Entrades

El Toro Jubilo pateix una de les majors tortures vistes a les festes de Medinaceli

El Toro Jubilo propi de les festes taurines de Medinaceli va patir una de les majors tortures culturals de la població de Soria. L’animal va estar més d’una hora corrent fins que va caure esgotat. Un autèntic calvari el que va haver de viure un dels més de 2.500 bous embolats que participen en les festes populars de moltes províncies d’Espanya.

El passat 16 de novembre el municipi de Medinaceli va celebrar la seva tradicional festa del “Toro de Júbilo”. Un festeig taurí que consisteix a exposar sobre la plaça de la vila a un enorme toro, cobert de fang des de les potes a la testa, que enarbora sobre la cornamenta un asta metàl·lica sobre la qual dues grans boles de foc cremen a mitjanit.

L’animal és lligat a un pal amb una corda que ha de ser tallada per un mosso medinense. Alhora, el lloc està decorat amb quatre fogueres que flanquegen les carreres dels joves en una nit de fang, foc i ancestres.
Segons la tradició, l’espectacle no acaba fins que les boles de foc que llueix l’animal s’apaguin per complet.

Aquest any la durada de foc s’ha allargat més que altres anys, anant més enllà de l’hora, moment en què el bou va caure rendit per l’esgotament. Una tortura desmesurada en què animal pateix cremades, cops i tota mena de menyspreus.

Davant d’aquest festeig arcaic i inhumà, les entitats animalistes AnimaNaturalis i CAS Internacional han llançat la campanya FiestasCrueles.org, amb l’objectiu de recollir suports, signatures i oferir tota la informació que pugui ajudar a destapar la veritat d’unes festes que habitualment romanen ocultes més enllà dels propis veïns de la vila. A més, han habilitat un compte de correu perquè qui tingui vídeos, imatges o un altre tipus d’informació, les pugui enviar a través de la seva pàgina web.

Des d’AnimaNaturalis assegura que més de 2.500 toros són embolats amb foc cada any en un gran nombre de municipis espanyols, concentrats a les províncies de Castelló, Alacant, València, Terol, Saragossa i Tarragona.

Les dues entitats propulsores de la campanya FiestasCrueles.org estan treballant també perquè les comunitats autònomes prohibeixin les modalitats més cruels de tortura animal, tal com va fer la Junta d’Extremadura l’any 2010, quan va prohibir expressament els toros capllaçats i embolats en les celebracions populars.

L’ONU critica que a Espanya els menors puguin assistir a curses de braus

Després d’escoltar els arguments de varis representants espanyols, l’ONU ho té clar. Espanya hauria de modificar la seva legislació per evitar que menors d’edat puguin veure curses de braus. La ONU, que no entra en el rerefons de si hi ha maltractament animal, sí que considera que pot causar un impacte emocional negatiu als menors d’edat.

L’encarregat de fer aquesta recomanació ha estat el comitè dels drets del Nen. L’ ONU es pren molt seriosament qualsevol vulneració emocional a persones que no han arribat a l’edat adulta. La recomanació de l’ONU vol evitar que menors assisteixin com a espectadors a les curses de braus, però també que facin de toreros, una pràctica poc regulada i que es porta a terme en alguns indrets de la península.

El membre del comitè sobre drets del Nen a la ONU, Gehad Madi, va considerar en roda de premsa que “el problema no és la tauromàquia en sí mateixa”. Per Madi, el veritable inconvenient és la exposició en edats no adultes a la matança d’animals. També lamenta que alguns joves participin com a toreros a edats prematures.

Les organitzacions animalistes celebren el pas endavant

Des de PACMA veuen “molt positiva” la recomanació feta a Espanya per part del comitè sobre drets del Nen. En declaracions a EFE, la seva portaveu, Laura Duarte, ha recalcat que “és el que porten anys demanant”. En paraules seves, el problema està en que els menors presencien “valors relacionats amb la violència” i que estan associats a la tauromàquia.

La resolució de la  ONU en cap cas és vinculant i no obliga al govern Espanyol a modificar la llei. No obstant, la recomanació de Nacions Unides és un cop dur pels defensors de la tauromàquia a Espanya. El govern Balear ja va prohibir les curses de braus, decisió que va quedar suspesa pel Tribunal Constitucional. Però la suspensió no va afectar la decisió que els menors no puguin assistir a aquest tipus d’esdeveniments. Catalunya també va apuntar a la prohibició completa, fet que també va quedar suspès, però que a la pràctica s’ha aplicat. Els legisladors, especialment a nivell autonòmic, estan estrenyent el cercle sobre una pràctica que consideren injusta i que fomenta el maltractament animal.

La reacció del govern a les recomanacions de la ONU és encara una incògnita. La posició del Partit Popular ha sigut sempre negativa a la prohibició i regulació de la tauromàquia. Un fet que podria canviar si finalment la pressió d’activistes, ciutadania i organismes internacionals continua apuntant cap a una major regulació. El 2017 ja es va avançar força en matèria animalista

Els èxits animalistes d’aquest 2017. S’hi ha avançat prou?

 

La regulació en matèria animalista és un procés lent. Normalment, cal un grup organitzat en defensa dels animals capaç d’exercir la suficient pressió perquè les seves mesures siguin ateses. La pressió ciutadana, l’opinió pública o els mitjans de comunicació tenen també un pes clau en aquest procés. Analitzem els avenços més destacats d’aquest 2017.

  1. Potser, el cas més sonat ha estat la prohibició d’exhibir animals salvatges en circs. En 2017, Galícia, Múrcia i Balears han prohibit aquest tipus de pràctiques. Una regulació que ja estava present a Catalunya i que ara es fa extensiva a tres noves comunitats. Marta Merchán és coordinadora d’Infocircos, una plataforma favorable a prohibir l’exhibició d’animals. Segons ella, cinc autonomies podrien ser les següents a adoptar aquestes mesures. Sens dubte, un dels principals avenços de l’any.

Anna Mula, advocada i lluitadora pels drets dels animals, matisa que “la mesura és limitada”. Segons la seva opinió, “hauria d’incloure tot tipus d’animals, no només salvatges”. És el cas de les Balears, que ha regulat la qüestió en un sentit més ampli. En canvi, altres comunitats ‘tenen encara marge de millora’, en paraules de l’advocada, tot i que valora positivament els passos fets.

  1. El ‘front’ a la tauromàquia ha estat una altra de les grans apostes del moviment animalista aquest 2017. Al juny de 2017, el parlament balear prohibia que s’acabi amb la vida o es fereixin toros a corregudes. El partit popular va recórrer la sentència al Tribunal Constitucional, tal com ja va fer amb la prohibició a Catalunya el 2016. El resultat és que alguns punts han quedat cautelarment suspesos i, a la pràctica, se segueixen duent a terme curses de braus. Això sí, altres punts no s’han suspès. Per exemple, els menors d’edat no podran assistir-hi.

Aida Gascón és directora d’Anima Naturalis, una plataforma centrada en combatre la tauromàquia. Segons Gascón, “hi ha hagut bones notícies sobre aquest tema” ja que a Catalunya es segueixen sense produir curses de braus. Respecte al cas balear, assegura que “pot crear un precedent” que ajudi a regular el tema en un futur.

  1. El Congrés dels diputats va aprovar per unanimitat que “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat ‘. L’aprovació permetrà a la pràctica que els animals no es considerin objectes a l’hora d’embargar. També es tindrà en compte aquesta nova distinció en casos de separació. En aquesta situació, s’afavorirà legalment que la destinació de l’animal ajudi al seu benestar.

Malgrat els èxits animalistes amb el quals coincideixen la majoria de defensors d’animals, alguns ho han vist com una aposta limitada. “El gruix del maltractament animal segueix. Seguirà havent animals en botigues i exhibits “lamenta Gascón. “Potser haurien d’haver canviat el títol a aquesta llei i especificar que es refereixen a casos concrets com separacions, embargaments, etc.”, conclou.

  1. Barcelona, ​​cada cop més ‘ciutat amiga dels animals’. La mesura més sonada mediàticament va ser la prohibició de les calesses tirades per cavalls. És a dir, els cavalls no podran suportar carruatges com a forma de negoci. La mesura es va concretar després que el govern de Colau digués que no renovarà les llicències existents. A més, la mesura es farà normativa pel que no es podran crear noves llicències. 
  2. La iniciativa ciutadana ZOOXXI és una altra de les mesures clau impulsades a Barcelona. La proposta pretén assolir les més de 14.000 signatures necessàries per a ‘un model de parc zoològic diferent’, segons la seva web. Concretament, “que respongui a les necessitats dels animals i de la protecció dels seus hàbitats ‘. Una proposta de caràcter ciutadà que té com a objectiu assolir el govern municipal de Barcelona.

Per descomptat hi ha hagut altres mesures rellevants. El 2017 s’ha tancat amb la impressió general que l’avanç és lent però constant. Així ho pensen diferents experts i activistes amb els quals hem pogut parlar. El 2018 arribarà amb nous reptes i regulacions pendents. Els protagonistes dels avenços produïts aquest 2017 ho tenen clar: que el 2018 sigui igual o millor que l’anterior.

Guillem Amatller, redactor

Tauromàquia. Gènesi i evolució històrica

No cal ser un amant dels llibres d’història per gaudir del treball d’Helena Escoda. Sense secrets, ja des del títol ofereix el contingut del volum: es tracta d’un acurat repàs a les pràctiques relacionades amb toros i “festes” on els bous han estat involuntàriament involucrats. És poc habitual que un tema es tracti amb rigor i en profunditat i a més de manera concisa. En 123 pàgines, a un ritme frenètic, sense farciment inútil afegit, ens sorprenem amb cadascuna de les dades ofertes, cauen mites, es comprenen coses, ens indignem i contextualitzem. No és un llibre per a taurins o antitaurins, és un llibre per a qualsevol persona que vulgui aprofundir en la nostra cultura. L’obra, que es pot trobar a l‘Ecocentre, està editat per Hades Editorial i ja va per la segona edició.

Descobrim que certes argumentacions recuperen amb major o menor encert simbologies atàviques. Veiem que el que va ser i el que és ha estat deformat per interessos molt allunyats als originaris on tot era més primitiu, més simbòlic i espiritual.

L’autora fa un exhaustiu repàs per documentació especialitzada i ens serveix en safata i magníficament cuinat el fruit de la seva llarga investigació. No s’ha aturat ni enfront de restes arqueològiques, textos originals en diverses llengües (algunes clàssiques) ni enfront de la bibliografia protaurina més fonamentalista. La sensació que provoca aquest llibre és de gratitud, perquè Helena Escoda amb el text regala rigor i generositat. No se li resisteixen ni les referències protohistòriques ni les més contemporànies i tot això d’un estil molt clar i fluït. La historiadora que és a més Postgraduada en Dret Animal i Antrozoología tracta de mantenir-se ponderada i distanciada perquè surti a la llum la informació molt per sobre de la seva opinió.  Deliberadament inclou als grans referents de la tauromàquia perquè bevent de les seves fonts el lector analitzi els diferents aspectes de la pràctica que maltracta i assassina toros.

Són tantes les dades que aporta que fàcilment es podrien formular preguntes i respostes a manera d’una nova categoria del Trivial Pursuit. Llegir i rellegir el volum no és una experiència literària a l’ús, és una experiència intel·lectual i moral. Un “must” per als amants dels animals i per a aquells que no comprenen el perquè dels moviments antitaurins.

Aquest text mereix almenys la traducció al francès, al portuguès i per descomptat a l’anglès. El seu contingut és imperible i està destinat a ser un referent. No m’agradava llegir llibres d’història fins que aquesta obra ha caigut a les meves mans.

Emma Infante, presidenta de FuturAnimal.org

La Plataforma PROU rep positivament la retirada de l’esmena contra la Llei 28/2010

La Plataforma PROU rep positivament la notícia de la decisió presa per Convergència i Unió de retirar l’esmena a la Llei d’acompanyament als pressupostos contra la Llei 28/2010, aprovada mitjançant Iniciativa Legislativa Popular.

La Plataforma ha assenyalat que a més del debat de fons, sobre el sofriment dels animals i la conveniència per a a Catalunya de tornar enrere amb aquesta mesura, el fet de pretendre modificar una llei aprovada amb un mètode de participació ciutadana (una ILP) a través d’un mecanisme parlamentari ombrívol i sense cap tipus de debat públic, com és una Llei d’acompanyament, representa una contradicció.

Aquest fet va ser criticat, entre altres entitats, per l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona ja que, d’aprovar-se aquesta esmena mitjançant aquest mètode, s’hagués incorregut en una vulneració dels drets constitucionals, polítics i de participació a fer ús d’un mecanisme encriptat i urgent per derogar una llei aprovada mitjançant un recurs de democràcia participativa.

La Plataforma PROU proposa que des del Parlament s’ajudi a les ramaderies afectades a Alfara de Carles sol·licitant al Govern una ampliació del termini per demanar compensacions econòmiques als afectats conforme la Llei 28/2010, però mai tornant enrere en la pròpia Llei o promovent que aquesta sigui vulnerada.

A la vegada, la Plataforma lamenta que el PSC continuï  demanant l’aprovació de l’esmena de modificació inclús sabent que aquesta vulnera els drets de participació.

Arran d’aquesta experiència, la Plataforma PROU creu necessària una reforma legal per evitar que en el futur una llei aprovada mitjançant recursos de democràcia participativa pugui ser derogada mitjançant tramitacions tals com les lleis d’acompanyament. D’aquesta manera es milloraria la salut democràtica i participativa de Catalunya, i s’augmentarien les garanties de respecte als processos participatius.