Entrades

La plaça de braus d’Eibar serà enderrocada per crear un nou parc

El govern d’Eibar treballa en un projecte per crear un nou parc i una zona d’estada a la plaça de braus i al seu entorn.

L’Ajuntament d’Eibar, a iniciativa de l’alcalde Jon Iraola, substituirà l’espai que actualment ocupa la plaça de braus de la ciutat per un nou parc i una zona d’esplai i esportiva. L’espai actual, d’uns 5.000 metres quadrats, està infrautilitzat després de sis anys sense espectacles taurins al municipi basc.

L’equip de govern municipal d’Eibar prescindirà així de la plaça de braus per obrir l’espai a la ciutadania. Al seu lloc habilitarà un ampli parc amb grades, zones d’estada tant de sol com d’ombra, així com reubicarà els espais esportius ja existents per tal que els ciutadans puguin continuar fent servir aquest servei.

El projecte de l’ajuntament eibarrés s’emmarca dins l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans de la ciutat. “Sens dubte, ens trobem davant d’un projecte transformador de l’espai urbà. Els costums estan canviant, i cada cop són més demandats espais amplis i de qualitat per estar i gaudir amb la nostra família i amics/es, cosa que podem aconseguir sens dubte alliberant l’espai ocupat per l’actual plaça de braus, que es troba en desús”, declara Jon Iraola, alcalde d’Eibar.

Així, la plaça de braus d’Eibar, inaugurada el 1903 per a les festes patronals de Sant Joan, serà demolida i no tornarà a ser mai més un escenari de maltractament animal. El govern municipal traurà properament a licitar la redacció d’un projecte urbanístic, amb l’objectiu de millorar la qualitat dels entorns urbans existents a la ciutat.

“Aquest nou projecte complementa altres que també hem posat en marxa a altres parts de la ciutat, com, per exemple, la cobertura de la via del tren des d’Estazino fins a Azitain, i la nova zona d’esbarjo de Julián Etxeberria. Es tracta de fer passos que serveixin per configurar el nou Eibar que la ciutadania demana”, ha conclòs Iraola.

Els col·lectius animalistes demanen al Reial Madrid que no utilitzi símbols relacionats amb la tauromàquia a les seves celebracions

Una trentena de col·lectius defensors del benestar animal han sol·licitat al Reial Madrid que no utilitzi símbols relacionats amb la tauromàquia durant les celebracions esportives.

Les entitats animalistes consideren que utilitzar un capot amb l’escut del club simulant els moviments d’un torero, com va fer el jugador del Reial Madrid Nacho Fernández a la celebració de la Champions i de la Lliga suposa fer apologia de la tauromàquia, fet que cada cop genera més rebuig a la societat espanyola.

Per aquest motiu, una trentena de col·lectius ha dirigit una carta al president del Reial Madrid, Florentino Pérez, demanant-li que el club i els seus treballadors deixin d’utilitzar símbols o gestos taurins en les celebracions i esdeveniments organitzats per l’entitat. Des de fa dècades, jugadors emblemàtics del Reial Madrid, com ara Raúl González o Sergio Ramos, han fet servir un capot taurí amb l’escut de l’equip durant les celebracions dels seus títols.

El testimoni ha estat pres ara per Nacho, que, tant a la celebració de la Lliga com a la de la Champions, va tornar a fer apologia de la tauromàquia. Els signants de la carta entenen que, així, un club que presumeix de valors com la solidaritat i el respecte, alhora dóna suport a una activitat que, segons estudis veterinaris científics, suposen un intens patiment a un animal, al qual s’apunyala i humilia repetidament.

La tauromàquia no pot ser més llunyana als valors que, en teoria, encarna el Reial Madrid: “No hi pot haver cap respecte ni cap solidaritat quan s’utilitza un capot amb l’escut del club, símbol de la crueltat legalitzada cap als animals que és la tauromàquia, durant la celebració d’un triomf. I això, que fa dècades, no només mai ha estat tallat pel club, sinó que a més és aclamat a les xarxes socials oficials del Reial Madrid”, assenyala la carta.

L’escrit també assenyala que “és imprescindible que aquests valors a què fa referència sovint el club no siguin tacats i el seu suport a la tauromàquia a través d’aquests símbols anacrònics ho fa. El Reial Madrid, com una de les entitats més grans del món, té una responsabilitat social més enllà de l’esport i, dins d’aquesta, hauria de formar part el respecte als animals i no el foment de la crueltat i la violència cap a ells, encara que sigui legal”.

Un club amb més de 273 milions de seguidors a xarxes socials ha de tenir en compte que, davant el creixent rebuig que suscita la tauromàquia a tot el món, una gran part dels seus aficionats pot sentir-se ofesa per aquesta apologia taurina i el que ella implica. Recordem que, segons la World Animal Protection, el 84% dels joves de 16 a 24 anys s’avergonyeixen de viure en un país amb bous.

La societat espanyola reclama a través de les xarxes un món rural sense maltractament animal

Davant la manifestació del #20MRural, desenes de milers de persones han demanat a través de les xarxes un Món Rural Sense Maltractament Animal. La tendència #RuralSinMaltratoAnimal triplica, amb més de 56.000 tweets, a la de #20MRural.

Milers de persones es van manifestar ahir a Madrid en defensa del món rural. Tot i això, els col·lectius animalistes creuen que la protesta, subvencionada amb enormes sumes de diners, té l’objectiu de defensar la tauromàquia i la caça, i no el sector rural en conjunt.

“Els que encapçalen aquesta manifestació són taurins i caçadors. Els primers surten per continuar cobrant enormes subvencions públiques quan amb prou feines donen feina, ja que el cost mitjà salarial d’una ramaderia de lídia no supera els 6.000 euros. Els segons, volen que els gossos de caça quedin fora de la nova Llei de Protecció Animal, és a dir, continuar maltractant llebrers, podencs i altres races amb total impunitat. Aquesta manifestació en nom del que és rural és només una coartada”, detalla Marta Esteban, presidenta de la plataforma la Tortura No és Cultura.

“Les persones que van encapçalar la manifestació eren taurins i caçadors”

Esteban destaca que “La legislació espanyola actual permet que el 85,6% del territori nacional sigui terreny de caça, privilegiant l’1,6% de la població que té llicència de caça, en detriment de tots els altres, una realitat que és terriblement injusta”. Aquesta normativa perjudica altres activitats com ara el senderisme, el ciclisme, l’agricultura, etc.

El govern espanyol portarà ben aviat al parlament la nova Llei de Protecció Animal. Dins aquesta legislació s’hi inclou protecció per a tot tipus de gossos. Tanmateix, a l’Esborrany d’Estratègia Nacional de Gestió Cinegètica la mesura proposada 2.2.4: “Recomanacions generals en relació als gossos de caça i a les rehales” pretén excloure aquests animals de la nova llei deixant-los totalment desprotegits.

“Estan enganyant tot Espanya dient que estan defensant el món rural atacat pel govern i els lobbys animalistes, quan l’única veritat és que veuen el seu interès de caçar i maltractar animals amb total impunitat, perduts. Si ells tinguessin els seus animals en bones condicions, la nova Llei de Protecció Animal no els afectaria, però si han muntat aquesta mentida és perquè els afecta i molt”, declara Carmen Almonacid, de Marea Antitaurina.

“Estan enganyant tot Espanya dient que estan defensant el món rural”

Per aquest motiu exigeixen que la mesura 2.2.4 d’aquest esborrany sigui eliminada i que segons assenyala Encarna Carretero d’ANDA “s’inclogui una referència a aquesta qüestió relacionada amb l’activitat cinegètica que es limiti a indicar que els gossos de caça i rehales compliran amb allò disposat per les legislacions genèriques nacionals i/o autonòmiques en matèria de protecció i sanitat animal per a aquesta espècie”.

David Rubio de Plataforma No a la Caça ha manifestat: “Avui els carrers de Madrid han estat envaïts per l’odi cap als drets dels animals. Sota la fal·làcia que la caça representa el món rural, els caçadors avui s’han manifestat per intentar tombar una llei de protecció animal que neix amb la intenció acabar amb la cria massiva la venda il·legal de gossos, l’abandonament i el maltractament”.

#RuralSinMaltratoAnimal tendència a Espanya/ANDA

“Avui els caçadors s’han manifestat per tenir dret a poder seguir aquestes pràctiques que avergonyeixen la majoria d’Espanyols. Per això a Twitter #RuralsinMaltratoAnimal ha estat tendència amb més de 56.000 tweets en dues hores. A més, molts dels tweets de la tendència #20MRural són d’animalistes”, ha afegit el portaveu de NAC.

És important assenyalar que, en el marc del programa d’estudis d’opinió pública sobre diferents àrees de valors i actituds predominants a la societat espanyola, específicament sobre la visió, valors, actituds i conducta davant dels animals, i, en particular, de la cultura mediambiental, desenvolupat per la Fundació BBVA en les dues últimes dècades, i publicat el gener de 2022, va concloure que ELS ESPANYOLS SE SENTEN MOLT PROPERS ALS ANIMALS I LA MAJORIA REBUTJA EL SEU ÚS EN CIRCS, CORREBOUS, CAÇA, VESTITS I COSMÈTICA.

La societat espanyola mostra el seu rebuig absolut cap al Toro de Jubilo a través de les xarxes socials

Més de 14.000 tweets van portar els hashtags #MedinaceliVergüenzaNacional #NoMásToroJubilo a situar-se entre les dues primeres tendències a Twitter. Tot un èxit d’una societat que mostra una vegada més el seu rebuig absolut cap als espectacles taurins.

La plataforma de trobada d’activisme antitaurí, la Marea Antitaurina, en què participen nombroses organitzacions nacionals i internacionals contra el maltractament animal, va sol·licitar als seus seguidors que recolzessin la campanya duta a terme a Twitter sol·licitant a l’alcalde de Medinaceli la fi de la crueltat i el patiment en aquest municipi. La resposta de la societat espanyola va ser espectacular i contundent, amb més de 14.000 tweets mostrant el seu rebuig cap al Toro de Jubilo.

Madrid, 14 de novembre / ANDA

De nou, el dissabte 13 de novembre va tornar a celebrar-se el Toro de Jubilo de Medinaceli (Sòria), un espectacle que també va ser retransmès pel canal 9 de la televisió de Sòria. Torturen un pobre toro empastifant de fang l’animal i col·locant-li a la cornamenta unes sobreastes de ferro “gamella” que acaben en dues boles preparades amb sofre, estopa i aiguarràs a les quals es cala foc. A més, dins del recinte col·loquen quatre fogueres, dedicades als Sants Màrtirs de la localitat i el toro està patint i cremant-se viu.

L’Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA), en una nota de premsa, ha mostrat el seu rebuig cap a aquestes persones a qui els resulta molt divertida la celebració del Toro de Jubilo i se senten molt orgulloses de la seva tradició. Per a ANDA, aquestes persones haurien de recapacitar i tenir en compte l’opinió dels ciutadans, ja que una gran majoria de la societat rebutgen aquests espectacles cruents. Ho defensen des del poble com si es tractés d’una cosa especial, al·ludint a fets medievals que ja a ningú importen, excepte aquells que no han evolucionat i la cultura i l’educació dels quals estan encara ancorades en temps remots.

En aquesta nota de premsa, l’associació animalista expressa que si ja resultaven patètics els veïns de Medinaceli intentant justificar aquesta barbàrie, més llastimós és veure el pobre animal arrossegat amb una soga, lligat a un pal per força, i, finalment, portant embogit les torxes enceses. Tot i això, haurien de recapacitar i tenir en compte l’opinió dels ciutadans, ja que una gran majoria de la societat rebutja aquests espectacles cruents. Som al segle XXI i hem d’avançar, el maltractament d’éssers vius mai no pot ser diversió ni pot estar subvencionat amb diners públics.

“El maltractament d’éssers vius mai no pot ser diversió ni pot estar subvencionat amb diners públics”

Tal com ha detallat ANDA, les conseqüències d’aquesta pràctica són terribles per als toros. En primer lloc, lògicament, el toro es crema. El fang s’asseca i es desprèn, de manera que les espurnes que cauen, cremen el toro a la cara, al llom i als ulls. Les banyes també són una àrea sensible, que en escalfar-se provoquen un terrible dolor. Els animals pateixen, especialment, danys psicològics. La festa va ser declarada Bé d’Interès Turístic i Patrimoni Cultural Immaterial de Medinaceli el 2002 per la Junta de Castella i Lleó.

L’article 19 del Reglament d’Espectacles Taurins Populars de la Comunitat de Castella i Lleó estipula que “en tots els espectacles taurins populars i tradicionals queda prohibit ferir, punxar, colpejar, subjectar o tractar de qualsevol altra manera cruel els caps de bestiar”, però contempla una excepció per als casos en què aquestes accions “siguin inherents a un espectacle taurí tradicional dels previstos al Capítol II” del Reglament. És precisament a aquesta consideració a què s’agafa la Junta de Castella i Lleó, malgrat que sí que va emprendre accions per prohibir el Toro de la Vega el 2016.

“Els bous de foc són la màxima crueltat que tenim encara a Espanya, i a sobre subvencionat amb diners públics. Som al segle XXI i afortunadament la societat va evolucionant i rebutja aquests espectacles cruents. Som majoria i els nostres polítics han d’escoltar els ciutadans i demostrar més empatia cap als animals. Aquestes tradicions s’han d’acabar”, assenyala Encarna Carretero, Departament de Comunicació d’ANDA.

“Si no fos pels diners públics, el sector de la tauromàquia estaria enfonsat”

La pandèmia del coronavirus va permetre que molts animals descansessin en pau durant dos anys, lluny de la tortura i el maltractament que pateixen durant els espectacles taurins. Lamentablement, amb la millora en l’evolució del virus, sembla que el sector de la tauromàquia ha despertat, sempre gràcies a les ajudes públiques que reben des dels diferents governs.

Per tal de fer una radiografia de la situació actual de la tauromàquia a Espanya, Animalados ha entrevistat Encarna Carretero, encarregada del departament de comunicació d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), una associació que porta des del 1989 treballant per una millor protecció de tots els animals, entre ells, tots aquells que pateixen la violència gratuïta i esquinçadora dels espectacles taurins.

Com està sent el retorn de la tauromàquia a Espanya després de la pandèmia? S’han reduït el nombre d’espectacles o, altrament, ha tornat amb més força?

L’aturada dels espectacles taurins a causa de la pandèmia va suposar una gran alegria per a nosaltres, encara que érem realistes i sabíem que tard o d’hora, per desgràcia, tornarien. Els animals han tingut dos anys de tranquil·litat, sense ser maltractats a les places de les tortures.

La caiguda de l’activitat taurina és una realitat indiscutible. El que passa és que, amb l’aturada de la pandèmia, quan s’ha tornat a celebrar alguna festa taurina després de tant de temps, com va passar el 2 de maig a Las Ventas, van aconseguir omplir la plaça, això sí, amb l’aforament permès per les limitacions de la covid.

Que s’hagin omplert algunes places no vol dir que el retorn de la tauromàquia estigui sent un èxit total, el que passa és que quan hi ha una aturada llarga provocada per qualsevol motiu, tot s’agafa amb més ganes. Això mateix està succeint amb concerts, esdeveniments esportius, etc. Els taurins, que desitgen veure sang a totes hores, van agafar amb més interès el retorn d’aquests espectacles perquè han estat dos anys sense poder celebrar cap festa taurina i sense poder anar a cap plaça.

La tauromàquia està en decadència, això és un fet indiscutible. Els espectacles taurins han caigut en un 73,4% des de l’any 2007. Per aquest motiu, quan els taurins parlen d’un gran retorn i una gran acollida d’aquests espectacles després de la pandèmia, ho diuen perquè necessiten vendre aquest missatge .

“Els espectacles taurins han caigut un 73,4% des de l’any 2007”

És important destacar que el 77,5% de les festes taurines, segons dades del 2019 d’AVATMA (Associació de Veterinaris Abolicionistes de la Tauromàquia i del Maltractament Animal), es concentren en tan sols quatre comunitats autònomes: Andalusia, Castella i Lleó, Castella i la Manxa i la Comunitat de Madrid. Per tant, les dades indiquen que la tauromàquia està en decadència total.

Durant el mes d’octubre les xarxes van incendiar-se demanant al govern la fi de les “becerrades”. Les “becerrades” són el màxim exponent de crueltat de la tauromàquia?

Les becerrades, sens dubte, és una de les formes de lídia més cruels que hi ha, especialment per dues raons fonamentals. La primera és que en aquesta modalitat es maltracten animals menors de dos anys, per als quals el patiment físic i psíquic de les curses es veu incrementat per la seva fragilitat més gran, reduïda capacitat de reacció i desesperada necessitat de sentir-se protegits per la seva mare i la seva bandada .

Si bé el bou adult a penes mugeix quan és atacat per tal de mostrar fortalesa, els vedells sí que mugeixen de manera desesperada durant la lídia, intentant atraure l’atenció dels seus. Una escena que esquinça el cor de qualsevol que tingui un mínim de sensibilitat.

La segona raó és que a les becerrades, normalment, lidien persones inexpertes, siguin estudiants d’escoles de tauromàquia o fins i tot moltes vegades aficionats que claven els instruments de tortura en llocs indeguts, extraient-los i clavant-los una vegada i una altra després d’intents infructuosos, causant un turment terrible a aquests petits animals.

Els vedells, víctimes de les “becerrades”, una de les modalitats més cruels de la tauromàquia

Hi ha dades oficials del percentatge de població espanyola que està a favor i en contra d’aquests espectacles violents?

A les enquestes de població general sempre hi surten guanyant els antitaurins. Per tant, el que guanya és l’empatia d’una població que, sortosament, cada cop es mostra més en contra d’aquests espectacles. El 78% dels espanyols estan en contra de les subvencions a la tauromàquia (YouGov, 2018). Mentre que el 84% dels joves no se senten orgullosos de viure en un país on les curses de braus són una tradició (Ipsos Mori, 2015).

En dades de votants, el 81,4% dels espanyols no estan a favor de la tauromàquia, però només el 46,7% la prohibiria. El 52,4% de votants menors de 35 anys sí que prohibirien la tauromàquia, per tant, una vegada més estem davant d’un tema generacional. D’altra banda, entre el que són hàbits culturals, només el 5,9% de la població ha anat alguna vegada a un correbou, corregudes de jònecs o reixons. Si considerem totes les festes taurines, incloses les que se celebren al carrer, el 7,9% de la població ha presenciat alguna vegada aquesta classe d’espectacles.

El percentatge baix de persones que han acudit a aquests espectacles contrasta amb el percentatge de població que ha consumit altres expressions culturals. Per exemple, 87,2% música, 57,8% cinema, 50% museus, 46,7% galeries i exposicions i un 26,8% de biblioteques. Parlem de dades que tenen com a font el Ministeri de Cultura i que confirmen que només el 5,9% de la població consumeix la tauromàquia, una clara minoria.

Tenint en compte el percentatge predominant de rebuig social cap a la tauromàquia, per què encara existeixen aquests espectacles a Espanya?

Aquests espectacles tan aberrants segueixen vius perquè els polítics que tenim s’entesten que cal continuar donant diners i mantenint aquest sector. Tot i que l’ocupació del sector taurí és precari i endogàmic es continuen mantenint a costa de les subvencions públiques. Nosaltres des d’ANDA sempre diem que si no fos pels diners públics, el sector de la tauromàquia estaria enfonsat, i ells ho saben.

Les festes o espectacles taurins no només inclouen les curses de bous, sinó un nombrós conjunt de tradicions i festejos populars vinculats al món del bou que és el que es coneix com a tauromàquia. El 12 de novembre de 2013 van treure la Llei 18/2013 per a la Regulació de la Tauromàquia com a Patrimoni Cultural en què la tauromàquia va passar a ser catalogada com a patrimoni cultural i a dependre del Ministeri de Cultura que, a través d’aquesta llei, està obligat a donar-li diners.

“El caràcter cultural de la tauromàquia és indiscutible i mereix ser preservat com un tresor propi del nostre país, ric en cultures diferents”. Aquest és el missatge de la Llei 18/2013, una llei que va fer el PP el 2013 i que protegeix la tauromàquia. Els polítics del nostre país tenen molt poca empatia cap als animals, especialment, cap als pobres bous, vedells i jònecs que han d’aguantar aquestes tradicions i tortures perquè un percentatge reduït de la població gaudeix amb la sang.

Els cavalls, altres animals que també pateixen el maltractament propi dels espectacles taurins

Per què les persones menors d’edat poden anar a aquests festejos de violència, maltractament i tortura?

Per a ANDA, un dels aspectes més nocius de la tauromàquia per a la societat és la freqüent presència de menors. El tema de les edats a les places depèn de cada comunitat autònoma, però a Espanya en general no hi ha cap normativa que prohibeixi l’entrada de menors a aquests recintes.

No podem ignorar les recomanacions que es van fer el 12 de febrer de l’any 2018 per part de la màxima instància en drets de la infància de l’ONU, a la seva secció violència cap a la infància, on va assenyalar que “per tal de prevenir els efectes perjudicials de la tauromàquia en els nens, el comitè recomana que l’Estat espanyol prohibeixi la participació de menors de 18 anys com a toreros o com a espectadors d’esdeveniments taurins”, unes recomanacions que el govern espanyol ha ignorat del tot.

“Estem sent partícips, vulguem o no, de l’existència de la tauromàquia”

Per a nosaltres, aquesta recomanació per part de l’ONU va ser una notícia estupenda i molt celebrada, perquè és un organisme molt important que ha mostrat el seu rebuig cap a la presència de menors en aquest tipus d’espectacles tan cruels, que l’únic que provoquen és la desensibilització dels jovers envers els animals i que fan que en un futur puguin desenvolupar actituds violentes.

Com es finança la tauromàquia a Espanya?

La tauromàquia sobreviu gràcies a les subvencions públiques. A Espanya, aquest sector rep fons de la Política Agrària Comuna (PAC), del Ministeri de Cultura, del Ministeri d’Agricultura, de les Comunitats Autònomes, de les Diputacions i dels Ajuntaments.

Mentre que sectors imprescindibles com la sanitat o l’educació necessiten ajuda urgent, especialment després de la pandèmia, milions d’euros dels diners públics són destinats a mantenir amb vida la tauromàquia.

Estem sent partícips d’alguna manera, vulguem o no, de l’existència de la tauromàquia. Gran part dels diners dels nostres impostos estan dirigits a mantenir el que és un maltractament animal.

Estem a prop de la fi de la tauromàquia a Espanya o queda molt camí per recórrer?

La tauromàquia està en decadència i nosaltres no ens rendirem. Estem concentrats en campanyes en xarxes socials, especialment a Twitter, que és una xarxa social en què podem etiquetar alcaldes i polítics, de manera que els arriba el missatge de rebuig per part de la societat. Els polítics haurien d’escoltar i fer cas al que reclama la majoria del país.

Estem a prop de la fi de la tauromàquia? Jo sincerament penso que sí. De mica en mica ja està passant i els taurins ho saben i se n’estan adonant perquè no s’omplen les places. Moltes vegades han de regalar les entrades per intentar omplir-les. Estem cansats de veure festejos o corregudes a Las Ventas o a qualsevol altra plaça i estan buides. A més, aquest negoci no és sostenible, però continuen rebent diners i més diners per part dels polítics.

Com hem dit, les subvencions principalment vénen de la Política Agrària Comuna (PAC), del Ministeri de Cultura, del Ministeri d’Agricultura, de les comunitats autònomes i també de les diputacions, i arriben als 500 milions d’euros. Quan es tallin aquests ajuts públics el sector taurí deixarà de funcionar. És una activitat que no té cap futur i està destinada a la desaparició. Invertir en tauromàquia avui és com invertir en màquines d’escriure.

“La millor ajuda que poden rebre les poques famílies que viuen de la tauromàquia és un pla de reconversió, amb activitats no cruels i amb futur”

El millor ajut que poden rebre les poques famílies que viuen de la tauromàquia és un pla de reconversió, amb activitats no cruels i amb futur. Aquestes persones han de pensar que ja no som a l’Edat Mitjana. Abans es cremaven persones a la foguera, o s’afusellaven persones enmig d’una plaça, però aquestes escenes horribles formen part de la nostra història. Del que es tracta és d’avançar i no quedar-se ancorat. Som al segle XXI, no podem continuar tenint festejos taurins perquè uns quants s’ho passin bé a costa de la tortura animal.

A quines iniciatives en contra de la tauromàquia treballa l’associació ANDA actualment?

La plataforma La Tortura No És Cultura, a la qual pertanyem des de fa deu anys, es va crear entre diverses associacions amb l’objectiu de lluitar contra la tauromàquia, i això és el que estem fent. Hem impulsat moltes campanyes en xarxes socials, com fa poc, una en què demanàvem la fi de les becerrades, aconseguint més de 13.000 tweets que van portar el hashtag #BecerradasNuncaMás i aconseguint el Top 3 de tendències a Twitter. Tot un èxit.

A més, pugem continguts i notícies a través de la nostra pàgina web perquè les persones puguin conèixer la realitat de maltractament i tortura que pateixen els animals als espectacles taurins. Els bous no són els únics animals torturats en aquestes festes, malauradament hi ha més víctimes, com els cavalls. Intentem fer molt èmfasi que no hem d’oblidar aquests altres animals que pateixen molt dolor físic i psíquic.

També lluitem en contra de la declaració de la tauromàquia com a bé d’interès cultural. Hem organitzat manifestacions antitaurines i campanyes per tal de traslladar el desig de la major part de la població, que no és cap altre que posar fi a un espectacle retrograd. Els espectacles taurins no tenen cabuda a la nostra societat. Si algú pateix, ja no és una festa.