Arxiu d'etiquetes per: gos

Alerta si el teu gos mastega o ingereix aquest objecte tan comú a les nostres llars!

/0 Comentaris/a ,

La ingestió de piles pot ser molt perillós per als gossos per motius diferents, entre ells, l’alta toxicitat dels materials que les componen.

És de sobres conegut el costum de molts gossos d’emportar-se a la boca tot objecte o material que es trobi pel seu camí. Tot i això, com a persones responsables del benestar i cura dels nostres peluts hem d’estar atents a quines coses mastega o tracta d’ingerir per evitar així una experiència desagradable.

En aquest sentit, un dels objectes més perillosos que hi ha a les nostres llars i que està a l’abast dels nostres gossos són les piles. Aquest element, cada vegada més en desús a conseqüència de l’aparició de les bateries, els podem trobar als comandaments de la TV, a ràdios, llanternes… i també als collarets lluminosos o LED, uns collarets que cada vegada són més populars entre la comunitat canina.

La ingestió de piles (de botó, allargades o en qualsevol dels seus formats i formes) pot ser extremadament perillosa i potencialment fatal per a un gos. A continuació, us presentem algunes raons per les coles aquests objectes poden presentar un risc per a l’animal:

Materials tòxics: aquests objectes contenen materials altament tòxics, com ara àcids corrosius i metalls pesants com el mercuri, el plom i el cadmi. Quan una pila es fa malbé o s’ingereix, aquests materials es poden filtrar i causar danys als teixits interns del cos del gos.

Cremades químiques: la ingestió d’una pila pot provocar cremades químiques greus a la boca, la gola, l’esòfag i l’estómac del gos. Això pot generar un dolor intens, inflamació i dany tissular, cosa que pot requerir atenció veterinària urgent.

Obstrucció intestinal: les piles són objectes sòlids que poden quedar atrapats al tracte digestiu del gos, causant obstrucció intestinal. Aquest contratemps pot provocar símptomes greus com vòmits, dolor abdominal, falta de gana i letargia, cosa que pot requerir cirurgia per a la seva extracció.

Toxicitat per metalls: els metalls pesants presents a les piles, com el mercuri, el plom i el cadmi poden provocar toxicitat sistèmica al cos del gos si s’ingereixen en quantitats suficients. Això pot causar una varietat de símptomes que van des de nàusees i vòmits fins a dany neurològic i fallada orgànica.

Reacció alcalina: algunes piles contenen substàncies alcalines que es poden alliberar quan s’ingereixen i causar una reacció química que produeix gas hidrogen. Això pot provocar inflor de l’estómac i risc de perforació gastrointestinal, cosa que constitueix una emergència mèdica greu.

Què cal fer si el teu gos ha ingerit una pila?

En cas d’ingestió o sospita d’ingestió d’una pila per part d’un gos, és crucial buscar immediatament atenció veterinària. No s’ha d’intentar mai fer que el gos vomiti a casa, ja que això pot empitjorar el problema. Per això, és molt important mantenir les piles i altres objectes petits fora de l’abast dels animals de companyia per evitar accidents.

Com evitar que el meu gos es maregi al cotxe?

/0 Comentaris/a ,

Tot i que no és una situació habitual, els gossos, igual que les persones, es poden marejar quan viatgen amb cotxe.

Els gossos formen part de la nostra família, per això, durant les vacances, en el moment de planificar un viatge, cal incloure’ls en els nostres plans i assegurar-nos que ells també gaudiran de l’experiència. Si el trajecte és amb cotxe, cal tenir en compte una sèrie de recomanacions, ja que pot passar que el gos es maregi.

El mareig d’un gos en un viatge amb cotxe no és una situació habitual, però tampoc inusual, sobretot si l’animal no està acostumat a viatjar i fer segons quins trajectes. Són situacions en què cal saber com actuar perquè el gos se senti el millor possible. Què podem fer? Compartim alguns consells útils i efectius.

El primer que cal tenir clar és que els gossos, igual que les persones, es poden marejar al llarg d’un viatge amb cotxe. Normalment, no passa tant per les característiques del trajecte (corbes, distància…), sinó que el mareig i els vòmits solen estar relacionats amb l’ansietat i els nervis que mostren davant d’una situació que desconeixen.

Així, la millor opció, sempre, és fer una adaptació lenta i gradual, procurant que el primer viatge del gos amb cotxe sigui de curta distància. Si el trajecte a fer ha de ser llarg, es pot anar acostumant el gos a fer itineraris més curts durant les setmanes o fins i tot els mesos abans d’iniciar el viatge.

Abans d’iniciar un primer viatge amb cotxe, el millor és que el gos explori el vehicle tranquil·lament perquè conegui l’entorn i se senti segur. Si utilitzeu el transportí, és clau que s’hi acostumi, procés que es pot fer també des de casa.

A l’hora d’iniciar el viatge, és important donar-li confiança i que sigui el mateix gos qui pugi al cotxe. Un cop ja estigui llest, i amb les mesures de seguretat corresponents, sigui en transportí o mitjançant l’arnès de seguretat, hem de tancar la porta o el maleter i començar el viatge perquè s’acostumi al moviment del vehicle. Amb aquests passos s’hi anirà acostumant i es prepararà per fer el recorregut més llarg que tingui prevista durant les vacances.

Un consell bàsic per fer més amè el viatge del teu gos amb cotxe és fer parades freqüents, cada dues hores. Això permetrà al pelut estirar les potes, fer les seves necessitats i beure aigua abans de reprendre el camí.

Durant els mesos més calorosos és molt rellevant mantenir el vehicle a una temperatura no superior als 20 graus, ja que l’excés de calor també ajuda que els gossos puguin marejar-se al cotxe. És molt recomanable mantenir una mica obertes les finestretes perquè l’aire natural pugui circular per l’espai.

Si l’animal és propens als marejos i ha sorgit un viatge imprevist, és important saber que hi ha fàrmacs per tractar d’estar en situació i controlar els atacs d’ansietat de l’animal. Això sí, abans de prendre aquesta decisió és molt important seguir sempre les pautes del veterinari.

Font: animalmascota.com/AMIC

Com evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor

/0 Comentaris/a

Les altes temperatures poden provocar greus conseqüències als gossos. Per aquest motiu, des d’Animalados t’oferim quatre consells bàsics per evitar que el nostre gos pateixi un cop de calor i t’expliquem com reaccionar en cas de deshidratació.

Els gossos, i la majoria d’animals de companyia, no suen. A priori pot semblar una bona notícia –a ningú li agrada suar- però en realitat és un problema que pot tenir greus conseqüències. Els humans, quan passem molta calor, tenim la capacitat de suar i, quan aquesta suor s’evapora, torna a baixar la temperatura de la pell. Els gossos no poden fer aquest exercici, tant molest com fabulós, de manera que amb les altes temperatures cal extremar l’atenció perquè alguns animals corren un risc elevadíssim. Un cop de calor pot ser mortal.

En els llocs on hi ha molta humitat, el risc comença quan les temperatures dels termòmetres superen els 30 graus. Tota la informació que s’ofereix a continuació, s’ha redactat després de parlar amb la veterinària Marta Legido, membre del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona (COVB).

CONSELLS PER EVITAR EL COP DE CALOR

-Evitar treure el gos a passejar entre les 12.00 i les 16.00, que és quan fa més calor. El moment ideal per fer el passeig durant els dies de calor és a primera hora del matí o el més tard possible, quan la temperatura ja no és tan alta. Si no es pot escollir l’hora del passeig, cal fer una volta breu (el temps just perquè faci les seves necessitats) i caminar per l’ombra. Quan el terra agafa una alta temperatura, a més del risc de deshidratació, els animals es poden cremar les plantes dels peus.

-No es pot deixar mai el gos dins del cotxe a l’estiu, ni al sol, ni a l’ombra. Els vehicles aturats poden agafar una temperatura de 40 graus en pocs minuts i un gos tancat amb aquesta calor podria morir en menys de 20 minuts.

-El gos sempre ha de tenir aigua neta i abundant.

-Deixarem que busqui un lloc fresc a casa o per on corri l’aire.

QUINES RACES I QUIN TIPUS DE GOS TENEN MÉS RISC?

-Els gossos vells o els més joves (fins a sis mesos), són els que tenen més risc de deshidratació. Però també els gossos malalts poden tenir problemes.

-Les races amb més problemes són, com és habitual, els branquicefàlics, és a dir, els que tenen el morro xato, com els bulldogs, els boxers o els carlinhos, entre d’altres.

-En contra del que es pugui pensar, les races nòrdiques no pateixen la calor més que les altres races. La seva naturalesa està molt més preparada pel fred que per la calor, però la generosa capa de pèl que tenen també els aïlla de la calor.

COM PODEM DETECTAR QUE S’ESTÀ DESHIDRATANT I QUÈ HEM DE FER?

-La deshidratació és fàcil de detectar: si veiem que les genives es posen morades, cal fixar-se si està augmentant el ritme de la respiració i si la seva temperatura és molt alta.

-Com sempre diem des d’animalados.com, quan tractem temes de salut animal, al menor dubte cal anar al veterinari. Tot i això, hi ha un parell de consells que ens poden ajudar a rebaixar la temperatura del nostre gos i evitar mals irreversibles. Si detectem que està patint un cop de calor, cal embolicar-li el cos i el coll amb una tovallola mullada amb aigua tèbia. No cal que sigui freda, perquè podríem passar ràpidament de la deshidratació a la hipotèrmia. Les potes són millor no mullar-les. També procurarem que begui aigua perquè torni a la seva temperatura habitual, que és entre els 38 i els 39 graus.

I A LA RESTA D’ANIMALS DE COMPANYIA, COM ELS HI AFECTA LA CALOR?

-Els gats pateixen la calor més o menys com els gossos, però com que no surten a passejar, és més difícil que pateixin un cop de calor. Com els gossos, són especialistes a trobar el lloc més fresc de la casa.

-Les aus pateixen molt la calor, és important que tinguin sempre aigua neta a l’abast.

-Els rosegadors també necessiten molta aigua i és possible que detectem que a les hores de més calor, estan completament immòbils.

-Els rèptils són els que pateixen menys quan arriba la calor, però cal tenir cura de mantenir el terrari molt net. Sobretot, cal retirar les restes de menjar.

Gossos i petards

/0 Comentaris/a

Arriba l’estiu i amb ell les festes populars i les revetlles. Per als animals de companyia i també per als que viuen al carrer i als parcs, aquestes dates de festes i focs artificials es converteixen en moments d’estrès i angoixa. Des d’Animalados hem volgut recollir els consells de Rosa Sagués sobre gossos i els de Clara Busquets per als gats. Comencem avui pels cans.

Quins són els preparatius previs al dia de Sant Joan?

La reacció a sorolls desconeguts és un comportament normal (sobretot com més intensos i imprevisibles són) i el més probable és que busqui un lloc on amagar-se. Normalment, preferirà un lloc petit i fosc, com un cau. Alguns gossos per exemple s’amaguen sota el llit. D’altres prefereixen la banyera, ja que aquest material aïlla del soroll, els banys a més solen tenir finestres petites i rara vegada donen directament al carrer.

Durant els dies previs a la revetlla podem crear a casa un lloc segur on pugui refugiar-se. Cal buscar un lloc tranquil de la casa. Seran millors les habitacions interiors i sense finestres. Podem posar-hi el seu llitet i donar-li coses per rosegar o fer-li buscar premis perquè es trobi a gust en aquest lloc, sempre de forma molt tranquil·la.

Si està habituat al transportí podem utilitzar aquest com a refugi, tapant-lo amb alguna manta o edredó per aïllar-lo més del soroll i la vibració de l’aire. És important enretirar la porta perquè pugui entrar i sortir quan vulgui i deixar oberta també la porta de l’habitació per si decideix canviar de lloc.

Si som uns ‘manetes’ podem fer-li expressament una cabina acústica. A les botigues de bricolatge trobarem materials no massa cars que aïllen del soroll. Una altra cosa que podem fer és habituar-lo a les armilles antiestrès, o les benes de Tellington Touch. Tant en el cas de la zona segura com amb les armilles cal tenir en compte que s’hi han d’introduïr sempre de forma molt progressiva i agradable. És una cosa que en cap cas es pot forçar, ja que això tindira un efecte contraproduent. Si no sabem com realitzar l’habituació el millor és demanar ajuda a un educador caní.

Ajudarem també molt al nostre gos si fem que durant aquests dies tot sigui el més tranquil possible i baixem amb ell el nostre nivell d’exigència. Hem de procurar que els passejos siguin tranquils i sense tensió de la corretja, i mirar de sortir al carrer a hores que no hi hagi molt enrenou. L’excés de control o l’abús d’activitats que sovint fem amb la intenció de ”cansar” al gos, poden tenir l’efecte contrari. Exercicis d’obediència, sortir a córrer, el joc brusc amb nosaltres o altres gossos o altres tipus de joc que potencien les pautes predatòries com jugar a la pilota, en especial si no hem facilitat els períodes de descans convenients entremig, augmenten els nivells d’estrès del gos i en conseqüència disminueix la seva capacitat de gestió davant situacions imprevistes.

A hores d’ara molts gossos hauran sentit ja petards a prop de casa, i és possible que surtin al carrer més alerta de l’habitual. Si el gos ja no vol ni sortir de casa no l’hem de forçar, sortirem només per fer les seves necessitats i prou. Si el gos ja està molt sensibilitzat, cal evitar l’exposició als petards el màxim possible, i si cal, si tenim l’opció, i no hem aconseguit que es tranquil·litzi aquests dies previs, una bona opció és marxar uns dies lluny d’aquestes festes. Les pors es generalitzen amb facilitat, són com una bola de neu que pot fer-se més i més gran. Superar-les és un procés que requereix temps i paciència, i és una cosa que ara mateix no podem improvisar.

Els podem aclimatar ja des de cadells?

Sí, però hem de saber com fer-ho. Cada etapa evolutiva del gos té la seva funció, i depenent del seu estat de maduració hi haurà coses que potser, tot i sempre haver estat en un determinat lloc, de sobte poden tenir una rellevància especial. Això fa que hi hagi diversos períodes en què són més susceptibles d’agafar pors.

Quan tenim un cadell, la millor manera que es converteixi en un adult segur de sí mateix és promoure el seu interès natural per l’entorn i aconseguirem que se senti segur si li fem conèixer les coses de la forma més amable i progressiva possible, evitant l’excés de control i els mètodes educatius basats en el càstig que minaran la seva confiança en nosaltres.

Si som previsibles i sabem atendre a les seves necessitats reals sempre serem la seva primera opció, a la que podran recórrer davant de situacions de perill. És possible també que gossos d’edat avançada comencin a manifestar por als petards. Això pot ser degut a diferents factors. Dolor, inestabilitat o deteriorament cognitiu són diferents elements que poden causar estrès a nivell físic o psíquic, ja que redueixen el seu grau d’autoconfiança i els fan més sensibles a determinades situacions.

També cal tenir en compte que determinats gossos són més sensibles a l’entorn per naturalesa, però també juga un paper fonamental l’estat emocional de base en què es trobin. Per exemple gossos recentment adoptats que encara no s’han habituat a la nova llar poden ser més susceptibles a desenvolupar por als petards.

Com podem vehicular la seva por quan estem al carrer?

El nostre primer objectiu ha de ser ”treure ferro” a la situació. Si el gos veu que nosaltres estem tranquils l’estem ajudant a normalitzar aquest estímul, i com menys importància li donem menys li’n donarà ell.

Si anem pel carrer i ens tiren un petard a prop el més normal és que el gos vulgui fugir. Normalment voldrà tornar cap a casa i és el que hem de fer: treure’l de la situació de la forma més calmada possible i acompanyar-lo fins al seu lloc segur. Per qüestions de seguretat és important durant aquests dies intentar no dur-lo deslligat. Podem fer servir una corretja llarga perquè tingui la llibertat més gran possible.

I quan estem a casa? Quin ha de ser el nostre comportament? És bo protegir-los o és millor deixar que s’amaguin on creguin segur?

El més important és respectar la seva reacció natural, no forçar res i, sobretot, evitar ser invasius. Si el gos vol amagar-se, si borda o es mou d’un lloc a l’altre l’hem de deixar. No hem d’intentar corregir o castigar cap dels comportaments que pugui mostrar davant la por.

Si busca el nostre contacte o se sent més segur pujant-se a la nostra falda hem de respondre a la seva demanda, però només si ell ho demana. És molt important que ell sàpiga que estem aquí per oferir-li el nostre suport, sempre de forma molt tranquil·la i més aviat sense donar mostres d’afecte exagerades.

Sobretot hem de ser molt conscients que el nostre estat emocional incideix directament en el del gos. La nostra preocupació, encara que sigui amb la millor intenció, pot ser un factor que pot alimentar la preocupació del gos. Si estem preocupats estem reafirmant al gos que realment ens trobem en un estat d’emergència.

Podem quedar-nos amb ell una estona al seu lloc segur fins que es tranquil·litzi. Podem abaixar les persianes i posar música per emmascarar el soroll. Hi ha músiques específiques que es poden trobar comercialment.

Són realment necessàries les pastilles per relaxar?

En casos greus els ansiolítics poden ajudar a modular la reacció emocional del gos. Reaccionarà igualment, però es veurà afectat amb menys intensitat. Abans d’utilitzar qualsevol fàrmac cal sempre valorar si és realment necessari amb el nostre veterinari i mai administrar-lo sense la seva supervisió per assegurar que la dosificació sigui l’adequada al seu pes i mida, i que l’estat de salut del gos ho permeti.

Antigament s’havien utilitzat sedants o relaxants musculars que paralitzaven a l’animal mentre seguia plenament conscient. Aquestos a més poden augmentar la sensibilitat auditiva, amb la qual cosa l’experiència pot ser encara més traumàtica. Cal evitar aquest tipus de fàrmacs.

Hi ha alguna alternativa natural?

Nutracèutics com el triptòfan, normalment combinat amb vitamina B i/o teanina, (Zeus, Kalm-Aid, Adaptyl) o l’alfa-casozepina, derivada de la proteïna de la llet (Zilkene) poden ser efectius, però hem de començar diverses setmanes abans i ara mateix ja seria una mica just. Com sempre, cal consultar prèviament al veterinari.

Podem ajudar al nostre gos també amb remeis de fitoràpia (valeriana, herba de gat), homeopatia o flors de Bach. Cal consultar un veterinari de medicina natural perquè ens indiqui les dosificacions o ens prepari compostos més adequats per al nostre gos. Olis essencials com la lavanda, poden ajudar també a crear un ambient més relaxat. I les feromones, en difusor o collar poden ser molt efectives. Si les utilitzem, el difusor podem posar-lo també al seu lloc segur uns dies abans.

Sílvia Esteve

Coneix els millors consells pel benestar dels gats a la revetlla de Sant Joan.

Un cadàver de gos en descomposició, atacs, abandonaments i maltractament animal a Balaguer

/0 Comentaris/a

La Fundació FAADA denuncia la inacció de la Paeria de Balaguer en gestió d’animals. La manca d’implicació del consistori ha desencadenat nombroses denúncies i casos d’inseguretat.

L’aparició d’un cadàver de gos davant del centre d’acollida d’animals de Balaguer descomponent-se durant uns quants dies sense que ningú hi intervingués ha estat la gota que ha fet vessar el got. I és que, segons informa FAADA, diversos veïns i entitats han alertat durant els darrers mesos de la manca d’actuació per part del consistori en qüestions relacionades amb els drets i el benestar animal.

La fundació de defensa animal ha explicat que van rebre l’avís de la presència del cadàver en avançat estat de descomposició al centre d’acollida per part d’una veïna de la localitat lleidatana. Aquesta persona, prèviament, havia demanat en va l’actuació per part de l’ajuntament.

Davant d’aquests casos, el consistori hauria hagut de fer-se càrrec del cadàver, comprovar la identificació de l’animal, esbrinar la causa de la mort i descobrir-ne el responsable, però no va passar res d’això. Davant la inacció de l’ajuntament, FAADA va posar en coneixement dels fets al cos del Seprona, sol·licitant que portessin ells a terme l’actuació que hauria d’haver fet la policia local.

Un centre d’acollida d’animals ruïnós i en desús

El centre d’acollida de Balaguer, davant del qual es trobava el cadàver de gos en un clar estat de descomposició, fa anys que està en obres i mai no s’ha arribat a obrir. Segons ha informat FAADA, les instal·lacions no disposen ni de llum, ni aigua, ni personal. A més, l’espai tampoc no compleix amb la resta dels requisits exigits per a aquest tipus de recintes.

Tot i això, la Fundació informa que actualment a l’edifici són mantinguts tres gossos, dos dels quals procedeixen d’un decomís, desconeixent-se l’atenció i les cures que reben tenint en compte que el cadàver d’un gos ha estat dies sencers al perímetre del centre públic sense que ningú de l’administració se n’adonés.

Nul·la gestió en protecció animal de l’Ajuntament de Balaguer

Malauradament, el cas del cadàver de gos descompost no és un fet aïllat sobre dret i protecció animal a Balaguer. Segons indica la Fundació FAADA, hi ha una preocupació estesa entre veïns i entitats sobre la nul·la gestió del consistori en tema de protecció animal.

El 17 de gener passat, sempre des de FAADA es va presentar una denúncia davant l’Ajuntament de Balaguer per les condicions de manteniment de tres gossos en una casa abandonada, aportant imatges que demostraven una situació d’insalubritat molt greu. Però el cas es va solucionar amb una simple i ràpida actuació de neteja. Des del consistori, mai no es va arribar a contestar la denúncia de l’entitat.

A més, la Fundació assenyala que el mes de març passat es va produir a la mateixa localitat un atac de dos gossos catalogats com a potencialment perillosos cap a un altre gos que va acabar morint. Aquests dos gossos ja havien produït nombrosos incidents i havien estat denunciats per veïns abans de causar la mort d’un altre animal. Finalment, l’Ajuntament de Balaguer va procedir al decomís dels dos gossos.

En el cas dels dos PPP, des de FAADA es va presentar una sol·licitud d’informació pública a l’Ajuntament de Balaguer sobre quants avisos i denúncies s’havien rebut, quines actuacions s’havien dut a terme i quin centre d’acollida s’havien portat els dos gossos decomissats. Avui dia, el consistori no ha donat resposta a cap d’aquestes preguntes, i per això l’entitat de defensa animal ha presentat una reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).

“Aquesta manca d’actuació per part de l’Ajuntament està propiciant l’abandonament, el maltractament, i la tinença d’animals per part de persones no aptes que comporten a accidents on els perjudicats sempre són els animals. I així ho demostra el nombre creixent de denúncies que hem anat rebent al llarg de tot l’any”, declara Eva Fornieles, responsable del Departament d’Animals de companyia de FAADA.