Arxiu d'etiquetes per: cavalls

“Desmuntant”, una història d’amistat, d’amor, de superació de pors i de valentia

Silvia Esteve vol compartir a través del projecte “Desmuntant” la seva història personal amb el Bellmont, un cavall que estava destinat a ser muntat en una hípica i que s’ha convertit en un pilar indispensable per la seva vida. L’obra també pretén conscienciar sobre la crua realitat que viuen actualment molts èquids a Catalunya.

Durant el mes de juny la Fundació FAADA va advertir de la precària situació que viuen els èquids a Catalunya a causa de la sequera i la crisi econòmica. Una situació que està disparant durant els darrers mesos les dades d’abandonament de cavalls, maltractament d’èquids i trucades a refugis i protectores per part de particulars que ja no poden seguir mantenint econòmicament els seus animals.

La Silvia Esteve, llicenciada en Comunicació Audiovisual i en Humanitats, així com defensora del benestar i dels drets dels animals a través de diferents mitjans de comunicació, és l’autora del projecte “Desmuntant”, una història il·lustrada d’amistat, d’amor, de superació, de pors i de valentia entre ella i el Bellmont, un cavall que estava destinat a ser muntat en una hípica. En definitiva, un conte preciós i profund per aprendre a estimar i respectar els cavalls.

Per poder finançar el projecte, la Silvia ha demanat col·laboració econòmica a través del portal web edita.cat. Mitjançant aquesta plataforma en línia pots publicar el teu llibre sempre amb l’ajuda de l’editor. L’obra es publica al portal durant 40 dies on es busca assolir el pressupost proposat. A més, l’editorial El Cep i la Nansa pot assumir part del cost total.

Si el finançament tira endavant, es podrà editar i maquetar el llibre i finalment es publicarà. Una vegada es publiqui el conte es faran les entregues dels exemplars en la presentació o s’enviaran a l’adreça que s’indiquin. Si el projecte no s’arriba a finançar i no es realitza el llibre es tornaran totes les aportacions als seus col·laboradors.

Pots informar-te i col·laborar amb el projecte a través del següent enllaç:

https://edita.cat/projects/desmuntant/

Una història meravellosa entre la Sílvia i el Bellmont

“Desmuntant és una història dels dos. El Bellmont va arribar a la meva vida quan jo passava per un moment personal molt complicat. A ell també li havien fallat i estava destinat a ser cavall d’escola per ser muntat en una hípica. Trobar-nos va ser la salvació dels dos”, explica Sílvia Esteve sobre l’origen de la relació entre els dos protagonistes del llibre.

La impulsora d’aquest preciós projecte confessa que fer-se càrrec d’un cavall és una tasca molt complicada, especialment per qüestions econòmiques. Així i tot, considera que es tracta d’una experiència molt gratificant, ja que “tenint cura del Bellmont he après a tenir cura de mi mateixa”.

Esteve és conscient de les dificultats i els obstacles que existeixen actualment per poder cobrir totes les atencions i necessitats d’un cavall. Ara bé, aquesta realitat no justifica l’abandonament massiu o la deixadesa que hi ha actualment a Catalunya amb molts èquids. “A un membre de la família no se l’abandona. A un membre de la família no se’l pot deixar a l’estacada”, exclama.

A través de “Desmuntant”, Sílvia Esteve vol explicar la seva història personal amb el Bellmont, i com el dia a dia amb ell ha creat un vincle molt fort i especial. Una relació amb la qual ha trobat “la calma interior que no aconseguia trobar”.

Per dur a terme el projecte, el conte compte amb el llapis i el pinzell de la Maria Beitia, il·lustradora experta en explicar històries a través del dibuix. “La realitat dura i crua que viuen els cavalls quan no serveixen per muntar, es fan grans o no es poden mantenir s’ha de conèixer. Si Desmuntant pot ajudar que així sigui em sentiré molt afortunada d’haver-hi pogut ser”, indica Beitia en relació amb el projecte.

Recorda que pots col·laborar amb el projecte “Desmuntant” a través del següent enllaç:

https://edita.cat/projects/desmuntant/

La sequera i la crisi econòmica estan posant en risc la vida dels èquids a Catalunya

Les associacions de defensa animal alerten de la greu situació en què es troben els èquids a Catalunya. L’administració continua sense actuar, tot i que fa mesos que reben alertes i peticions d’ajuda des de les entitats.

L’actual crisi econòmica i climàtica ha empitjorat de manera dramàtica la precària situació dels èquids a Catalunya. Els centres hípics i particulars no estan rebent cap mena d’ajuda per part de les administracions locals i, des de gener, el nombre d’abandonaments i casos de maltractament de cavalls ha augmentat considerablement.

La gravetat de la situació ha provocat fins i tot que, cada setmana, el grup de refugis i protectores d’èquids de Catalunya (format per FAADA, Asociación Defensa Équidos, Proyecto Caballo, Les Set Cabretes, Fundació Miranda, Asociación Por Ellos, Santuari Cel Obert, Cavalls Mas El Pla, EQUUSOS, Mas Casanova, Refugio Tikotta y Associació per la Recuperació i Rehabilitació Equina) rebi desenes de trucades de persones que ja no poden continuar mantenint econòmicament els seus animals.

“No tothom podrà aguantar aquesta crisi i veurem morir de gana molts cavalls. El pitjor no és la mort sinó l’agonia”, declara Laura Riera, responsable d’èquids de FAADA.

“No tothom podrà aguantar aquesta crisi i veurem morir de gana molts cavalls”

A més, aquestes entitats asseguren que constantment arriben avisos per part de particulars que volen denunciar el lamentable estat en què es troben els èquids d’algunes hípiques o explotacions equines.

Segons indica FAADA, d’una banda, els preus dels farratges han augmentat considerablement i, tant particulars com centres que acullen èquids, no han pogut aguantar la situació de crisi i estan deixant d’alimentar els seus animals o estan buscant qui els reculli o els adopti. D’altra banda, totes les explotacions que mantenien els seus èquids en extensiu s’han vist obligades a comprar farratge, ja que, per culpa de la sequera, ja no creix herba a les pastures.

La fundació de defensa animal afegeix que, malauradament, la conselleria d’Acció Climàtica i Agenda Rural sembla haver oblidat la denominació d’explotació ramadera que va atorgar als centres hípics i particulars amb èquids. Els únics que estan rebent les tan anunciades ajudes econòmiques són els ramaders, mentre que els centres d’aquest tipus, malgrat haver de passar les mateixes inspeccions, estan completament desemparats.

FAADA ja havia mantingut reunions amb l’exconsellera Jordà sobre el tema, i ara alerta el nou conseller David Mascort:“Estem començant a rebre molts avisos que des de les entitats no podem atendre, si no s’atorguen ajudes o es comencen a comissar animals, ens trobarem amb centenars de cavalls morint-se de gana. Què farà aleshores la Conselleria?”.

Per acabar, l’organització de defensa animal recorda que mentre no hi hagi un control sobre la cria i el manteniment d’èquids el problema mai no es reduirà. Per això, ara més que mai és imprescindible la implicació de l’administració pública.

FAADA demana a la Generalitat regular per llei les festes dels Tres Tombs

El principal objectiu de l’entitat de protecció animal és establir una sèrie de protocols que garanteixin el benestar dels animals durant les festes.

La Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) porta des de l’any 2018 treballant per donar a conèixer les irregularitats i la manca de benestar animal existent a les festes dels Tres Tombs a Catalunya.

Aquestes festes, que se celebren amb motiu de la festivitat de Sant Antoni Abat, protector dels animals, són un conjunt de celebracions arreu Catalunya que consisteixen en cavalcades i cercaviles amb cavalls, ases o rucs. A més, es fan curses i benediccions dels animals, entre altres actes. El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de la població.

El 2019, l’entitat de protecció animal, juntament amb els Tonis de Taradell, va presentar un protocol de benestar pioner a Catalunya que es va aplicar amb èxit per primera vegada als Tres Tombs del 2020 a Taradell, municipi que pertany a la comarca d’Osona.

FAADA i els Tonis de Taradell van presentar un protocol de benestar animal pioner a Catalunya

Conseqüentment, la Federació Catalana dels Tres Tombs es va afanyar a encarregar i pagar un protocol redactat pel Sr. Xavier Manteca de la UAB amb l’objectiu de desmentir que a la festa hi havia maltractament animal. En el mateix document a més s’indicava que el benestar dels animals ja estava assegurat a “totes les poblacions de Catalunya”, segons paraules del President de la Federació, el Sr. Andreu Bernades.

Però, el gener de 2022, en un acte organitzar de la Federació a Sant Cugat del Vallés, membres de FAADA van ser informats que la Federació ni tan sols té coneixement de quants participants tindrà cada festa, ja que aquests no tenen obligació d’inscriure’s i no reben el protocol.

Davant aquesta situació, des de FAADA es preguntes, de quina manera és possible complir amb un protocol que no s’ha vist abans? Com es pot organitzar bé una festa en què no se sap quants cavalls participaran? Com és possible comprovar la documentació i complir amb tot allò que dicta la normativa dels certàmens el mateix dia de la festa?

Actualment, FAADA disposa de proves i té constància que el tracte que es dona als animals en aquestes festes dista molt del que es pot considerar benestar animal i considera que hi ha mancances importants al respecte. De fet, des de l’entitat de protecció anòmal consideren que no s’està complint ni el mateix protocol d’aplicació de benestar que des de la Federació Catalana dels Tres Tombs es va encarregar.

Aquestes irregularitats es mostren a través d’imatges i filmacions que cada any arriben a la fundació des de diverses localitats i que l’entitat ha recollit i resumit en aquest vídeo. Les imatges apareixen juntament amb diferents extractes del protocol de la Federació Catalana dels Tres Tombs, deixant en evidència quins punts d’aquest document s’estan incomplint de forma flagrant, malgrat que suposadament siguin de compliment obligat per a tots els associats de la festa.

Aquest any la fundació ha rebut algunes peticions tant d’ajuntaments com d’associacions dels Tres Tombs perquè se’ls ajudi a aplicar protocols que realment garanteixin el benestar a la festa, per exemple, per part de les localitats de la coordinadora de Tarragona. A més, la periodista Pilar Rahola i l’etòloga Jane Goodall s’han sumat a FAADA per demanar l’aplicació dels protocols i la regulació de la festa a l’administració catalana.

D’altra banda, l’Àrea dels drets dels animals del Consell de l’Advocacia de Catalunya han redactat un informe jurídic on asseguren que, tal com s’està realitzant la festa actualment, es vulneren els drets dels animals i demostren que s’incompleix el decret legislatiu 2/2008, del 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals de Catalunya.

 Per tot això indicat, des de FAADA, el col·legi d’advocats i les altres entitats de protecció animal de Catalunya, es demana a la Generalitat de Catalunya que s’aprovi una llei que reguli aquestes festes i que se sancioni aquelles associacions o localitats on es vulneri la mateixa.

El Col·legi Amanecer d’Alcorcón llança un projecte pioner que forma en empatia cap als animals als alumnes de Primària

El projecte, que rep el nom de ‘Emocions amb Potes’, crea un espai motivacional per fomentar el desenvolupament de la intel·ligència emocional i les habilitats socials dels alumnes amb l’acompanyament de gossos i cavalls.

El Col·legi Amanecer d’Alcorcón (Madrid) ha incorporat el Programa d’Intervencions Assistides amb Animals (IAA) ‘Emocions amb Potes’ com a part de l’assignatura curricular ‘Aprendre Fent’, per formar en empatia cap als animals als alumnes de Primer de Primària. Es tracta d’una experiència pilot i s’avança a la proposta de la Llei Orgànica de Modificació de la LOE, que s’implantarà de forma esglaonada durant els tres propers cursos, d’incloure l’empatia cap als animals en el currículum de l’ensenyament obligatori.

Tal com explica Núria Máximo, Directora i Coordinadora de la Càtedra d’Animals i Societat de la Universitat Rei Joan Carles, ‘Emocions amb Potes’ sorgeix un cop l’empatia és inclosa en la nova Llei d’Educació: “Porto anys dissenyant projectes de Formació en Valors per a alumnes dels Graus d’Educació Infantil i Primària, i cursos d’estiu per a professors que inclouen l’empatia, però fins ara no havíem pogut dissenyar un projecte específic que treballés l’empatia cap als animals com a contingut curricular d’una assignatura de Primària” .

Els objectius de la Càtedra d’Investigació i Societat són, entre d’altres, millorar la relació que els éssers humans tenim amb altres espècies animals i el món natural, “de manera que la via de la comunicació és el camí excel·lent si es vol millorar”, afirma Núria, que afegeix que “a més treballa amb entitats rigoroses i responsable, així que, conjuntament vam dissenyar ‘Emocions amb Potes'”.

Aquest projecte pioner a Espanya, de què formen part la Càtedra Institucional de Recerca Animals i Societat de la URJC, PsicoAnimal i Cita Teràpies i Animals i el Col·legi Alba, consta de 12 sessions agrupades en quatre mòduls, que són “Convivència responsable,” Intel·ligència emocional amb gossos”,” Intel·ligència emocional amb cavalls” i píndoles de” Mindfulness”.

A causa de la situació actual provocada per la COVID, la metodologia és en línia, assenyala Núria, que afirma que “a través de les videotrucades connectem als equips professionals amb les aules i dins l’horari d’una assignatura concreta. Els nens podran conèixer a 6 gossos i 2 cavalls en el seu entorn natural de vida, se’ls ensenyaran els principis de la intel·ligència emocional dels gossos i els cavalls, les bases fonamentals de la cura d’altres animals i estratègies bàsiques d’autoconeixement i gestió emocional”, recalca.

L’equip animal és intencionadament heterogeni i divers pel que fa a les espècies, les races/no races, l’aspecte, les edats i el temperament dels individus que els componen. Així, els nens aprenen a identificar les emocions d’individus diversos i a apreciar el valor de cada un amb independència de la seva raça, aspecte o edat. Tots els animals tenen en comú que han estat adoptats i alguns han patit i superat situacions d’abandonament i/o maltractament.

Sobre els beneficis que l’empatia cap als animals proporciona als nens, Núria comenta que “l’empatia és un pilar fonamental en el desenvolupament personal dels éssers humans, una eina de prevenció de la violència i generador de conductes prosocials. L’empatia s’ha demostrat com a estratègia idònia de prevenció de l’assetjament escolar. A més, ensenyem als nens a raonar i generar pensament crític a través de les relacions amb els animals i el medi natural per un món més pacífic”, subratlla.

En aquesta línia, hi ha una abundant literatura científica sobre els beneficis de la formació en empatia cap als animals com a estratègia de prevenció de la violència interpersonal i específicament de l’assetjament en les etapes escolars. De l’empatia, la capacitat de posar-se al lloc de l’altre, sorgeix tot el ventall de conductes prosocials, com la compassió o la solidaritat. Tots ells són factors protectors enfront de la violència social.

Per la seva banda, Fernando Bello, director del Col·legi Amanecer explica que “en el nostre col·legi les emocions tenen un valor fonamental en el procés educatiu. Però no només les que projectem o percebem en les persones que ens envolten, sinó amb tot el nostre entorn. Per aquesta raó, aquest projecte ens va semblar realment interessant i hem volgut apropar-lo als nostres alumnes incorporant-lo en el nostre programa pedagògic”.

La Fundació Miranda lamenta la pèrdua irreparable de la poni RIBA a mans d’un caçador al Parc del Garraf

El passat dissabte 20 de febrer, un caçador que participava en una batuda autoritzada de porcs senglars va matar per error una exemplar de poni pottoka de la Fundació Miranda al Parc del Garraf. L’home, que va confondre la poni amb un porc senglar, va causar la mort de l’animal enmig d’un grup de persones que gaudia de la natura i de l’experiència de trobar-se amb cavalls en llibertat.

La Fundació Miranda ha emès un comunicat on descriu que “els testimonis dels fets van passar de l’alegria de trobar-se amb els cavalls en aquest espai natural protegit, a l’angoixa de veure un caçador disparar-li un tret a una de les ponis, veure-la sagnar, desplomar-se i morir davants dels seus ulls”.

Segons indica la Fundació, “el caçador atribueix el fet a un error per part seva, però el cas és que el tret es va disparar a deu metres de la carretera, amb persones a prop, i en un lloc amb bona visibilitat, com perquè costi d’entendre que es pugui confondre un èquid amb un senglar”.

La Fundació Miranda considera que “poder gaudir amb seguretat de la natura és un dret i un bé imprescindible, avui més que mai, amb la situació de confinament que vivim fa mesos. No hauríem de patir cap risc de bala mentre passegem amb la família, i tampoc que es pugui generar episodis de tanta violència per l’objectiu de mantenir en equilibri la població de senglars. Es tracta de poder passejar sense perill, de poder efectuar projectes de respecte per la vida, amb plenitud i sense amenaces, sense que els cavalls o les persones siguin elements vulnerables”.

Des de Miranda proposen solucions per evitar aquests tràgics episodis com “acotar les zones de caça, o cercar noves maneres de regular la sobrepoblació d’algunes espècies que dissortadament només tenen l’home com a depredador, o a estar tranquil·les que l’Administració s’assegura de no donar armes a persones no qualificades”.

Una pèrdua totalment irreparable i evitable

La Riba, nom de la poni assassinada, formava part d’un tresor, un petit grup de ponis de raça Pottoka, un grup dels pocs que queden de les Pottoka més primitives, que a banda de valor genètic, aporta al Parc del Garraf i al municipi d’Olivella una tasca exemplar i impagable de prevenció d’incendis, tot pasturant i gestionant el sotabosc.

Aquests animals fan la feina d’una brigada d’homes amb desbrossadores mecàniques, però sense soroll, sense contaminació, sense cost per l’administració o els propietaris privats, aportant vida allà on trepitgen, mentre es nodreixen. Són per tant un poderós agent de biodiversitat, ecològic i sostenible, i la seva aportació al Parc del Garraf és impagable.

La manca de recursos econòmics ha limitat aquest projecte quant a les oportunitats de creixement, tot i que s’ha aconseguit efectuar alguns estudis i recerca sobre l’impacte de les Pottoka a la vegetació al Garraf amb la UAB, on s’ha vist que allà on pasturen s’ha reduït el carç en un 75%. El carç és l’espècie vegetal que ha colonitzat tota l’etapa mediterrània al Garraf, i augmenta considerablement el risc d’incendi.

Només els equips devoren i tenen a ratlla aquesta gramínia (ni ovelles, ni cabres…) i a més, s’adapten molt bé a la pastura pobra en proteïna del Garraf. Les Pottoka fins i tot n’arrenquen algunes arrels i deixen esmicolades en superfície les fulles que no s’han menjat. Un autèntic mecanisme de desherbat i “mulching” natural (coberta vegetal anti erosió i pro vida microbiana del sòl) que és digne d’un postgraduat en agricultura ecològica.

El Parc del Garraf va convidar la Fundació Miranda a portar aquest grupet de ponis Pottoka a la pastura de Can Grau ara fa uns quatre anys. Els animals provenen d’un costós rescat que va efectuar la Fundació al Zoo clausurat d’Almuñecar, a Granada. Sis femelles i un mascle, una família preciosa que s’ha adaptat molt bé a la vida en llibertat, constituint un recurs educatiu i de consciència ambiental per escoles, visitants, famílies… que han anat passant pel Parc i per la Fundació.

Avui, la Fundació Miranda, tots el Pottoka, rucs, cavalls, voluntàries, padrines, sòcies, Equipo de Direcció, Patronat, seguidores del Projecte i altres ONG estan de dol per la pèrdua de la petita Riba, la més petita de la seva família. Una pèrdua tan impagable com l’aportació que elles fan cada dia a l’espai que les acull i a les persones.