Arxiu d'etiquetes per: gats

Coneix els millors consells per introduir un gat a casa de manera responsable

La introducció d’un animal de companyia dins d’un nucli familiar és una decisió molt responsable que no pot ser presa a la lleugera. Abans d’adoptar un gos o un gat has de valorar si estàs preparat per mantenir-lo i cuidar-lo amb garanties per a tota la vida. Si després de reflexionar-ho bé, finalment has decidit acollir un animal a casa teva, és molt important que tinguis tot preparat per a la seva arribada, garantint així el seu màxim benestar des del principi.

En la publicació d’avui parlem amb l’Ale Lopez Irala, qui ens proporciona les claus per a una correcta introducció d’un gat en la seva nova llar i ens comparteix els seus coneixements per solucionar de la millor manera possible amb els imprevistos que puguin ocórrer durant les primeres setmanes.

Ale Lopez Irala és Consultora Certificada en Comportament Felí i Directora Regional Argentina IAABC Espanyol. Com a especialista en conducta felina, la seva missió és enfortir el vincle entre gats i humans a través de l’educació i la modificació del comportament, reduint les possibilitats d’un retorn al refugi o al carrer.

En primer lloc… Tots els gats estan preparats per a viure en una llar amb una família humana?

Des del meu punt de vista i experiència, per més que sempre anheli una llar per a tots els gats, hi ha molts d’ells que no aconsegueixen adaptar-se a la vida d’interior. Potser per la seva edat o per la seva tan preuada llibertat, però per més esforços que fem no aconsegueixen adaptar-se. He viscut casos de veure gats grans, que han estat trets de les seves colònies per creure que els fem un bé i, de sobte, el gat comença a comportar-se d’una manera estranya, es frustra, té pors, agredeix… i aquí comencen una sèrie de comportaments no desitjats.

Quins gats no estarien llavors preparats per fer aquest pas?

Aquells gats que estan establerts en colònies, adults grans, sense esterilitzar, els gats forals.

Un cop presa la decisió d’adoptar un gat, quins procediments cal dur a terme a la llar durant els dies previs a l’arribada del felí?

Abans de res, cal tenir preparats els recursos bàsics necessaris, que són: una safata sanitària, un menjador i abeurador, rascadors, proveir-lo de llocs per amagar-se i llocs per descansar i també proporcionar-li joguines. Aquest és l’ambient saludable ideal. Hem de tenir tot això a punt abans de que vingui a casa. Un cop tenim llista la nostra habitació per al gat, la idea és que li proporcioni la tranquil·litat i seguretat que necessita mentre es familiaritza amb les olors i sons de la casa.

Com ha de produir-se el primer contacte del gat amb la seva nova llar?

Al principi, recomano que ho vegin amb freqüència durant períodes curts de temps. Les visites poden consistir a interactuar directament amb ell en forma de jocs o carícies, o llegir tranquil·lament un llibre o xerrar per telèfon en el mateix espai que el nou company. Cal tenir en compte que un gat nerviós, en una nova llar, pot grunyir, xiuxiuejar, moure la cua o posar les orelles cap enrere. La millor resposta és parlar suaument i deixar-li un temps tot sol. A poc a poc ha de familiaritzar-se amb la nostra rutina.

Existeixen objectes prohibits o perillosos que haguérem de retirar o amagar per al benestar del felí?

Sempre recomano posar la casa a prova de gats retirant els objectes que es puguin trencar i que puguin fer mal. És important guardar sempre les joguines en un lloc segur quan no les utilitzin. Si es deixen sense supervisió, la corda és una joguina per exemple que pot generar-nos un problema.

Els cubs d’escombraries han d’estar sempre fora de l’abast, algunes plantes que poden ser tòxiques també, així com les bosses d’escombraries. Cal mantenir els productes tòxics de la llar, inclosos els medicaments i productes de neteja, anticongelant i pintura fora del seu abast. Cal guardar aquests articles de forma segura i adequada.

Ale López Irala, Consultora Certificada en Comportamiento de Felinos @rasca.y.pica

Què cal fer si el gat s’amaga durant els primers dies a la seva nova llar?

Abans de res saber que és normal. Els gats són criatures territorials per excel·lència, hem de donar-los el seu temps per reconèixer el nou espai, un espai que està ple de nous olors que no reconeixen. Cal brindar seguretat amb rutines i opcions per la casa. El primer i més important és la paciència i mai intentar apressar el gat perquè faci coses per a les quals no estigui preparat. És important proporcionar-li un lloc tranquil amb tot el que necessiti.

Com s’ha d’actuar si succeeix tot el contrari i el gat es mostra nerviós, agressiu o atacador?

Abans de res hem de saber que hi ha una certa “etiqueta felina” per excel·lència que fem servir, on hi ha abans de res la paciència i deixem que el gat ens guiï pel seu llenguatge corporal. Davant certs comportaments solem fer sessions curtes, ensenyant-li que és el correcte o que ens agradaria que faci (per exemple cridar-ho pel seu nom i que vingui a nosaltres) i després recompensem aquest comportament.

Això ho podem fer si volem fer un entrenament puntual, ara bé, si parlem d’un gatet en l’etapa de socialització ja el treball canvia, atès que hem d’ensenyar-li a descobrir olors noves, textures, sons, com jugar… Tots els animals aprenen ràpidament amb la nostra ajuda.

Per tant… Es pot reconduir el comportament d’aquests felins?

Sí. Sempre que estiguem a temps. Moltes vegades passa que sense voler no s’han adonat que hi havia un gran problema i aquest es va anar reforçant negativament durant anys i els era “normal” fins que no ho van tolerar més, per a aquestes situacions pot ser ja tard la reconducció. Per això insistim en observar sempre alguna conducta fora del normal i demanar ajuda a experts.

Els gats són animals completament independents o també necessiten l’atenció i l’afecte dels humans?

Des de ja que si! Per això els convidem a viure amb nosaltres, per compartir els nostres dies i és part de la tinença responsable que assumim amb la seva adopció.

Què requereixen els gats per a una tinença responsable?

A part de la cura de la seva salut, hem de preocupar-nos pel seu benestar físic i mental, i per a això, hem d’incorporar rutines de jocs, enriquir el seu ambient, en definitiva brindar opcions.

Quant de temps pot aguantar un gat sol a casa? Què ha de fer una família per garantir el benestar del felí si se’n va un cap de setmana i no pot portar-li?

Durant 8 o 10 hores poden aguantar, però també poden avorrir-se, sentir-se sols o estressats, per tant, hem de deixar-los sempre opcions de joc i llocs per sentir-se segurs. Recordem que necessiten un subministrament de menjar i aigua fresca com qualsevol altre animal, quan es queden sols necessiten accés a ambdues coses, així com a una safata sanitària neta.

En el cas que es quedi només un cap de setmana, recomano que sempre deixin a càrrec a algú de confiança que el gat conegui de ser possible i que pugui passar temps de qualitat amb ell, més enllà de netejar la safata i donar-li menjar i beure.

Un gat pot conviure a la llar amb un altre gat o amb un gos?

És clar que sí! No hi ha res més bonic que tenir una família gran. Jo tinc una família multiespecie, gat, fura i gos, així que a animar-se!

Finalment, què els diries a les persones que tenen dubtes sobre si introduir o no un gat a casa seva?

No hi ha res més bonic en aquesta vida que un gat a casa, però abans de res hem d’estar sempre preparats, planificar bé tot. Aneu pas a pas, siguin pacients i treballin sempre al ritme del gat abans de passar a la següent etapa. Alguns gats necessiten més temps que un altre. Si ja tenen un gat a casa, observen el seu temperament per poder veure quina mena de company li va millor. No ometre passos. I davant de qualsevol dubte, sempre s’ha d’anar a un professional.

Així combaten les altes temperatures els gossos i els gats del centre d’acollida d’animals de Saragossa

Piscines, ventiladors, aigua fresca… aquestes són algunes de les mesures del Centre Municipal de Protecció Animal de Saragossa perquè gossos i gats puguin combatre les altes temperatures de la millor manera possible.

Les conseqüències de les onades de calor afecten les persones i també els animals de companyia, i arriben a provocar greus danys en la seva salut si no es prenen les precaucions adequades.

Amb l’objectiu de plantar cara a les altes temperatures i assolir el màxim benestar animal, l’Àrea de Participació de l’Ajuntament de Saragossa ha implementat una sèrie de mesures per als gossos i gats que es troben al Centre Municipal de Protecció Animal de Saragossa (CMPA) esperant una nova llar d’acollida.

Així, s’ha avançat l’horari de sortides a les zones d’esbarjo coincidint amb les hores de menys calor i s’han col·locat a les campes petites piscines perquè els animals es puguin refrescar, alhora que juguen i s’entretenen amb l’aigua.

A més, per refrescar l’ambient de les naus on s’allotgen els animals, s’han comprat ventiladors amb nebulització d’aigua. També, diàriament es netegen i es ruixen amb aigua els habitacles on viuen els gossos, fet que contribueix a refrescar i baixar la temperatura.

Així mateix, la zona interior de cada xenil disposa d’ombra permanent i està ben aïllada, i per això les fortes temperatures de l’exterior no arriben a ser perilloses per als animals, segons apunten des de l’Oficina de Protecció Animal.

De la mateixa manera, els gossos i gats disposen d’aigua fresca durant tot l’any, al marge de les onades de calor, ja que disposen d’abeuradors automàtics que proporcionen aigua a mesura que van bevent, cosa que permet que es renovi de manera constant.

“En aquestes onades de calor, cada dia es comprova que aquests abeuradors funcionen adequadament i que no hi ha errors elèctrics” indiquen des de l’Ajuntament de Saragossa.

D’altra banda, l’espai on s’allotgen els gats, més petits que les naus dels xílings dels gossos, tenen climatització constant les 24 hores del dia, permetent la sortida a l’exterior sempre que vulguin a través de les gateres.

Les protectores espanyoles van recollir el 2022 més de 288.000 gossos i gats

Les ventrades no desitjades són el principal motiu d’abandonament d’animals de companyia a Espanya

L’abandonament d’animals de companyia continua sent una de les principals xacres de la societat espanyola. Segons indica la nova edició de l’estudi ‘Él Nunca lo Haría’ de la Fundació Affinity, durant el 2022, les protectores espanyoles van recollir més de 288.000 gossos i gats (170.105 i 118.352 respectivament), una xifra que representa gairebé el 3% del total d’animals de companyia.

L’arribada de gossos i gats a les protectores van augmentar molt lleugerament respecte a l’any anterior, i encara estan per sota del nombre d’animals que es recollien abans de la pandèmia. En el cas dels gossos, la xifra se situa un 1,5% per sobre, mentre que el nombre de gats recollits és pràcticament idèntic, amb un ascens del 0,4%.

“Podem parlar d’una certa estabilitat en les xifres de gossos i gats recollits per les protectores, però continua sent un desafiament rellevant en què les persones, entitats, professionals i l’administració pública poden aportar solucions”, assegura la directora de la Fundació Affinity, Isabel Buil.

Recordem que aquestes xifres tan alarmants compartides a l’estudi ‘Él Nunca lo haría’ de la Fundació Affinity fan referència als gossos i gats recollits per les protectores espanyoles, per la qual cosa la xifra d’animals abandonats és més gran si tenim en compte altres motius com aquells animals morts a les carreteres o desapareguts.

Les ventrades no desitjades, el primer motiu d’abandonament

Segons l’informe publicat per la Fundació Affinity, les ventrades no desitjades continuen sent el primer motiu d’abandonament (19%). Els segueixen els problemes de comportament de l’animal (12%), la pèrdua d’interès pel gos o el gat (12%) i la fi de la temporada de caça (11%). Els problemes econòmics (9%) i el canvi d’habitatge (8%) són altres motius d’abandonament.

En el cas dels gossos abandonats, més de la meitat són d’edat adulta (57%), mentre que els cadells representen un 28% i els gossos avançats un 15%. Tot i això, dels gats recollits gairebé la meitat són cadells (48%), seguits dels adults (43%) i finalment els d’edat avançada, que representen el 9%. Només el 7% de gats que ingressen a protectores són de raça, mentre que la resta són mestissos.

“Ens preocupa especialment el cas dels gats que arriben a les entitats fruit, sobretot, de ventrades no desitjades, cosa que demostra que encara queda molta feina per fer. Per això, insistim en el control de la reproducció com a mesura clau”, ressalta Isabel Buil.

Els gats, els animals més vulnerables a l’abandonament

Segons l’informe, els gats són els animals més vulnerables a l’abandonament per diversos factors. A diferència dels gossos, la proporció de gats identificats que arriben als centres d’acollida és molt reduïda, i només un 3% porta microxip. Això és degut, en primer lloc, al fet que arriben molts cadells fruit de ventrades no desitjades que lògicament estan sense identificar; i, en segon lloc, els gats s’identifiquen menys perquè en ser domèstics i no sortir a l’exterior, es creu que no s’extraviaran, cosa que impossibilita que puguin ser tornats a les seves famílies en perdre’s.

Un altre dels factors alarmants és que molts dels gats recuperats estan ferits (15%) o malalts (38%) quan són recollits. Aquest fet podria influir que un 12% mori durant la seva estada al refugi, una xifra que triplica la de gossos morts a la protectora.

La identificació, clau per a la recuperació dels animals perduts

El factor clau en la recuperació d’un animal extraviat és la correcta identificació. El baix percentatge d’animals que arriben correctament identificats (26% en el cas dels gossos i 3% en el de gats) no millora en els darrers 10 anys. En aquest sentit, la identificació afavoreix la recuperació d’animals perduts, que tenen fins a 5 vegades més possibilitats de ser tornats a les famílies si porten microxip i les dades d’identificació són correctes.

Per què és important implantar un microxip d’identificació als animals de companyia?

Amb la implantació del microxip podem recuperar el nostre animal de companyia si es perd o s’escapa.

Els xips per a animals, també coneguts com a microxips d’identificació, són dispositius petits que tenen la mida d’un gra d’arròs i que s’implanten sota la pell dels animals, generalment per la zona del coll, per identificar-los.

Aquests xips contenen un número d’identificació únic que es pot llegir a través d’un escàner especial i que brinden una forma permanent d’identificació per als animals de companyia. A diferència de les plaques d’identificació que es poden perdre o treure, els xips estan implantats al cos de l’animal i no es poden eliminar fàcilment.

El microxip té la mida d’un gra d’arròs/AMIC

La implantació del microxip d’identificació és un procediment ràpid i relativament indolor. L’acció és similar a una vacuna o la consecució d’una mostra de sang de l’animal. Aquesta identificació és una pràctica important i beneficiosa per diferents raons. Alguns dels motius més rellevants són els següents:

  1. Recuperació i reunificació d’animals perduts: si un animal de companyia es perd o s’escapa, el xip pot ajudar que el propietari legítim el pugui recuperar. Els refugis d’animals i els veterinaris solen escanejar els animals rescatats a la recerca de microxips, fet que facilita la identificació i la reunificació amb els seus amos.
  2. Prevenció de robatoris i trànsit amb animals. Els animals identificats amb microxip són menys propensos a ser robats i venuts de manera il·legal, ja que la seva identificació facilita la comprovació de la propietat. A més, el xip proporciona una manera de verificar la legalitat de la procedència d’un animal, cosa que, per altra banda, també ajuda a combatre el tràfic d’animals i la cria irresponsable.
  3. Els microxips també poden emmagatzemar informació mèdica rellevant sobre un animal, com les al·lèrgies, l’estat mèdic o les necessitats especials. Aquesta informació és especialment útil en cas d’emergència o quan un animal necessita rebre una atenció mèdica ràpida. Els veterinaris i els equips de rescat poden accedir a aquesta informació vital per proporcionar el tractament adequat.
  4. Compliment de regulacions i requisits legals. En alguns llocs, la identificació d’animals amb microxip és obligatòria per llei. Això és comunament requerit per a animals de companyia com a gossos i gats, i garanteix que els animals estiguin correctament registrats i compleixin amb les normes, com les vacunes obligatòries.
  5. Investigació i estadístiques. La identificació d’animals mitjançant microxip també pot contribuir a la recopilació de dades estadístiques sobre la població animal, com ara la quantitat d’animals perduts, trobats o adoptats. Aquestes dades poden ser utilitzades per millorar les polítiques i els programes de benestar animal, així com per comprendre millor les tendències i els problemes relacionats amb animals.

És obligatori fer servir el microxip a Espanya?

L’obligatorietat d’identificar amb microxip en animals depèn de la normativa específica de cada comunitat autònoma. A Catalunya, Comunitat de Madrid, Galícia, Cantàbria i Andalusia és obligatori per llei identificar amb microxip gossos, gats, fures, conills i equins.

Eva Remolina/AMIC

Pamplona habilita un nou recinte per a gats amb malalties infeccioses i amb difícil adopció

El nou pavelló del Centre d’Atenció a Animals de Pamplona té capacitat per a 20 gats. Actualment, són 10 els felins que ja resideixen en aquest espai.

Pamplona fa un nou pas en el seu objectiu de ser una ciutat petfriendly. El Centre d’Atenció a Animals de l’Ajuntament estrena un nou recinte per a gats. Aquest espai acollirà felins amb malalties infeccioses, que han d’estar aïllats, i també aquells amb difícil adopció.

El nou pavelló per a gats del Centre d’Atenció a Animals de Pamplona estarà dotat d’una zona enjardinada diferenciada de la resta per atendre les necessitats d’aquests animals. Per les seves circumstàncies especials, els felins que es trobin en aquest nou espai realitzaran estades de llarga durada o fins i tot es quedaran definitivament al centre davant de la impossibilitat de trobar-los una nova família.

El nou espai compta amb 20 metres quadrats interiors i 20 metres més d’esbarjo exterior. El pavelló es divideix en dos recintes diferenciats i separats físicament entre ells. D’una banda, un primer espai de 15 metres quadrats per a animals amb malalties infeccioses, que no poden estar en contacte amb altres animals. D’altra banda, 25 metres quadrats reservats per als felins que, per motius diversos, no són adoptables. En total, el nou espai té capacitat per a 20 gats: 15 de difícil adopció i 5 amb malalties infeccioses.

Centre d’Atenció a Animals de Pamplona/Ajuntament de Pamplona

Deu gats ja gaudeixen d’aquest nou espai felí

Actualment, el nou pavelló estrenat pel Centre d’Atenció a Animals ja compta amb un total de deu gats. A la zona de malalties infeccioses hi ha ‘Messi’, un gat molt sociable que va aparèixer, probablement abandonat, en una zona poligonal. A les proves que se li van fer en recollir-lo es va descobrir que era positiu al virus de leucèmia felina, per la qual cosa ha de romandre aïllat de la resta d’individus i només podrà ser adoptat per una família que no tingui més animals.

A l’altre recinte ja hi ha un total de nou gats, que procedeixen d’un decomís de 60 felins trobats en un cas d’una persona amb síndrome de Noè. La majoria d’aquests animals es van donar en acollida o adopció, però aquests nou gats fa més de quatre anys que són al centre i, lamentablement, ja no són adoptables a causa dels seus problemes de socialització.

Una reforma realitzada pel personal del centre

El nou espai felí del Centre d’Atenció a Animals de l’Ajuntament de Pamplona ha estat condicionat completament per part del personal del centre. Aquestes persones s’han encarregat de folrar l’exterior del mòdul de fusta, instal·lar jardineres i flors decoratives, així com dissenyar i construir el mobiliari nou de fusta a partir d’elements reciclats. També han canviat la gespa artificial i han creat noves zones de descans i lleure.

Davant la impossibilitat d’adopció d’alguns d’aquests animals, el centre municipal ha intentat oferir-los una qualitat de vida digna i feliç, una acció que aplaudim des d’Animalados. La creació d’aquest espai s’uneix a altres actuacions realitzades els darrers mesos al centre, com els pintats de les gàbies per a gossos. A més, es preveu treballar en les properes setmanes a la zona enjardinada, condicionant la zona veure’t i les bardisses del recinte.