Arxiu d'etiquetes per: consells

Quan banyar per primer cop al teu gos i com fer-ho?

T’expliquem els millors consells i trucs per banyar el teu gos.

El moment adequat per banyar el teu gos pot variar segons la raça i el tipus de pèl. En general, es recomana esperar fins que el cadell tingui almenys 8 setmanes. A aquesta edat, el sistema immune del cadell està més desenvolupat i podrà suportar millor els canvis de temperatura i estrès.

És necessari banyar-lo?

Els gossos no necessiten banys freqüents com els humans. De fet, banyar-los massa sovint pot eliminar els olis naturals de la seva pell, causant sequedat i irritació. La freqüència ideal depèn de factors com el tipus de pèl, l’activitat i l’entorn del gos. Per a la majoria dels gossos, un bany cada 1-3 mesos és suficient, tot i que els gossos amb pèl llarg o amb problemes de pell poden necessitar banys més freqüents.

Com fer-ho?

Preparació: Abans de començar, assegura’t de tenir tot el necessari a mà: xampú específic per a gossos, una tovallola gran, una catifa antilliscant per a la banyera o dutxa, i un raspall.

Raspallat: Raspalla el teu gos abans de banyar-lo per eliminar els cabells solts i els nusos. Això facilitarà el bany i evitarà que els nusos es facin més grans quan estiguin mullats.

Temperatura de l’aigua: Assegura’t que l’aigua estigui tèbia, ni massa calenta ni massa freda.

Xampú: Utilitza un xampú específic per a gossos. Els xampús per a humans poden ser massa agressius per a la seva pell. Comença mullant completament el pèl del teu gos i aplica el xampú, evitant els ulls i les orelles. Fes massatges suaus fins a aconseguir una bona escuma.

Esbandit: Esbandeix bé el gos per assegurar-te que no queden restes de xampú, ja que poden irritar la pell.

Assecament: Eixuga el teu gos amb una tovallola i, si és necessari, utilitza un assecador a baixa temperatura. Assegura’t que el pèl estigui completament sec, especialment en les races amb doble capa de pèl, per evitar problemes de pell.

Tot i que és temptador perfumar el teu gos per donar-li una olor agradable, és millor evitar-ho. Els gossos tenen un sentit de l’olfacte molt sensible i els perfums poden resultar molestos o fins i tot perjudicials. A més, alguns productes poden contenir substàncies químiques que poden irritar la pell del teu gos. Si vols que el teu gos faci bona olor, un bany regular amb un bon xampú específic per a gossos és suficient.

Què tenir en compte?

Seguretat: Assegura’t que el teu gos no rellisqui a la banyera o dutxa. Una catifa antilliscant és molt útil.

Tranquil·litat: Mantingues una actitud calmada i tranquil·la. Els gossos poden detectar la nostra ansietat, i això pot fer-los sentir més nerviosos.

Premis: Premia el teu gos durant i després del bany per fer que l’experiència sigui positiva.

Salut: Si notes qualsevol canvi en la pell o el pèl del teu gos després del bany, consulta el veterinari. Això inclou enrogiments, picors o pèrdua excessiva de pèl.

AMIC/Eva Remolina

Consells per viatjar amb el gat amb cotxe

Els gats no són molt amics dels viatges però si no hi ha una altra opció hauràs de seguir una sèrie de pautes que garanteixin el màxim benestar d’aquests animals

Els gats són uns animals molt reticents als desplaçaments. Els canvis d’ubicació provoquen en els felins un estat d’estrès i d’ansietat causat per l’abandonament d’aquelles zones que es troben impregnades amb les seves feromones. No obstant això, en diferents situacions, com poden ser les vacances, els humans ens veiem obligats a viatjar amb ells amb cotxe, tota una aventura que s’ha de planificar amb antelació.

En general, els gats no estan acostumats a viatjar amb cotxe. Aquest tipus de desplaçaments generen un estat d’estrès i nerviosisme sobre l’animal que els hi pot provocar vòmits, diarrea i marejos. Davant d’aquesta situació, els veterinaris recomanen deixar a l’animal a la seva residència habitual si el viatge no supera les dues nits fora de casa, així evitarem que el felí passi un mal tràngol.

Si la decisió ja està presa i el gat viatjarà amb tu al cotxe, el primer que has de fer és visitar al teu veterinari habitual. Ningú millor que un expert en benestar animal sabrà informar-te sobre els millors consells per al benestar del felí. Això sí, hi ha una sèrie de pautes bàsiques en què coincideixen els experts amb els quals ha parlat Animalados i que hauràs de complir perquè el desplaçament sigui el menys desagradable possible:

-Utilitza un transportí adequat. El gat ha de sentir-se el més còmode possible durant el desplaçament. Per aquest motiu, el transportí ha d’estar net i ha de ser el més rígid i espaiós possible. Per evitar problemes amb l’entrada de l’animal a l’interior del transportí pots col·locar alguna joguina, tovallola o manta que estigui impregnada amb les feromones del felí.

-Ubica correctament el transportí. Per a un viatge segur i còmode el transportí podrà ubicar-se a terra darrere dels seients davanters o també podrà col·locar-se en els seients del darrere, sempre ben lligat amb el cinturó de seguretat. El més important és que el transportí quedi ben subjecte a qualsevol d’aquestes dues zones, així evitarem moviments bruscos i marejos.

-Evita donar menjar a l’animal. Per evitar vòmits i diarrees durant el trajecte és important que el gat no hagi menjat durant les 4 hores prèvies a l’inici del desplaçament. Durant el viatge és també important que el felí no ingereixi aliments. Tan sols podrà beure aigua si el mateix animal ho desitja.

-Utilitza feromones antiestrès. Els veterinaris recomanen aquests esprais per reduir l’ansietat durant el trajecte. Les feromones antiestrès reprodueixen olors familiars del felí i del seu territori habitual. Per al seu correcte ús hauràs d’impregnar el transportí i la part del cotxe en què s’ubiqui l’animal amb aquest esprai uns 20 minuts abans de l’acomodament del gat en el vehicle.

-Condiciona el cotxe per al seu benestar. És important que el gat disposi d’una temperatura adequada durant el desplaçament, especialment quan el viatge es produeix durant els mesos més calorosos de l’any. En aquests casos es recomana posar l’aire condicionat uns minuts abans de pujar al vehicle. També és important procurar no posar la música o la ràdio massa alta. Això podria augmentar l’estat de nerviosisme del gat.

-Interactua amb el felí. Durant el trajecte és molt probable que l’animal miuli com a mostra del seu malestar i estrès. Per intentar fer que el seu desplaçament sigui més amè intenta parlar i acariciar a l’animal en la mesura del possible. D’aquesta manera, el felí percebrà normalitat en el seu entorn i podrà relaxar el seu estat de nerviosisme.

-Realitza parades cada dues hores. Igual que succeeix amb les persones, els animals també necessiten descansar del moviment del cotxe. Per aquest motiu, intenta fer una parada cada dues hores. Durant les pauses procura estar a prop de l’animal i mantingues el vehicle amb una temperatura adequada per al seu benestar. És molt important no deixar a l’animal sol dins del cotxe durant els mesos més calorosos de l’any. Aquesta situació podria provocar-li un cop de calor i els seus conseqüents problemes de salut.

Consells per a una bona convivència entre un gos i un gat

Una bona convivència entre un gos i un gat és possible. Per aquest motiu, compartim amb tu una sèrie de recomanacions perquè l’adaptació entre aquests dos animals sigui tan reeixida com sigui possible.

La convivència entre gossos i gats pot ser un desafiament, ja que aquestes dues espècies tenen instints i comportaments naturals diferents. Tot i això, amb paciència, dedicació i alguns consells claus, és possible aconseguir una convivència en harmonia entre aquests adorables companys de quatre potes:

Introducció gradual: introdueix els animals de manera gradual i controlada. Permet que s’olorin i que es vegin abans de permetre el contacte directe entre ells. Utilitza barreres visuals, com ara portes entreobertes, perquè s’acostumin a la presència de l’altre.

Espais separats: al principi proporciona àrees separades per a cada animal. A través d’aquesta acció permetràs que cadascun se senti segur al seu propi territori abans de compartir-lo amb l’altre.

Supervisió constant: supervisa les interaccions inicials des de prop per intervenir en possibles moments de tensió. Controla les expressions corporals dels animals per tractar de comprendre com se senten.

Reforç positiu: utilitza la tècnica del reforç positiu per premiar en tot moment el bon comportament dels animals. Dóna’ls llaminadures i elogis quan vulguis reforçar el bon comportament.

Atenció individual: dedica temps individual a cadascun dels animals. Això permetrà que cap dels animals no se senti amenaçat i que obtinguin l’atenció necessària.

Igualtat de recursos: assegura’t que hi hagi prou recursos per als dos animals, per exemple, plats de menjar, abeuradors, joguines, llits per descansar, etc. És important evitar la competència innecessària per algun recurs.

Estableix rutines: marca una rutina regular per a l’alimentació i el joc de cadascú. Les rutines proporcionen seguretat als animals i, conseqüentment, pot ajudar a reduir l’estrès del gossos o del gat.

Adaptació gradual de les olors: intercanvia objectes que tinguis l’olor de l’altre animal entre ells perquè s’acostumin a les olors de manera gradual.

Consulta amb un expert: si tot i complir tots aquests consells t’enfrontes de manera constant a desafiaments significatius i moment de tensió, cerca l’orientació d’un veterinari o d’un especialista en conducta animal.

Recordem que cada animal és únic i té les seves característiques singulars; per tant, és important ajustar aquestes pautes segons les necessitats específiques de cadascú. Recordeu que el temps i la paciència són clau per construir una relació sòlida entre els gossos i els gats.

Font: Tot Sant Cugat/AMIC

Experts en comportament caní desaconsellen l’ús dels collarets lluminosos

Els collarets lluminosos o de LED permeten que les persones tinguin més control i una millor visibilitat del seu gos, però l’ús d’aquest accessori podria ser perjudicial per al seu benestar.

Els collars lluminosos o collars de LED per a gossos estan de moda. Cada cop és més freqüent trobar peluts que porten aquests dispositius per ser més visibles i evitar així possibles pèrdues i accidents durant les hores més fosques del dia. No obstant això, ens hem de preguntar: és positiu per a l’animal portar aquest tipus de collaret reflector?

El primer que hem de tenir clar és que els collarets lluminosos són per a les persones i no per als gossos, ja que aquests animals es desenvolupen bé en la foscor atesa la particular proporció de bastons i cons que tenen als seus ulls. Si bé és cert que els gossos veuen menys tonalitats de colors, tenen més capacitat que els humans per veure amb poca llum.

El principal avantatge d’aquests collarets és que permeten a la persona responsable de l’animal estar més tranquil·la i relaxada en tenir més visible i localitzable el gos. No obstant això, cal aclarir que la possibilitat de veure el teu gos en la foscor no garanteix ni prevé un accident amb el pelut. De fet, l’animal pot patir igualment un accident per irregularitats al terreny, aparició sobtada d’elements… entre altres riscos.

En general, els experts consultats per Animalados coincideixen que l’ús d’aquests collarets de LED pertorba la capacitat sensorial de l’animal i dels companys de joc nocturn. Els especialistes accepten l’eficàcia i la seguretat que suposa el seu ús per a la tranquil·litat de les persones, però aquest accessori no és beneficiós per al benestar de l’animal.

Què són els collarets lluminosos i com funcionen?

Els collarets lluminosos per a gossos són una innovació al món dels accessoris canins que ha guanyat popularitat en els últims anys a tot Europa. Aquests collarets estan dissenyats amb llums LED integrades que proporcionen una font d’il·luminació addicional per als gossos, cosa que els fa més visibles en condicions de poca llum o en la foscor.

A continuació, t’expliquem alguns aspectes importants que has de conèixer sobre els collarets de LED per a gossos:

-Funcionament: els collarets lluminosos per a gossos funcionen mitjançant petites llums LED que s’encenen per proporcionar una font de llum. En general, tenen diferents maneres d’il·luminació: llum fixa, llampada lenta o llampada ràpida… Una sèrie d’opcions lumíniques que poden ajustar-se segons les necessitats de la persona responsable.

-Visibilitat: el principal avantatge que proporcionen els collarets de LED en què augmenten la visibilitat dels gossos, cosa que fa que siguin més fàcils de veure durant les caminades nocturnes i en àrees de poca o escassa llum. Aquesta propietat d’aquests accessoris pot ajudar a prevenir accidents en fer que el gos sigui més visible per a transeünts o per a conductors.

-Seguretat: els collarets lluminosos per a gossos ajuden a millorar la seguretat de la persona responsable en fer que siguin més visibles en la foscor. Això és molt positiu per a les àrees urbanes o per a carretera on hi pot haver un alt nivell de trànsit vehicular.

-Durabilitat: la majoria dels collarets lluminosos estan dissenyats per ser duradors i resistents a l’aigua, cosa que els fa adequats per al seu ús en una varietat de condicions climàtiques. No obstant això, sempre és important verificar la qualitat del collaret de LED i intentar assegurar-se que sigui realment resistent abans d’usar-lo en activitats a l’aire lliure.

-Alimentació: els collarets de LED poden funcionar amb piles o poden ser recarregables a través d’un port USB. Alguns models venen amb bateries recarregables incorporades, mentre que altres requereixen l’ús de piles reemplaçables.

Principals perjudicis de l’ús de collarets lluminosos per a gossos

Com ja hem comentat prèviament, els experts consultats per Animalados ‘es mullen’ i cataloguen aquests accessoris com a perjudicials per al benestar dels animals. Els llums d’aquests collarets, en alguns casos, poden causar confusió o molèsties neurològiques als gossos, especialment si es fan servir de manera inadequada o si el gos té una sensibilitat particular a la llum intermitent. Seguidament compartim amb vosaltres algunes consideracions importants:

-Confusió visual: alguns gossos poden veure’s afectats pels llums intermitents dels collarets lluminosos, cosa que podria causar confusió visual. Això és el més comú en els gossos que són sensibles als canvis sobtats de llum o que tenen problemes de visió preexistents.

-Molèsties neurològiques: en casos inusuals, els llums intermitents poden provocar molèsties neurològiques als gossos, especialment si són propensos a l’epilèpsia o altres trastorns neurològics. Els llums intermitents, en aquests casos, poden desencadenar convulsions en gossos amb epilèpsia fotosensible, encara que aquesta no és una reacció comuna.

-Adaptació gradual a la llum: alguns gossos necessiten temps per adaptar-se als llums intermitents d’un collaret lluminós. En aquests casos, és possible que el pelut experimenti molèsties o ansietat durant el procés dadaptació, però amb el temps és possible que l’animal s’acostumi a la llum intermitent sense experimentar efectes adversos.

-Ús responsable: és molt important utilitzar els collarets lluminosos per a gossos de manera responsable i tenir en compte les necessitats individuals de cada gos. Si un gos mostra signes de malestar o incomoditat en fer servir un collaret lluminós, és important retirar-lo immediatament i buscar alternatives més adequades.

-Possible ingestió de piles: alguns collarets de LED funcionen mitjançant piles. La possible ingestió d’aquests materials pot ser extremadament perillosa i potencialment fatal per a la vida del gos. Les piles contenen materials tòxics, la ingestió dels quals per part d’un animal pot provocar cremades químiques, dolor intens, obstrucció intestinal, entre molts danys.

Deu consells per a rebre a un nou cadell a casa

Els primers instants del cadell en la nova llar poden ser moments molt estressants per a ell a causa de la recent separació de la seva mare i germans i pot fer que se senti desorientat i amb por, per la qual cosa hem de proporcionar-li un ambient agradable i tranquil i tenir en compte alguns consells previs perquè la seva adaptació sigui la més satisfactòria possible.

Alguns dels aspectes que hem de tenir en compte per tant, són:

– Anticipa’t als riscos de la llar i retira del seu camp de visió/acció tot allò que pugui resultar perillós, com poden ser cables, productes químics, eines, etc. També hem de vigilar de barrar les escales o buits en els quals pugui quedar atrapat o hi hagi perill de caiguda. Pensa que un cadell (sobretot els primers dies), té tendència a inspeccionar, olorar, llepar i rosegar tot el que troba al seu pas.

– Si el cadell ve brut, no el banyis immediatament. Espera uns quants dies fins que us hagi pres confiança i se senti més tranquil. Si és inevitable fer-lo passar per la dutxa, evita rentar-li el cap, és la zona del cos que menys els hi agrada i no convé que agafi por a l’aigua.

– Deixa-li al seu ritme. És inevitable anar-li perseguint per a veure on està, o què fa, o cridar-li constantment pel seu nom. No obstant això, cal saber que necessita el seu espai i que no li agradarà sentir-se envaït o acorralat.

– Procura-li un lloc per a dormir segur i silenciós. En el llitet que li preparis, fica-li una manteta i alguna joguina o peluix que pugui identificar com a seu, perquè l’ajudi sobretot a dormir relaxat. A vegades, pot ajudar també, deixar-li al costat un transportí obert perquè pugui utilitzar-lo a mode de refugi si ho considera necessari.

– Tingues preparats també unes menjadores i abeuradors de la grandària del cadell i procura que sempre hi hagi aigua disponible.

– Si desitges canviar-li d’alimentació (en cas que estigui prenent ja aliment sòlid), fes-ho a poc a poc. Els primers dies barreja el seu amb el nou, i ves incrementant la quantitat del nou cada dia, fins que puguis retirar l’antic per complet. Tingues a més a més en compte, que els cadells solen menjar més sovint que els gossos adults: entre quatre i cinc vegades al dia. Això sí, en petites quantitats.

– Si encara pren llet, no utilitzis llet sencera de vaca. Millor que sigui llet artificial específica per a ells.

– A les nits si plora, encara que et costi, ignora’l, perquè de no fer-ho, li estaràs ensenyant a reclamar la teva atenció d’aquesta manera. Veuràs que a mesura que passen els dies, cada vegada plorarà menys fins que arribi a acostumar-se.

– Si és un gos al qual hauràs de deixar sol, acostuma-li de manera gradual. Un dia una estona, al cap de la setmana una hora, i així successivament. Ajuda’t en els primers dies si és necessari de familiars o persones conegudes si tu no pots ser-hi amb ell a casa.

– Estableix rutines de passejos, menjars i jocs.

– Porta’l com més aviat possible a un veterinari, perquè et faci una primera revisió i estableixi ja les pautes de vacunació i instal·lació del xip quan sigui possible. Aquest professional a més, et resoldrà tots els dubtes que tinguis quant a la seva alimentació, hàbits i cures necessàries.

Font: AMIC/Eva Remolina