patit una situació extrema de col·lapse, ja que només hem acollit a aquests quatre gossos. Hem pogut mantenir els animals sense molts problemes. Ens han cridat diverses famílies per adoptar a gossos, però fins que no millori la situació sanitària nosaltres no començarem a donar animals en adopció. Abans de començar un procés d’adopció hem de conèixer bé a les famílies adoptants”.