Arxiu d'etiquetes per: tauromàquia

La tauromàquia és pecat? Així és la polèmica campanya de l’associació animalista PETA

Polèmic anunci de l’associació PETA contra les festes taurines: “La tauromàquia és un pecat. Demana-li al teu sacerdot que la condemni”.

L’organització de defensa animal PETA ha publicat un anunci a pàgina completa on Jesucrist s’interposa entre un brau moribund i un torero per protegir l’animal. El text que acompanya aquesta imatge és molt directe i concís: “La tauromàquia és pecat, demana-li al teu sacerdot que la condemni”.

Amb motiu d’aquesta polèmica campanya, la plataforma La Tortura No És Cultura, que reuneix 47 organitzacions per la fi del maltractament animal en espectacles públics, ha emès un comunicat explicant el perquè d’aquesta afirmació a l’anunci.

Imatge del polèmic anunci de l’associació PETA

Segons l’associació animalista, la resposta a la pregunta que llança l’organització PETA és molt clara: Sí. La tauromàquia és pecat segons el catecisme catòlic i el dret canònic. Concretament, la tauromàquia va ser prohibida el 1567 pel Papa Pio V, per mitjà de la Butlla “DE SALUTIS GREGIS DOMINICI”.

Aquesta butlla, que mai no va ser derogada, es basa en l’obligació dels fidels catòlics d’apartar-se dels perills imminents del cos i de l’ànima, i prohibeix explícitament participar o assistir “a lluites amb bous i altres feres”, ja que “aquests espectacles … no tenen res a veure amb la pietat i la caritat cristiana… (són) cruents i vergonyosos, propis no d’homes sinó del dimoni”.

La prohibició “estarà vigent perpètuament, sota la pena d’excomunió i d’anatema… Si algú hi mor, no se li donarà sepultura eclesiàstica”. A més, es prohibeix “sota pena d’excomunió que els clergues, tant regulars com seculars, que tinguin un benefici eclesiàstic o hagin rebut ordres sagrades prenguin part d’aquests espectacles”.

A més, s’afirma que “queden prohibits els correbous, encara que siguin, com erròniament es pensa en honor als sants o d’alguna solemnitat i festivitat de les esglésies, que s’han de celebrar i venerar amb lloances divines, alegria espiritual i obres pietoses, i no pas amb diversions d’aquesta classe”.

“És contrari a la dignitat humana fer patir inútilment els animals”

D’altra banda, la plataforma La Tortura No És Cultura afirma que el punt 2.418 del Catecisme actual és explícit i tampoc no admet dubtes. “És contrari a la dignitat humana fer patir inútilment els animals i sacrificar sense necessitat les seves vides”.

Si això no fos suficient, un altre argument que no admet dubtes és que es posa en perill inútilment una vida humana. És lícit arriscar-la, per exemple, per salvar un nen a punt d’ofegar-se, però no ho és enfrontant la mort en una correguda. Per tant, el torero comet un pecat mortal.

Tot i això, la cúria dels vuit països en què la tauromàquia encara és legal és un cas atípic, ja que segueix recolzant-la sense cap pudor i sense argumentar l’incompliment del Catecisme, del Dret Canònic i de l’esmentada Bula, com el cas de la presència de festejos taurins celebrats en nom de sants o verges, capelles consagrades a la majoria de les Places de Bous, rectors que beneeixen toreros i la recent Primera Trobada Internacional de Capellans i Sacerdots Taurins.

“Espero que els catòlics es preguntin si és coherent considerar-se cristians i ser taurins”

En relació amb la publicació de PETA, Alessandro Zara, col·laborador de La Tortura No És Cultura comenta: “Espero que aquesta publicació contribueixi a fer que els catòlics es preguntin si és coherent considerar-se cristians i ser taurins, pel menyspreu a la vida humana i el maltractament animal que comporta, i exigir als seus sacerdots que compleixin i facin complir la Butlla de Pio V i el catecisme actual”.

“És incomprensible que els catòlics taurins puguin expressar-se lliurement mentre que els que s’oposen a la tortura no s’atreveixin a dir-ho, com sí que ho fan els fidels en altres països, els que consideren la tauromàquia una barbàrie diabòlica i cruel”, afegeix Zara.

El Congrés admet a tràmit la ILP per derogar la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia

Les organitzacions promotores tindran nou mesos per recollir les 500.000 firmes necessàries per iniciar el debat al Congrés.

Nou pas per a la derogació de la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia. La Mesa del Congrés ha admès a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) “No Es Mi Cultura”, que té com a objectiu eliminar la protecció legal que té actualment la tauromàquia a Espanya. Així ho ha notificat la Junta Electoral Central a la Comissió Promotora d’aquesta proposta.

Des de la Comissió Promotora asseguren que després de deu anys després que la tauromàquia fos declarada Patrimoni Cultural, el nombre de curses de bous i altres festes no ha fet més que disminuir. Segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura, la quantitat de celebracions taurines a les places es va redir a la meitat en 10 anys, passant de 2.684 el 2009 a 1.425 el 2019.

Tot i això, els promotors de la iniciativa denuncien que l’actual normativa estatal soscava les competències autonòmiques i municipals ja que, a la pràctica, priva els ajuntaments i les autonomies de la iniciativa en la regulació de les manifestacions del patrimoni cultural propi.

“És el primer pas per obrir un debat social i polític que permeti avançar en matèria de protecció animal”

“Estem molt il·lusionats. És el primer pas per obrir un debat social i polític transcendental per a un model de país que permeti avançar en matèria de protecció animal, tornant la llibertat de legislar els ajuntaments i governs autonòmics. Ara el desafiament és aconseguir les 500.000 signatures requerides perquè la llei pugui arribar al Congrés i ser debatuda”, assegura David Calvo, portaveu de la Comissió Promotora de la ILP “No És Mi Cultura”. “Els passos següents consistiran a obtenir l’adhesió de més organitzacions, iniciar la recollida de firmes i portar les nostres mesures davant dels responsables públics”, afegeix.

A partir de les properes setmanes, les entitats promotores comptaran amb un termini de nou mesos, prorrogable per tres més, per recollir 500.000 signatures. Aquestes firmes es recolliran únicament en paper, als plecs oficials de la Comissió Promotora. En cas que s’aconsegueixin les firmes necessàries, començaria la tramitació parlamentària de la ILP.

“La tauromàquia genera cada cop més rebuig entre la ciutadania espanyola”

Des de la Comissió Promotora es mostren confiats que s’aconseguiran les firmes requerides, ja que asseguren que la tauromàquia genera cada cop més rebuig entre la ciutadania espanyola.

L’enquesta de població (16.000 entrevistats) que va oferir el Ministeri de Cultura, període 2018-2019, sobre hàbits i pràctiques culturals dels espanyols, indicava l’interès escàs dels ciutadans pels festejos taurins. Només el 8% va acudir a alguna festa taurina i només el 5,8% va assistir a una festa a plaça; d’aquests darrers, el 19,6% ho va fer de franc i el 5% amb descompte.

En aquest sentit, les últimes enquestes reflecteixen que més del 50% dels espanyols estan a favor de prohibir o limitar les curses de braus (enquesta de SocioMètrica per a L’ESPANYOL, 2019), o que gairebé 8 de cada 10 espanyols es manifesten contra l’ús d’animals a la tauromàquia (Estudi de la Fundació BBVA ‘Visió i Actituds cap als Animals a la Societat Espanyola’ el 2022).

Primer pas perquè la tauromàquia pugui deixar de ser Patrimoni Cultural d´Espanya

Diverses organitzacions i representants de la societat civil han registrat avui al Congrés dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per derogar la llei de Patrimoni Cultural de la tauromàquia.

En una compareixença celebrada davant del Congrés dels Diputats, els promotors de la iniciativa han denunciat que l’actual normativa estatal soscava les competències autonòmiques i municipals ja que, a la pràctica, priva els ajuntaments i autonomies de la iniciativa en la regulació de les manifestacions de patrimoni cultural propi.

El procés per assolir la derogació de la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia haurà de complir diferents etapes. Un cop la Mesa del Congrés admeti a tràmit la ILP, disposaran de nou mesos de termini per reunir un total de 500.000 signatures per tal que se’n pugui iniciar la tramitació a la Cambra.

La Comissió Promotora, formada per representants d’organitzacions i persones de provada trajectòria en la protecció animal, han volgut registrar la ILP tot just començar la legislatura per tal d’assegurar-se que sigui votada abans que aquesta acabi, i comptar així amb la possibilitat de una majoria parlamentària que la recolzi.

La quantitat de celebracions taurines a les places es va reduir a les meitat en 10 anys

Els promotors de la ILP asseguren que s’han complert deu anys després que la tauromàquia fos declarada Patrimoni Cultural i que, malgrat això, el nombre de curses de bous i altres festes no ha fet més que disminuir. Segons l’Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura, la quantitat de celebracions taurines a les places es va reduir a la meitat en 10 anys, passant de 2.684 el 2009 a 1.425 el 2019, malgrat haver estat declarada la tauromàquia com a patrimoni cultural el 2013.

L’enquesta de població (16.000 entrevistats) que va oferir el Ministeri de Cultura, període 2018-2019, sobre hàbits i pràctiques culturals dels espanyols, indicava l’interès escàs dels ciutadans pels festejos taurins. Només el 8% va acudir a alguna festa taurina i només el 5,8% va assistir a una festa a plaça, d’aquests últims, el 19,6% ho va fer gratis i el 5% amb descompte.

Les últimes enquestes reflecteixen que més del 50% dels espanyols estan a favor de prohibir o limitar les curses de bous (enquesta de SocioMètrica per a EL ESPANYOL, 2019), o que gairebé 8 de cada 10 espanyols es manifesten contra l’ús d’animals a la tauromàquia (Estudi de la Fundació BBVA ‘Visió i Actituds cap als Animals a la Societat Espanyola’, el 2022).

Des de la Comissió Promotora asseguren que després dels anys de pandèmia (2020-2021), el 2022 es va produir un lleu repunt en el nombre de festejos a la plaça que, asseguren, va ser conjuntural; excés d’animals a les ramaderies (als quals calia donar sortida amb abaratiment d’aquests) i baixada dels salaris dels professionals taurins.

El 2023, i a falta de conèixer les estadístiques oficials que publiqui el Ministeri de Cultura, les dades disponibles fins ara (extretes de mitjans taurins) semblen indicar que el nombre de festejos a la plaça ha tornat a la seva línia descendent.

Onze persones van perdre la vida durant espectacles taurins el 2023 a Espanya

L’any 2023 ha estat un altre any de tragèdies en espectacles taurins, per la qual cosa les associacions de defensa animal fan una crida a la reflexió.

Durant l’any 2023, onze persones han perdut la vida i nombroses han resultat ferides durant esdeveniments taurins que perpetuen el patiment animal. A conseqüència d’aquesta trista realitat, la Plataforma La Tortura No és Cultura (LTNEC) ha emès un comunicat amb l’objectiu de generar una reflexió col·lectiva sobre la necessitat d’evolucionar cap a celebracions que respectin la vida i el benestar animal.

Des de LTNEC destaquen que les festes taurines, lluny de ser acceptades per la societat, són rebutjades per més del 81% de la població espanyola. En paraules de Marta Esteban Miñano, presidenta de la Plataforma la Tortura No és Cultura: “És lamentable que aquestes pràctiques hagin estat declarades Patrimoni Cultural d’Espanya quan, a més de ser detestables, són rebutjades per la majoria de la població”.

Encarna Carretero, d’ANDA (Associació Nacional per a la Defensa dels Animals), organització membre de la Plataforma LTNEC, afegeix: “La tauromàquia no és una cultural desitjable perquè és violenta, reflectida en l’indiscutible patiment que provoca cada any desenes de milers animals. Però a més causa cada any centenars de ferits i desenes de morts entre els humans, les vides dels quals exposen de la manera més banal en places i festes”.

Múltiples casos de morts i ferits al llarg del 2023

Les festes taurines han deixat el 2023 onze persones mortes i nombroses ferides. Les comunitats més afectades inclouen la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid, Castella i Lleó, Aragó, Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Extremadura.

Segons indica la Plataforma LTNEC, aquestes regions han estat testimonis d’esdeveniments marcats per la fatalitat i la crueltat, subratllant la necessitat d’avaluar críticament la continuïtat de les festes taurines.

Aquests són alguns dels múltiples casos de morts i ferits registrats al llarg del 2023 en esdeveniments taurins:

  1. Ciudad Rodrigo, 19 de febrero: Dos heridos durante el encierro a caballo del Carnaval del Toro, uno de ellos con una doble o triple cornada y otro con posible fractura de tibia y peroné
  2. Abril: los eventos de toros embolaos en Vejer y del Aleluya en Paterna de Rivera dejaron varios heridos, incluyendo una cogida grave en Paterna de Rivera.
  3. Junio: Fallecimiento de una persona durante los encierros de las fiestas patronales tras ser embestida por un toro.
  4. Junio. Dos heridos graves y treinta heridos leves durante el Toro Enmaromado, a pesar de las medidas de seguridad.
  5. Coria Junio. Un joven ingresó al hospital tras sufrir una herida por asta de toro en el abdomen durante las fiestas de San Juan
  6. Junio. Fallecimiento de un hombre de 81 años corneado por un toro en las inmediaciones de la Plaza de Toros de Ledesma
  7. Julio. Teruel. Muerte de un joven durante las fiestas de la Vaquilla en circunstancias bajo investigación policial. La víctima sufrió un traumatismo craneoencefálico
  8. Julio. Fallecimiento de un joven en los ‘bous al carrer’ a causa de heridas graves en zona abdominal y torácica.
  9. Julio. Muerte de un hombre de 55 años corneado en el cuello durante el primer encierro de las Fiestas en Honor a San Miguel y San Jerónimo. Olmedo,
  10. Valencia julio. Fallecimiento de una mujer de 74 años tras ser golpeada por un toro que escapó de los festejos de Bous al carrer en Tavernes Blanques
  11. San Fermín, julio: Tres heridos por asta de toro durante los encierros
  12. Pamplona, julio: Una mujer embestida por un toro mientras miraba su teléfono móvil durante los encierros de las Fiestas de San Fermín
  13. Teruel, julio: Una persona herida al caer desde una altura de cuatro metros durante las Fiestas de la Vaquilla
  14. Calpe y Sagunto, agosto: Dos menores heridos, uno de gravedad, durante los ‘bous al carrer’
  15. Agosto, Murcia. Herida una persona en el primer encierro de las fiestas patronales de Blanca
  16. Agosto. San Sebastián de los Reyes, agosto: Un herido en el primer encierro y seis heridos leves en el segundo
  17. Agosto. Torrejoncillo y Morcillo, agosto: Tres varones heridos durante festejos taurinos
  18. Serradilla, agosto: Un hombre de 71 años corneado por un toro
  19. Agosto. Albacete, agosto: Un hombre herido de gravedad tras recibir múltiples cornadas durante una capea en Liétor
  20. Fontanar, agosto: Un herido por asta de toro en un encierro
  21. San Sebastián de los Reyes, agosto: Dos personas corneadas en la Plaza de Toros
  22. Pobla de Farnals, septiembre: Muerte de uno de los heridos por una cogida en los ‘bous al carrer’
  23. Un herido grave y cinco leves en los encierros de Arganda del Rey (telemadrid.es)  Septiembre. Arganda del Rey, septiembre: Un herido grave y cinco leves durante los encierros
  24. Olmedo, septiembre: Fallecimiento de Javier, de 60 años, tras resultar gravemente corneado en el cuello durante un encierro
  25. 12 de septiembre. Toro de la Vega, septiembre: Un corneado y varios atendidos por contusiones
  26. Septiembre. Cortes y Graena, septiembre: Dado de alta el herido por uno de los toros que se escapó

Plataforma La Tortura No es Cultura

El PACMA acudeix a la via judicial per frenar el Toro Jubilo de Medinaceli

Segons el partit polític animalista, aquesta modalitat d’espectacle taurí amb foc de Castella i Lleó s’hauria estat celebrant de manera il·legal des del 2015.

El PACMA ha atacat de manera judicial el Toro Jubilo per frenar-lo abans que es produeixi la seva celebració prevista per aquest dissabte 11 de novembre a Medinaceli (Sòria). Per aquest motiu, el partit animalista ha presentat un recurs davant el Jutjat del contenciós administratiu Núm. 1 de Sòria amb què pretén “evitar que es repeteixi la mort que va patir l’animal en l’última celebració del festeig i paralitzar-lo de manera cautelar”.

Tal com va passar el 2022 amb el retorn del Torneig del Toro de la Vega de Tordesillas, l’equip legal del PACMA ha trobat irregularitats a la festa taurina del Toro Jubilo. De fet, segons el grup polític, l’espectacle de Medinaceli “podria portar diversos anys celebrant-se de manera il·legal”.

PACMA troba irregularitats a la normativa

El partit animalista, que ja va denunciar la mort del Toro Jubilo el 2022, argumenta que si la Delegada Territorial de la Junta de Castella i Lleó a Sòria va arxivar aquesta denúncia al·legant l’absència d’infraccions, la normativa que regula l’espectacle podria estar permetent llavors accions que resultin mortals per al bou, tot i estar prohibida la mort d’un animal en públic.

A través d’un vídeo que va difondre PACMA per tots els mitjans, s’apreciava clarament com l’animal patia, resistint cops de cap, emetia brams d’angoixa i dolor, panteixant i amb la llengua fora i la boca ensangonada. A més, en aquest vídeo s’apreciava clarament com de la cornamenta encesa de l’animal es desprenien trossos d’estopa incandescents que li queien sobre la cara i el cos.

El partit animalista recorda que, malgrat la caiguda final de l’animal, van denunciar que, en lloc de prestar-li atenció veterinària, des de l’organització només es van afanyar per retirar-lo com més aviat millor, estirant amb força la soga amarrada a les banyes i la cua. Una acció que, per al PACMA, es va produir amb l’únic objectiu d’evitar sancions, ja que la legislació autonòmica prohibeix la mort dels toros en presència de públic en espectacles taurins populars i tradicionals.

El Toro Jubilo… un espectacle taurí tradicional?

El PACMA recorda que el Toro Jubilo de Medinaceli, igual que el Toro de la Vega de Tordesillas, s’ha pogut celebrar fins ara perquè tenia la consideració d’espectacle taurí tradicional, amb una antiguitat de més de 200 anys d’història.

Tot i això, els animalistes apunten que per poder mantenir la consideració de “tradicional”, davant de qualsevol possible modificació de la seva normativa reguladora s’ha de seguir un estricte procediment, el qual està establert a la normativa autonòmica i que l’Ajuntament de Medinaceli no va seguir després d’una modificació realitzada el 2015. Així, la festa hauria estat celebrant-se de manera il·legal des de llavors.

Actualment, el Toro Jubilo de Medinaceli és l’únic espectacle taurí que manté la modalitat de toro embolat a Castella i Lleó. Una pràctica obsoleta i perillosa que s’allunya de la cultura i suposa un dany físic i emocional irreparable sobre l’animal.