Animalados (i tots els gats del món) ploren la pèrdua de l’Emma
Se’ns fa difícil assumir que l’Emma Infante -periodista, animalista i, sobretot, amiga- hagi mort de forma sobtada. Les llàgrimes no ens han permès escriure fins ara, aquest breu comiat a una persona tant important.
L’Emma era la columna vertebral d’Animalados. Sense ella, aquest projecte no hauria ni tan sols començat. Sense anar més lluny, el nom d’aquest portal va ser una proposta seva, durant una pluja d’idees al bar Estudiantil de la plaça Universitat de Barcelona. «De fet, estem tots animalados, no?», va preguntar. «Ja tenim nom», vam dir.
Des d’aleshores, i ja fa més de 10 anys, l’Emma ha col·laborat desinteressadament per aquest projecte periodístic que tenia l’objectiu de transmetre els valors de benestar animal al gran públic, a les persones que encara parlen de «mascotes», aquell concepte que tant desagradava a l’Emma. Coincidíem en que, molt sovint, el discurs animalista era incapaç de sortir de la pròpia família animalista, de manera que es tornava estèril. I, des d’Animalados, volíem traspassar aquesta barrera. Cada cop que rebíem missatges de lectors que explicaven que havien comprat un gos (enlloc d’adoptar-lo) o que havien tingut «cries no desitjades», enlloc d’esterilitzar-los, pensàvem que alguna cosa estàvem fent bé. I seguíem.
En aquesta tasca, era l’Emma qui molt sovint proposava els temes a tractar i, sobretot, qui tenia els contactes. Perquè l’Emma, estimats lectors, coneixia a tothom: una experta en alimentació animal que viu a l’Argentina; la responsable «de la millor protectora de tot Espanya» o un Guàrdia Civil que ha impulsat un projecte per salvar els simis… I, evidentment, qualsevol entitat que tingués cura dels gats. I és que si nosaltres plorem la mort de l’Emma, els gats encara ploren amb més dolor. El seu amor era per a tots els animals (i també per a les persones) però crec que els gats estaven en el lloc més privilegiat del seu cor. Els estimava, els entenia. Recordo quan, per telèfon, em va ajudar a capturar uns gatets que estaven abandonats al costat de la via del tren. «El primer que has de fer és buscar la seva sortida, sempre en tenen una, i tapar-la», em va dir. Poc es pensa la Gigi, que ja té un any, que si està viva és gràcies a aquells consells… I com ella, centenars i centenars de gats.
Tot i la insistència de l’Emma, que sempre provava d’embolicar-nos, Animalados va deixar de funcionar fa uns mesos. Les feines que teníem els que hi estàvem al darrere no ens deixaven prou temps com per mantenir el portal amb la qualitat que volíem. Confíem haver estat un espai de trobada per a la família animalista i també, haver convençut alguns amos d’animals que no tenen una mascota sinó un gos o que es millor esterilitzar que anar ampliant gosseres. Però sigui com sigui, ens sentim orgullosos. Molt orgullosos. Nosaltres vam conèixer l’Emma i vam treballar-hi colze a colze!
I, sobretot, la vam estimar i la seguim estimant.
Mai t’oblidarem.