“Tenim el convenciment que el que somiàvem per als gats del carrer serà una realitat”

La VI edició de les Jornadas Felinas Andaluzas demostren la implicació i l’entusiasme de moltes persones i associacions per construir una comunitat compromesa amb els gats del carrer.

“Tenim el convenciment que allò que somiàvem per als gats del carrer serà una realitat”. Aquestes eren les paraules d’una de les assistents a la sortida de la VI edició de les Jornadas Felinas Andaluzas, celebrades el passat 20 d’abril a Màlaga.

L’auditori Edgard Neville, que va deixar sorpresos tots els que no el coneixien, va ser l’espai escènic escollit per celebrar un esdeveniment que va comptar amb un cartell de luxe. Noms com José Ramón Becerra, actual director general de Drets dels Animals, o Javier Gutiérrez del Álamo, director general de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Màlaga, no van voler faltar a una cita en què experts i expertes van informar i van debatre sobre la situació dels gats a Espanya i al món.

“Per moltes edicions que se celebrin no deixa de meravellar-nos la disposició de la comunitat compromesa amb els gats del carrer. La sessió de dissabte significa la consolidació d’una trajectòria on, més que defensar la gestió ètica de les colònies felines, el que cal fer és aplicar-la amb metodologia, i no per devoció o consciència, sinó per imperatiu legal”, explica Agnès Dufau, directora de FdCATS, l’associació de protecció i benestar felí encarregada d’organitzar les Jornadas Felinas Andaluzas,.

La VI edició de l’esdeveniment més important a Espanya sobre el benestar dels gats va acollir un públic atent i entusiasmat provinent de diferents territoris com les Canàries, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Madrid, Extremadura i, com no pot ser d’una altra manera i majoritàriament, d’Andalusia.

“Aquestes trobades presencials són importants no només pel que passa a l’escenari i la informació que arriba a tots els que segueixen la ponència a través del canal de YouTube. Veure’s abans, durant i després de l’esdeveniment genera disposicions i sinergies que es tradueixen en projectes i esforços conjunts. La majoria fructifiquen positivament en els gats i també en les persones que en tenen cura”, afegeix Dufau.

El director general de Drets dels Animals, un membre més de la comunitat felina

Després de la taula de benvinguda, amb representants de la política autonòmica i local i del col·legi de Veterinaris de Màlaga, va arribar el torn del nou director general de Drets dels Animals, José Ramón Becerra. L’ecologista basc, que ocupa el càrrec de director general des de fa poc més de tres mesos, tot i reconèixer humilment no saber de gats, va conquistar l’auditori de Màlaga en explicar les directrius que, juntament amb el seu equip, ha preparat en matèria de protecció felina.

“En aquest primer any complet després de l’aprovació de la Llei 7/2023 del 28 de març, els passos a fer per acompanyar els ajuntaments i les comunitats autònomes per a la seva aplicació són fonamentals. És molt important aclarir aspectes que poden continuar despertant dubtes i que el desenvolupament reglamentari i el coneixement expert aclariran”, va comentar José Ramón Becerra.

“El compromís de protecció mediambiental i dels ecosistemes no només és compatible amb una bona gestió de la població felina, sinó que són interessos que conflueixen i que troben a la figura d’una direcció general de drets dels animals un impuls particular dins del marc executiu”, va assegurar el director general de Drets dels Animals.

Després de la seva intervenció, complint la promesa realitzada per FdCats, Becerra va rebre un voluminós document amb les sol·licituds literals que part de la comunitat gatera li ha volgut fer arribar. Mitjançant aquests missatges el director pren el pols a les inquietuds de part d’una comunitat que pot arribar a assolir desenes de milers de persones a tot el país.

La ponència de Becerra, titulada “Avanços i reptes per consolidar la gestió ètica de colònies” va deixar un bon regust per la precisió del contingut tècnic i per l’esperança que el treball comú trobi cada vegada més aliats.

Una edició amb un programa molt complet i amb un vessant pràctic

A més d’analitzar la situació legislativa, valorar el paper d’associacions i voluntaris en la gestió de les colònies felines i recordar, una vegada més, la importància del mètode CER (captura, esterilització i tornada), en aquesta edició de les Jornadas Felinas Andaluzas han tractat moltes altres qüestions relacionades amb els gats.

“En aquesta edició ens hem esforçat perquè hi hagués un vessant pràctic i els tallers de la tarda han estat un èxit total. També hi ha tingut un paper protagonista la veterinària. Sis de deu ponents són professionals de la veterinària. No només han parlat del maneig clínic dels gats, han compartit el saber tècnic en mediació, en organització, en maneig de l’estrès i en cirurgia mínimament invasiva”, exclama Mercedes Vara, cara visible de FdCATS a Andalusia.

Durant l’esdeveniment hi ha hagut participacions sobre projectes de recerca a les Canàries per monitorar l’afectació de la població felina sobre la fauna, sobre la regulació ecosistèmica en espais amb gats i rosegadors, sobre el maneig de l’estrès dels gats a les clíniques, sobre la necessitat de mediació en àrees de conflicte per esdeveniments urbanístics i sobre molts altres temes que envaeixen l’actualitat felina.

La comunitat felina ja pensa en la VII edició de les Jornadas Felinas Andaluzas

“Amb el temps disponible per a l’esdeveniment no es pot fer més. Estem esgotades, però molt satisfetes. On cal apuntar-se per a la propera edició?” preguntaven entre rialles tres assistents d’una associació andalusa a la sortida de les Jornadas Felinas Andaluzas.

La VI edició de les jornades va acabar amb èxit i satisfacció per part de tots els assistents a l’esdeveniment. L’organització de l’acte, l’associació FdCATS, per acabar, va voler emfatitzar que els ponents ofereixen el seu coneixement de forma completament altruista: “sense la seva generositat, la dels patrocinadors i sense la presència lleial i lliurada dels assistents, les jornades no serien possibles ni aconseguirien un èxit rotund, com està passant a cada edició”.

Barcelona tindrà platja per a gossos tot i les greus conseqüències ocasionades pel temporal Nelson

El temporal Nelson no va afectar pràcticament la platja de Llevant i els gossos podran gaudir un estiu més del seu espai d’esbarjo durant la temporada de bany.

El temporal Nelson va tornar a mostrar la fragilitat de les platges catalanes durant la Setmana Santa. Poques setmanes abans de l’inici de la temporada de bany, el fort vent i les pluges van ocasionar danys als espigons i passejos i van buidar bona part de la sorra de les platges de Barcelona i de la seva Àrea Metropolitana, sent Badalona, Montgat i Viladecans alguns dels territoris més afectats.

A hores d’ara, els ajuntaments afectats estan buscant solucions desesperades per tal de pal·liar els danys produïts a les zones costaneres a conseqüència del temporal Nelson. Alhora, el govern espanyol està avaluant els efectes finals del temporal i esperant el possible retorn de la sorra i, fins i tot, estudia declarar l’emergència amb l’objectiu accelerar la recuperació de les platges i garantir la campanya d’estiu.

Com ha afectat el temporal Nelson la platja per a gossos de Llevant?

Tot i els danys i les destrosses ocasionades per la borrasca Nelson, si res no canvia, Barcelona tindrà habilitat un any més el seu espai d’esbarjo per a gossos a la platja de Llevant.

Animalados ha parlat amb l’Ajuntament de Barcelona, des d’on es mostren optimistes amb el futur funcionament de la platja canina: “En principi no hi ha afectació. El temporal va afectar, sobretot, a les platges del districte de Ciutat Vella, no tant a les de Llevant. Malgrat això, aquesta setmana s’està fent l’avaluació de la sorra passat el període de retorn natural i en els propers dies tindrem més informació”, comenten.

Quan començarà a funcionar la platja per a gossos de Barcelona?

Durant la temporada alta de bany, l’Ajuntament de Barcelona instal·larà un any més una àrea delimitada per a gossos a la part nord de la platja de Llevant. Aquesta àrea d’esbarjo caní funcionarà del 25 de maig a l’11 de setembre.

L’espai habilitat per a gossos de la platja de Llevant es va inaugurar l’estiu de l’any 2016 en una aposta clara de l’Ajuntament de Barcelona per la convivència entre les persones i els animals de companyia.

La platja de gossos és un espai separat físicament de la resta de la platja de Llevant, que manté les tanques perimetrals a la zona del trencant amb l’aigua i a l’espigó, per evitar que els gossos en puguin sortir. El seu horari és de 10:30 h a 19:30 h.

La platja canina disposa de dos informadors ambientals que duen a terme tasques de control d’accessos, ja que només hi poden accedir els gossos identificats amb microxip, tasques de seguiment, repartiment de bosses de recollida d’excrements i informació als usuaris, tant en el mòdul d’informació com als accessos a la platja, perquè els usuaris amb gossos segueixin el traçat establert fins a l’entrada de l’àrea, com a garantia de bon funcionament de l’espai.

Aquesta zona disposa de servei de neteja manual, tant de l’espai com dels accessos. A més, la platja gaudeix d’un servei de control de la qualitat de l’aigua i de la sorra, que porta a terme l’Agència de Salut Pública (ASPB) tal com estableix la Directiva 2007/CE.

Pinso anticonceptiu a Rubí: una solució ètica per controlar la superpoblació de coloms

Rubí controlarà la sobrepoblació de coloms amb l’ús de pinso anticonceptiu: un mètode de control ètic i respectuós capaç de reduir la població sense causar cap mal a l’animal.

Un control ètic i respectuós de la superpoblació de coloms és possible. L’Ajuntament de Rubí està fent un control de la superpoblació d’aquestes aus utilitzant pinso anticonceptiu. A través d’aquest sistema, els coloms s’alimenten amb naturalitat i sense perill, ja que el fàrmac que recobreix el blat de moro no és tòxic ni per a les persones ni per als animals i els efectes són reversibles.

Amb el pinso anticonceptiu, l’objectiu d’aquesta ciutat del Vallès Occidental és estudiar l’efectivitat d’aquest fàrmac i el seu efecte a la població dels coloms del municipi, duent a terme una estimació del manteniment i/o la reducció del nombre d’exemplars totals a mig o llarg termini.

L’Ajuntament de Rubí ha col·locat quatre dispensadors de pinso anticonceptiu, tres dels quals s’han ubicat a zones de terrat. Durant les quatre primeres setmanes es fidelitzarà als coloms únicament amb blat de moro. Posteriorment, es dispensarà el blat de moro recobert amb una pel·lícula de nicarbazina, un fàrmac que impedeix la formació de la closca en el moment de la posada, de manera que les femelles de colom no podran pondre ous.

Aquest tractament consisteix a administrar 8 grams diaris de nicarbazina per au. Segons informa el consistori, els efectes d’aquest fàrmac són reversibles, és a dir, quan els coloms deixen d’ingerir el pinso anticonceptiu recuperen progressivament la seva fertilitat.

La nicarbazina no és tòxica ni per a les persones ni per als animals

La nicarbazina no és tòxica ni per a les persones ni per als animals. Per tant, no perjudica la salut de les persones. L’Ajuntament de Rubí assegura que s’han dut a terme clíniques realitzades a coloms tractats amb nicarbazina i no han mostrat cap efecte advers ni tampoc cap modificació anatòmica funcional sobre els seus teixits.

A més, l’ús d’aquest fàrmac tampoc no posa en risc el medi ambient, ja que la quantitat de nicarbazina que excreta una població de coloms tractada és almenys 100 vegades inferior al límit indicat a la normativa europea vigent en matèria de risc ambiental.

La superpoblació de coloms pot causar problemes en actuar com a transmissors de diferents malalties. Altres problemes són l’acumulació de la femta, d’elevat efecte corrosiu, que pot provocar danys a les estructures d’edificacions, espais d’ús públic i mobiliari urbà, alhora que embruten voreres i façanes. Així mateix, els nius poden ocupar i obstruir forats de ventilació.

Alimentar els coloms en espais públics o privats és una acció que pot ser sancionada

Per aquest motiu, l’Ajuntament de Rubí ha recordat que no es pot alimentar els coloms en espais d’ús públic ni privat. Aquesta conducta pot ser sancionada en compliment de l’Ordenança reguladora de la tinença d’animals de Rubí. L’article 75.11 d’aquesta normativa considera una infracció lleu “alimentar en habitatges, locals i altres espais delimitats d’ús privatiu, així com en espais d’ús públic en general i de concurrència pública, els animals peridomèstics o assilvestrats sense l’autorització municipal corresponents”.

Consells per a una bona convivència entre un gos i un gat

Una bona convivència entre un gos i un gat és possible. Per aquest motiu, compartim amb tu una sèrie de recomanacions perquè l’adaptació entre aquests dos animals sigui tan reeixida com sigui possible.

La convivència entre gossos i gats pot ser un desafiament, ja que aquestes dues espècies tenen instints i comportaments naturals diferents. Tot i això, amb paciència, dedicació i alguns consells claus, és possible aconseguir una convivència en harmonia entre aquests adorables companys de quatre potes:

Introducció gradual: introdueix els animals de manera gradual i controlada. Permet que s’olorin i que es vegin abans de permetre el contacte directe entre ells. Utilitza barreres visuals, com ara portes entreobertes, perquè s’acostumin a la presència de l’altre.

Espais separats: al principi proporciona àrees separades per a cada animal. A través d’aquesta acció permetràs que cadascun se senti segur al seu propi territori abans de compartir-lo amb l’altre.

Supervisió constant: supervisa les interaccions inicials des de prop per intervenir en possibles moments de tensió. Controla les expressions corporals dels animals per tractar de comprendre com se senten.

Reforç positiu: utilitza la tècnica del reforç positiu per premiar en tot moment el bon comportament dels animals. Dóna’ls llaminadures i elogis quan vulguis reforçar el bon comportament.

Atenció individual: dedica temps individual a cadascun dels animals. Això permetrà que cap dels animals no se senti amenaçat i que obtinguin l’atenció necessària.

Igualtat de recursos: assegura’t que hi hagi prou recursos per als dos animals, per exemple, plats de menjar, abeuradors, joguines, llits per descansar, etc. És important evitar la competència innecessària per algun recurs.

Estableix rutines: marca una rutina regular per a l’alimentació i el joc de cadascú. Les rutines proporcionen seguretat als animals i, conseqüentment, pot ajudar a reduir l’estrès del gossos o del gat.

Adaptació gradual de les olors: intercanvia objectes que tinguis l’olor de l’altre animal entre ells perquè s’acostumin a les olors de manera gradual.

Consulta amb un expert: si tot i complir tots aquests consells t’enfrontes de manera constant a desafiaments significatius i moment de tensió, cerca l’orientació d’un veterinari o d’un especialista en conducta animal.

Recordem que cada animal és únic i té les seves característiques singulars; per tant, és important ajustar aquestes pautes segons les necessitats específiques de cadascú. Recordeu que el temps i la paciència són clau per construir una relació sòlida entre els gossos i els gats.

Font: Tot Sant Cugat/AMIC

Cocodrils, tortugues, serps… La Guàrdia Civil rescata diverses espècies amenaçades a Alacant

La Guàrdia Civil rescata diversos animals protegits com dos cocodrils del Nil o una pitó de Birmània, entre molts altres animals amenaçats.

El Seprona de la Guàrdia Civil va rescatar durant l’any passat a la província d’Alacant nombrosos exemplars d’animals protegits pel Conveni CITES, Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres. Entre els animals intervinguts pels agents hi ha dos cocodrils del Nil, una tortuga d’esperons africana de 15 kg i una pitó de Birmània de 2 metres.

En el cas dels cocodrils del Nil, d’aproximadament dos metres de longitud cadascun, van ser recollits pels agent el mes d’agost passat en una finca particular situada a la Partida El Moralet d’Alacant. L’actuació de la Guàrdia Civil va tenir lloc gràcies a la col·laboració de les administracions de l’Estat, ja que el propietari no tenia ni el certificat d’importació requerit ni el de cria en captivitat.

En dues actuacions més dutes a terme el mes d’octubre, es van rescatar un lloro barranquer i una cotorra veneçolana cua-roja. Aquests dos rescats es van produir a conseqüència de l’avís dels ciutadans, que van alertar que els animals eren solts a la via pública.

Així mateix, a finals de l’any 2023 es va localitzar una pitó de Birmània de dos metres de longitud, al bell mig del nucli urbà d’Alacant. La darrera intervenció de la Guàrdia Civil va ser una tortuga d’esperons africana de 25 kg de pes, que havia estat abandonada a la Serra d’Oltà, a Calp.

Sancions de fins a 6.000 euros per un delicte contra la fauna silvestre

Els animals rescatats pels agents del Seprona van ser traslladats a diferents centres de recuperació, rescat, albergs i parcs d’animals terrestres o marins, que compten amb les instal·lacions adequades i on especialistes avaluaran el seu estat de salut i els proporcionaran el tractament adequat per recuperar-los, a més de l’aliment, espai i cura necessaris per a una qualitat de vida òptima.

Per aquestes actuacions, la Guàrdia Civil va obrir una investigació per localitzar els propietaris i iniciar un expedient com a possibles responsables d’una infracció a la Llei de repressió del contraban. Si no acredita la seva procedència legítima o, si escau, dels permisos per dur a terme la cria en captivitat, els responsables s’enfronten a sancions administratives que podrien ascendir fins a 6.000 euros, o fins i tot, la possibilitat d’incórrer en un delicte relatiu a la protecció de la flora i fauna silvestres.