Entrades

El Zoo de Miami aplica l’eutanàsia sobre la girafa Pongo

La girafa Pongo, un dels animals més reconeguts de Zoo de Miami, ha estat sacrificada després de fracturar-se dues potes i agreujar-se posteriorment la ferida.

El zoològic de Miami ha comunicat a través dels seus canals oficials que el 4 de gener van haver de prendre la difícil i trista decisió de sacrificar Pongo, una girafa mascle de gairebé 12 anys i 4,87 metres d’alçada. Pongo era un dels animals més reconeguts d’aquest parc temàtic de sud-est de Florida.

Pongo havia experimentat un dolor cada vegada més gran en la peülla esquerra del darrere a causa d’una petita fractura que havia patit prèviament. En un esforç per part dels especialistes per tractar aquesta fractura, l’animal va ser immobilitzat el passat mes de setembre. Un equip especial de veterinaris, així com experts de tres institucions diferents, li van realitzar radiografies als peus, van aplicar-li una teràpia làser i li van col·locar unes sabates personalitzades amb l’esperança que aquests tractaments alleugessin el dolor de la girafa i curessin la seva fractura.

Contra tot pronòstic, segons informa el Zoo de Miami, la immobilització va ser tot un èxit i l’equip especial de veterinaris va poder posar-li a Pongo les sabates personalitzades que semblaven alleugerir-li el dolor. L’animal inicialment va poder caminar amb normalitat, però, les sabates es van perdre en algun moment i després de la pèrdua d’aquestes, Pongo va tornar a lesionar-se en la mateixa zona, agreujant encara més els seus problemes físics.

L’equip de Salut Animal del parc va realitzar una sèrie de tractaments amb l’objectiu de proporcionar a Pongo el màxim confort possible amb l’esperança que es guarís sense la necessitat d’immobilitzar-lo de nou. La immobilització d’una girafa és un procediment extremadament arriscat per la seva mida, de manera que es va acordar que només es duria a terme aquest procés un cop esgotades totes les altres opcions.

Desafortunadament, cap dels tractaments experimentats va ser efectiu i es va prendre la decisió de tornar a immobilitzar Pongo per realitzar radiografies detallades i, amb sort, poder brindar-li un tractament reeixit. Lamentablement, les radiografies van revelar que en les últimes setmanes s’havia fracturat encara més el peu, de manera que era impossible que l’equip de Salut Animal pogués tractar amb èxit a l’animal. Finalment, per evitar més sofriment en l’animal, es va prendre la dolorosa decisió de sacrificar-lo mentre encara estava amb l’anestèsia.

Els tres últims dofins de Barcelona s’han traslladat a Atenes

El trasllat dels tres dofins compleix un mandat del plenari de l’Ajuntament de Barcelona que va ratificar el 2018 que la ciutat quedés lliure de cetacis en captivitat.

Els tres dofins que quedaven al Zoo de Barcelona, el Nuik, el Tumay i el Blau s’han traslladat a l’Attica Zoological Park d’Atenes, la que serà la seva nova llar. El trasllat s’ha realitzat en un avió de càrrega especial preparat i condicionat per l’ocasió, seguint les màximes garanties de seguretat i benestar animal. D’aquesta manera, es compleix el mandat del plenari de l’Ajuntament de Barcelona que garanteix als dofins unes millors instal·lacions on podran mantenir les seves condicions i el seu benestar.

El vol ha tingut lloc el 19 de juliol, després d’un ajornament causat pel coronavirus. Durant el trasllat, els dofins han estat acompanyats en tot moment per l’equip de cuidadors i cuidadores del Zoo de Barcelona. Una vegada arribats al destí, els animals han estat allotjats a unes piscines d’aclimatació on descansaran fins a la unió amb la resta de dofins. En els dies vinents, els especialistes de l’Attica Zoological Park, conjuntament amb els del Zoo, treballaran plegats per tal d’adaptar els animals a la seva nova llar i determinar com serà la unió amb els seus futurs companys de grup.

La decisió del trasllat va tenir lloc el 2016, quan davant les conclusions d’un grup d’experts sobre el futur del Zoo es va prendre l’acord polític segons el qual no s’ampliaria ni es construiria un nou delfinari del Zoo de Barcelona, i es buscaria un nou destí pels dofins que hi vivien. Aquell mateix any, dos dels dofins, la Leia i el Kuni, van ser traslladats a l’Oceanogràfic de València, on s’han adaptat perfectament i estan integrats amb el grup.

El 27 d’abril de 2018, l’Ajuntament de Barcelona va ratificar, definitivament, que la ciutat quedés lliure de cetacis en captivitat. Davant aquesta decisió, el Zoo de Barcelona va contactar amb l’EAZA (Associació Europea de Zoo i Aquaris), per buscar un destí que garantís unes bones instal·lacions pel maneig del grup i, sobretot, el màxim benestar dels animals. Ha estat una tasca difícil i ha calgut descartar algunes opcions que no complien totes les garanties, fins que finalment s’han pogut traslladar a Atenes.

El Nuik, el Tumay i el Blau són els 3 últims dofins que han viscut a Barcelona. El Blau, de 21 anys, era el mascle més gran i el dominant del grup, amb un caràcter conciliador i pacient. El Tumay, amb 17 anys, és el seu germà, i té un caràcter més inquiet, mostrant curiositat davant les noves situacions. Per últim, el Nuik era el benjamí del grup, amb 7 anys, fill del Blau i l’Anak, que era la matriarca del grup.

Les instal·lacions del Zoo de Barcelona on vivien els dofins, l’Aquarama, en un futur allotjaràn una reserva de maneig, un espai d’estada provisional per tenir cura de diferents animals del Zoo. Pel que fa al Delfinari es conservarà la part inferior, el vas soterrat, que servirà de dipòsit per a aigua freàtica per a l’ús en reg i neteja. A la part superior es construirà un equipament que acollirà activitats divulgadores i educatives.

El Nuik, el Tumay i el Blau

Denuncien la mort i el maltractament d’animals al minizoo de la Magdalena

Una visitant santanderina ha denunciat la mort d’almenys una foca i el mal estat de diversos animals al minizoo del Palau de la Magdalena a Santander.

Laura Gangoso, amant i defensora dels animals, ha informat a través de les seves xarxes socials del lamentable estat en què es troben alguns animals del minizoo del Palau de la Magdalena a Santander. La jove va gravar les imatges el passat diumenge 24 maig, però no ha estat fins avui 27 de maig quan aquestes han transcendit i han provocat nombroses reaccions polítiques i des de diferents associacions animalistes.

A les fotografies i els vídeos compartits a través del seu compte d’Instagram, Laura Gangoso explica que: “en arribar al recinte del Palacio de la Magdalena ens vam trobar amb un cadàver de foca, embolicat en una bossa d’escombraries que sobresortia el cos. El cos mort estava a la vista de la gent i dels nens. Ens va estranyar aquesta situació i vam anar a veure al recinte de les foques. En arribar al recinte, vam veure que l’aigua no estava com sempre, no entrava directa del mar i estava estancada, de tal manera que l’aigua es va tornar de color verdós. Vam veure una foca malalta o morta, la seva superfície estava coberta de verdet, o una espècie de molsa o herba, ja que portava molt de temps surant sense submergir-se”.

Després de veure aquesta situació, Laura Gangoso va continuar amb la seva ruta: “vam arribar al recinte dels lleons marins, on només n’hi havia un i no tenia gens d’aigua, només sorra. Un noi que era allà ens va dir que l’aigua s’omplia amb la marea alta de la mar, però s’omplia molt poc. L’animal presentava debilitat i no parava de realitzar plors i rugits. Feia els mateixos moviments tota l’estona. La sorra es veia seca, que no havia estat mullada en molt de temps, és a dir, mai entrava aigua”.

A més del mal estat de les foques i dels lleons marins, la visitant santanderina també detalla en la seva publicació que: “vam veure el recinte dels pingüins, feia massa calor i els animals estaven en contacte directe amb el sol”.

Izquierda Unida Cantàbria ha compartit un tuit en el qual indiquen que: “les imatges dels animals i les seves condicions ens indiquen la necessitat d’un canvi urgent. No pot primar el reclam turístic per sobre del benestar animal. Estudiem portar a la Fiscalia la situació del minizoo de Santander. Aquests espais són anacrònics i l’Ajuntament ha d’adaptar la Magdalena al segle XXI i el Govern de Cantàbria ha de treure del calaix la Llei de benestar i protecció animal”.

Unidas por Santander, per la seva banda, ha fet públic un missatge en el qual diuen que: “hem registrat a l’Ajuntament diverses preguntes dirigides a la regidora i al director general de Medi Ambient per demanar explicacions i proposar canvis, o fins i tot, l’eliminació d’un zoo que molts consideren que hauria de portar anys tancat”.

Després de fer-se públiques les denúncies, l’Ajuntament de Santander ha confirmat en declaracions per a Europa Press “la mort natural d’un exemplar de lleó marí de 30 anys procedent de Cabárceno”. El consistori comenta que “això ja ha passat amb altres exemplars que arriben a la Magdalena per viure els seus últims dies. Els operaris del zoo han treballat i segueixen treballant durant l’estat d’alarma i han estat els que s’han encarregat de lleó marí mort”.

L’Ajuntament de Barcelona aprova tancar el delfinari de Barcelona

Adéu al delfinari de Barcelona. Segons ha pogut saber Animalados, l’Ajuntament tancarà de manera definitiva el delfinari del zoo de la ciutat. El pacte ha estat subscrit pel govern municipal que configuren Barcelona En Comú i el PSC i compta amb el suport d’ERC i la CUP. Aquestes dues últimes formacions d’esquerres han tingut un paper més que rellevant en la decisió adoptada. El govern municipal tenia tres opcions: construir piscines noves que s’adeqüessin a la normativa, cedir els dofins a algun dofinari europeu o transferir-los a un santuari per a cetacis i tot indica que s’ha decantat per aquesta última opció sense fer-ho explícit clarament doncs està en vies d’anàlisi i decisió. Després de guanyar les eleccions, l’alcaldessa Ada Colau va ordenar suspendre l’ampliació de les instal·lacions que havia previst l’anterior executiu, que hagués costat 15 milions d’euros, i va crear una comissió de treball per a un Nou Model de Zoo per estudiar el futur del delfinari i del Zoo situat a la Ciutadella. Sembla clar que la clausura del delfinari era l’opció més raonable i ha apostat des d’un primer moment per buscar un lloc amb totes les garanties on puguin els cetacis acabar les seves vides lluny de les precàries piscines de formigó.
Els quatre dofins adults que hi ha actualment al zoo, Anak, Blau, Tumay i Nuik seran traslladats a un santuari. Lipsi, a Grècia, apareix com el més destacat dels possibles emplaçaments. Així mateix, els dos exemplars joves, Kuni i Leia, que es van traslladar fa uns mesos a l’Oceanogràfic de València després de tancar un acord amb aquesta institució tornaran a Barcelona per ser traslladats posteriorment al Santuari triat.Els estudis científics han posat de manifest que els simis i els cetacis són els animals més intel·ligents i sensibles després de l’home i aquestes característiques els converteixen en els animals que més pateixen en captivitat. “Els dofins necessiten nedar grans distàncies, relacionar-se amb l’entorn, socialitzar-se amb el seu grup original … i aquí només tenen aigua i ciment”, lamenta Míriam Martínez, veterinària i membre de la Fundació FAADA. La normativa europea ha accelerat el tancament del delfinari. I és que l’Associació Europea de Mamífers Marins (EAMM) fixa les condicions mínimes que han de complir els delfinaris per obtenir el seu reconeixement i el de Barcelona no les supera per les seves reduïdes dimensions.
El termini per aconseguir el vist-iplau d’aquesta associació acaba al setembre de 2020, però l’Ajuntament ha decidit no ampliar les instal·lacions que tenien un elevat cost per l’impacte ambiental i tancar el delfinari per l’estrès que provocava als dofins ia altres animals del zoo . En contraposició als deu milions d’euros necessaris per reconstruir el delfinari, el trasllat dels dofins a un santuari tindria un cost considerablement inferior, d’aproximadament dos milions d’euros, segons els experts. La clausura del delfinari forma part de la nova orientació que vol donar l’executiu del parc zoològic i que consisteix a renunciar a l’exhibició d’algunes espècies i potenciar l’àmbit pedagògic, de conservació d’espècies locals i foranes amenaçades. Les entitats animalistes com la veterana DEPANA amb Marta Gumà al capdavant han pressionat des de fa anys a l’administració perquè tanqués el delfinari. La Fundació FAADA també ha recollit signatures a internet per demanar el tancament del dofinari de Barcelona. També s’ha mogut la societat civil. Prova d’això és la constitució de la plataforma estudiantil Freedolph, que en tan sols unes setmanes va aconseguir milers de signatures per reclamar la clausura del delfinari per les greus seqüeles físiques i psicològiques que pateixen aquests cetacis a l’estar en captivitat.

Freedolph reclama el tancament del delfinari del Zoo de Barcelona

Aconseguir que els quatre dofins que actualment hi ha al Zoo de Barcelona siguin traslladats a un santuari. Aquest és l’objectiu de Freedolph, una plataforma estudiantil que s’acaba de constituir i que ja compta amb el suport de més d’un miler de signants i de diverses associacions d’alumnes d’universitats catalanes. L’objectiu de la campanya és sumar el col·lectiu d’estudiants a aquesta demanda. La plataforma defensa l’alliberament de l’Anak, el Blau, el Tumay i el Nuik a un santuari per a cetacis, un espai protegit de costa que els permet retornar al seu hàbitat natural, així com seguir sent atesos per professionals. L’Ajuntament de Barcelona disposa de poc més d’un mes per decidir el futur dels quatre dofins que es troben en captivitat al delfinari del zoo.

Aquesta instal·lació no compleix la normativa europea quant a dimensions i el govern municipal té tres opcions: construir piscines noves que s’adeqüin a la normativa, cedir els dofins a algun delfinari europeu o transferir-los a un santuari per a cetacis. Aquesta darrera opció, la defensada per Freedolph, no només és la més econòmica, sinó que a més a més és viable. En contraposició als deu milions d’euros necessaris per reconstruir el delfinari, el trasllat dels dofins a un santuario tindria un cost considerablement inferior, d’aproximadament dos milions d’euros, segons els experts. Aquesta és una opció, d’altra banda, perfectament viable com ho demostren els diversos projectes de construcció de santuaris en marxa, com el de l’illa de Lipsi (Grècia), que es finalitzarà a la primavera del 2017, així com el de Baltimore (EUA), que obrirà el 2020. Aquesta és la solució més ètica perquè enfocada a millorar de les condicions de vida dels dofins, uns animals molt sensibles que pateixen especialment els efectes d’estar en captivitat, que els causa seqüeles físiques i psicològiques molt greus