Tag Archive for: tauromàquia

Espanya tanca l’any amb més morts per festes taurines de la seva història

Un total de 23 persones han mort durant les festes taurines celebrades a Espanya el 2022.

Espanya està tancant el pitjor any de la seva història pel que fa a les morts procedents de les festes taurines. Durant el 2022, un total de 23 persones han mort per banya de toro, sent la Comunitat Valenciana la més afectada amb 9 morts, seguida de la Comunitat de Madrid i Castella i Lleó, amb 4 cadascuna, Aragó amb 2 i Andalusia, Castella la Manxa i Múrcia amb una víctima cadascuna.

“La tauromàquia és una activitat cruel i pròpia d’un altre temps que no hauria d’existir en un país civilitzat en ple segle XXI i encara menys hauria de ser considerada patrimoni cultural i rebre subvencions públiques en un país on més del 80% de la seva població la rebutja”, ha declarat Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal.

“És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en el patiment indiscutible que provoca cada any a desenes de milers d’animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades… per quin motiu?”, afegeix Esteban Miñano.

“El maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de cultura amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai necessitem una cultura de pau i de respecte per la vida, en lloc d’una cultura de violència i mort que no respecta ni la vida humana ni l’animal”, conclou.

Alarma amb la presència de nens i adolescents a les festes taurines

El 7 d’agost passat va tenir lloc una tragèdia de grans dimensions amb la mort d’un jove de tan sols 18 anys després de ser envestit per un toro embolat a Soneja, un municipi de la província de Castelló. A més d’aquest, un altre nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’una vaca que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava en la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima per llei és de 16 anys. Aquests són només alguns exemples que demostren com tristament els municipis no compleixen les lleis i no vetllen per les normes de seguretat durant les festes taurines.

“En els Reglaments de festejos taurins populars de les comunitats autònomes s’al·ludeix a la seguretat de les persones,  el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni es persegueixen o sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia. I quan n’hi ha, en la majoria dels casos, s’arxiven sense fer les diligències oportunes”, afirma Jose P. Cubells, jurista de la plataforma LTNEC.

A més, Cubells lamenta la manca de presència de forces de seguretat en moltes d’aquestes festes “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint els col·laboradors dels organitzadors no actuen com ho haurien de fer impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat en els esdeveniments, cosa que té conseqüències tràgiques.”

Per acabar, el jurista de LTNEC assenyala que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, però les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de la geografia espanyola.”

Vuit morts i desenes de ferits en festes taurines des de principi d’any

Les associacions animalistes advoquen per una cultura de pau i critiquen que la tauromàquia sigui considerada patrimoni cultural a Espanya.

La Plataforma La Tortura No És Cultura (LTNEC), formada per 47 organitzacions de protecció animal, ha informat que des de començament d’any la tauromàquia ja s’ha cobrat la mort de vuit persones i desenes de ferits, inclosos menors d’edat.

LTNEC denuncia que, de manera comuna, els municipis no vetllen per les normes de seguretat als espectacles taurins. El jurista de la plataforma, José P. Cubells, afirma que “en els Reglaments de les festes taurines s’al·ludeix a la seguretat de les persones, els béns i el respecte i prohibició de maltractament als animals, però ni es posen els mitjans necessaris, ni se sancionen les infraccions si no hi ha una denúncia”.

Cubells informa també que alguns animals són sacrificats moments més tard de la festa taurina als mateixos llocs on aquest s’ha celebrat, fet que no s’ajusta a la llei. “D’acord amb enregistraments obtinguts in situ en algunes localitats, es desprèn que no se segueixen les normes de sanitat”.

El jurista lamenta la manca de presència de les forces de seguretat en moltes de les festes. “En alguns pobles ni tan sols hi ha policia local”, assenyala i trasllada la responsabilitat dels diferents incidents al fet que sovint “els col·laboradors dels organitzadors no actuen com haurien de fer-ho per impedir el maltractament als animals o la participació de persones no aptes o menors d’edat als esdeveniments, situació que té conseqüències tràgiques”.

Un exemple clar d’aquesta manca de control i seguretat als espectacles taurins el trobem en el cas de Puçol, València, on el 3 de juliol un nen de 12 anys va resultar ferit greu després de rebre una cornada d’un boy que el va afectar fetge i ronyons. Amb ell participava a la festa un altre nen de 14 anys, quan l’edat mínima és de 16 anys.

José P. Cubells indica que “la presència i participació de menors d’edat és tristament comuna, no obstant les prohibicions de les normes de protecció a la infància i l’adolescència i les recomanacions de l’ONU a Espanya de prohibir la participació de nens, nenes i adolescents a les festes taurines. I això és així al llarg de tota la geografia espanyola”.

“Rebutgem aquests espectacles subvencionats amb els diners de tots els contribuents”

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), lamenta la mort d’aquestes persones en festejos taurins, ja que tenen lloc “en circumstàncies que no s’haurien de donar si els nostres polítics prenguessin partit i demostressin tenir més empatia cap als animals i també cap a les persones. Rebutgem aquests espectacles cruents subvencionats amb els diners de tots els contribuents”.

Davant dels que defensen aquestes festes com un esdeveniment cultural, la plataforma ANDA expressa que “no considera com a cultura que un estat modern hagi de protegir aquells espectacles que impliquin patiment i mort d’animals i persones”.

“Tradició no és garantia d’ètica. Sabem de tradicions a tot el món que han estat eliminades, perquè comporten víctimes. Si les tradicions s’haguessin mantingut sempre intactes, la humanitat mai no hagués evolucionat. No és ètic divertir-se a costa del patiment d’un ésser viu, hem d’evolucionar, aquestes festes han de passar a formar part de la nostra història. Som al segle XXI i aquest tipus d’espectacles cruents no tenen cabuda a la nostra societat”, afegeix Carretero.

“Més del 80% de la població espanyola rebutja la tauromàquia”

Marta Esteban Miñano, presidenta de la plataforma LTNEC, declara que “la tauromàquia no hauria de ser considerada patrimoni cultural en un país on més del 80% de la seva població la rebutja. És hora de treure’ns la bena dels ulls. La tauromàquia no és una cultura desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers d’animals, però també persones, les vides de les quals exposa de la manera més banal en places i festes. Tantes famílies afectades, en nom de què?”.

Per acabar, la presidenta de la plataforma considera que “el maltractament i la mort d’animals i persones per entreteniment no mereix compartir la denominació de “cultura” amb els veritables artistes i intel·lectuals. Amb la guerra i la crisi mediambiental que patim, ara més que mai no són temps d’una cultura de pau i respecte per la vida, no de violència i mort”.

La plaça de braus d’Eibar serà enderrocada per crear un nou parc

El govern d’Eibar treballa en un projecte per crear un nou parc i una zona d’estada a la plaça de braus i al seu entorn.

L’Ajuntament d’Eibar, a iniciativa de l’alcalde Jon Iraola, substituirà l’espai que actualment ocupa la plaça de braus de la ciutat per un nou parc i una zona d’esplai i esportiva. L’espai actual, d’uns 5.000 metres quadrats, està infrautilitzat després de sis anys sense espectacles taurins al municipi basc.

L’equip de govern municipal d’Eibar prescindirà així de la plaça de braus per obrir l’espai a la ciutadania. Al seu lloc habilitarà un ampli parc amb grades, zones d’estada tant de sol com d’ombra, així com reubicarà els espais esportius ja existents per tal que els ciutadans puguin continuar fent servir aquest servei.

El projecte de l’ajuntament eibarrés s’emmarca dins l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans de la ciutat. “Sens dubte, ens trobem davant d’un projecte transformador de l’espai urbà. Els costums estan canviant, i cada cop són més demandats espais amplis i de qualitat per estar i gaudir amb la nostra família i amics/es, cosa que podem aconseguir sens dubte alliberant l’espai ocupat per l’actual plaça de braus, que es troba en desús”, declara Jon Iraola, alcalde d’Eibar.

Així, la plaça de braus d’Eibar, inaugurada el 1903 per a les festes patronals de Sant Joan, serà demolida i no tornarà a ser mai més un escenari de maltractament animal. El govern municipal traurà properament a licitar la redacció d’un projecte urbanístic, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans existents a la ciutat.

“Aquest nou projecte complementa altres que també hem posat en marxa a altres parts de la ciutat, com, per exemple, la cobertura de la via del tren des d’Estazino fins a Azitain, i la nova zona d’esbarjo de Julián Etxeberria. Es tracta de fer passos que serveixin per configurar el nou Eibar que la ciutadania demana”, ha conclòs Iraola.

Els col·lectius animalistes demanen al Reial Madrid que no utilitzi símbols relacionats amb la tauromàquia a les seves celebracions

Una trentena de col·lectius defensors del benestar animal han sol·licitat al Reial Madrid que no utilitzi símbols relacionats amb la tauromàquia durant les celebracions esportives.

Les entitats animalistes consideren que utilitzar un capot amb l’escut del club simulant els moviments d’un torero, com va fer el jugador del Reial Madrid Nacho Fernández a la celebració de la Champions i de la Lliga suposa fer apologia de la tauromàquia, fet que cada cop genera més rebuig a la societat espanyola.

Per aquest motiu, una trentena de col·lectius ha dirigit una carta al president del Reial Madrid, Florentino Pérez, demanant-li que el club i els seus treballadors deixin d’utilitzar símbols o gestos taurins en les celebracions i esdeveniments organitzats per l’entitat. Des de fa dècades, jugadors emblemàtics del Reial Madrid, com ara Raúl González o Sergio Ramos, han fet servir un capot taurí amb l’escut de l’equip durant les celebracions dels seus títols.

El testimoni ha estat pres ara per Nacho, que, tant a la celebració de la Lliga com a la de la Champions, va tornar a fer apologia de la tauromàquia. Els signants de la carta entenen que, així, un club que presumeix de valors com la solidaritat i el respecte, alhora dóna suport a una activitat que, segons estudis veterinaris científics, suposen un intens patiment a un animal, al qual s’apunyala i humilia repetidament.

La tauromàquia no pot ser més llunyana als valors que, en teoria, encarna el Reial Madrid: “No hi pot haver cap respecte ni cap solidaritat quan s’utilitza un capot amb l’escut del club, símbol de la crueltat legalitzada cap als animals que és la tauromàquia, durant la celebració d’un triomf. I això, que fa dècades, no només mai ha estat tallat pel club, sinó que a més és aclamat a les xarxes socials oficials del Reial Madrid”, assenyala la carta.

L’escrit també assenyala que “és imprescindible que aquests valors a què fa referència sovint el club no siguin tacats i el seu suport a la tauromàquia a través d’aquests símbols anacrònics ho fa. El Reial Madrid, com una de les entitats més grans del món, té una responsabilitat social més enllà de l’esport i, dins d’aquesta, hauria de formar part el respecte als animals i no el foment de la crueltat i la violència cap a ells, encara que sigui legal”.

Un club amb més de 273 milions de seguidors a xarxes socials ha de tenir en compte que, davant el creixent rebuig que suscita la tauromàquia a tot el món, una gran part dels seus aficionats pot sentir-se ofesa per aquesta apologia taurina i el que ella implica. Recordem que, segons la World Animal Protection, el 84% dels joves de 16 a 24 anys s’avergonyeixen de viure en un país amb bous.

La societat espanyola reclama a través de les xarxes un món rural sense maltractament animal

Davant la manifestació del #20MRural, desenes de milers de persones han demanat a través de les xarxes un Món Rural Sense Maltractament Animal. La tendència #RuralSinMaltratoAnimal triplica, amb més de 56.000 tweets, a la de #20MRural.

Milers de persones es van manifestar ahir a Madrid en defensa del món rural. Tot i això, els col·lectius animalistes creuen que la protesta, subvencionada amb enormes sumes de diners, té l’objectiu de defensar la tauromàquia i la caça, i no el sector rural en conjunt.

“Els que encapçalen aquesta manifestació són taurins i caçadors. Els primers surten per continuar cobrant enormes subvencions públiques quan amb prou feines donen feina, ja que el cost mitjà salarial d’una ramaderia de lídia no supera els 6.000 euros. Els segons, volen que els gossos de caça quedin fora de la nova Llei de Protecció Animal, és a dir, continuar maltractant llebrers, podencs i altres races amb total impunitat. Aquesta manifestació en nom del que és rural és només una coartada”, detalla Marta Esteban, presidenta de la plataforma la Tortura No és Cultura.

“Les persones que van encapçalar la manifestació eren taurins i caçadors”

Esteban destaca que “La legislació espanyola actual permet que el 85,6% del territori nacional sigui terreny de caça, privilegiant l’1,6% de la població que té llicència de caça, en detriment de tots els altres, una realitat que és terriblement injusta”. Aquesta normativa perjudica altres activitats com ara el senderisme, el ciclisme, l’agricultura, etc.

El govern espanyol portarà ben aviat al parlament la nova Llei de Protecció Animal. Dins aquesta legislació s’hi inclou protecció per a tot tipus de gossos. Tanmateix, a l’Esborrany d’Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica la mesura proposada 2.2.4: “Recomanacions generals en relació als gossos de caça i a les rehales” pretén excloure aquests animals de la nova llei deixant-los totalment desprotegits.

“Estan enganyant tot Espanya dient que estan defensant el món rural atacat pel govern i els lobbys animalistes, quan l’única veritat és que veuen el seu interès de caçar i maltractar animals amb total impunitat, perduts. Si ells tinguessin els seus animals en bones condicions, la nova Llei de Protecció Animal no els afectaria, però si han muntat aquesta mentida és perquè els afecta i molt”, declara Carmen Almonacid, de Marea Antitaurina.

“Estan enganyant tot Espanya dient que estan defensant el món rural”

Per aquest motiu exigeixen que la mesura 2.2.4 d’aquest esborrany sigui eliminada i que segons assenyala Encarna Carretero d’ANDA “s’inclogui una referència a aquesta qüestió relacionada amb l’activitat cinegètica que es limiti a indicar que els gossos de caça i rehales compliran amb allò disposat per les legislacions genèriques nacionals i/o autonòmiques en matèria de protecció i sanitat animal per a aquesta espècie”.

David Rubio de Plataforma No a la Caça ha manifestat: “Avui els carrers de Madrid han estat envaïts per l’odi cap als drets dels animals. Sota la fal·làcia que la caça representa el món rural, els caçadors avui s’han manifestat per intentar tombar una llei de protecció animal que neix amb la intenció acabar amb la cria massiva la venda il·legal de gossos, l’abandonament i el maltractament”.

#RuralSinMaltratoAnimal tendència a Espanya/ANDA

“Avui els caçadors s’han manifestat per tenir dret a poder seguir aquestes pràctiques que avergonyeixen la majoria d’Espanyols. Per això a Twitter #RuralsinMaltratoAnimal ha estat tendència amb més de 56.000 tweets en dues hores. A més, molts dels tweets de la tendència #20MRural són d’animalistes”, ha afegit el portaveu de NAC.

És important assenyalar que, en el marc del programa d’estudis d’opinió pública sobre diferents àrees de valors i actituds predominants a la societat espanyola, específicament sobre la visió, valors, actituds i conducta davant dels animals, i, en particular, de la cultura mediambiental, desenvolupat per la Fundació BBVA en les dues últimes dècades, i publicat el gener de 2022, va concloure que ELS ESPANYOLS SE SENTEN MOLT PROPERS ALS ANIMALS I LA MAJORIA REBUTJA EL SEU ÚS EN CIRCS, CORREBOUS, CAÇA, VESTITS I COSMÈTICA.