Arxiu d'etiquetes per: gats

“Qualsevol persona pot ajudar i fer un voluntariat en una protectora danimals”

“És dissabte al matí, agafo la bicicleta i em dirigeixo als afores de Xàtiva. Chechu, Star i Gordon m’esperen impacients, avui és el dia de passeig. Ja fa dos anys que soc voluntari al refugi d’animals del poble on visc. La meva feina és ajudar en allò que em necessitin i tenir cura d’aquests gossets el temps que estiguin amb nosaltres mentre busquem una nova família on gaudir d’una segona oportunitat. Soc José Fonollosa i això és Diario de un Refugio”.

Així comença Diario de un Refugio, l’última obra de José Fonollosa, dibuixant i professional del còmic nascut a Vinaròs (Castelló) l’any 1975. Fonollosa ha atès amablement Animalados per explicar-nos amb més detalls per què són tan importants els animals tant a la seva vida personal com a moltes de les seves obres.

Què vols transmetre als teus lectors amb la teva darrera obra, Diario de un Refugio?

Diario de un Refugio realment neix a conseqüència de la pandèmia i del confinament. Quan es van obrir les restriccions i vam poder tornar al carrer, mentalment, un pas important per a mi va ser el retorn com a voluntari a la protectora SPAX de Xàtiva, on col·laboro des de l’any 2018. Aquest ressorgir tan important em va obrir de nou la inspiració i vaig decidir crear aquest còmic.

A Diario de un Refugio explico a través de vinyetes les experiències i els aprenentatges del dia a dia a la protectora. Amb un toc d’humor intento explicar com es treballa en un refugi i com s’ajuda els animals abandonats a buscar una nova llar. En definitiva, explico experiències reals viscudes i procuro explicar-les amb humor i molt d’amor.

Només un any abans de sortir a la llum Diari0 de un Refugi0, vas publicar Refugio. Quines diferències hi ha entre un còmic i l’altre?

Refugio és un còmic que vaig dibuixar tan sols un any després del meu inici com a voluntari a la protectora SPAX. Quan ja vaig considerar, en certa manera, que estava assentat al refugi i ja sabia una mica com funcionaven les coses i quin era l’esperit de la protectora, vaig decidir dibuixar sobre aquesta temàtica. A més, em va semblar un tema interessant, ja que no recordava que s’hagués dibuixat fins ara res sobre la vida dels animals a les protectores.

Fins que no vaig iniciar la meva experiència a la protectora, no vaig veure que no tenia idea que era aquest lloc realment. Només sabia que existien. Imaginava que dins aquests espais hi havia animals i que tenien unes necessitats, res més.

Refugio, per una banda, pretén plasmar el que van ser les meves primeres vivències a la protectora SPAX durant el primer any i, per altra banda, i molt més important, explicar tot el que hi ha a dins. Ja no només allò que es fa físicament, és a dir, adopcions, acollides, alimentació… sinó també explicar tot el que hi ha al darrere i la filosofia de les protectores d’animals.

Pàgina de Refugi, un dels còmics de José Fonollosa

A nivell personal, com ha canviat la teva vida des que vas decidir iniciar l’experiència de voluntari a una protectora d’animals? Com va sorgir aquesta idea?

En un dels còmics explico, d’una manera senzilla, que la idea d’aventurar-me al voluntariat d’una protectora d’animals em va sorgir en una crisi dels quaranta (rialles). Era una cosa que hi tenia al cap i que segur que ens passa a moltes persones que ens agraden els animals quan veiem alguna publicació al Facebook o alguna fotografia a xarxes socials d’algun animal d’un refugi. Finalment, vaig decidir que podia fer alguna cosa més per ells, vaig preguntar a la protectora SPAX de Xàtiva i vaig començar l’experiència com a voluntari.

Els primers dies van ser rars. De fet, el primer dia, de camí cap al refugi, em deia a mi mateix: “jo no sé si serè útil per això”, ja que tampoc tenia gaire clar el que em trobaria. Doncs d’això ja han passat quatre anys, per la qual cosa malament no m’ha anat.

Sens dubte valoro el voluntariat com una experiència positiva, encara que també hi ha moments durs. Hi ha moments, dies i situacions difícils de les quals te’n recordes i dius “doncs vaja”, però cal seguir i mirar endavant.

Creus que les persones que llegeixen Diario de un Refugio o Refugio es poden animar a iniciar un voluntariat en una protectora d’animals? Aquest era un dels objectius d’aquestes dues obres?

Jo penso que sí. Sobretot, a través dels còmics, he intentat treure-li dramatisme al fet d’intentar acostar-te a ajudar. Jo crec que llegint Refugio i Diario de un Refugio t’adones que no cal ser especial per ajudar en una protectora d’animals. Qualsevol, fins i tot jo, ho pot fer (rialles).

Tot i això, cal valorar que les persones que es posen a l’esquena l’organització i el funcionament d’una protectora són persones que treuen temps, diners i esforç d’on no els hi queden. La majoria tenen la seva feina i a més s’encarreguen dels refugis. Són associacions benèfiques, per la qual cosa ni de bon tros treuen res de diners per aquesta tasca, més aviat al contrari. Per tant, és important posar en valor totes aquestes persones, ja que no tothom és capaç d’arribar fins a aquests punts de compromís. Jo conec companyes que arriben a uns punts en què jo m’enfonsaria, amb una quantitat de casos per setmana amb què jo no podria.

Segons l’últim informe “Él Nunca lo Haría” de la Fundació Affinity, durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir aproximadament 285.000 gossos i gats. Què opines sobre aquesta dada?

Em sembla molt trist. La mateixa Fundació Affinity posa els punts a seguir perquè això no passi. L’abandament zero és impossible, però que es rebaixi moltíssim el nombre d’abandonaments crec que és important i possible. És important llançar missatges de sensibilització i tinença responsable. Jo crec que la mateixa societat a poc a poc va fent passets per millorar aquesta situació, encara que també és cert que, actualment, setmana rere setmana, la protectora en què col·laboro es troba amb gossos a la porta abandonats i en situacions complicades.

Moltes persones que inicien el voluntariat es posen molt tristos quan veuen que han abandonat un animal a la porta de la protectora. Amb el pas del temps pots arribar a pensar que el millor que ha pogut passar a l’animal ha estat aterrar al refugi, perquè l’altra opció pot ser molt més terrible: malvivint pel carrer, buscant-se la vida i l’aliment com poden, etc.

José Fonollosa amb el seu gat Toñín

Ens han dit que t’has estrenat com a casa d’acollida… Com ha estat l’experiència?

He funcionat com a casa d’acolliment en casos puntuals. Quan alguna companya m’avisa és perquè no hi ha cap altra opció per a aquest animal. Jo tinc un gat a casa que és molt nerviós i això complica la convivència amb la resta dels animals. No obstant això, sí que he fet de casa d’acollida amb una ventrada de gats o amb algun gos, això sí, durant hores comptades o tan sols una nit. A la protectora saben que poden comptar amb mi per a moltes coses, però per això només en casos d’urgència.

A més de Diario de un Refugio i Refugio, quines altres obres tens on els protagonistes són animals? Què trobaran els lectors en aquestes altres obres?

La meva història amb els còmics d’animals ja ve de llarg. El 2010, després d’acabar un projecte de còmic històric de gairebé dos anys, vaig acabar esgotat i vaig decidir que la meva obra següent havia de ser una mica més lleuger, d’humor i dinàmic. En aquell moment, em vaig girar i vaig veure les meves dues gates per casa mirant-me i fent les seves coses, i aquesta situació em va inspirar per fer “Miau”, un còmic amb tires humorístiques sobre la vida de dos gats a casa amb humà. Aquesta idea va desencadenar finalment un total de tres còmics on realment el que plasmava era el que em passava a mi amb ells en el dia a dia.

Posteriorment, una amiga es va trobar un cadell de gat que va acabar a casa meva i d’aquí va sortir un altre còmic que es diu Toñín. En aquesta obra representi el dia a dia amb aquest gatet des que va arribar sent un cadell fins que va arribar a l’edat adulta. I aquest Toñín és el que tinc actualment i que se sent tota l’estona durant l’entrevista (riu).

Els tres primers còmics eren amb un objectiu més humorístic, però amb el de Toñín sí que vaig buscar també una finalitat didàctica explicant com és l’adaptació d’un gat a una llar. No és el mateix introduir un gat com toca, que introduir-lo dins una casa i deixar-lo allà dins i que s’apanyi ell sol. A través d’un veterinari explicava aspectes com ara proporcionar a l’animal un espai segur, com condicionar la casa, etc.

Des de llavors, he anat alternant còmics de qualsevol classe de tema amb algun còmic sobre animals, fins a finalment arribar a les obres relacionades amb el voluntariat a la protectora SPAX de Xàtiva.

Consideres que els teus còmics sobre animals poden servir com a eina didàctica per a les escoles?

Sí, de fet, em consta que en algunes escoles utilitzen algunes de les meves obres amb finalitats didàctiques. Jo quan vaig fer aquests còmics estava dins del meu món i no estava pensant que fossin usats a les escoles, però quan vaig saber que això estava sent així, vaig sentir com una responsabilitat que ni de bon tros esperava.

Realment, els meus còmics no estan fets ni pensats per a fins didàctics. Simplement, he anat plasmant la meva experiència amb els animals. Tot i això, m’enorgulleix molt saber que algunes de les històries que he dibuixat es fan servir perquè els nens siguin conscients de moltes realitats sobre els animals.

Com és per a un professional del còmic donar veu a un animal (diàlegs, pensaments…)?

És un tema al qual vaig donar moltes voltes quan vaig decidir aventurar-me al món animal amb els meus còmics. Històries d’humor sobre animals de companyia sempre n’hi ha hagut, però havia de decidir quin estil volia adaptar per a les meves vinyetes. Havia vist molts exemples de Garfield o d’una sèrie no tan coneguda anomenada Mutts sobre un gos i un gat que són veïns.

Finalment, quan em vaig llançar a dibuixar “Miau”, vaig decidir agafar el camí del mig i vaig pensar, si els animals no parlen, els meus gats no parlaran. De manera que vaig decidir que tot fos més gestual i que si algú havia de dir alguna cosa, que fossin els humans.

On i com podem comprar algunes de les teves obres?

Poden demanar-les a qualsevol llibreria o botiga de còmics. Després, en el cas de Refugi i Diari d’un Refugi, que són les més actuals, es poden comprar a través del web de Grafito Editorial.

Grafito va tenir una idea meravellosa en veure que jo estava tan conscienciat amb el tema del voluntariat i la protectora. Van decidir que, amb la compra de qualsevol d’aquests dos còmics, es pot adquirir també una làmina que vaig dibuixar al seu moment. L’import íntegre d’aquestes làmines va directe com a donatiu a la protectora SPAX de Xàtiva.

Portada de Diario de un Refugio amb una làmina de José Fonollosa

Per acabar… Tens al cap algun còmic futur en què els animals tornin a ser els protagonistes?

Actualment no. Bé (riu), estic amb un còmic de pirates que la protagonista és una gata, però en aquest cas el més important i el tema central són les aventures dels pirates. Realment, sempre invento alguna excusa per introduir algun animalet a les meves històries.

Què significa que et llepi el gat?

Malgrat el que pensa la majoria de les persones, hi ha gats que són afectuosos i tenen mostres d’afecte amb els seus amos.

Sempre es diu que els gats són mascotes independents i poc afectuoses, encara que no sempre és així. Hi ha gatets que tenen mostres d’afecte amb els seus amos, i també agraeixen els seus gestos afectius. La seva manera de demostrar la confiança en la persona es realitza a través de diferents accions com el llepat.

Un dels significats més rellevants del llepat del gat està relacionat amb la territorialitat: és una manera de marcar la seva zona. Però també té altres connotacions, sobretot de cara les persones. És així com mostren la seva confiança i afecte.

Però encara hi ha més. Que un gat llepi una persona indica que entre el gat i la persona hi ha un nivell alt de confiança, considerant el gat que aquest individu forma part de la seva llar. És el cas de llepats que, sobretot, es localitzen en la zona del coll i orelles.

Igualment, el llepat dels felins indica possessió. La clau està en el fet que el llepat del gat té olor, encara que no és perceptible per a les persones, però que permet generar l’anomenada olor comunal que potencia la relació de confiança.

Així i tot, els llepats d’aquests animals tenen també altres significats. Un d’ells és que és un gest que els fa eliminar l’estat de nerviosisme o ansietat. Això succeeix quan es llepa a si mateix i de manera compulsiva.

Font: AMIC/animalmascota.com

Consells per viatjar amb el gat amb cotxe

Els gats no són molt amics dels viatges però si no hi ha una altra opció hauràs de seguir una sèrie de pautes que garanteixin el màxim benestar d’aquests animals

Els gats són uns animals molt reticents als desplaçaments. Els canvis d’ubicació provoquen en els felins un estat d’estrès i d’ansietat causat per l’abandonament d’aquelles zones que es troben impregnades amb les seves feromones. No obstant això, en diferents situacions, com poden ser les vacances, els humans ens veiem obligats a viatjar amb ells amb cotxe, tota una aventura que s’ha de planificar amb antelació.

En general, els gats no estan acostumats a viatjar amb cotxe. Aquest tipus de desplaçaments generen un estat d’estrès i nerviosisme sobre l’animal que els hi pot provocar vòmits, diarrea i marejos. Davant d’aquesta situació, els veterinaris recomanen deixar a l’animal a la seva residència habitual si el viatge no supera les dues nits fora de casa, així evitarem que el felí passi un mal tràngol.

Si la decisió ja està presa i el gat viatjarà amb tu al cotxe, el primer que has de fer és visitar al teu veterinari habitual. Ningú millor que un expert en benestar animal sabrà informar-te sobre els millors consells per al benestar del felí. Això sí, hi ha una sèrie de pautes bàsiques en què coincideixen els experts amb els quals ha parlat Animalados i que hauràs de complir perquè el desplaçament sigui el menys desagradable possible:

-Utilitza un transportí adequat. El gat ha de sentir-se el més còmode possible durant el desplaçament. Per aquest motiu, el transportí ha d’estar net i ha de ser el més rígid i espaiós possible. Per evitar problemes amb l’entrada de l’animal a l’interior del transportí pots col·locar alguna joguina, tovallola o manta que estigui impregnada amb les feromones del felí.

-Ubica correctament el transportí. Per a un viatge segur i còmode el transportí podrà ubicar-se a terra darrere dels seients davanters o també podrà col·locar-se en els seients del darrere, sempre ben lligat amb el cinturó de seguretat. El més important és que el transportí quedi ben subjecte a qualsevol d’aquestes dues zones, així evitarem moviments bruscos i marejos.

-Evita donar menjar a l’animal. Per evitar vòmits i diarrees durant el trajecte és important que el gat no hagi menjat durant les 4 hores prèvies a l’inici del desplaçament. Durant el viatge és també important que el felí no ingereixi aliments. Tan sols podrà beure aigua si el mateix animal ho desitja.

-Utilitza feromones antiestrès. Els veterinaris recomanen aquests esprais per reduir l’ansietat durant el trajecte. Les feromones antiestrès reprodueixen olors familiars del felí i del seu territori habitual. Per al seu correcte ús hauràs d’impregnar el transportí i la part del cotxe en què s’ubiqui l’animal amb aquest esprai uns 20 minuts abans de l’acomodament del gat en el vehicle.

-Condiciona el cotxe per al seu benestar. És important que el gat disposi d’una temperatura adequada durant el desplaçament, especialment quan el viatge es produeix durant els mesos més calorosos de l’any. En aquests casos es recomana posar l’aire condicionat uns minuts abans de pujar al vehicle. També és important procurar no posar la música o la ràdio massa alta. Això podria augmentar l’estat de nerviosisme del gat.

-Interactua amb el felí. Durant el trajecte és molt probable que l’animal miuli com a mostra del seu malestar i estrès. Per intentar fer que el seu desplaçament sigui més amè intenta parlar i acariciar a l’animal en la mesura del possible. D’aquesta manera, el felí percebrà normalitat en el seu entorn i podrà relaxar el seu estat de nerviosisme.

-Realitza parades cada dues hores. Igual que succeeix amb les persones, els animals també necessiten descansar del moviment del cotxe. Per aquest motiu, intenta fer una parada cada dues hores. Durant les pauses procura estar a prop de l’animal i mantingues el vehicle amb una temperatura adequada per al seu benestar. És molt important no deixar a l’animal sol dins del cotxe durant els mesos més calorosos de l’any. Aquesta situació podria provocar-li un cop de calor i els seus conseqüents problemes de salut.

Més de 3.000 gossos i gats adoptats a Madrid durant el primer semestre del 2022

Un total de 89 animals rescatats pel Centre d’Acollida de Madrid el primer semestre del 2022 van poder tornar amb els responsables gràcies al microxip d’identificació.

La Comunitat de Madrid ha informat que durant els sis primers mesos de l’any s’han adoptat un total de 3.075 gossos i gats a través del Centre Integral d’Acollida d’Animals (CIAAM) i altres espais de protecció animal de la regió. Són unes xifres molt similars a les del mateix període de l’any passat, quan hi va haver un gran creixement després dels confinaments causats per la Covid-19.

“Des del Govern regional fomentem la tinença responsable d’animals de companyia i l’apadrinament d’aquells que han estat abandonats perquè tinguin una nova oportunitat de viure amb una família”, ha declarat sobre les xifres d’adopció Ángel d´¡’Oteo, director general d’Agricultura, Ramaderia i Alimentació.

D’altra banda, el Centre Integral d’Acollida d’Animals ha recollit 111 gossos i 83 gats perduts o abandonats durant els sis primers mesos de l’any 2022. Del total d’animals trobats, 89 van poder tornar amb responsables gràcies al microxip d’identificació.

Un centre d’acollida bolcat amb el benestar dels animals de companyia

El CIAAM va ser creat el 2005 com a allotjament temporal per als animals que es trobaven en situació de desemparament a municipis de menys de 5.000 habitants que no tenien capacitat per tenir els seus espais propis. El centre és operatiu les 24 hores del dia i la seva gestió és a càrrec de la Federació d’Associacions Protectores i de Defensa Animal (FAPAM), que aglutina setze entitats.

El centre compta amb una superfície de 2.500 metres quadrats i capacitat per allotjar 250 animals. Entre les seves funcions no hi ha només l’empara de gossos i gats, sinó també el control sanitari i la promoció d’una adopció eficaç.

El CIAAAM també s’encarrega d’impulsar campanyes contra l’abandonament i la cura dels animals i que el perfil de l’adoptant s’adeqüi a les necessitats de l’animal. Per això, el sol·licitant ha de ser més gran i comprometre’s a mantenir el seu adoptiu en bones condicions, amb totes les cures d’alimentació, allotjament, control i tractaments veterinaris. Per la seva banda, el centre garanteix el lliurament ja vacunats, esterilitzats i identificats convenientment.

Barcelona organitza un concert solidari per fomentar l’adopció d’animals de companyia

L’objectiu de l’esdeveniment és sensibilitzar la ciutadania en la necessitat d’actuar en benefici dels animals.

L’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre d’Atenció d’Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), ha organitzat un concert solidari pro adopció d’animals de companyia. L’actuació musical tindrà lloc el diumenge 3 de juliol, a les 11:00 h, al Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs, a Sants-Montjuic i l’entrada és lliure.

Segons ha comunicat el consistori, l’activitat té l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania en la necessitat d’actuar en benefici dels animals de companyia a través de l’adopció, l’acolliment o el voluntariat.

L’actuació solidària anirà a càrrec dels Cors Gospel Feeling de Molins de Rei i del Cor solidari de Barcelona, amb la interpretació al piano de Dani Campos i la direcció de Paula Domínguez. Els artistes interpretaran cançons conegudes com Wanna Be Happy, Eso que tú me das, I Believe I Can Fly o Corazón partío.

En el transcurs de l’acte es farà una breu presentació del treball del CAACB, així com del procés per a dur a terme una adopció i les activitats de voluntariat en aquest centre. També es projectaran vídeos dels gats i gossos anomenats “invisibles” per promoure la seva adopció.

Segueix en marxa la campanya ADOPTAR UN “INVISIBLE”

Un gos o un gat “invisible” és aquell que, per la seva raça, edat o condició física passa desapercebut als ulls dels possibles adoptants. Des de l’Ajuntament de Barcelona i amb la voluntat de fer-los visibles duu a terme aquesta campanya per donar a conèixer els que es troben ubicats en el CAACB. Són gossos o gats únics i especials, pels quals gairebé mai cap adoptant s’interessa, però que han robat el cor dels voluntaris i voluntàries i del personal que treballa en el CAACB.

Recordem que un any més, l’abandonament i la pèrdua constitueixen el principal problema de benestar de la vida dels animals de companyia d’Espanya. Segons l’útim informe de la Fundació Affinity, durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir un total de 285.000 gossos i gats, una xifra molt similar a l’any anterior (286.000 el 2020) i per sota del nombre d’animals que es recollien els anys anteriors a la pandèmia.

Cartell oficial del concert solidari/Ajuntament de Barcelona