#EnSuPiel l’edició número 24 del FICMA arriba a les pantalles aquest 2 de novembre

 

Els amants de la natura tenen una cita ineludible aquesta primera setmana de novembre. FICMA, el festival de cinema de medi ambient més antic del món, obre les seves portes aquest dijous per tractar de seguir conscienciant sobre la necessitat imperant de protegir el nostre planeta. En paraules del seu director, Jaume Gil, el certamen “convida a la reflexió i la conscienciació ambiental, transformant durant una setmana a la ciutat comtal a la Capital Verda d’Europa”.

El lema que ha escollit el festival, #EnSuPiel, transmet la voluntat, ens explica Gil, de que “junts ens posem en les situacions que altres (persones i animals) viuen diàriament. El seu director ens destaca que “en aquesta edició es projectaran 140 films amb el més actual i rellevant del cinema mundial ambiental i ecològic en més de 8 sales de Barcelona.”

El dijous 2 de novembre inaugurarà el festival el documental Les Meravelles del Mar en 3D (Wonders of the Sea 3D), de Jean-Michel Cousteau i Jean Jacques Mantello, i produït per Arnold Schwarzenegger que es projectarà a l’Institut Francès de Barcelona.

Les 47 produccions que composen la secció oficial es podran veure als Cinemes Girona, Cinemes Zumzeig i a les universitats Pompeu Fabra i Blanquerna. Durant els dies 3, 10, 17 i 24 de novembre, el FICMA també realitzarà projeccions al Museu del Gas de Sabadell.

Per als més petits el festival torna també amb el seu Petit FICMA, dirigit per Tippi Degré, “la nena de la selva”. CosmoCaixa tornarà a ser la seu de la versió infantil del festival en què destaca la producció “El Viatge d’Unai” un nen de 10 anys que viatja amb la seva família al voltant del món i les experiències del qual transmeten un “amor incondicional per la natura”. Si no podeu anar al festival, FICMA segueix amb el seu projecte “CADA AULA UN CINEMA”, portant a les escoles aquestes produccions.

Les novetats d’enguany són FICMARKET, un pont entre creadors i productors i la nova Secció Oficial de documental en català.

Desencadenats (Unchained) d’Álex Rivera, serà la peça que tanqui el festival a CosmoCaixa. El film “segueix el treball de Carol Buckley i del seu equip per millorar el benestar dels elefants captius al Nepal, demostrant -amb la persuasió suau i amb l’exemple- que hi ha una” millor manera “de tractar els elefants”. Buckley rebrà el Sol d’Or Especial de FICMA.

 

Sílvia Esteve

Mor Jesús Mosterín, filòsof defensor dels animals

 

“Nuestra evolución se produjo allí, sobre la hierba y bajo los árboles, rodeados siempre de animales. Ese es el medio al que estamos especialmente bien adaptados y en el que mejor nos sentimos. A lo que todavía no nos hemos adaptado del todo es a vivir entre coches y máquinas y ruidos (…) El lugar ideal, el paraíso, siempre nos lo hemos imaginado bajo la forma de un parque o jardín con animales. En eso han coincidido también los mitos de las diversas religiones (…) la palabra paraíso proviene del latín paradeisos (…) pairi-daeza, que en el persa antiguo o avéstico significaba parque vallado con árboles y animales en libertad.”

 

Aquest 4 d’octubre, Dia Mundial dels Animals, ens ha deixat un dels seus grans defensors, el filòsof Jesús Mosterín. Tenen els filòsofs cel? Qui ho sap. El que si esperem és que aquest ciutadà de l’univers, que se sabia part d’aquest món i no el seu amo, hagi retornat a la natura.

President honorífic del Projecte Gran Simi, lluitador a ultrança per l’erradicació de la tauromàquia, Mosterín ens deixa, per als que seguim inadaptats a la vida de la ciutat, de soroll i asfalt, els seus llibres, les seves paraules.

El triomf de la compassió és una de les seves obres, però per aquells qui no conegueu l’autor i els qui vulgueu introduir-vos en la història del pensament animalista és una peça fantàstica. Mosterín recorre la història del pensament, de la filosofia, per buscar les arrels d’aquest pensament, indagar sobre la postura de les diferents religions i creences, i alhora, aclarir-nos certs termes com “el mal”, “el mal moral”, ” l’ètica “…

Entre les pàgines d’ El triomf de la compassió trobarem les pioneres idees de Bentham, els principis budistes, la posició de l’església cristiana, les teories de Darwin … Ciència, religió, filosofia … Mosterín busca entrar en tots aquests sabers i descobrir què els connecta.

Com també aprofundir en la nostra connexió (i desconnexió) amb el natural. Entendre la comunió que es produeix amb la natura i entendre i advocar per la compassió, i més enllà d’ella, l’admiració.

“Y no sólo valoramos lo que compadecemos, sino también lo que admiramos. De ahí que me parezca conveniente distinguir una perspectiva ecológica de la conciencia moral, que vaya más allá de la mera compasión, aunque desde luego, sin anularla ni disminuirla en modo alguno”.

No vaig arribar a conèixer a l’autor, aquest desig es va quedar en l’aire, amb el típic “ja hi haurà temps”. I no n’hi va haver. Per sort ens queden les seves paraules plasmades en les fulles, filles llunyanes del mateix bosc al qual Jesús admirava i defensava.

 

Sílvia Esteve

Cites d’ El triomf de la compassió, pàgines 15 a 17 i 88, edició d’ Alianza Editorial

Cuando la savia se transforma en tinta

La cárcel en la que han metido al bosque

tiene las paredes de desierto, los barrotes

de asfalto, el techo de humo. Y el carcelero

es la ignorancia.

 

 

Joaquín Araújo derrama en las hojas de papel todo su amor por los bosques. A modo de pequeño diario y con anotaciones a mano, este pequeño libro desborda poesía.

La necesaria y vital poesía, hija como todo lo demás, de los bosques. Araújo nos interpela entre versos y aforismos, y nos suplica en esta carta de amor que no matemos al bosque.

Como el viejo Thoreau, nuestro escritor es un caminante. Caminante de la naturaleza, no del sendero. Caminante de las vidas, que son “múltiples” y “diversas” nos explica.

“¡Qué tristeza el que la Historia haya

sido, demasiadas veces, hacha!”

Plantemos más árboles porque cada libro

es también una herida en la arboleda

Atrapan nuestras inmundas

contaminaciones y en lugar de

incesantes letrinas en el aire ellos,

los árboles, las convierten en

belleza.”

“Plantemo árboles” nos pide Joaquín, quien ya ha plantado más de 20.000. El autor nos pide este pequeño y humilde gesto de gratitud hacia aquellos que son a la vez ancestros y futuro, los bosques.

Observo el presente, y pienso: a menos bosques, más conflictos, a menos arboledas, más violencia. A menos paseos, menos pensadores. La muerte del caminante es la muerte del bosque y la muerte del bosque la del caminante.

“He auscultado atentamente por si los

árboles tienen algún idioma: el único

que me interesa aprender.”

Os debemos todo, bosques, hasta las palabras. Al final del libro Araújo nos dibuja los carácteres japoneses para árbol, arte, talento, persona… y todos ellos comparten trazo. Si el lenguaje se acuerda no es justo que los que lo usamos olvidemos.

Sin ellos no hay aire que respirar, no hay vida que vivir, no hay mañana. Pero ni para ti ni para nadie. Hijos de la belleza, como en una tragedia griega, matamos a los padres, nos recuerda Joaquín. Pero este asesinato del origen, es golpe de muerte al futuro.

Poco puedo añadir a las palabras de quien fue compañero del gran Félix Rodríguez de la Fuente. Sólo pediros que escuchéis su poesía y sus plegarias mientras camináis por los bosques, los pocos que aún nos quedan.

“Nos extinguiremos por no ser solidarios

con lo que extinguimos, los bosques.

Un día no volverán las golondrinas

y, acaso, lo soportaremos

Otro día no volverán las hojas y no

podremos soportarlo.”

 

Sílvia Esteve

Citas de la obra Árbol, Joaquín Araújo, Gadir Editorial

Dret a volar

 

L’ONG ADDA (Associació en Defensa dels Animals) ha organitzat una exposició a la Biblioteca Bon Pastor de Barcelona per visibilitzar el maltractament cap a les anomenades “aus cantaires”.

Segons informa ADDA, tot i estar prohibit a nivell europeu, a Espanya “el Govern ha decidit continuar autoritzant la captura de més de 1.300.000 ocells cantors de les espècies pinsà, passerell, cadernera i verderol entre els anys 2013 a 2018.”

“Dret a Volar” que es podrà visitar del 12 de setembre fins al 17 d’octubre ens explica aquesta trista realitat. Aquests ocells són caçats i tancats de per vida, encara que la majoria moren en el procés de captura i adaptació, un 85%. Aquest terrible procés té conseqüències gravíssimes tant per a les espècies afectades com pel seu entorn.

Com ens recorda ADDA “els fringíl·lids estan catalogats com a espècies molt beneficioses per a la natura i l’agricultura, però es troben en estat de recessió a causa de la pressió de la caça, la pèrdua d’hàbitats i la contaminació“.

Sílvia Esteve

“desÀrtic”: l’espai d’art siNesteSia i Greenpeace uneixen les seves forces per lluitar per l’Àrtic

 

Montse Pérez, creadora de l’espai d’art siNesteSia i comissària també de les exposicions animalistes de “El Venadito”, col·labora aquesta vegada amb Greenpeace per conscienciar-nos sobre el desglaç de l’Àrtic.

La mostra, que tindrà lloc al Centre Cívic Sagrada Família de Barcelona del 5 al 27 de desembre, ​​pretén, mitjançant l’art, conscienciar al gran públic de la importància de conservar la regió àrtica i no incrementar la temperatura global del planeta, el que ja està passant, i el que està provocant el desglaç de la zona nord.

Com bé ens recorda Greenpeace, el desglaç del pol, no només implica desastres terribles a la zona, sinó que repercuteix en tot el globus. En les seves pròpies paraules: “la crema de combustibles fòssils és el principal causant del canvi climàtic, de manera que la solució passa per acabar amb la dependència del petroli. La prohibició de prospeccions, lliure navegació comercial, accions militars i pesca abusiva en el seu territori són prioritàries “.

La intenció de Greenpeace és seguir pressionant a totes les institucions perquè es creï una “reserva marina que salvaguardi l’Àrtic de qualsevol acció intrusiva i salvi aquest espai únic del món”.

La mostra exhibirà les 40 millors obres dels artistes que es presentin a la convocatòria. Les obres es posaran a la venda finalitzada l’exposició, el 80% del seu import és per a l’artista i el 20% serà per a Greenpeace. Ni siNesteSia ni el Centre Cívic Sagrada Família perceben res per l’exposició.

Si vols participar pots presentar la teva obra fins el 29 d’octubre. Aquí et deixem les bases de la convocatòria.

 

Sílvia Esteve