Entrades

META-PARK ZOO, primer zoo d’Europa lliure d’explotació animal

El META-PARK ZOO comptarà amb l’assessorament tècnic de la Fundació FAADA i destinarà part dels ingressos per a la protecció animal.

Durant molts anys, la societat ha reclamat un nou model de zoo, un lloc on aprendre sobre animals de totes les espècies, però que no impliqués l’explotació de cap ésser viu. Aquesta voluntat social és molt a prop de produir-se gràcies a l’empresa MetaOfix i al suport de la Fundació FAADA.

META-PARK ZOO és el primer parc zoològic al metavers d’Europa. Està situat en una finca de 200 hectàrees a tan sols una hora de Barcelona, concretament al Parc Natural de Montnegre i el Corredor, entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. L’espai obrirà les portes aquest estiu i oferirà al públic tours d’1.30h de durada on serà possible observar diferents animals salvatges mitjançant ulleres de realitat augmentada i dispositius mòbils amb càmera.

Durant els tours, els visitants no hauran de veure els animals en gàbies i amb barrots pel mig, no correran el risc de contraure malalties zoonòtiques o de ser atacats i, sobretot, no fomentaran el captiveri i l’explotació d’animals reals.

Els visitants no hauran de veure els animals en gàbies i amb barrots pel mig

El projecte META-PARK ZOO comptarà amb l’assessorament de l’equip tècnic de FAADA per oferir als visitants informació científicament exacta sobre les diferents espècies salvatges, i destinarà a la mateixa fundació 1€ de totes les entrades venudes al parc, col·laborant així amb les diferents accions de defensa animal que l’ONG du a terme.

Segons Giovanna Costantini, Coordinadora de l’Àrea de Comunicació de la fundació: “A FAADA estem convençudes que META-PARK ZOO marca el principi del final de l’explotació animal als zoològics. Estem encantades de poder col·laborar amb el projecte i convençudes que quan el parc obri les portes, quedarà molt clar que al segle XXI no és ni necessari ni èticament acceptable condemnar altres éssers vius a una vida en captivitat per poder aprendre sobre ells. ”.

Suprimeixen les demostracions amb lleons marins al Parc de Cabárceno a Cantàbria

El Parc de Cabárceno readaptarà el recinte de lleons marins per orientar el model de visita cap a fins educatius i de benestar animal.

El Parc Natural de Cabárceno, ubicat a Penagos (Santander), suprimirà les tradicionals demostracions que es desenvolupaven fins ara amb lleons marins i transformarà l’espai, prescindint de les grades, per facilitar la proximitat del públic a la piscina i la seva observació de l’hàbitat marí. Al seu lloc, els visitants rebran informació personalitzada per part dels cuidadors.

Les demostracions que es feien estaven associades als entrenaments mèdics que els exemplars han de realitzar diàriament per saber reaccionar quan necessiten cures o tractaments. Tot i això, el parc ha decidit reorientar la manera de conèixer els lleons marins a través d’un model que s’allunyi d’una imatge d’espectacle i permeti als animals gaudir de més independència i tranquil·litat.

“El parc vol adquirir un model que s’allunyi d’una imatge d’espectacle”

L’edat madura dels quatre exemplars, Eco i Lisa, de 25 i 26 anys respectivament, i Deva i Pas, amb 18, i els problemes de visió de tres d’ells, han portat els responsables del parc i de CANTUR, l’empresa pública dependent de la Conselleria d’Indústria, Turisme, Innovació, Transport i Comerç de Cantàbria a prendre aquesta decisió, “sempre pensant en el benestar dels nostres animals i en consonància amb la filosofia en què es basa l’existència i la raó de ser de Cabárceno”.

El Parc de la Natura de Cabárceno no és un Zoo ni un parc natural. Es tracta d’un espai naturalitzat per la mà de l’home que intenta desenvolupar una vida a l’ambient més natural possible per als animals que hi habiten. Tret de l’alimentació que reben els animals, la resta d’activitats estan marcades per la seva llibertat i instint. Parlem d’un espai concebut amb finalitats educatives, culturals, científiques i recreatives que actualment representa un dels atractius turístics més grans del nord d’Espanya.

“El que més els agrada als nostres visitants és poder veure els animals vivint en estat de semillibertat, amb espais amplis i de la manera més propera possible al seu hàbitat natural i el que més valoren és comprovar que els exemplars estan ben cuidats i condicions òptimes”, ha subratllat Javier López Marcano, conseller de Turisme.

“El que més els agrada als visitants és veure els animals en estat de semillibertat”

Quant a l’eliminació de les demostracions dels lleons marins, López Marcano ha detallat que “Volem respectar l’edat dels uns i les malalties físiques dels altres i en aquest punt de fer un pas més i oferir una nova forma d’apropar-se i conèixer les característiques daquesta espècie. Tot això tenint en compte les recomanacions dels cuidadors i veterinaris”.

Així, les demostracions en el seu format espectacle finalitzaran el proper diumenge 20 de març. El recinte romandrà tancat entre els dies 21 i 25 per dur a terme la retirada de les grades i el condicionament del perímetre de la piscina. A partir del 26 de març, els visitants podran gaudir de nou dels lleons marins en una nova forma d’interacció.

L’equip de cuidadors dels lleons marins atendrà els visitants i serà l’encarregat d’informar sobre les característiques d’aquesta espècie i curiositats i la forma de vida dels exemplars del parc. Així mateix, respondran totes les preguntes i dubtes que se’ls plantegin.

El Zoo de Barcelona reintrodueix diversos exemplars d’espècies autòctones amenaçades

El Zoo de Barcelona, seguint el seu Nou Model, ha esdevingut una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de la fauna autòctona. La tasca realitzada en aquest camp s’ha vist culminada els últims dies amb la reintroducció al seu medi natural d’exemplars de tres de les espècies autòctones sobre les quals el Zoo manté projectes de conservació: una tortuga de rierol, el tritó del Montseny i la tortuga mediterrània, catalogades com a espècies en perill per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

“El Nou Model de Zoo apunta sobretot a la funció de la conservació de la natura i la preservació de les espècies que es troben en perill d’extinció. En aquest marc, un volíem comunicar que el Zoo de Barcelona ha alliberat en els seus hàbitats naturals diversos exemplars de diverses espècies. La funció del Zoo s’està mostrant com molt efectiva amb la conservació d’espècies en perill d’extinció. Per tant, el Zoo no només pot fer sensibilització i educació en la necessitat de conservar la natura i els seus hàbitats, sinó que també pot aconseguir la reintroducció d’espècies dins els seus hàbitats”, ha declarat Laia Bonet, tinenta d’Alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana a l’Ajuntament de Barcelona.

La setmana passada es va realitzar l’alliberament de 27 exemplars de tortuga de rierol als espais naturals protegits de cal Tet-ca l’Arana i del Remolar-Filipines, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie impulsat pel Zoo i el Consorci dels espais naturals del Delta del Llobregat l’any 2012. És el quart any consecutiu que es realitza un alliberament d’aquesta espècie. Enguany, 20 dels exemplars han estat nascuts al Zoo, i el grup s’ha completat amb 7 provinents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), que també col·labora amb el projecte.

Cada tortuga estava marcada amb un codi específic al marge de la closca o un xip, el que permetrà avaluar la seva adaptació a la natura. Com a novetat, 12 dels exemplars alliberats duran un dispositiu GPS a la closca, que enregistrarà la seva posició i temperatura corporal. Aquests emissors permetran fer un seguiment del moviment de les tortugues i oferiran informació valuosa sobre aspectes com la dispersió, la tipologia dels hàbitats seleccionats o els corredors utilitzats.

Fruit del conveni de col·laboració, el 2012 es va adequar una instal·lació al Zoo que recrea una bassa amb vegetació aquàtica autòctona, on es va col·locar una població reproductora de tortugues d’aigua i es va instal·lar senyalització informativa del projecte i del delta del Llobregat. Les primeres cries van néixer el 2014 i el 2016 es va produir el primer alliberament per reforçar les poblacions naturals al Delta.

El Tritó del Montseny, un amfibi català en situació de vulnerabilitat extrema

També durant aquests dies s’ha treballat en la reintroducció del Tritó del Montseny i des del Zoo s’han enviat 58 larves, d’un total de 500 exemplars, de la varietat occidental de l’espècie per a fer un nou alliberament al seu hàbitat natural. Els mesos de maig i juny d’aquest mateix any, ja es van reintroduir 328 exemplars, i des de la posada en marxa del projecte LIFE Tritó Montseny, se n’han alliberat uns 1.500.

LIFE Tritó Montseny té com a objectius mantenir un reservori genètic als diferents  centres de cria per garantir el futur de l’espècie i augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys. El projecte està coordinat per la Diputació de Barcelona, i compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i del propi Zoo de Barcelona.

En l’última reunió tècnica del projecte, es va fer seguiment de les poblacions reintroduïdes, els centres van presentar els resultats de la cria dels tritons i es va analitzar la situació genètica de la població ex situ, com a punt de partida per a elaborar un Pla de Reintroducció annex al pla general de recuperació de l’espècie.

 La tortuga mediterrània, tercera espècie en perill reintroduïda

El dimecres 27 d’octubre es va fer l’alliberament de 51 exemplars de tortuga mediterrània, 16 de les quals nascudes al Zoo l’any 2020. En aquest cas, l’alliberament s’ha realitzat a la vall de Bovera, a Les Garrigues, en col·laboració amb l’Associació Trenca, amb la novetat que es farà seguiment dels exemplars amb gossos ensinistrats. Aquest alliberament s’integra dins del pla de recuperació de l’espècie que realitza el Centre de recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC), sota la direcció de la Generalitat de Catalunya.

El nou Pla Educatiu del Zoo de Barcelona generarà experiències per conscienciar i educar sobre la biodiversitat

Les activitats del nou Pla Educatiu del Zoo es vinculen de manera especial amb la fauna autòctona i amenaçada, mitjançant una metodologia vivencial i continuada amb la incorporació de les noves tecnologies.

El Zoo de Barcelona reunirà el pròxim 18 de setembre a docents d’arreu de Catalunya per fer-los partícips del nou Pla Educatiu del Zoo per al curs 21/22, vinculat als valors del Nou Model de Zoo i basat en el currículum escolar i les competències bàsiques del sistema educatiu.

El pla té com a objectiu generar experiències educatives mitjançant una metodologia vivencial i continuada, amb la incorporació de les noves tecnologies. El director del Zoo, Sito Alarcón, i el cap de Conservació i Coneixement, Juli Mauri, presentaran un nou programa que representa un pas més en el projecte de transformació cap al Zoo del futur.

Amb aquest nou pla, el Zoo es posa a disposició dels docents perquè, a través de les activitats planificades, puguin aprofitar l’expertesa en matèries com la zoologia, la biologia, l’ecologia, la conservació de la biodiversitat i el benestar animal, de tots els professionals que hi treballen. Els temes específics de les activitats estan vinculats, especialment, a la fauna autòctona i amenaçada, el que té un gran interès a l’hora de complementar la feina que es realitza a l’aula.

Consta de 20 experiències per a totes les edats, algunes centrades exclusivament en un nivell educatiu concret, però moltes d’elles s’han adaptat perquè puguin ser realitzades per alumnes de diferents nivells. Així, hi ha 4 destinades a l’Educació Infantil; 16 per als diferents cicles de Primària, 14 dedicats als alumnes d’ESO i 8 per a Batxillerat.

En destaca la nova experiència “Animals en perill”, enfocada als tres nivells educatius, on s’exposen les diferents causes que han portat a moltes espècies a estar properes a l’extinció, incidint en aquelles causes per l’ésser humà, explicant la fragilitat i complexitat dels seus ecosistemes i a la vegada exposant un missatge positiu sobre la possibilitat de revertir la situació si tots ens hi impliquem. És una experiència immersiva que es realitza al mateix Zoo i que incorpora un suport digital interactiu per aprendre de manera lúdica i mentre es treballa en equip.

A més d’incorporar noves experiències, aquelles que històricament han estat més treballades per les escoles també s’han actualitzat, com és el cas del taller ‘Invertebrats’, que comptarà a partir d’ara amb la possibilitat d’observar animals i aprendre de manera directa dels animals vius al Pavelló d’Invertebrats, que s’inaugurarà properament.

L’Escola del Zoo ha incorporat nous recursos i metodologies per a transformar les activitats en experiències inclusives per a tothom, adaptant-se a les necessitats dels centres i a la realitat de cada moment, amb la possibilitat de traslladar-se a les escoles, com s’ha anat realitzant durant els últims mesos a causa de la pandèmia. S’ha treballat en fer realitat una proposta que incorpora la tecnologia per permetre accedir-hi de manera online, amb activitats digitals i aprenentatge a través de gamificacions.

El Pla educatiu es complementa i s’acompanya d’un pla de formació continuada en matèria d’educació ambiental, de fauna i sostenibilitat per a l’equip d’educació del Zoo, amb la voluntat que els professionals de la casa estiguin capacitats per oferir la millor educació ambiental possible, en especial pel que fa a la conservació de la fauna amenaçada i els seus hàbits.

El Zoo de Miami aplica l’eutanàsia sobre la girafa Pongo

La girafa Pongo, un dels animals més reconeguts de Zoo de Miami, ha estat sacrificada després de fracturar-se dues potes i agreujar-se posteriorment la ferida.

El zoològic de Miami ha comunicat a través dels seus canals oficials que el 4 de gener van haver de prendre la difícil i trista decisió de sacrificar Pongo, una girafa mascle de gairebé 12 anys i 4,87 metres d’alçada. Pongo era un dels animals més reconeguts d’aquest parc temàtic de sud-est de Florida.

Pongo havia experimentat un dolor cada vegada més gran en la peülla esquerra del darrere a causa d’una petita fractura que havia patit prèviament. En un esforç per part dels especialistes per tractar aquesta fractura, l’animal va ser immobilitzat el passat mes de setembre. Un equip especial de veterinaris, així com experts de tres institucions diferents, li van realitzar radiografies als peus, van aplicar-li una teràpia làser i li van col·locar unes sabates personalitzades amb l’esperança que aquests tractaments alleugessin el dolor de la girafa i curessin la seva fractura.

Contra tot pronòstic, segons informa el Zoo de Miami, la immobilització va ser tot un èxit i l’equip especial de veterinaris va poder posar-li a Pongo les sabates personalitzades que semblaven alleugerir-li el dolor. L’animal inicialment va poder caminar amb normalitat, però, les sabates es van perdre en algun moment i després de la pèrdua d’aquestes, Pongo va tornar a lesionar-se en la mateixa zona, agreujant encara més els seus problemes físics.

L’equip de Salut Animal del parc va realitzar una sèrie de tractaments amb l’objectiu de proporcionar a Pongo el màxim confort possible amb l’esperança que es guarís sense la necessitat d’immobilitzar-lo de nou. La immobilització d’una girafa és un procediment extremadament arriscat per la seva mida, de manera que es va acordar que només es duria a terme aquest procés un cop esgotades totes les altres opcions.

Desafortunadament, cap dels tractaments experimentats va ser efectiu i es va prendre la decisió de tornar a immobilitzar Pongo per realitzar radiografies detallades i, amb sort, poder brindar-li un tractament reeixit. Lamentablement, les radiografies van revelar que en les últimes setmanes s’havia fracturat encara més el peu, de manera que era impossible que l’equip de Salut Animal pogués tractar amb èxit a l’animal. Finalment, per evitar més sofriment en l’animal, es va prendre la dolorosa decisió de sacrificar-lo mentre encara estava amb l’anestèsia.