La Guàrdia Civil rescata 111 animals en una situació deplorable a Màlaga

/0 Comentaris/a

Els investigadors han detectat més de 500 infraccions administratives relacionades amb el benestar animal.

El maltractament i l’abandonament animal segueixen sent unes de les xacres més importants de la societat espanyola. En aquesta ocasió, el Seprona, sota la direcció i coordinació de la Fiscalia de Medi Ambient, està investigant 34 persones per delictes de maltractament i abandonament de diferents animals a diversos municipis de la província de Màlaga. En total, han estat rescatats fins a 111 animals que es trobaven en una situació deplorable.

Els investigadors de la Guàrdia Civil han fet 236 actuacions relatives a la inspecció de gosseres de particulars, explotacions ramaderes, nuclis zoològics i refugis d’animals. En aquestes investigacions s’han detectat més de 500 infraccions administratives relacionades amb el benestar animal, la manca d’idoneïtat dels allotjaments, manca d’alimentació i aigua, higiene animal, manca d’assistència veterinària o registres documentals i sanitaris.

Els agents van trobar animals malalts, sense menjar ni aigua i fins i tot assassinats a cops

Durant les actuacions, els agents han trobat animals malalts de leishmaniosi, sarna o altres patologies que no havien rebut assistència veterinària. També gossos a qui els havien amputat les orelles o la cua sense justificació, cavalls abandonats sense menjar ni aigua en plena onada de calor i fins i tot animals assassinats a cops.

Després de les intervencions, els animals han estat posats sota la protecció d’associacions i protectores a disposició de les autoritats competents. Només en els casos menys greus, els animals han quedat en poder dels seus propietaris sota la supervisió i el control de les autoritats que tenen competència en la matèria.

El Col·legi Oficial de Veterinaris de Màlaga, algunes associacions protectores d’animals, així com veterinaris de la Conselleria d’Agricultura, Pesca, Aigua i Desenvolupament Rural de la Junta d’Andalusia han estat presents durant les investigacions dutes a terme.

Què fer si ja no pots tenir el teu gos?

Què puc fer si el meu gat no em deixa dormir a la nit?

/1 Comentari/a ,

Dormir tota la nit i conviure amb un gat són dues accions que poden anar juntes, ara bé, és important conèixer la conducta d’aquests animals i seguir una sèrie de recomanacions.

Durant les últimes setmanes, diversos lectors d’Animalados han mostrat la seva preocupació davant la impossibilitat de dormir a les nits a causa de l’activitat dels gats. Salts, carreres, atacs, miols… una sèrie de conductes que es produeixen a mitjanit i que perjudiquen el descans nocturn de les persones.

Animalados ha parlat amb Ruth Manzanares, especialista en comportament felí, per conèixer de primera mà el perquè de l’activitat nocturna dels gats, així com per descobrir què podem fer les persones per aconseguir dormir tota la nit sense interrupcions.

Els gats són animals nocturns per naturalesa?

Una de les qüestions més repetides per part dels nostres lectors està relacionada amb l’alt nivell d’activitat que mostren els seus gats a la nit. Tal com comenta Ruth Manzanares, aquests animals “tenen una dualitat que marca el seu comportament: la dualitat caçador-presa”. És a dir, els gats mostren molts instints de caçador i molts altres de presa.

L’especialista en conducta felina detalla que els gats estan perfectament adaptats per moure’s en condicions d’escassetat lumínica o de total absència de la llum. El gran desenvolupament dels sentits, com l’oïda o la vista, així com l’enorme sensibilitat de vibrises o bigotis, permet a aquests felins “moure’s en condicions de total foscor, ja que detecten els objectes pel canvi de la pressió de l’aire” .

Per tant, la necessitat d’amagar-se com a preses, així com les seves increïbles habilitats per caçar en condicions de lluminositat escassa fan que els gats, de forma natural, es moguin principalment en hores nocturnes sempre que tinguin aquesta possibilitat. Segons Manzanares, aquesta tendència a l’activitat nocturna “s’incrementa en gats porucs, gats en adopció i en individus amb molta energia per edat o per algun problema de comportament”.

“No és impossible conviure amb un gat que ens permeti dormir”

Així com comenten els nostres lectors, és possible que en moments puntuals o en certs moments vitals, els gats poden generar problemes per poder dormir tranquil·lament als seus tutors, però Ruth Manzanares afirma que “no ha de ser una situació permanent ni és impossible conviure amb un gat que no permeti dormir, encara que sempre seran animals que dormin parcialment a la nit, igual que ho fan pel dia”.

És important tenir en compte que els gats, de manera natural, no dormen vuit hores seguides, sinó que tenen períodes de diferents durades i de diferents tipus de son al llarg del dia. “Cal tenir en compte que els nostres cicles de son actuals tampoc no són naturals, sinó que són producte de qüestions culturals i socials. Les persones tampoc no dormíem les nits completes fa unes poques dècades!”, exclama l’educadora felina.

“Un gat pot dormir entre 12 i 14 hores al dia”

La quantitat d’hores que dorm un gat depenen de diversos factors: l’edat, el clima, el caràcter o els problemes de comportament possibles que tingui. La nostra entrevistada manifesta que aquests animals, amb caràcter general, “dormen entre 12 i 14 hores”, encara que “els gats ancians dormen més”. A més, hi ha altres condicionants que afecten les hores del son de gat com “els hàbits i rutines, la temperatura o els nivells d’estrès”.

Què podem fer si el nostre gat no ens deixa dormir a les nits?

Per a Ruth Manzanares, el primer de tot és “entendre quin és l’origen del problema”. No s’ha de tractar igual si és un cadell, que encara no ha adquirit unes rutines concretes, que, en el cas d’un gat adolescent o adult jove, que té un excés d’energia, o si és un gat ancià que pot tenir problemes derivats d’una patologia cognitiva.

L’especialista en conducta felina considera que el més important és proporcionar a l’animal exercicis i entreteniment suficient durant el dia, enriquiment ambiental i reduir l’estrès que pugui tenir per no mantenir una activitat mental i física idònia. Com a norma general, Manzanares recomana preguntar a un especialista en conducta i al teu veterinari si no pots controlar l’activitat nocturna del teu gat amb rutines establertes.

Què fem si treballem tot el dia i no podem donar una vida activa al gat?

Davant d’aquesta situació, el primer és tenir paciència. L’experta en comportament felí explica que els gats no tenen els ritmes de vida que tenim les persones i tot el dia solen estan sols i gairebé sense estímuls. “Tots arribem cansats a casa de la feina, però cal entendre la necessitat de companyia i joc que tenen aquests animals”.

Manzanares considera que un primer consell per a aquest tipus de gats no estimulats és “valorar la possibilitat de tenir un company gat, que sigui compatible i es presenti adequadament per a una convivència adequada”. Cal tenir en compte que, encara que tinguem dos o més gats a casa, aquests continuaran requerint atenció, però sempre serà més suportable per a ells.

Si un segon gat no és possible, cal intentar que totes les necessitats de conducta estiguin satisfetes. “L’enriquiment ambiental és fonamental, joguines interactives, diferents alçades, rascadors, textures o joc actiu amb els nostres gats són algunes de les mesures que podem aplicar. Afortunadament a internet tenim molta informació sobre tot això i jocs amb el teu gat que poden ajudar aquest tipus de persones”.

“De cap manera podem aixecar la veu i ser violents amb el gat”

Ruth Manzanares es mostra contundent davant de certes actituds i recorda que de cap manera podem perdre els nervis i aixecar la veu o manipular bruscament o molt menys ser violent amb el gat si no ens deixa dormir a la nit. Per a l’especialista, “aquest tipus d’accions poden tenir conseqüències greus en la confiança del nostre gat i generar nous problemes de convivència”.

Una altra mesura que no sol funcionar és tancar-los. De vegades suposa una solució temporal, però “sol ser una acció que empitjora el problema, ja que augmenta l’estrès i el malestar del gat, cosa que no fa que estigui equilibrat i ens deixi descansar”, afegeix. I és que, encara que pensem que aquests animals són independents, la major part tenen un important vincle amb els seus tutors.

Diez consejos para evitar que tu gato se pierda

Rescaten Linito, un mico que vivia engabiat en un pis de Barcelona des de fa més de 30 anys

/0 Comentaris/a ,

Després d’anys de lluita, pressió i denúncies, la Fundació FAADA ha aconseguit el decomís d’un mico caputxí que vivia des de fa més de 30 anys en una gàbia de 2x1x1 metres.

Linito és un mico caputxí que durant gairebé 35 anys va viure engabiat en un pis de Barcelona en unes condicions lamentables i totalment inadequades per a un animal de la seva espècie. L’animal convivia amb la seva propietària, una senyora d’uns 80 anys, que no se’n podia fer càrrec i que fa més de tres dècades l’havia comprat per 45.000 pessetes, uns 270 euros.

L’any 2014, la Fundació FAADA va tenir constància de la situació de maltractament a què estava sotmès el mico Linito. En aquell mateix moment, l’organització de defensa animal va decidir començar a treballar per oferir una nova vida, en un entorn adequat i acompanyat d’altres individus de la mateixa espècie.

Linito portava des del 2014 sense sortir de la seva gàbia

Durant les visites, les tècniques de FAADA van detectar nombroses i greus irregularitats a nivell de benestar. Linito vivia sol, en una gàbia de 2x1x1 metres, ubicada al menjador del pis, que en la majoria de les ocasions estava bruta i que no disposava de zona exterior ni accés a la llum solar directa. La seva propietària reconeixia que des del 2014 l’animal no havia sortit mai d’aquesta gàbia.

Per tant, tal com explica la Fundació, Linito vivia condemnat a no poder córrer, saltar, desplaçar-se i interactuar amb altres animals, accions fonamentals per a una espècie social. A més, la seva dieta era inadequada i molt poc variada. Per tot això, juntament amb la manca de llum natural, el mico mostrava un aspecte físic molt deteriorat.

Durant tots aquests anys, des de FAADA es va intentar activament aconseguir la cessió de l’animal, però la propietària no estava disposada a oferir-li una vida millor. L’entitat també va interposar nombroses denúncies. Però ni l’Ajuntament de Barcelona, ni la Generalitat de Catalunya, ni la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona no van intervenir mai en més de 10 anys. Tot i que aquests organismes tenien competències per actuar, van defugir una vegada i una altra de les seves responsabilitats.

Ajuntament, Generalitat i Fiscalia van defugir de les seves responsabilitats

L’any 2023 FAADA va tornar a insistir a l’Ajuntament de Barcelona perquè procedís al decomís de Linito, tenint en compte el mal estat de l’animal, el seu origen il·legal i que la seva tinença està prohibida a la ciutat, en virtut de l’Ordenança sobre la protecció, tinença i venda d’animals, a l’article 29 de la qual es prohibeix expressament la tinença de primats. Tot i això, des de l’Ajuntament es va manifestar que el cas no era de la seva competència i que, per tant, no podien actuar.

No obstant això, amb l’entrada en vigor la Llei de protecció dels Drets i el Benestar dels Animals el gener de 2024, la Fundació va presentar una nova denúncia davant la Generalitat de Catalunya, fonamentant-la que aquesta llei prohibeix de forma explícita la tinença de primats a tot el territori nacional, cosa que obliga l’administració a actuar sense que pugui continuar eludint la seva responsabilitat.

Linito està recuperant-se a la Fundació MONA

Gràcies a això, des de FAADA es va pressionar l’Ajuntament i la Generalitat perquè decomissessin l’animal. Finalment, el 14 de febrer, després d’una llarga negociació amb la propietària de Linito, es va aconseguir la cessió del mico, que ja ha estat traslladat a la Fundació MONA, on passarà una primera fase de rehabilitació, i posteriorment, serà traslladat a un altre centre perquè pugui socialitzar amb individus de la seva espècie.

Anna Estarán, advocada de FAADA, indica: “Avui és un dia important en què celebrem aquesta gran victòria, però, lamentem que la manca de determinació per part de l’administració hagi impedit fer aquest rescat abans. Durant els 10 anys en què les autoritats s’han mostrat impassibles davant la situació de Linito, se n’ha perpetuat el patiment i se li han pres anys en què podria haver estat gaudint d’unes condicions de vida dignes”.

El Tribunal Europeu de Drets Humans avala la prohibició del sacrifici animal amb el ritual halal i kosher

/0 Comentaris/a

Les organitzacions de defensa animal fa anys que lluiten contra el ritu halal i kosher. Ara, Estrasburg avala que els governs prohibeixin aquestes tècniques de sacrifici d’animals.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat aquest dimarts la prohibició del sacrifici d’animals amb el ritual halal i el kosher. Així, el tribunal internacional d’Estrasburg ha prioritzat la protecció i el benestar animal per sobre de la llibertat religiosa.

Recordem que les tècniques de sacrifici halal i kosher, que utilitzen tant musulmans com jueus, consisteixen a realitzar una incisió ràpida i profunda al coll de l’animal, de manera que vaques, aus, cabres i ovelles es dessagnen cruelment i lentament fins que perden la vida.

La decisió del TEDH arriba després que diferents organitzacions musulmanes i jueves de Bèlgica denunciessin davant del Tribunal Constitucional de Bèlgica l’obligatorietat de l’atordiment previ al sacrifici dels animals. L’any 2017 el govern flamenc va prohibir el sacrifici d’animals sense atordiment previ amb l’únic objectiu de reduir el patiment dels animals sacrificats mitjançant els rituals halal i kosher.

Després de rebre la denúncia dels grups musulmans i jueus, el govern belga va traslladar la qüestió al Tribunal Europeu de Drets Humans que, per unanimitat, ha sostingut que la prohibició d’aquests ritus de sacrifici animal no viola ni discrimina la llibertat de cap d’aquestes dues religions.

Segons el TEDH, la prohibició d’aquests ritus no viola ni discrimina la llibertat religiosa

D’altra banda, la Convenció Europea de Drets Humans considera legitima les restriccions a la llibertat religiosa sempre que siguin “necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat pública, la protecció de l’ordre, de la salut o de la moral públiques, o la protecció dels drets i les llibertats dels altres”.

En aquest sentit, el Tribunal Europeu de Drets Humans ha associat la protecció i el benestar dels animals a la “noció de moral pública” que esmenta la Convenció Europea de Drets Humans per permetre restriccions a la llibertat religiosa. Així, el TEDH ha valorat el benestar animal com un valor ètic amb cada cop més importància dins de les societats democràtiques contemporànies.

El ritu de sacrifici halal i kosher ja està prohibit en nombrosos països europeus com Suècia, Dinamarca o Noruega. Espanya, però, és un dels països on aquesta tècnica de sacrifici d’animals tan violenta i cruel està permesa. Esperem que la decisió del Tribunal d’Estrasburg serveixi perquè molts governs reflexionin i actuïn posant fi a aquests ritus.

El Congrés admet a tràmit la ILP per derogar la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia

/0 Comentaris/a

Les organitzacions promotores tindran nou mesos per recollir les 500.000 firmes necessàries per iniciar el debat al Congrés.

Nou pas per a la derogació de la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia. La Mesa del Congrés ha admès a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) “No Es Mi Cultura”, que té com a objectiu eliminar la protecció legal que té actualment la tauromàquia a Espanya. Així ho ha notificat la Junta Electoral Central a la Comissió Promotora d’aquesta proposta.

Des de la Comissió Promotora asseguren que després de deu anys després que la tauromàquia fos declarada Patrimoni Cultural, el nombre de curses de bous i altres festes no ha fet més que disminuir. Segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura, la quantitat de celebracions taurines a les places es va redir a la meitat en 10 anys, passant de 2.684 el 2009 a 1.425 el 2019.

Tot i això, els promotors de la iniciativa denuncien que l’actual normativa estatal soscava les competències autonòmiques i municipals ja que, a la pràctica, priva els ajuntaments i les autonomies de la iniciativa en la regulació de les manifestacions del patrimoni cultural propi.

“És el primer pas per obrir un debat social i polític que permeti avançar en matèria de protecció animal”

“Estem molt il·lusionats. És el primer pas per obrir un debat social i polític transcendental per a un model de país que permeti avançar en matèria de protecció animal, tornant la llibertat de legislar els ajuntaments i governs autonòmics. Ara el desafiament és aconseguir les 500.000 signatures requerides perquè la llei pugui arribar al Congrés i ser debatuda”, assegura David Calvo, portaveu de la Comissió Promotora de la ILP “No És Mi Cultura”. “Els passos següents consistiran a obtenir l’adhesió de més organitzacions, iniciar la recollida de firmes i portar les nostres mesures davant dels responsables públics”, afegeix.

A partir de les properes setmanes, les entitats promotores comptaran amb un termini de nou mesos, prorrogable per tres més, per recollir 500.000 signatures. Aquestes firmes es recolliran únicament en paper, als plecs oficials de la Comissió Promotora. En cas que s’aconsegueixin les firmes necessàries, començaria la tramitació parlamentària de la ILP.

“La tauromàquia genera cada cop més rebuig entre la ciutadania espanyola”

Des de la Comissió Promotora es mostren confiats que s’aconseguiran les firmes requerides, ja que asseguren que la tauromàquia genera cada cop més rebuig entre la ciutadania espanyola.

L’enquesta de població (16.000 entrevistats) que va oferir el Ministeri de Cultura, període 2018-2019, sobre hàbits i pràctiques culturals dels espanyols, indicava l’interès escàs dels ciutadans pels festejos taurins. Només el 8% va acudir a alguna festa taurina i només el 5,8% va assistir a una festa a plaça; d’aquests darrers, el 19,6% ho va fer de franc i el 5% amb descompte.

En aquest sentit, les últimes enquestes reflecteixen que més del 50% dels espanyols estan a favor de prohibir o limitar les curses de braus (enquesta de SocioMètrica per a L’ESPANYOL, 2019), o que gairebé 8 de cada 10 espanyols es manifesten contra l’ús d’animals a la tauromàquia (Estudi de la Fundació BBVA ‘Visió i Actituds cap als Animals a la Societat Espanyola’ el 2022).