Arxiu d'etiquetes per: gat

Què puc fer si el meu gat no em deixa dormir a la nit?

/1 Comentari/a ,

Dormir tota la nit i conviure amb un gat són dues accions que poden anar juntes, ara bé, és important conèixer la conducta d’aquests animals i seguir una sèrie de recomanacions.

Durant les últimes setmanes, diversos lectors d’Animalados han mostrat la seva preocupació davant la impossibilitat de dormir a les nits a causa de l’activitat dels gats. Salts, carreres, atacs, miols… una sèrie de conductes que es produeixen a mitjanit i que perjudiquen el descans nocturn de les persones.

Animalados ha parlat amb Ruth Manzanares, especialista en comportament felí, per conèixer de primera mà el perquè de l’activitat nocturna dels gats, així com per descobrir què podem fer les persones per aconseguir dormir tota la nit sense interrupcions.

Els gats són animals nocturns per naturalesa?

Una de les qüestions més repetides per part dels nostres lectors està relacionada amb l’alt nivell d’activitat que mostren els seus gats a la nit. Tal com comenta Ruth Manzanares, aquests animals “tenen una dualitat que marca el seu comportament: la dualitat caçador-presa”. És a dir, els gats mostren molts instints de caçador i molts altres de presa.

L’especialista en conducta felina detalla que els gats estan perfectament adaptats per moure’s en condicions d’escassetat lumínica o de total absència de la llum. El gran desenvolupament dels sentits, com l’oïda o la vista, així com l’enorme sensibilitat de vibrises o bigotis, permet a aquests felins “moure’s en condicions de total foscor, ja que detecten els objectes pel canvi de la pressió de l’aire” .

Per tant, la necessitat d’amagar-se com a preses, així com les seves increïbles habilitats per caçar en condicions de lluminositat escassa fan que els gats, de forma natural, es moguin principalment en hores nocturnes sempre que tinguin aquesta possibilitat. Segons Manzanares, aquesta tendència a l’activitat nocturna “s’incrementa en gats porucs, gats en adopció i en individus amb molta energia per edat o per algun problema de comportament”.

“No és impossible conviure amb un gat que ens permeti dormir”

Així com comenten els nostres lectors, és possible que en moments puntuals o en certs moments vitals, els gats poden generar problemes per poder dormir tranquil·lament als seus tutors, però Ruth Manzanares afirma que “no ha de ser una situació permanent ni és impossible conviure amb un gat que no permeti dormir, encara que sempre seran animals que dormin parcialment a la nit, igual que ho fan pel dia”.

És important tenir en compte que els gats, de manera natural, no dormen vuit hores seguides, sinó que tenen períodes de diferents durades i de diferents tipus de son al llarg del dia. “Cal tenir en compte que els nostres cicles de son actuals tampoc no són naturals, sinó que són producte de qüestions culturals i socials. Les persones tampoc no dormíem les nits completes fa unes poques dècades!”, exclama l’educadora felina.

“Un gat pot dormir entre 12 i 14 hores al dia”

La quantitat d’hores que dorm un gat depenen de diversos factors: l’edat, el clima, el caràcter o els problemes de comportament possibles que tingui. La nostra entrevistada manifesta que aquests animals, amb caràcter general, “dormen entre 12 i 14 hores”, encara que “els gats ancians dormen més”. A més, hi ha altres condicionants que afecten les hores del son de gat com “els hàbits i rutines, la temperatura o els nivells d’estrès”.

Què podem fer si el nostre gat no ens deixa dormir a les nits?

Per a Ruth Manzanares, el primer de tot és “entendre quin és l’origen del problema”. No s’ha de tractar igual si és un cadell, que encara no ha adquirit unes rutines concretes, que, en el cas d’un gat adolescent o adult jove, que té un excés d’energia, o si és un gat ancià que pot tenir problemes derivats d’una patologia cognitiva.

L’especialista en conducta felina considera que el més important és proporcionar a l’animal exercicis i entreteniment suficient durant el dia, enriquiment ambiental i reduir l’estrès que pugui tenir per no mantenir una activitat mental i física idònia. Com a norma general, Manzanares recomana preguntar a un especialista en conducta i al teu veterinari si no pots controlar l’activitat nocturna del teu gat amb rutines establertes.

Què fem si treballem tot el dia i no podem donar una vida activa al gat?

Davant d’aquesta situació, el primer és tenir paciència. L’experta en comportament felí explica que els gats no tenen els ritmes de vida que tenim les persones i tot el dia solen estan sols i gairebé sense estímuls. “Tots arribem cansats a casa de la feina, però cal entendre la necessitat de companyia i joc que tenen aquests animals”.

Manzanares considera que un primer consell per a aquest tipus de gats no estimulats és “valorar la possibilitat de tenir un company gat, que sigui compatible i es presenti adequadament per a una convivència adequada”. Cal tenir en compte que, encara que tinguem dos o més gats a casa, aquests continuaran requerint atenció, però sempre serà més suportable per a ells.

Si un segon gat no és possible, cal intentar que totes les necessitats de conducta estiguin satisfetes. “L’enriquiment ambiental és fonamental, joguines interactives, diferents alçades, rascadors, textures o joc actiu amb els nostres gats són algunes de les mesures que podem aplicar. Afortunadament a internet tenim molta informació sobre tot això i jocs amb el teu gat que poden ajudar aquest tipus de persones”.

“De cap manera podem aixecar la veu i ser violents amb el gat”

Ruth Manzanares es mostra contundent davant de certes actituds i recorda que de cap manera podem perdre els nervis i aixecar la veu o manipular bruscament o molt menys ser violent amb el gat si no ens deixa dormir a la nit. Per a l’especialista, “aquest tipus d’accions poden tenir conseqüències greus en la confiança del nostre gat i generar nous problemes de convivència”.

Una altra mesura que no sol funcionar és tancar-los. De vegades suposa una solució temporal, però “sol ser una acció que empitjora el problema, ja que augmenta l’estrès i el malestar del gat, cosa que no fa que estigui equilibrat i ens deixi descansar”, afegeix. I és que, encara que pensem que aquests animals són independents, la major part tenen un important vincle amb els seus tutors.

Diez consejos para evitar que tu gato se pierda

Coneix els millors consells per introduir un gat a casa de manera responsable

/0 Comentaris/a

La introducció d’un animal de companyia dins d’un nucli familiar és una decisió molt responsable que no pot ser presa a la lleugera. Abans d’adoptar un gos o un gat has de valorar si estàs preparat per mantenir-lo i cuidar-lo amb garanties per a tota la vida. Si després de reflexionar-ho bé, finalment has decidit acollir un animal a casa teva, és molt important que tinguis tot preparat per a la seva arribada, garantint així el seu màxim benestar des del principi.

En la publicació d’avui parlem amb l’Ale Lopez Irala, qui ens proporciona les claus per a una correcta introducció d’un gat en la seva nova llar i ens comparteix els seus coneixements per solucionar de la millor manera possible amb els imprevistos que puguin ocórrer durant les primeres setmanes.

Ale Lopez Irala és Consultora Certificada en Comportament Felí i Directora Regional Argentina IAABC Espanyol. Com a especialista en conducta felina, la seva missió és enfortir el vincle entre gats i humans a través de l’educació i la modificació del comportament, reduint les possibilitats d’un retorn al refugi o al carrer.

En primer lloc… Tots els gats estan preparats per a viure en una llar amb una família humana?

Des del meu punt de vista i experiència, per més que sempre anheli una llar per a tots els gats, hi ha molts d’ells que no aconsegueixen adaptar-se a la vida d’interior. Potser per la seva edat o per la seva tan preuada llibertat, però per més esforços que fem no aconsegueixen adaptar-se. He viscut casos de veure gats grans, que han estat trets de les seves colònies per creure que els fem un bé i, de sobte, el gat comença a comportar-se d’una manera estranya, es frustra, té pors, agredeix… i aquí comencen una sèrie de comportaments no desitjats.

Quins gats no estarien llavors preparats per fer aquest pas?

Aquells gats que estan establerts en colònies, adults grans, sense esterilitzar, els gats forals.

Un cop presa la decisió d’adoptar un gat, quins procediments cal dur a terme a la llar durant els dies previs a l’arribada del felí?

Abans de res, cal tenir preparats els recursos bàsics necessaris, que són: una safata sanitària, un menjador i abeurador, rascadors, proveir-lo de llocs per amagar-se i llocs per descansar i també proporcionar-li joguines. Aquest és l’ambient saludable ideal. Hem de tenir tot això a punt abans de que vingui a casa. Un cop tenim llista la nostra habitació per al gat, la idea és que li proporcioni la tranquil·litat i seguretat que necessita mentre es familiaritza amb les olors i sons de la casa.

Com ha de produir-se el primer contacte del gat amb la seva nova llar?

Al principi, recomano que ho vegin amb freqüència durant períodes curts de temps. Les visites poden consistir a interactuar directament amb ell en forma de jocs o carícies, o llegir tranquil·lament un llibre o xerrar per telèfon en el mateix espai que el nou company. Cal tenir en compte que un gat nerviós, en una nova llar, pot grunyir, xiuxiuejar, moure la cua o posar les orelles cap enrere. La millor resposta és parlar suaument i deixar-li un temps tot sol. A poc a poc ha de familiaritzar-se amb la nostra rutina.

Existeixen objectes prohibits o perillosos que haguérem de retirar o amagar per al benestar del felí?

Sempre recomano posar la casa a prova de gats retirant els objectes que es puguin trencar i que puguin fer mal. És important guardar sempre les joguines en un lloc segur quan no les utilitzin. Si es deixen sense supervisió, la corda és una joguina per exemple que pot generar-nos un problema.

Els cubs d’escombraries han d’estar sempre fora de l’abast, algunes plantes que poden ser tòxiques també, així com les bosses d’escombraries. Cal mantenir els productes tòxics de la llar, inclosos els medicaments i productes de neteja, anticongelant i pintura fora del seu abast. Cal guardar aquests articles de forma segura i adequada.

Ale López Irala, Consultora Certificada en Comportamiento de Felinos @rasca.y.pica

Què cal fer si el gat s’amaga durant els primers dies a la seva nova llar?

Abans de res saber que és normal. Els gats són criatures territorials per excel·lència, hem de donar-los el seu temps per reconèixer el nou espai, un espai que està ple de nous olors que no reconeixen. Cal brindar seguretat amb rutines i opcions per la casa. El primer i més important és la paciència i mai intentar apressar el gat perquè faci coses per a les quals no estigui preparat. És important proporcionar-li un lloc tranquil amb tot el que necessiti.

Com s’ha d’actuar si succeeix tot el contrari i el gat es mostra nerviós, agressiu o atacador?

Abans de res hem de saber que hi ha una certa “etiqueta felina” per excel·lència que fem servir, on hi ha abans de res la paciència i deixem que el gat ens guiï pel seu llenguatge corporal. Davant certs comportaments solem fer sessions curtes, ensenyant-li que és el correcte o que ens agradaria que faci (per exemple cridar-ho pel seu nom i que vingui a nosaltres) i després recompensem aquest comportament.

Això ho podem fer si volem fer un entrenament puntual, ara bé, si parlem d’un gatet en l’etapa de socialització ja el treball canvia, atès que hem d’ensenyar-li a descobrir olors noves, textures, sons, com jugar… Tots els animals aprenen ràpidament amb la nostra ajuda.

Per tant… Es pot reconduir el comportament d’aquests felins?

Sí. Sempre que estiguem a temps. Moltes vegades passa que sense voler no s’han adonat que hi havia un gran problema i aquest es va anar reforçant negativament durant anys i els era “normal” fins que no ho van tolerar més, per a aquestes situacions pot ser ja tard la reconducció. Per això insistim en observar sempre alguna conducta fora del normal i demanar ajuda a experts.

Els gats són animals completament independents o també necessiten l’atenció i l’afecte dels humans?

Des de ja que si! Per això els convidem a viure amb nosaltres, per compartir els nostres dies i és part de la tinença responsable que assumim amb la seva adopció.

Què requereixen els gats per a una tinença responsable?

A part de la cura de la seva salut, hem de preocupar-nos pel seu benestar físic i mental, i per a això, hem d’incorporar rutines de jocs, enriquir el seu ambient, en definitiva brindar opcions.

Quant de temps pot aguantar un gat sol a casa? Què ha de fer una família per garantir el benestar del felí si se’n va un cap de setmana i no pot portar-li?

Durant 8 o 10 hores poden aguantar, però també poden avorrir-se, sentir-se sols o estressats, per tant, hem de deixar-los sempre opcions de joc i llocs per sentir-se segurs. Recordem que necessiten un subministrament de menjar i aigua fresca com qualsevol altre animal, quan es queden sols necessiten accés a ambdues coses, així com a una safata sanitària neta.

En el cas que es quedi només un cap de setmana, recomano que sempre deixin a càrrec a algú de confiança que el gat conegui de ser possible i que pugui passar temps de qualitat amb ell, més enllà de netejar la safata i donar-li menjar i beure.

Un gat pot conviure a la llar amb un altre gat o amb un gos?

És clar que sí! No hi ha res més bonic que tenir una família gran. Jo tinc una família multiespecie, gat, fura i gos, així que a animar-se!

Finalment, què els diries a les persones que tenen dubtes sobre si introduir o no un gat a casa seva?

No hi ha res més bonic en aquesta vida que un gat a casa, però abans de res hem d’estar sempre preparats, planificar bé tot. Aneu pas a pas, siguin pacients i treballin sempre al ritme del gat abans de passar a la següent etapa. Alguns gats necessiten més temps que un altre. Si ja tenen un gat a casa, observen el seu temperament per poder veure quina mena de company li va millor. No ometre passos. I davant de qualsevol dubte, sempre s’ha d’anar a un professional.

L’Ajuntament de Saragossa permet accedir a animals de companyia a les dependències municipals

/0 Comentaris/a

Els animals de companyia podran accedir a zones d’informació i atenció al públic dels edificis municipals.

Nou pas pel projecte de Saragossa de convertir-se en una ciutat Petfriendly. Des d’avui 1 de febrer, l’ajuntament de la capital aragonesa permet l’accés de gossos, gats o altres animals de companyia a les dependències municipals.

El consistori ha especificat que els animals de companyia podran accedir a les zones d’informació i atenció al públic de l’Edifici Seminari, de la Casa Consistorial de la Plaça del Pilar, la Policia Local, els Centres Cívics, les Juntes Veïnals i Municipals, Centres de Serveis socials i centres de convivència. També als edificis dependents dels patronats municipals com a Biblioteques, Escoles Infantils o Centres Esportius.

Això sí, l’Ajuntament de Saragossa ha especificat que els animals tenen permès l’accés a aquests edificis sempre que sigui per fer tràmits, no per realitzar activitats que es duguin a terme en aquestes dependències.

Fins ara només podien accedir als edificis municipals els gossos d’assistència. Aquesta nova mesura suposa, per tant, un gran benefici per a totes aquelles persones de la ciutat, així com un nou pas al projecte de l’ajuntament de fer de Saragossa una ciutat Petfriendly.

“És un dia important per a tots aquells ciutadans que conviuen amb animals de companyia. Des del consistori hem volgut facilitar als propietaris d’animals que puguin fer tràmits administratius a dependències municipals acompanyats per ells. Avui complim una demanda de molts particulars i associacions”, ha declarat María Navarro, consellera de Presidència, Hisenda i Interior de l’Ajuntament de Saragossa.

Per la seva banda, la promotora del projecte “El teu gos és benvingut”, Silvia Porras, ha destacat que “l’Ajuntament és la primera institució que obre les portes als animals de companyia, era una necessitat que reivindiquem fa anys. Busquem normalitzar la vida diària amb els nostres animals perquè per a nosaltres és imprescindible realitzar certs tràmits amb ells”.

Normes bàsiques per a una correcta convivència

Totes aquelles persones que vulguin acudir a dependències municipals amb els seus animals de companyia hauran de complir les normes següents:

-L’animal ha d’anar subjecte amb una corretja adequada a les característiques i la mida d’aquest o en un transportí o carretó que permeti el seu control per part del propietari en tot moment.

-Els animals que, per la regulació legal vigent, necessiten morrió l’han d’utilitzar a l’interior de l’edifici.

-Els animals han de presentar un comportament i un estat d’higiene i sanitari adequats.

-L’amo de l’animal és el responsable de qualsevol desperfecte o brutícia causada per l’animal a l’interior de l’edifici.

-El temps d’estada ha de ser estrictament el necessari per a la realització de la gestió que motiva l’entrada a l’edifici municipal.

Rescaten un gatet amb una setmana de vida abandonat en una paperera a Zamora

/0 Comentaris/a

L’associació animalista Defensa Animal Zamora (DAZ) va rebre l’avís d’una parella i va rescatar a l’animal de dins d’una paperera. La supervivència del felí sembla complicada sense la companyia de la seva mare.

Els delictes de maltractament animal no cessen a Espanya. El passat cap de setmana l’associació Defensa Animal Zamora va rescatar a un felí d’una setmana de vida després de rebre l’avís d’una parella que havia escoltat el miol d’un gat dins d’una paperera situada a la Plaça de Sant Tomàs, a Zamora. “Probablement algú va passar, el va tirar i va seguir amb la seva vida, sabent que les possibilitats bàsicament eren morir de fred, de calor, d’inanició o aixafat pel cop d’una cosa que algú tirés a la paperera sobre ell. Com es pot ser tan cruel. No podem entendre ni mínimament les persones que tenim un mínim d’empatia”, comenta l’associació a través de les seves xarxes socials.

Segons descriu en la seva publicació Defensa Animal Zamora (DAZ), la parella que va trobar a l’animal abandonat a la paperera es va esperar fins que membres de l’associació van arribar al lloc dels fets i d’aquí van traslladar al cadellet a una casa d’acollida de lactants. Posteriorment, els membres de DAZ van tornar a la zona on s’havia produït l’abandonament per comprovar si en les papereres properes hi havia més gatets, però no van veure cap més.

Animalados ha parlat amb Defensa Animal Zamora, que han detallat que “Ara mateix l’animal està en una casa d’acollida de lactants perquè té uns deu dies de vida i requereix cures constants, a més quan l’abandonament es produeix en aquesta edat la situació és crítica a causa que els cadells els costa acostumar-se a la llet i a menjar d’una tetina de biberó i no de la mamella de la mare. És més difícil que quan són abandonats el mateix dia del naixement”.

Des de l’associació de Zamora demanen col·laboració per identificar la persona responsable de l’abandonament: “No vam aconseguir entendre-ho … i res no canvia, continuen succeint les mateixes barbaritats. Si algú sap qui ha dut a terme semblant acte de crueltat, preguem que contacti amb nosaltres per traslladar-nos la informació de la qual disposi, es tracta d’un delicte de maltractament animal que ha de ser castigat, encara que ja sabem com funciona la justícia animal en aquest país…”.

Des de DAZ tenen clar que “si tinguéssim idea de qui va ser el responsable arribaríem fins al final a nivell judicial, a Zamora per fortuna estem aconseguint condemnes penals per maltractament animal i tot i que encara són molt lleus, al menys acaben asseguts davant d’un jutge i condemnats”.

El petit cadell de gat afortunadament va ser trobat amb vida, però segons explica l’associació animalista Defensa Animal Zamora: “Tant de bo l’animal surti endavant, però la realitat és que sense la seva mare ho té difícil a molts nivells. Us anirem informant de tot. El gat encara no està deslletat, això significa que encara necessita molta atenció”.

Per acabar, DAZ ha volgut llançar un missatge clar per al responsable o els responsables del delicte: “El nostre menyspreu més absolut cap a qui o als qui hagin tractat la vida d’aquest individu com si fos escombraries, això, sens dubte, ho són ells” .

Què passa amb un gat quan el seu company de vida humà mor?

/0 Comentaris/a ,

Els animals de companyia són éssers amb una fidelitat infranquejable, considerats un membre més de la família en la societat actual. Per aquest motiu, quan una persona humana pateix la pèrdua d’un amic pelut amb el qual ha compartit la seva vida, passa per un procés de dol i tristesa. Però què passa quan és l’animal el que pateix la mort del seu company humà? Quin futur li espera?

Animalados ha parlat amb Katubihotz, una associació que treballa per al rescat felí i la gestió d’adopcions a Pasaia (Guipúscoa), per conèixer quina vida li espera a un gat quan pateix la pèrdua del seu company de vida humà.

Què passa normalment amb els gats que viuen amb una sola persona i lamentablement mor l’ésser humà?

Depèn de cada cas, els més afortunats són adoptats per algun familiar o amic de la víctima, però lamentablement no és el que sol passar. El futur d’aquests animals és incert, pot variar entre buscar-li una adopció responsable, abandonar-lo en un refugi o gossera, al carrer o fins i tot sacrificar-lo.

Els familiars de la persona morta solen preocupar-se per la vida que li espera a l’animal? Són ells els que els acullen a casa seva?

Alguns sí, altres no, hem vist de tot.

Alguns els adopten ells mateixos o els porten a casa seva fins a trobar-los una nova llar. D’altres, els deixen sols a la casa de la víctima i els alimenten fins que troben un altre lloc. Alguns es preocupen per saber a quina família aniran, altres no. I també hi ha gent que passa olímpicament de fer-se càrrec i l’abandona o sacrifica, sense cap mena de mirament cap a l’animal ni respecte cap al seu familiar mort.

“Com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç”

Com afecta psicològicament a un gat la mort del seu company de vida humà? Passen per un procés de dol?

Sens dubte passen per un procés de dol, la persona que ha estat la seva família durant anys ja no hi és i la seva vida canvia per sempre de la nit al dia.

Que aquest procés sigui més o menys dolorós, depèn del que facin amb ell. El gat acaba de perdre-ho tot i necessita saber que segueix sent important, segueix sent estimat, que no està sol i que les coses milloraran. Necessita amor. Evidentment com més aviat torni a sentir-se part d’una família, abans tornarà a ser feliç.

Però si el pobre es veu abandonat al carrer o a la gàbia d’un refugi, trist, espantat i sense entendre res, la situació serà realment dolorosa, i pot fins i tot entrar en depressió. Els gats són molt sensibles i hem vist animals que es neguen a menjar i beure, que simplement es deixen morir. Arribats a aquest punt i malgrat intentar-ho tot, moltes vegades no podem fer res per ells, ni tan sols alimentant-los de manera forçada amb sonda nasogàstrica, de vegades emmalaltir de l’ànima és pitjor que una malaltia física.

Teniu moltes acollides a Katubihotz que procedeixen de la mort del responsable d’un gat?

Acollides no, només si no hi ha altra alternativa. Pel benestar de l’animal, preferim parlar amb aquests familiars i demanar-los que siguin ells els que es quedin amb el gat mentre nosaltres li busquem adopció.

“Abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar”

Heu acollit en la vostra associació a gats abandonats a conseqüència de la mort del seu responsable humà?

Lamentablement sí. Aclarim termes, abandonament no només és deixar-lo al carrer, deixar-lo en un refugi també és abandonar, tots els que recollim o als que busquem nova llar són abandonats.

Respecte a abandonaments en carrer, sí, tristament també hem tingut casos. Mai oblidarem per exemple el cas d’un gat què, després de la mort de la seva humana, el fill d’ella es va desfer d’ell tirant-lo pel balcó. Mostrant així el nul respecte que sentia cap a la seva mare i el gat què ella estimava. Avui està feliçment adoptat.

Els gats també pateixen la pèrdua del seu company de vida humà

El coronavirus ha accentuat la problemàtica del desemparament que pateix un animal de companyia per la mort del seu responsable?

Nosaltres no hem notat la diferència, tan sols hem rebut una trucada per aquest motiu.

Què ha de fer una persona amb el gat d’un familiar que ha mort? És millor acollir-lo a casa teva o donar-lo en adopció?

Sens dubte, el millor és acollir-lo a casa teva. Nosaltres creiem que, si la persona morta ha estat important per a algú, també ho haurien de ser els animals als quals aquesta persona estimava. Però si finalment no queda més remei que donar-lo en adopció, si us plau, s’han de fer les coses bé.

El millor és sens dubte encarregar-se d’aquest animal fins que una associació pugui trobar una nova llar, sense fer-li passar pel trauma de veure’l dins una gàbia, en un lloc desconegut, rodat de més animals que no coneix i que li fan por. Tampoc ens sembla molt demanar.

I per descomptat, si us plau, no falteu a la memòria de la víctima abandonant a l’animal al carrer o sacrificant, és injustificable.

El gat està preparat per viure en una nova llar i amb una nova família després de patir la pèrdua del seu company de vida humà?

El millor dels animals és la seva gran capacitat d’adaptació, ells viuen l’ara. És clar que, depenent de la seva personalitat, els costarà una mica més o una mica menys sentir-se segurs, però amb amor i paciència tots aconseguiran adaptar-se a la seva nova vida i ser feliços amb la seva nova família.