Arxiu d'etiquetes per: gats

El 2023 es van recollir més de 286.000 gossos i gats abandonats

Els motius d’abandonament principals són les ventrades no desitjades, seguit de la pèrdua d’interès per l’animal, els problemes de comportament i la fi de la temporada de caça.

La Fundació Affinity ha presentat la nova edició de l’Estudi ‘Él Nunca lo Haria’ 2023, on constata que, un any més, l’abandonament i la pèrdua continuen sent els principals problemes per al benestar dels gossos i els gats d’Espanya. I és que, segons aquest estudi, durant el 2023 les protectores espanyoles van recollir més de 286.000 gossos i gats, una xifra que es manté estable als anys postpandèmia.

Les ventrades no desitjades, el primer motiu d’abandonament

Segons indica l’informe de la Fundació Affinity, el primer motiu d’abandonament d’animals de companyia el 2023 va continuar sent les ventrades no desitjades (15%). Altres motius són la pèrdua d’interès a l’animal (13%), els problemes de comportament (12%) i la fi de la temporada de caça (11%).

“Aquestes dades marquen la necessitat d’un coneixement més gran sobre les responsabilitats que implica l’arribada d’un animal a la nostra vida. Un exemple és prendre consciència de la nostra responsabilitat en el control de la reproducció per evitar ventrades no desitjades. Un altre cas és la necessitat d’educar el nostre animal, idealment amb l’ajuda d’un professional. Tenir unes expectatives realistes, paciència i demanar ajuda pot evitar molts dels abandonaments que hi ha actualment”, assegura Isabel Buil, directora de la Fundació Affinity.

Els gossos i gats mestissos, els més recollits per les protectores

El problema de l’abandó afecta igual gossos i gats, encara que segons les conclusions de l’estudi de la Fundació Affinity s’observen diferències segons les característiques pròpies de l’animal. Per exemple, durant el 2023, el 72% dels gossos recollits per protectores eren mestissos, una xifra que puja fins al 93% en el cas dels gats.

Pel que fa a l’edat, la majoria dels gossos que van arribar als refugis eren d’edat adulta (62%), encara que també es van recollir cadells (24%) i animals d’edat avançada o sènior (14%). En el cas dels gats, gairebé la meitat eren adults (47%), seguits pels cadells (46%) i finalment pels gats avançats (7%).

Quant a la mida, una mica més de la meitat dels gossos recollits eren de mida mitjana (58%), seguits dels de mida gran (27%) i, finalment, els gossos de mida més petita (16%).

Maig, juny i juliol: els mesos amb més abandonament de gats

Segons informa l’informe ‘Él Nunca lo haría’, no hi ha diferències significatives en el nombre de gossos recollits al llarg dels diferents mesos de l’any. En canvi, en el cas dels gats, el punt àlgid és al maig, juny i juliol.

El caràcter estacional de la reproducció dels gats fa que el nombre d’arribades a centres d’acollida sigui superior als mesos centrals de l’any, cosa que complica la tasca de les entitats de protecció animal dedicades a ajudar els felins abandonats, que veuen com en un període molt curt de temps recullen cadells, els proporcionen les cures que necessiten per a la seva supervivència i desenvolupament i en gestionen l’adopció.

El microxip: un indicar de tinença responsable

L’estudi de la Fundació Affinity revela que a nivell d’identificació les xifres no milloren. I és que un 75% dels animals que van arribar als refugis no tenien el microxip tot i ser obligatori. Si analitzem aquestes xifres segons l’espècie, només el 27% dels gossos i el 4% dels gats recollits portaven microxip. Aquesta realitat dificulta molt que els animals perduts puguin ser recuperats per les famílies.

“La identificació és també una de les responsabilitats ineludibles com a pet-parents i que suposa un indicador de compromís amb l’animal que arriba a la nostra vida. Crida molt l’atenció que els percentatges d’animals amb microxip que arriben a les protectores siguin molt més baixos que els de gossos i gats a llars de 89% i 51% respectivament. Sembla doncs que el microxip és un indicador de tinença responsable”, afegeix Isabel Buil.

Les deu races de gats més boniques del món

Segons un estudi, els Norwegian Forest són la raça de gat més bonica del món.

Els gats són criatures fascinants que captiven els nostres cors amb la seva elegància, intel·ligència i personalitat úniques. La seva bellesa, però, no sempre és fàcil de definir. Què fa que un gat sigui considerat bonic?

Un estudi realitzat per All About Cats Rescue ha intentat respondre a aquesta pregunta, explorant les característiques facials de diverses races de gats per arribar a una llista de les 10 races més impressionants segons els cànons universals de bellesa.

Aquest és el top-10 de races de gats més boniques del món:

1. Norwegian Forest. Aquest gat evoca la majestuositat dels boscos nòrdics amb el seu pelatge llarg i dens i la seva expressió d’alerta.

2. Russian Blue. Originari de Rússia,  destaca pel seu pelatge dens i suau, a més de ser una opció ideal per a persones amb al·lèrgies pel seu baix nivell de muda de pèl.

3. Manx. Caracteritzat per no tenir cua, és una de les races més antigues i distintives, amb una personalitat encantadora i juganera.

4. Ragamuffin. Aquests gats gegants captiven amb el seu pelatge semillarg i el seu caràcter afectuós, originaris de Califòrnia, són com uns muffins adorables que enamoren a tots.

5. Siberians. Amb el seu pelatge exuberant i la seva personalitat dolça, el gat siberià és un gran company per a tota la família, originari de les terres fredes de Sibèria.

6. American Curl. Aquesta rara i nova raça destaca per les seves característiques orelles rinxolades cap enrere i el seu temperament amigable i afectuós.

7. Selkirk Rex. Amb el seu pelatge rinxolat i la seva constitució robusta, aquest gat ens recorda la bellesa en la seva imperfecció, amb una cara rodona i un cos sòlid.

8. Siamès. Originari de Tailàndia, el gat Siamès captiva amb els seus ulls blaus intensos i la seva elegància esvelta, irradiant exotisme i misteri.

9. Maine Coon. Conegut per la seva impressionant mida i el seu pelatge dens, és una de les races més grans i majestuoses, amb una personalitat afable i intel·ligent.

10. Mau egipci. Amb el seu pelatge sedós i els seus ulls que canvien de color, aquest gat ens transporta a temps antics, essent una de les poques races considerades pures.

Font: Tot Sant Cugat/AMIC

Consells per viatjar amb el gat amb cotxe

Els gats no són molt amics dels viatges però si no hi ha una altra opció hauràs de seguir una sèrie de pautes que garanteixin el màxim benestar d’aquests animals

Els gats són uns animals molt reticents als desplaçaments. Els canvis d’ubicació provoquen en els felins un estat d’estrès i d’ansietat causat per l’abandonament d’aquelles zones que es troben impregnades amb les seves feromones. No obstant això, en diferents situacions, com poden ser les vacances, els humans ens veiem obligats a viatjar amb ells amb cotxe, tota una aventura que s’ha de planificar amb antelació.

En general, els gats no estan acostumats a viatjar amb cotxe. Aquest tipus de desplaçaments generen un estat d’estrès i nerviosisme sobre l’animal que els hi pot provocar vòmits, diarrea i marejos. Davant d’aquesta situació, els veterinaris recomanen deixar a l’animal a la seva residència habitual si el viatge no supera les dues nits fora de casa, així evitarem que el felí passi un mal tràngol.

Si la decisió ja està presa i el gat viatjarà amb tu al cotxe, el primer que has de fer és visitar al teu veterinari habitual. Ningú millor que un expert en benestar animal sabrà informar-te sobre els millors consells per al benestar del felí. Això sí, hi ha una sèrie de pautes bàsiques en què coincideixen els experts amb els quals ha parlat Animalados i que hauràs de complir perquè el desplaçament sigui el menys desagradable possible:

-Utilitza un transportí adequat. El gat ha de sentir-se el més còmode possible durant el desplaçament. Per aquest motiu, el transportí ha d’estar net i ha de ser el més rígid i espaiós possible. Per evitar problemes amb l’entrada de l’animal a l’interior del transportí pots col·locar alguna joguina, tovallola o manta que estigui impregnada amb les feromones del felí.

-Ubica correctament el transportí. Per a un viatge segur i còmode el transportí podrà ubicar-se a terra darrere dels seients davanters o també podrà col·locar-se en els seients del darrere, sempre ben lligat amb el cinturó de seguretat. El més important és que el transportí quedi ben subjecte a qualsevol d’aquestes dues zones, així evitarem moviments bruscos i marejos.

-Evita donar menjar a l’animal. Per evitar vòmits i diarrees durant el trajecte és important que el gat no hagi menjat durant les 4 hores prèvies a l’inici del desplaçament. Durant el viatge és també important que el felí no ingereixi aliments. Tan sols podrà beure aigua si el mateix animal ho desitja.

-Utilitza feromones antiestrès. Els veterinaris recomanen aquests esprais per reduir l’ansietat durant el trajecte. Les feromones antiestrès reprodueixen olors familiars del felí i del seu territori habitual. Per al seu correcte ús hauràs d’impregnar el transportí i la part del cotxe en què s’ubiqui l’animal amb aquest esprai uns 20 minuts abans de l’acomodament del gat en el vehicle.

-Condiciona el cotxe per al seu benestar. És important que el gat disposi d’una temperatura adequada durant el desplaçament, especialment quan el viatge es produeix durant els mesos més calorosos de l’any. En aquests casos es recomana posar l’aire condicionat uns minuts abans de pujar al vehicle. També és important procurar no posar la música o la ràdio massa alta. Això podria augmentar l’estat de nerviosisme del gat.

-Interactua amb el felí. Durant el trajecte és molt probable que l’animal miuli com a mostra del seu malestar i estrès. Per intentar fer que el seu desplaçament sigui més amè intenta parlar i acariciar a l’animal en la mesura del possible. D’aquesta manera, el felí percebrà normalitat en el seu entorn i podrà relaxar el seu estat de nerviosisme.

-Realitza parades cada dues hores. Igual que succeeix amb les persones, els animals també necessiten descansar del moviment del cotxe. Per aquest motiu, intenta fer una parada cada dues hores. Durant les pauses procura estar a prop de l’animal i mantingues el vehicle amb una temperatura adequada per al seu benestar. És molt important no deixar a l’animal sol dins del cotxe durant els mesos més calorosos de l’any. Aquesta situació podria provocar-li un cop de calor i els seus conseqüents problemes de salut.

“Tenim el convenciment que el que somiàvem per als gats del carrer serà una realitat”

La VI edició de les Jornadas Felinas Andaluzas demostren la implicació i l’entusiasme de moltes persones i associacions per construir una comunitat compromesa amb els gats del carrer.

“Tenim el convenciment que allò que somiàvem per als gats del carrer serà una realitat”. Aquestes eren les paraules d’una de les assistents a la sortida de la VI edició de les Jornadas Felinas Andaluzas, celebrades el passat 20 d’abril a Màlaga.

L’auditori Edgard Neville, que va deixar sorpresos tots els que no el coneixien, va ser l’espai escènic escollit per celebrar un esdeveniment que va comptar amb un cartell de luxe. Noms com José Ramón Becerra, actual director general de Drets dels Animals, o Javier Gutiérrez del Álamo, director general de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Màlaga, no van voler faltar a una cita en què experts i expertes van informar i van debatre sobre la situació dels gats a Espanya i al món.

“Per moltes edicions que se celebrin no deixa de meravellar-nos la disposició de la comunitat compromesa amb els gats del carrer. La sessió de dissabte significa la consolidació d’una trajectòria on, més que defensar la gestió ètica de les colònies felines, el que cal fer és aplicar-la amb metodologia, i no per devoció o consciència, sinó per imperatiu legal”, explica Agnès Dufau, directora de FdCATS, l’associació de protecció i benestar felí encarregada d’organitzar les Jornadas Felinas Andaluzas,.

La VI edició de l’esdeveniment més important a Espanya sobre el benestar dels gats va acollir un públic atent i entusiasmat provinent de diferents territoris com les Canàries, Catalunya, la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Madrid, Extremadura i, com no pot ser d’una altra manera i majoritàriament, d’Andalusia.

“Aquestes trobades presencials són importants no només pel que passa a l’escenari i la informació que arriba a tots els que segueixen la ponència a través del canal de YouTube. Veure’s abans, durant i després de l’esdeveniment genera disposicions i sinergies que es tradueixen en projectes i esforços conjunts. La majoria fructifiquen positivament en els gats i també en les persones que en tenen cura”, afegeix Dufau.

El director general de Drets dels Animals, un membre més de la comunitat felina

Després de la taula de benvinguda, amb representants de la política autonòmica i local i del col·legi de Veterinaris de Màlaga, va arribar el torn del nou director general de Drets dels Animals, José Ramón Becerra. L’ecologista basc, que ocupa el càrrec de director general des de fa poc més de tres mesos, tot i reconèixer humilment no saber de gats, va conquistar l’auditori de Màlaga en explicar les directrius que, juntament amb el seu equip, ha preparat en matèria de protecció felina.

“En aquest primer any complet després de l’aprovació de la Llei 7/2023 del 28 de març, els passos a fer per acompanyar els ajuntaments i les comunitats autònomes per a la seva aplicació són fonamentals. És molt important aclarir aspectes que poden continuar despertant dubtes i que el desenvolupament reglamentari i el coneixement expert aclariran”, va comentar José Ramón Becerra.

“El compromís de protecció mediambiental i dels ecosistemes no només és compatible amb una bona gestió de la població felina, sinó que són interessos que conflueixen i que troben a la figura d’una direcció general de drets dels animals un impuls particular dins del marc executiu”, va assegurar el director general de Drets dels Animals.

Després de la seva intervenció, complint la promesa realitzada per FdCats, Becerra va rebre un voluminós document amb les sol·licituds literals que part de la comunitat gatera li ha volgut fer arribar. Mitjançant aquests missatges el director pren el pols a les inquietuds de part d’una comunitat que pot arribar a assolir desenes de milers de persones a tot el país.

La ponència de Becerra, titulada “Avanços i reptes per consolidar la gestió ètica de colònies” va deixar un bon regust per la precisió del contingut tècnic i per l’esperança que el treball comú trobi cada vegada més aliats.

Una edició amb un programa molt complet i amb un vessant pràctic

A més d’analitzar la situació legislativa, valorar el paper d’associacions i voluntaris en la gestió de les colònies felines i recordar, una vegada més, la importància del mètode CER (captura, esterilització i tornada), en aquesta edició de les Jornadas Felinas Andaluzas han tractat moltes altres qüestions relacionades amb els gats.

“En aquesta edició ens hem esforçat perquè hi hagués un vessant pràctic i els tallers de la tarda han estat un èxit total. També hi ha tingut un paper protagonista la veterinària. Sis de deu ponents són professionals de la veterinària. No només han parlat del maneig clínic dels gats, han compartit el saber tècnic en mediació, en organització, en maneig de l’estrès i en cirurgia mínimament invasiva”, exclama Mercedes Vara, cara visible de FdCATS a Andalusia.

Durant l’esdeveniment hi ha hagut participacions sobre projectes de recerca a les Canàries per monitorar l’afectació de la població felina sobre la fauna, sobre la regulació ecosistèmica en espais amb gats i rosegadors, sobre el maneig de l’estrès dels gats a les clíniques, sobre la necessitat de mediació en àrees de conflicte per esdeveniments urbanístics i sobre molts altres temes que envaeixen l’actualitat felina.

La comunitat felina ja pensa en la VII edició de les Jornadas Felinas Andaluzas

“Amb el temps disponible per a l’esdeveniment no es pot fer més. Estem esgotades, però molt satisfetes. On cal apuntar-se per a la propera edició?” preguntaven entre rialles tres assistents d’una associació andalusa a la sortida de les Jornadas Felinas Andaluzas.

La VI edició de les jornades va acabar amb èxit i satisfacció per part de tots els assistents a l’esdeveniment. L’organització de l’acte, l’associació FdCATS, per acabar, va voler emfatitzar que els ponents ofereixen el seu coneixement de forma completament altruista: “sense la seva generositat, la dels patrocinadors i sense la presència lleial i lliurada dels assistents, les jornades no serien possibles ni aconseguirien un èxit rotund, com està passant a cada edició”.

Consells per a una bona convivència entre un gos i un gat

Una bona convivència entre un gos i un gat és possible. Per aquest motiu, compartim amb tu una sèrie de recomanacions perquè l’adaptació entre aquests dos animals sigui tan reeixida com sigui possible.

La convivència entre gossos i gats pot ser un desafiament, ja que aquestes dues espècies tenen instints i comportaments naturals diferents. Tot i això, amb paciència, dedicació i alguns consells claus, és possible aconseguir una convivència en harmonia entre aquests adorables companys de quatre potes:

Introducció gradual: introdueix els animals de manera gradual i controlada. Permet que s’olorin i que es vegin abans de permetre el contacte directe entre ells. Utilitza barreres visuals, com ara portes entreobertes, perquè s’acostumin a la presència de l’altre.

Espais separats: al principi proporciona àrees separades per a cada animal. A través d’aquesta acció permetràs que cadascun se senti segur al seu propi territori abans de compartir-lo amb l’altre.

Supervisió constant: supervisa les interaccions inicials des de prop per intervenir en possibles moments de tensió. Controla les expressions corporals dels animals per tractar de comprendre com se senten.

Reforç positiu: utilitza la tècnica del reforç positiu per premiar en tot moment el bon comportament dels animals. Dóna’ls llaminadures i elogis quan vulguis reforçar el bon comportament.

Atenció individual: dedica temps individual a cadascun dels animals. Això permetrà que cap dels animals no se senti amenaçat i que obtinguin l’atenció necessària.

Igualtat de recursos: assegura’t que hi hagi prou recursos per als dos animals, per exemple, plats de menjar, abeuradors, joguines, llits per descansar, etc. És important evitar la competència innecessària per algun recurs.

Estableix rutines: marca una rutina regular per a l’alimentació i el joc de cadascú. Les rutines proporcionen seguretat als animals i, conseqüentment, pot ajudar a reduir l’estrès del gossos o del gat.

Adaptació gradual de les olors: intercanvia objectes que tinguis l’olor de l’altre animal entre ells perquè s’acostumin a les olors de manera gradual.

Consulta amb un expert: si tot i complir tots aquests consells t’enfrontes de manera constant a desafiaments significatius i moment de tensió, cerca l’orientació d’un veterinari o d’un especialista en conducta animal.

Recordem que cada animal és únic i té les seves característiques singulars; per tant, és important ajustar aquestes pautes segons les necessitats específiques de cadascú. Recordeu que el temps i la paciència són clau per construir una relació sòlida entre els gossos i els gats.

Font: Tot Sant Cugat/AMIC