Els quatre voluntaris que van preferir no fugir per protegir els animals del refugi comencen a recuperar la normalitat

Ja fa un mes i mig que les bombes russes van començar a caure sobre les ciutats ucraïneses. La invasió russa ha donat peu a una guerra entre pobles germans que ha acabat amb la vida de milers de persones, que ha destrossat ciutats senceres i que ha provocat més de quatre milions de refugiats. A mesura que els russos s’anaven endinsant al país, la població ucraïnesa (sobretot ancians, dones i nens perquè els homes s’havien d’allistar a l’exèrcit) fugia com podia. Un dels objectius dels russos era la capital ucraïnesa, Kíiv. Algunes poblacions del seu entorn han quedat devastades i sobre la mateixa capital també han caigut bombes russes però els invasors no han aconseguit conquerir-la. Molts habitants van marxar durant el setge però l’italià Andrea Cisternino i tres voluntaris més van decidir quedar-se. Enmig de tanta crueltat, ells també tenien una missió: protegir els 360 animals del refugi que gestionen.

Durant tot aquest temps, els quatre heroïs han resistit. Han hagut de suportar nevades, temperatures gèlides, manca de menjar i de medicaments i la por de sentir les bombes caient a poca distància amb la incertesa de què passaria si les tropes russes arribaven al refugi. La resistència dels soldats ucraïnesos ha fet que els russos haguessin de concentrar el seu exèrcit a les zones més a l’est del país (les que limiten amb Rússia) i a poc a poc la pressió sobre Kíiv s’ha anat alleugerant. El fred hivern ha donat pas a la primavera que ha donat ànims als habitants del refugi. Les gallines han tornat a posar ous. A més, l’ajuda dels voluntaris i de les institucions italianes, que han enviat menjar i medicaments al refugi, ha donat oxigen als quatre heroïs animalistes.

Andrea es comunica gairebé cada dia amb un grup de suport per anar explicant el dia a dia i per gestionar l’arribada d’ajuda. Els problemes amb la xarxa l’obliguen en moltes ocasions a enfilar-se al sostre de la casa per tenir cobertura. Els dies de pluja, la comunicació és impossible. Segons el grup de suport, l’Andrea ha perdut molt de pes però manté els ànims i a poc a poc recuperen la normalitat. Aquesta setmana, per primer cop en un mes, l’Andrea ha gosat sortir del refugi. S’ha trobat el cotxe d’un veí destrossat per un projectil i darrera seu un tanc calcinat. També ha tingut una bona notícia que ha compartit de seguida amb el grup de suport: ha trobat dos gossos ancians que ja alimentava abans del conflicte i ha recuperat el contacte. També han tingut la visita al refugi d’un soldat ucraïnès que quan va començar el conflicte els va deixar el seu gos, un pastor alemany, perquè no se’n podia fer càrrec. El retrobament entre el gos i el soldat va ser molt emotiu. Finalment, també ha rebut la visita d’un grup de voluntaris que els hi han entregat un pastís vegà on hi posava PAU.

Des del grup de suport recorden que accepten donacions i que totes s’han de fer des d’aquest web.