Entrades

El Zoo de Barcelona reintrodueix diversos exemplars d’espècies autòctones amenaçades

El Zoo de Barcelona, seguint el seu Nou Model, ha esdevingut una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de la fauna autòctona. La tasca realitzada en aquest camp s’ha vist culminada els últims dies amb la reintroducció al seu medi natural d’exemplars de tres de les espècies autòctones sobre les quals el Zoo manté projectes de conservació: una tortuga de rierol, el tritó del Montseny i la tortuga mediterrània, catalogades com a espècies en perill per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

“El Nou Model de Zoo apunta sobretot a la funció de la conservació de la natura i la preservació de les espècies que es troben en perill d’extinció. En aquest marc, un volíem comunicar que el Zoo de Barcelona ha alliberat en els seus hàbitats naturals diversos exemplars de diverses espècies. La funció del Zoo s’està mostrant com molt efectiva amb la conservació d’espècies en perill d’extinció. Per tant, el Zoo no només pot fer sensibilització i educació en la necessitat de conservar la natura i els seus hàbitats, sinó que també pot aconseguir la reintroducció d’espècies dins els seus hàbitats”, ha declarat Laia Bonet, tinenta d’Alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports, Coordinació Territorial i Metropolitana a l’Ajuntament de Barcelona.

La setmana passada es va realitzar l’alliberament de 27 exemplars de tortuga de rierol als espais naturals protegits de cal Tet-ca l’Arana i del Remolar-Filipines, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie impulsat pel Zoo i el Consorci dels espais naturals del Delta del Llobregat l’any 2012. És el quart any consecutiu que es realitza un alliberament d’aquesta espècie. Enguany, 20 dels exemplars han estat nascuts al Zoo, i el grup s’ha completat amb 7 provinents del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), que també col·labora amb el projecte.

Cada tortuga estava marcada amb un codi específic al marge de la closca o un xip, el que permetrà avaluar la seva adaptació a la natura. Com a novetat, 12 dels exemplars alliberats duran un dispositiu GPS a la closca, que enregistrarà la seva posició i temperatura corporal. Aquests emissors permetran fer un seguiment del moviment de les tortugues i oferiran informació valuosa sobre aspectes com la dispersió, la tipologia dels hàbitats seleccionats o els corredors utilitzats.

Fruit del conveni de col·laboració, el 2012 es va adequar una instal·lació al Zoo que recrea una bassa amb vegetació aquàtica autòctona, on es va col·locar una població reproductora de tortugues d’aigua i es va instal·lar senyalització informativa del projecte i del delta del Llobregat. Les primeres cries van néixer el 2014 i el 2016 es va produir el primer alliberament per reforçar les poblacions naturals al Delta.

El Tritó del Montseny, un amfibi català en situació de vulnerabilitat extrema

També durant aquests dies s’ha treballat en la reintroducció del Tritó del Montseny i des del Zoo s’han enviat 58 larves, d’un total de 500 exemplars, de la varietat occidental de l’espècie per a fer un nou alliberament al seu hàbitat natural. Els mesos de maig i juny d’aquest mateix any, ja es van reintroduir 328 exemplars, i des de la posada en marxa del projecte LIFE Tritó Montseny, se n’han alliberat uns 1.500.

LIFE Tritó Montseny té com a objectius mantenir un reservori genètic als diferents  centres de cria per garantir el futur de l’espècie i augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys. El projecte està coordinat per la Diputació de Barcelona, i compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i del propi Zoo de Barcelona.

En l’última reunió tècnica del projecte, es va fer seguiment de les poblacions reintroduïdes, els centres van presentar els resultats de la cria dels tritons i es va analitzar la situació genètica de la població ex situ, com a punt de partida per a elaborar un Pla de Reintroducció annex al pla general de recuperació de l’espècie.

 La tortuga mediterrània, tercera espècie en perill reintroduïda

El dimecres 27 d’octubre es va fer l’alliberament de 51 exemplars de tortuga mediterrània, 16 de les quals nascudes al Zoo l’any 2020. En aquest cas, l’alliberament s’ha realitzat a la vall de Bovera, a Les Garrigues, en col·laboració amb l’Associació Trenca, amb la novetat que es farà seguiment dels exemplars amb gossos ensinistrats. Aquest alliberament s’integra dins del pla de recuperació de l’espècie que realitza el Centre de recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC), sota la direcció de la Generalitat de Catalunya.

El nou Pla Educatiu del Zoo de Barcelona generarà experiències per conscienciar i educar sobre la biodiversitat

Les activitats del nou Pla Educatiu del Zoo es vinculen de manera especial amb la fauna autòctona i amenaçada, mitjançant una metodologia vivencial i continuada amb la incorporació de les noves tecnologies.

El Zoo de Barcelona reunirà el pròxim 18 de setembre a docents d’arreu de Catalunya per fer-los partícips del nou Pla Educatiu del Zoo per al curs 21/22, vinculat als valors del Nou Model de Zoo i basat en el currículum escolar i les competències bàsiques del sistema educatiu.

El pla té com a objectiu generar experiències educatives mitjançant una metodologia vivencial i continuada, amb la incorporació de les noves tecnologies. El director del Zoo, Sito Alarcón, i el cap de Conservació i Coneixement, Juli Mauri, presentaran un nou programa que representa un pas més en el projecte de transformació cap al Zoo del futur.

Amb aquest nou pla, el Zoo es posa a disposició dels docents perquè, a través de les activitats planificades, puguin aprofitar l’expertesa en matèries com la zoologia, la biologia, l’ecologia, la conservació de la biodiversitat i el benestar animal, de tots els professionals que hi treballen. Els temes específics de les activitats estan vinculats, especialment, a la fauna autòctona i amenaçada, el que té un gran interès a l’hora de complementar la feina que es realitza a l’aula.

Consta de 20 experiències per a totes les edats, algunes centrades exclusivament en un nivell educatiu concret, però moltes d’elles s’han adaptat perquè puguin ser realitzades per alumnes de diferents nivells. Així, hi ha 4 destinades a l’Educació Infantil; 16 per als diferents cicles de Primària, 14 dedicats als alumnes d’ESO i 8 per a Batxillerat.

En destaca la nova experiència “Animals en perill”, enfocada als tres nivells educatius, on s’exposen les diferents causes que han portat a moltes espècies a estar properes a l’extinció, incidint en aquelles causes per l’ésser humà, explicant la fragilitat i complexitat dels seus ecosistemes i a la vegada exposant un missatge positiu sobre la possibilitat de revertir la situació si tots ens hi impliquem. És una experiència immersiva que es realitza al mateix Zoo i que incorpora un suport digital interactiu per aprendre de manera lúdica i mentre es treballa en equip.

A més d’incorporar noves experiències, aquelles que històricament han estat més treballades per les escoles també s’han actualitzat, com és el cas del taller ‘Invertebrats’, que comptarà a partir d’ara amb la possibilitat d’observar animals i aprendre de manera directa dels animals vius al Pavelló d’Invertebrats, que s’inaugurarà properament.

L’Escola del Zoo ha incorporat nous recursos i metodologies per a transformar les activitats en experiències inclusives per a tothom, adaptant-se a les necessitats dels centres i a la realitat de cada moment, amb la possibilitat de traslladar-se a les escoles, com s’ha anat realitzant durant els últims mesos a causa de la pandèmia. S’ha treballat en fer realitat una proposta que incorpora la tecnologia per permetre accedir-hi de manera online, amb activitats digitals i aprenentatge a través de gamificacions.

El Pla educatiu es complementa i s’acompanya d’un pla de formació continuada en matèria d’educació ambiental, de fauna i sostenibilitat per a l’equip d’educació del Zoo, amb la voluntat que els professionals de la casa estiguin capacitats per oferir la millor educació ambiental possible, en especial pel que fa a la conservació de la fauna amenaçada i els seus hàbits.

El Zoo de Miami aplica l’eutanàsia sobre la girafa Pongo

La girafa Pongo, un dels animals més reconeguts de Zoo de Miami, ha estat sacrificada després de fracturar-se dues potes i agreujar-se posteriorment la ferida.

El zoològic de Miami ha comunicat a través dels seus canals oficials que el 4 de gener van haver de prendre la difícil i trista decisió de sacrificar Pongo, una girafa mascle de gairebé 12 anys i 4,87 metres d’alçada. Pongo era un dels animals més reconeguts d’aquest parc temàtic de sud-est de Florida.

Pongo havia experimentat un dolor cada vegada més gran en la peülla esquerra del darrere a causa d’una petita fractura que havia patit prèviament. En un esforç per part dels especialistes per tractar aquesta fractura, l’animal va ser immobilitzat el passat mes de setembre. Un equip especial de veterinaris, així com experts de tres institucions diferents, li van realitzar radiografies als peus, van aplicar-li una teràpia làser i li van col·locar unes sabates personalitzades amb l’esperança que aquests tractaments alleugessin el dolor de la girafa i curessin la seva fractura.

Contra tot pronòstic, segons informa el Zoo de Miami, la immobilització va ser tot un èxit i l’equip especial de veterinaris va poder posar-li a Pongo les sabates personalitzades que semblaven alleugerir-li el dolor. L’animal inicialment va poder caminar amb normalitat, però, les sabates es van perdre en algun moment i després de la pèrdua d’aquestes, Pongo va tornar a lesionar-se en la mateixa zona, agreujant encara més els seus problemes físics.

L’equip de Salut Animal del parc va realitzar una sèrie de tractaments amb l’objectiu de proporcionar a Pongo el màxim confort possible amb l’esperança que es guarís sense la necessitat d’immobilitzar-lo de nou. La immobilització d’una girafa és un procediment extremadament arriscat per la seva mida, de manera que es va acordar que només es duria a terme aquest procés un cop esgotades totes les altres opcions.

Desafortunadament, cap dels tractaments experimentats va ser efectiu i es va prendre la decisió de tornar a immobilitzar Pongo per realitzar radiografies detallades i, amb sort, poder brindar-li un tractament reeixit. Lamentablement, les radiografies van revelar que en les últimes setmanes s’havia fracturat encara més el peu, de manera que era impossible que l’equip de Salut Animal pogués tractar amb èxit a l’animal. Finalment, per evitar més sofriment en l’animal, es va prendre la dolorosa decisió de sacrificar-lo mentre encara estava amb l’anestèsia.

Els tres últims dofins de Barcelona s’han traslladat a Atenes

El trasllat dels tres dofins compleix un mandat del plenari de l’Ajuntament de Barcelona que va ratificar el 2018 que la ciutat quedés lliure de cetacis en captivitat.

Els tres dofins que quedaven al Zoo de Barcelona, el Nuik, el Tumay i el Blau s’han traslladat a l’Attica Zoological Park d’Atenes, la que serà la seva nova llar. El trasllat s’ha realitzat en un avió de càrrega especial preparat i condicionat per l’ocasió, seguint les màximes garanties de seguretat i benestar animal. D’aquesta manera, es compleix el mandat del plenari de l’Ajuntament de Barcelona que garanteix als dofins unes millors instal·lacions on podran mantenir les seves condicions i el seu benestar.

El vol ha tingut lloc el 19 de juliol, després d’un ajornament causat pel coronavirus. Durant el trasllat, els dofins han estat acompanyats en tot moment per l’equip de cuidadors i cuidadores del Zoo de Barcelona. Una vegada arribats al destí, els animals han estat allotjats a unes piscines d’aclimatació on descansaran fins a la unió amb la resta de dofins. En els dies vinents, els especialistes de l’Attica Zoological Park, conjuntament amb els del Zoo, treballaran plegats per tal d’adaptar els animals a la seva nova llar i determinar com serà la unió amb els seus futurs companys de grup.

La decisió del trasllat va tenir lloc el 2016, quan davant les conclusions d’un grup d’experts sobre el futur del Zoo es va prendre l’acord polític segons el qual no s’ampliaria ni es construiria un nou delfinari del Zoo de Barcelona, i es buscaria un nou destí pels dofins que hi vivien. Aquell mateix any, dos dels dofins, la Leia i el Kuni, van ser traslladats a l’Oceanogràfic de València, on s’han adaptat perfectament i estan integrats amb el grup.

El 27 d’abril de 2018, l’Ajuntament de Barcelona va ratificar, definitivament, que la ciutat quedés lliure de cetacis en captivitat. Davant aquesta decisió, el Zoo de Barcelona va contactar amb l’EAZA (Associació Europea de Zoo i Aquaris), per buscar un destí que garantís unes bones instal·lacions pel maneig del grup i, sobretot, el màxim benestar dels animals. Ha estat una tasca difícil i ha calgut descartar algunes opcions que no complien totes les garanties, fins que finalment s’han pogut traslladar a Atenes.

El Nuik, el Tumay i el Blau són els 3 últims dofins que han viscut a Barcelona. El Blau, de 21 anys, era el mascle més gran i el dominant del grup, amb un caràcter conciliador i pacient. El Tumay, amb 17 anys, és el seu germà, i té un caràcter més inquiet, mostrant curiositat davant les noves situacions. Per últim, el Nuik era el benjamí del grup, amb 7 anys, fill del Blau i l’Anak, que era la matriarca del grup.

Les instal·lacions del Zoo de Barcelona on vivien els dofins, l’Aquarama, en un futur allotjaràn una reserva de maneig, un espai d’estada provisional per tenir cura de diferents animals del Zoo. Pel que fa al Delfinari es conservarà la part inferior, el vas soterrat, que servirà de dipòsit per a aigua freàtica per a l’ús en reg i neteja. A la part superior es construirà un equipament que acollirà activitats divulgadores i educatives.

El Nuik, el Tumay i el Blau

Denuncien la mort i el maltractament d’animals al minizoo de la Magdalena

Una visitant santanderina ha denunciat la mort d’almenys una foca i el mal estat de diversos animals al minizoo del Palau de la Magdalena a Santander.

Laura Gangoso, amant i defensora dels animals, ha informat a través de les seves xarxes socials del lamentable estat en què es troben alguns animals del minizoo del Palau de la Magdalena a Santander. La jove va gravar les imatges el passat diumenge 24 maig, però no ha estat fins avui 27 de maig quan aquestes han transcendit i han provocat nombroses reaccions polítiques i des de diferents associacions animalistes.

A les fotografies i els vídeos compartits a través del seu compte d’Instagram, Laura Gangoso explica que: “en arribar al recinte del Palacio de la Magdalena ens vam trobar amb un cadàver de foca, embolicat en una bossa d’escombraries que sobresortia el cos. El cos mort estava a la vista de la gent i dels nens. Ens va estranyar aquesta situació i vam anar a veure al recinte de les foques. En arribar al recinte, vam veure que l’aigua no estava com sempre, no entrava directa del mar i estava estancada, de tal manera que l’aigua es va tornar de color verdós. Vam veure una foca malalta o morta, la seva superfície estava coberta de verdet, o una espècie de molsa o herba, ja que portava molt de temps surant sense submergir-se”.

Després de veure aquesta situació, Laura Gangoso va continuar amb la seva ruta: “vam arribar al recinte dels lleons marins, on només n’hi havia un i no tenia gens d’aigua, només sorra. Un noi que era allà ens va dir que l’aigua s’omplia amb la marea alta de la mar, però s’omplia molt poc. L’animal presentava debilitat i no parava de realitzar plors i rugits. Feia els mateixos moviments tota l’estona. La sorra es veia seca, que no havia estat mullada en molt de temps, és a dir, mai entrava aigua”.

A més del mal estat de les foques i dels lleons marins, la visitant santanderina també detalla en la seva publicació que: “vam veure el recinte dels pingüins, feia massa calor i els animals estaven en contacte directe amb el sol”.

Izquierda Unida Cantàbria ha compartit un tuit en el qual indiquen que: “les imatges dels animals i les seves condicions ens indiquen la necessitat d’un canvi urgent. No pot primar el reclam turístic per sobre del benestar animal. Estudiem portar a la Fiscalia la situació del minizoo de Santander. Aquests espais són anacrònics i l’Ajuntament ha d’adaptar la Magdalena al segle XXI i el Govern de Cantàbria ha de treure del calaix la Llei de benestar i protecció animal”.

Unidas por Santander, per la seva banda, ha fet públic un missatge en el qual diuen que: “hem registrat a l’Ajuntament diverses preguntes dirigides a la regidora i al director general de Medi Ambient per demanar explicacions i proposar canvis, o fins i tot, l’eliminació d’un zoo que molts consideren que hauria de portar anys tancat”.

Després de fer-se públiques les denúncies, l’Ajuntament de Santander ha confirmat en declaracions per a Europa Press “la mort natural d’un exemplar de lleó marí de 30 anys procedent de Cabárceno”. El consistori comenta que “això ja ha passat amb altres exemplars que arriben a la Magdalena per viure els seus últims dies. Els operaris del zoo han treballat i segueixen treballant durant l’estat d’alarma i han estat els que s’han encarregat de lleó marí mort”.