Rescaten Linito, un mico que vivia engabiat en un pis de Barcelona des de fa més de 30 anys

Després d’anys de lluita, pressió i denúncies, la Fundació FAADA ha aconseguit el decomís d’un mico caputxí que vivia des de fa més de 30 anys en una gàbia de 2x1x1 metres.

Linito és un mico caputxí que durant gairebé 35 anys va viure engabiat en un pis de Barcelona en unes condicions lamentables i totalment inadequades per a un animal de la seva espècie. L’animal convivia amb la seva propietària, una senyora d’uns 80 anys, que no se’n podia fer càrrec i que fa més de tres dècades l’havia comprat per 45.000 pessetes, uns 270 euros.

L’any 2014, la Fundació FAADA va tenir constància de la situació de maltractament a què estava sotmès el mico Linito. En aquell mateix moment, l’organització de defensa animal va decidir començar a treballar per oferir una nova vida, en un entorn adequat i acompanyat d’altres individus de la mateixa espècie.

Linito portava des del 2014 sense sortir de la seva gàbia

Durant les visites, les tècniques de FAADA van detectar nombroses i greus irregularitats a nivell de benestar. Linito vivia sol, en una gàbia de 2x1x1 metres, ubicada al menjador del pis, que en la majoria de les ocasions estava bruta i que no disposava de zona exterior ni accés a la llum solar directa. La seva propietària reconeixia que des del 2014 l’animal no havia sortit mai d’aquesta gàbia.

Per tant, tal com explica la Fundació, Linito vivia condemnat a no poder córrer, saltar, desplaçar-se i interactuar amb altres animals, accions fonamentals per a una espècie social. A més, la seva dieta era inadequada i molt poc variada. Per tot això, juntament amb la manca de llum natural, el mico mostrava un aspecte físic molt deteriorat.

Durant tots aquests anys, des de FAADA es va intentar activament aconseguir la cessió de l’animal, però la propietària no estava disposada a oferir-li una vida millor. L’entitat també va interposar nombroses denúncies. Però ni l’Ajuntament de Barcelona, ni la Generalitat de Catalunya, ni la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona no van intervenir mai en més de 10 anys. Tot i que aquests organismes tenien competències per actuar, van defugir una vegada i una altra de les seves responsabilitats.

Ajuntament, Generalitat i Fiscalia van defugir de les seves responsabilitats

L’any 2023 FAADA va tornar a insistir a l’Ajuntament de Barcelona perquè procedís al decomís de Linito, tenint en compte el mal estat de l’animal, el seu origen il·legal i que la seva tinença està prohibida a la ciutat, en virtut de l’Ordenança sobre la protecció, tinença i venda d’animals, a l’article 29 de la qual es prohibeix expressament la tinença de primats. Tot i això, des de l’Ajuntament es va manifestar que el cas no era de la seva competència i que, per tant, no podien actuar.

No obstant això, amb l’entrada en vigor la Llei de protecció dels Drets i el Benestar dels Animals el gener de 2024, la Fundació va presentar una nova denúncia davant la Generalitat de Catalunya, fonamentant-la que aquesta llei prohibeix de forma explícita la tinença de primats a tot el territori nacional, cosa que obliga l’administració a actuar sense que pugui continuar eludint la seva responsabilitat.

Linito està recuperant-se a la Fundació MONA

Gràcies a això, des de FAADA es va pressionar l’Ajuntament i la Generalitat perquè decomissessin l’animal. Finalment, el 14 de febrer, després d’una llarga negociació amb la propietària de Linito, es va aconseguir la cessió del mico, que ja ha estat traslladat a la Fundació MONA, on passarà una primera fase de rehabilitació, i posteriorment, serà traslladat a un altre centre perquè pugui socialitzar amb individus de la seva espècie.

Anna Estarán, advocada de FAADA, indica: “Avui és un dia important en què celebrem aquesta gran victòria, però, lamentem que la manca de determinació per part de l’administració hagi impedit fer aquest rescat abans. Durant els 10 anys en què les autoritats s’han mostrat impassibles davant la situació de Linito, se n’ha perpetuat el patiment i se li han pres anys en què podria haver estat gaudint d’unes condicions de vida dignes”.

Cavalls morts a trets i en estat de descomposició en una hípica de Ripollès

FAADA denunciarà el propietari dels cavalls i lluitarà per aconseguir el decomís de tots els animals de l’hípica.

A principis del mes de novembre, la fundació FAADA va rebre diversos avisos que alertaven tant de males condicions en què es trobaven els cavalls d’una hípica de Ripollès, així com de les estremidores accions que duia a terme el propietari. En particular, uns excursionistes havien descobert que en aquest lloc hi havia nombrosos cadàvers de cavalls.

Un cop es van fer les proves d’aquests fets, les tècniques de FAADA van enviar una petició d’inspecció al Cos d’Agents Rurals. Des de la Fundació tenien clar que el propietari de l’hípica matava els cavalls d’un tret i tenien evidència gràfica que ho provava.

Després d’una primera inspecció, en què ja es van trobar cadàvers i cavalls en mal estat, van sospitar que podia haver-se produït una nova mort, així que van insistir perquè es realitzés una segona inspecció i es presentessin els veterinaris del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DAAC) aquell mateix dia.

Efectivament, en aquesta segona inspecció es va trobar un nou cadàver de cavall amb un tret al cap, fet que va confirmar la veracitat de les investigacions. Així que el 29 de desembre, després de demostrar totes les irregularitats de l’hípica, el DAAC va decidir decomissar tres dels nou cavalls, i fer una nova inspecció amb els Mossos d’Esquadra per poder investigar el delicte de maltractament.

Els Mossos d’Esquadra troben cavalls morts a trets

Els agents dels Mossos desplaçats a l’hípica van poder localitzar tres cavalls morts, dos dels quals amb signes d’haver estat matats d’un tret. Els cadàvers estaven repartits per deferents espais de la finca en estat de descomposició.

Els Mossos van identificar el responsable de l’hípica, que serà investigat per maltractament animal, i li van intervenir l’arma de foc amb què, presumptament, hauria disparat i matat els seus animals.

Des de FAADA lamenten que no s’hagin decomissat tots els cavalls, sobretot tenint en compte que les seves vides corren perill. Des del seu departament legal denunciaran el propietari dels animals i treballaran per aconseguir la pena més gran possible i el decomís de tots els èquids que es trobin a l’hípica.

La fundació agraeix als Serveis Territorials del DAAC de Girona la rapidesa de l’actuació, però sobretot al Cos d’Agents Rurals de Catalunya, especialment al grup especialitzat en èquids, per la seva professionalitat i entrega, ja que sense la recerca d’aquest cas no hagués estat possible.

Gairebé el 30% dels propietaris reconeixen no tenir assegurat encara el seu gos

Segons un estudi, gairebé un 30% dels gossos espanyols no estan assegurats malgrat que la nova llei de benestar animal preveu la seva obligatorietat.

A Espanya actualment hi ha més de 9 milions de gossos, fet que suposa que ja hi ha més gossos que nens menors de 14 anys. En aquest context va sorgir la nova Llei de Benestar Animal, que es va convertir en la primera norma estatal que regula les condicions, la tinença i la cura dels animals.

Una de les normes de la Llei que ha generat més controvèrsia entre la societat és l’obligació als propietaris de gossos a assegurar el seu animal independentment de la seva raça. Tot i que aquesta mesura no entrarà en vigor fins que es desenvolupi el reglament de la norma, actualment, gairebé el 30% dels propietaris reconeixen no tenir assegurat encara el seu gos.

A més, més de la meitat dels propietaris de gossos enquestats (52%) està a favor de l’assegurança canina per la protecció que ofereix la cobertura de responsabilitat civil davant de possibles contratemps ocasionats pel gos. Aquest percentatge puja al 60% si es tenen en compte també les persones enquestades que no tenen gos.

Segons l’estudi, 7 de cada 10 propietaris tenen actualment assegurats el seu animal de companyia. D’aquests, el 63% mitjançant assegurança de la Llar i un 37% mitjançant una pòlissa específica per a gossos. Entre els gossos assegurats, la cobertura que valoren més és la Responsabilitat Civil (75%), seguit dels danys al gos (47%) i l’assistència veterinària (34%).

Aquestes són algunes de les conclusions principals de l’estudi “De mascotas a perrhijos: los españoles ante la nueva Ley de Bienestar Animal”, elaborat per la División del Hogar de Línea Directa Seguro segons una enquesta realitzada a més de 1.700 persones. L’informe analitza l’opinió dels ciutadans sobre alguns punts de la nova Llei de Benestar Animal.

El 47% dels propietaris deixen sols els seus gossos una mitjana de menys de 4 hores al dia

Una de les mesures de la Llei amb millor acceptació ciutadana és la prohibició de deixar el gos sol a casa durant més de 24 hores seguides. Sobre això, i encara que el 28% dels enquestats afirma haver deixat sol el gos un dia sencer per motius com la feina, malaltia, per lleure o vacances, el més habitual (47%) és que els amos deixin sols els seus gossos una mitjana de menys de 4 hores al dia. Un altre 40% sol deixar l’animal a casa sense vigilància entre 4 i 7 hores, coincidint amb la jornada laboral.

Una pràctica comuna com deixar el gos lligat a la porta del supermercat mentre es fa la compra ara passa a estar prohibit amb la Llei de Benestar Animal, i fer-ho pot comportar una multa de fins a 10.000 euros. En aquest sentit, el 40% dels propietaris reconeix que ha deixat sol el seu gos a la porta d’un comerç per fer un encàrrec.

També s’han rebut de manera positiva per part de la població espanyola la prohibició de la compravenda d’animals en establiments atès que prop del 60% dels espanyols està a favor de prohibir venda de gossos a les botigues o que la cessió d’aquests a l’adopció entre particulars quedi registrada en un contracte (64%). Finalment, entre les sancions més recolzades hi ha la multa per no tenir el gos amb microxip (63%) o la sanció per deixar sol l’animal de companyia més de 24 hores (60%).

És obligatori contractar l’assegurança per a gossos?

José Ramón Becerra serà el nou director general de Drets dels Animals

José Ramón Becerra serà nomenat pel Govern español com a nou director general de Drets dels Animals el proper dimecres 27 de desembre.

Ja hi ha nou director general de Drets dels Animals. Després de la dimissió de Sergio García Torres, artífex de la llei de Benestar Animal, José Ramón Becerra, membre de Verdes Equo i exparlamentari del partit verd a Euskadi, Berdeak Equo, ha estat la persona escollida per encapçalar la Direcció General de Drets dels Animals .

La designació de Becerra ha estat decisió del ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy. Aquest nomenament suposa l’entrada al Govern espanyol per primera vegada de Verdes Equo, un partit que va néixer el 2011 amb l’objectiu de reciclar la política i defensar la sostenibilitat, la democràcia participativa, l’equitat i els Drets Humans.

El partit verd ha qualificat el nomenament de Becerra com a director general de Drets dels Animals com a “un gran impuls a l’ecologia política d’Espanya, que reforça el caràcter verd de l’Executiu conformat pel PSOE i Sumar”.

Qui és José Ramón Becerra?

José Ramón Becerra va ser un dels referents principals del Projecte de Llei de Protecció dels Animals que va posar en marxa a Euskadi quan va ser parlamentari de Berdeak-Verdes Equo al Parlament Basc. Becerra va ser qui va coordinar l’elaboració, la redacció i la negociació de la llei, suposant així una persona fonamental durant tot el procés d’aquesta norma aprovada el 2022.

Becerra, que també ha estat coportaveu del partit verd a Euskadi, és enginyer tècnic industrial per la Universitat del País Basc i Màster en Prevenció i Control de Riscos Mediambientals i laborals per la UNED.

A nivell professional, Becerra ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera a l’administració pública basca, assumint llocs tècnics i de gestió, com la Direcció d’Administració Ambiental o la Direcció de Projectes Estratègics i Administració Industrial del govern basc.

El nomenament de José Ramón Becerrada com a director general de Drets dels Animals es farà oficial al proper Consell de Ministres, que se celebrarà el proper dimecres 27 de desembre.

Sergio García Torres, adéu a l’impulsor de la llei de Benestar Animal

Sergio García Torres va arribar al lloc de director general de Drets dels Animals el gener del 2020, quan el llavors Vicepresident del Govern de Podemos, Pablo Iglesias, va confiar en ell per ser la primera persona a ocupar aquest càrrec polític.

Després de pràcticament quatre anys al capdavant de la Direcció General de Drets dels Animals, Sergio García Torres ha presentat la seva dimissió al càrrec i quedarà a la memòria de tots per ser l’artífex de la primera llei de Benestar Animal d’àmbit estatal.

“Després de quasi quatre anys i un ardu treball hem aconseguit tirar endavant 3 lleis nacionals que avancen en drets dels animals i que sens dubte obren un camí important en la seva protecció. Lleis que salvaran milers de vides i que compensen amb escreix l’exposició pública, els atacs i fins i tot la persecució personal a què m’han sotmès durant aquests anys”, ha expressat García Torres en una carta de dimissió que ha compartit a través de la xarxa social X.

A més, l’anterior director ha argumentat la seva decisió al·legant que “Podemos ha decidit no acceptar estar al Govern, decisió que no puc compartir. Aquesta qüestió em fa fer un pas de banda, no podent seguir al capdavant de les meves responsabilitats orgàniques en la direcció del partit, així com la meva participació en l’òrgan de direcció de Podemos”.

A més, Sergio García Torres considera que “no puc compartir l’absència de metes i objectius de l’espai Sumar, que ha decidit que la Direcció General de Drets dels animals no faci soroll a la propera legislatura”.

“M’acomiado per coherència, en no compartir la deriva estratègica dels últims mesos, reiterant el meu agraïment a tot l’esforç i a la prioritat que aquesta organització ha donat sempre pel que fa als drets dels animals”, ha afegit.

Per acabar, García Torres ha volgut recordar que “queden molts reptes per assolir i la meva decisió d’apartar-me de la participació activa en organitzacions polítiques té la meta de situar-me al costat que considero correcte de la lluita pels drets dels animals”.

Sergio García Torres no continua com a director general de Drets dels Animals

Sergio García Torres no renova al capdavant de la Direcció General de Drets dels Animals i dimiteix dels seus càrrecs a Podemos. Persisteix la incògnita sobre el successor. Pablo Bustiduy, el ministre responsable de Drets Socials, manté la Direcció General de Drets dels Animals sense el primer titular. El que va ser president de Podemos Animalista, també ha signat la renúncia a les seves responsabilitats a la de direcció del partit morat a través d’una carta a la qual ha pogut tenir accés Animalados.

Sergio García Torres va assumir un càrrec creat de zero per Pablo Iglesias quan aquest era vicepresident. El desafiament del madrileny ha estat conciliar un passat com a activista antitaurí i el seu compromís amb el veganisme amb les obligacions pròpies de la pertinença als òrgans de govern. La ubicació de la seva unitat dins de l’edifici del Ministeri de Sanitat va poder tenir a veure que Salvador Illa inclogués el març del 2020 les persones que alimenten les colònies de gats entre les habilitades per desplaçar-se fins i tot durant el confinament per l’Estat d’Alarma.

La primera etapa del director general fins ara va estar marcada per l’accessibilitat. Les trobades i les cites amb entitats, col·lectius, associacions. Queda el dubte de quantes van saber entendre la importància de la figura d’una Direcció General que en nom propi declarés que els animals tenen Drets. Ni a països on hi ha hagut parlamentaris adscrits a partits animalistes, com poden ser Holanda i Portugal, hi ha hagut un càrrec executiu específic amb tant de poder.

La significació de García Torres contra la tauromàquia, la caça i la ramaderia intensiva ha estat un escull perquè es produís un diàleg fluid i satisfactori amb els col·lectius més reaccionaris. La culminació dels desacords seria el vídeo publicat a les xarxes de la reial federació espanyola en què es mostra la projecció d’un espiell telescòpic sobre el rostre de l’exdirector i que es va acabar judicialitzant.

Els atacs que va rebre García Torres per part del col·lectiu menys afí a la causa pels animals no van ser els únics. A través de molts mitjans, però especialment les xarxes socials, activistes propers a PACMA i altres entitats de protecció animal s’han mostrat molt bel·ligerants. Com ell mateix afirma a la seva carta de renúncia: “He suportat la ridiculització, la persecució, els bulls i fins i tot he patit alguna agressió per assolir canvis reals per a la millora de la vida dels animals”.

La fita més gran de l’equip liderat per García Torres és la llei de protecció dels drets i benestar dels animals aprovada per la mínima el març del 2023. Tot i les diferents renúncies respecte a l’avantprojecte, la nova Llei dels animals, ha estès a tot el territori espanyol nombroses millores com el sacrifici zero, l’obligació d’identificar els animals de família, la prohibició de la cria amateur, la limitació de la venda, i el registre positiu d’espècies, entre moltes altres.

El canvi a la direcció ofereix una oportunitat per reflexionar sobre el futur de la protecció animal, la consolidació de projectes i eines preexistents i l’abordatge de nous desafiaments. La designació d’un nou líder per a l’organisme és una decisió crucial que pot influir significativament en el curs de les polítiques de drets dels animals al país i el consens entre actors molt ben diversos del benestar animal.