I l’òliba es van deixar veure

/0 Comentaris/a ,

Crònica d’un taller de rapinyaires nocturns a l’Ebre 

Només s’organitza un cop l’any i, si ens guiem pel públic, és tot un èxit perquè molts repeteixen. Del grup de 10 persones que hem vingut fins al Delta de l’Ebre per conèixer una mica millor els rapinyaires nocturns, n’hi ha tres que ja han vingut altres edicions. “L’any passat vam acabar a les dues de la matinada i vam veure molts mussols”, explica una d’elles confiada que enguany es repeteixi la història.

El taller l’organitza l’associació Picampall i costa cinc euros. Comença a les deu del matí al Casal de Joves de l’Aldea (Baix Ebre) i acaba amb una ruta nocturna buscant rapinyaires. No és fàcil perquè aquests animals ‘treballen’ de nit i la nit és fosca… però amb ganes, amb el coneixement de l’ornitòleg Yago Brugnoli i fent una mica de trampa, els mussols acabaran deixant-se veure.

Però comencem pel principi. La primera part del taller consisteix en analitzar les egagròpiles, que son les boles indigeribles que algunes aus expulsen per la boca. Una safata amb aigua per cadascú, unes pinces i totes les egagròpiles que un amant dels ocells podria desitjar. Totes elles estan ben catalogades perquè saber què expulsen aquestes aus dóna molta informació als biòlegs. “Pensàvem que la rata d’aigua s’havia extingit al Delta de  l’Ebre però gràcies a les egagròpiles hem pogut veure que encara n’hi ha”, explica Karin Van den Broek, biòloga d’origen belga que va venir a estudiar per uns mesos a l’Ebre i s’hi va quedar a viure. “Algú sabria dir de quin ocell és aquest bec?”, pregunta Van den Broek mentre mostra el que ha trobat una de les assistents al curs. Després d’enumerar tots els ocells que se’ns passen pel cap, dona la resposta: “És un pardal. Fixeu-vos que és molt ample. La resta d’ocells tenen el bec més prim”, explica.

A les dues s’acaba el taller i tenim descans fins a les 19.00, quan agafa el relleu en Brugnoli. Ens explica quins son els diferents rapinyaires nocturns que cacen entre els arrossars de l’Ebre i explica les característiques de cadascú. Òlibes, xots, mussol comú, mussol banyut i també el mussol emigrant, tot i que en aquesta època de l’any no se’n troben. També ens ensenya plomes que ha aconseguit gràcies al centre de recuperació d’animals i ens fa parar atenció en el curiós disseny que permet a aquestes aus volar sense fer cap soroll per agafar la presa desprevinguda. A les nou del vespre la claror es va apagant. Ha arribat l’hora que tots estàvem esperant.

El primer avistament el fem sense ni tan sols sortir del poble. En un mas abandonat trobem dos mussols comuns. Érem 11 amants dels ocells sostenint els prismàtics per observar els petits mussols enmig als afores de l’Aldea. Semblava que ells també ens observessin. Qui segur que ens mirava eren els veïns del poble que passaven i veien l’escena sense comprendre gaire cosa. Tornem als vehicles i cap a Deltebre on ens espera un gran espectacle.

Mentre sopàvem al Parc del Riu, l’únic moment del dia que no estàvem pendents dels rapinyaires, una preciosa òliba va passar per sobre dels nostres caps. Era com si, una vegada més, els rapinyaires nocturns ens estiguessin controlant. El seu color blanc va il·luminar la nit i el moviment tranquil i incansable de les ales transmetia pau. Alguns ja havíem vist més del que havíem imaginat abans d’iniciar el taller.

Havent sopat vam fer una petita trampa. “Aquesta nit usarem el reclam però no podem abusar perquè podem molestar els ocells”, va dir Brugnoli. L’altaveu va imitar el cant del xot i de seguida vam obtenir resposta. Després de buscar el petit rapinyaire entre les branques dels arbres per fi el veiem. Tots en silenci. Gaudint. I arriba la mare i amb un moviment suau es posa sobre la branca de l’àlber blanc al costat del seu fill. Acosta el bec i li dóna de menjar. Saciats i emocionats seguim el camí buscant l’òliba que abans no ens deixava sopar tranquils. Tornem a usar el reclam perquè l’animal es deixi veure i la llum blanca es torna a obrir camí des de la foscor i fa un parell de passades.

Veure els animals salvatges té clarament alguna cosa d’especial. És com observar les flames del foc: podríem estar-hi tota la vida. Uns joves ebrencs comencen a reunir-se al parc. És dissabte a la nit i tenen ganes de passar-s’ho bé. “Mira hi ha dos mussols”, avisa un d’ells al seu company. I els dos nois es queden mirant els arbres, tranquils. Fins i tot ells, durant uns moments, queden embadalits observant encara que sigui de lluny aquell espectacle.

Són les dues de la matinada. Moto i cap a casa. A punt d’arribar a Tarragona unes llums blaves em tornen al món real. Control antidroga dels Mossos d’Esquadra.

“D’on ve vostè?”, pregunta el funcionari.

“No s’ho creurà agent. Vinc de l’Ebre de veure rapinyaires nocturns”, li dic satisfet.

“Com diu?”, pregunta.

“Rapinyaires nocturns… mussols, òlibes…”.

“Circuli, va, va”.

“La nova gossera tampoc havia de ser millor que l’actual”

/0 Comentaris/a

L’assessora de Benestar Animal Emma Infante denuncia que el projecte del nou CAAC presentava molts problemes 

Els centenars de gossos i gats que hi ha al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Barcelona hauran de esperar. I ho hauran de fer en un espai que, des de fa anys, ha quedat obsolet. La Justícia ha fet cas a la petició de Depana i ha ordenat que no comencin les obres per construir la nova gossera, que està prevista en ple Parc Natural de Collserola, al municipi de Montcada i Reixac.

El Consell de Protecció de la Natura, el màxim òrgan consultiu en matèria de natura a Catalunya, ja va advertir el 2019 que era una mala idea aixecar una nova gossera en ple Parc Natural de Collserola però ni l’Ajuntament de Barcelona ni el de Montcada i Reixac (impulsors de la proposta), ni tampoc el Govern la Generalitat (que és qui va autoritzar el polèmic projecte) van tenir en compte l’avís. Quatre anys després, ha estat una jutgessa qui ha ordenat que les màquines excavadores, que havien de començar a treure tots els arbres i preparar el terreny en un mes, es quedin quietes i no toquin absolutament res.

“Ni l’indret, ni el disseny, ni la gestió del nou equipament garantien que fos millor que l’actual”, denuncia Emma Infante, una col·laboradora d’Animalados que ha seguit molt d’aprop tot el procés. A més d’haver estat voluntària al CAAC, ha visitat més de 50 gosseres per poder realitzar un postgrau en antrozoologia i un Màster en Periodisme. Per a ella, l’error comença a partir de la idea que la gossera és un espai molest i sorollós que cal treure de la ciutat: “Sempre han mirat de treure’ls com si fessin nosa, però si es fa bé, no té perquè ser un equipament molest”, assegura.

Abans de proposar el Parc Natural de Collserola, sobre la taula de l’Ajuntament de Barcelona hi hagut altres propostes, com la llera del riu Llobregat o fins i tot la muntanya de Montjuïc, però tots han quedat en un calaix. La darrera proposta, la del Parc Natural, s’ha presentat des d’un principi com la millor opció, sobretot perquè està allunyada de qualsevol nucli urbà, entre altres coses, perquè està en plena natura. “No només està previst en un Parc Natural, sinó que, a més, està en un punt de pas de fauna a un altre parc natural, el de la Serralada de Marina”, diu. Cal tenir en compte que, a més de construitr l’edifici, cal un aparcament per treballadors, voluntaris i adoptants i un camí per on treure a passejar els gossos. Infante considera que invertir 19 milions d’euros en la nova gossera seria “un malbaratament” i que tampoc implicaria “cap millora objectiva per al benestar dels animals”, començant pels gats, “que necessiten centre petits, per barris i dinàmics”. L’experta en benestar animal conclou que “la nova gossera tampoc havia de ser millor que l’actual”.

L’Ajuntament de Barcelona està estudiant si presenta un recurs contra la decisió de la jutgessa perquè, de moment, no està estudiant cap altra ubicació. Mentrestant, gossos i gats seguiran al CAAC que hi ha a la carretera de l’Arrabassada.

Unes instal·lacions “insuficients”

L’actual CAAC es va construir fa 51 anys amb la idea que fos un espai on estaven els animals temporalment, abans de ser sacrificats. Des del 2003, però, a partir de la prohibició de sacrificar animals, els gossos i gats abandonats passen llargues temporades en unes instal·lacions que no compleixen les condicions necessàries. “Els boxs son insufcients per a llargues estades i no és confortable. A més, es troba en una zona molt obaga i a l’hivern no hi toca el sol. Sovint es congela l’aigua que tenen els animals per beure”, lamenta. Els gats tampoc no estan gaire millor. “Haurien d’estar més separats perquè els estressa molt sentir els gossos nerviosos bordant tota l’estona”, explica. Infante destaca que existeixen alguns exemples de bones instal·lacions, on els animals es troben a gust i no estan estressats. Unes condicions que, a més de millorar el benestar dels animals, en facilita la seva adopció.

“Cal analitzar si la presència dels conills obeeix a les granges cinegètiques i les més de 20.000 guineus matades en els darrers anys”

/0 Comentaris/a

La magistrada Eva Diaz és molt coneguda entre els operadors jurídics de dret animal per la seva tenacitat en la lluita contra el maltractament a animals silvestres. És membre veterà de la Comissió de Dret animal del Col·legi d’Advocacia de Barcelona on ha tingut càrrecs de responsabilitat. Actualment compagina la seva tasca com a jutge amb l’assessoria com a voluntària en matèria de protecció animal al Consell de Col·legis de l’Advocacia de Catalunya i la col·laboració amb entitats de protecció animal de primer nivell.

Creu que hauria d’existir un jutjat específic per portar els delictes contra els animals?

Té tot el sentit després de la reforma del Codi Civil i la qualificació de l’animal com un ésser sentint, això permetria una especialització de jutges en la matèria.

I un torn d’ofici per a delictes contra els animals?

També cal aquesta especialització i sensibilització de tots els operadors jurídics que gestionen assumptes en matèria de Dret Animal.

Quin paper creu que té el poder judicial a la impunitat del maltractament animal?

Seria aconsellable una bona formació en la matèria de dret animal.

La fiscalia, les acusacions particulars, les associacions animalistes i les ecologistes Denuncien bé? Què es podria fer per millorar?

El problema és que les associacions animalistes moltes vegades no disposen de mitjans econòmics per sufragar les despeses d’un pleit, per això un torn d’ofici especialitzat milloraria en gran mesura la situació.

Vostè va jugar un paper molt rellevant en la transformació del model de control de coloms a la ciutat de Barcelona. De la captura amb xarxes i el sacrifici, al pinso esterilitzant. Podria explicar-nos breument les claus del canvi?

La clau és sempre conjugar els coneixements de l’àmbit jurídic amb els de l’àmbit científic, per poder mostrar a les administracions que és possible una gestió ètica, eficaç i legal de les poblacions d’animals. També ajudaria fer més visible la preferència dels ciutadans perquè els diners públics es gastin amb respecte als animals i al medi ambient.

A Catalunya, recentment, s’estan prenent mesures de promoció i finançament de la caça molt intensives. Què opina d’eliminar l’obligació de registrar el nucli zoològic a les instal·lacions de menys de 15 gossos usats a la caça?

Al meu entendre resultaria inconstitucional per vulneració de l’art. 14 de la Constitució Espanyola, aquell que diu: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

I de les xarxes i gàbies per a conills com a resposta a la presència de conills en cultius lleidatans?

Ha d’imperar el rigor, hi ha zones de Catalunya on pràcticament ha desaparegut el conill de muntanya, primer caldrà analitzar si aquesta presència de conills obeeix a les granges cinegètiques de conills (com a mínim n’hi ha 11 a Catalunya), els alliberaments per a la caça i les més de 20.000 guineus matades en els darrers anys, simplement paralitzant tota aquesta activitat econòmica cinegètica la població de conills s’estabilitzaria. La caça comercial és molt perjudicial per a l’ecosistema.

I l’anunci de sol·licitar un permís al ministeri d’agricultura per fer servir un tòxic com el fosfur d’alumini?

El Fosfur és un verí no selectiu i letal per a animals i persones, el problema és que no es vol paralitzar l’activitat cinegètica comercial i es busquen solucions esbojarrades i perilloses per acontentar sectors influents.

Quines altres espècies us preocupen i quines altres actuacions s’han dut a terme per frenar-lo?

Diverses associacions tant ecologistes com animalistes han presentat denúncies davant de Fiscalia i un partit polític centrat en la lluita contra el maltractament animal.

La gestió de la convivència amb altres espècies i el medi ambient exigiria l’ús de la ciència i la tecnologia per implantar mesures ètiques, com poden contribuir els professionals de la justícia perquè això sigui així?

Per descomptat, des del Consell de l’Advocacia catalana apostem per divulgar els mètodes de control poblacional d’animals de forma ètica amb sistemes de control de natalitat, com el pinso que esterilitza els coloms o la vacuna de contracepció en senglars. Hem subscrit convenis de col·laboració científica amb la UAB i realitzem una tasca exhaustiva per portar els mètodes fins a les administracions locals, no només són mètodes ètics, a més són altament eficaços (60% de reducció en el cas dels coloms i 45% de reducció en el cas dels porcs senglars) i redueixen considerablement la despesa pública que suposa matar.

Emma Infante

Un idil·li animal

/0 Comentaris/a

Una exposició fotogràfica a l’Hospitalet mostra una mirada especial cap als animals

Fins al 3 de Febrer la fotògrafa italiana Cecilia Melelli exposa a l’Hospitalet de Llobregat una selecció de les seves obres. Els retratats són animals i, a través d’aquesta relació, sembla que s’enorgulleix de la seva animalitat. La col·lecció es presenta en la seva llengua materna “Con gli occhi di un animale” així, literalment. Les fotografies no necessiten traducció, connecten de manera directa, sense barreres. El Centre Cultural Sant Josep ens convida a reconnectar-nos amb els animals des d´una mirada doblement bella. La composició, els colors, la simetria o l’originalitat de les formes apareixen, a través de Cecília, amb una sensibilitat especial. A la mostra no es pretén competir en virtuosisme tècnic, importa molt més el que transcendeix que la qualitat d’impressió o la definició dels píxels.

Els individus fotografiats no pertanyen a les espècies clàssiques, ni se cenyeixen a una única categoria. Insectes, aus, mamífers; tots troben un lloc de respecte sense jerarquies. Lluny d’aquestes estampes èpiques, exòtiques, preparades o de vegades fins i tot violentes, Cecília es relacionen amb els protagonistes amb afecte i simpatia. Ella diu que els ingredients fonamentals de les seves instantànies són la paciència i l’amor i així reflectir la forma personal que té d’observar els animals.

Conèixer de boca de l’autora la relació que ha establert amb un cérvol, amb una mantis o amb els cignes de Vila Borghese, a la seva Roma natal, ens dóna context per comprendre per què la senzillesa de les fotos ens emociona. És una bona cosa escapar-se a aquesta exposició gratuïta en solitud, en bona companyia, nens inclosos.

Obren les tardes i el dissabte al matí. Ens encantarà que ens escriviu explicant quina és la vostra foto preferida.

Una abella que arrossega pol·len i s’alimenta, un cuc que serà una papallona. Un llop, un isard o un petit insecte sobre una poma. Pitrojos, grulles, marietes. Animals amb què es conviu a casa, animals als quals es visita sigil·losament al bosc o es descobreixen en un passeig campestre. Cecília diu que simplement estima els animals. Veient les seves fotografies sentim com ells l’estimen: un idil·li que ens inspira.

Emma Infante

“El fred i la neu poden impedir que els ocells accedeixin al seu aliment”

/0 Comentaris/a ,

Les aus són uns animals que pateixen especialment les conseqüències de les temperatures gèlides, ja que es troben amb nombrosos obstacles per poder aconseguir aliment. Per conèixer millor com és la lluita i la supervivència d’aquests animals durant l’hivern, Animalados ha parlat amb Luis Martínez, biòleg i tècnic de Biodiversitat Urbana de SEO/BirdLife.

SEO/Birdlife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, és l’ONG ambiental degana a Espanya. Fundada l’any 1954, té una missió clara des de la seva creació: amb els ocells com a bandera, volen conservar la biodiversitat amb la participació i implicació de la societat.

Com afecta l’hivern a les aus? Són uns animals preparats per a les baixes temperatures, la pluja i la neu?

Les aus, com a animals de sang calenta, estan preparades per mantenir la seva activitat malgrat les baixes temperatures. A més, les plomes que cobreixen el seu cos són excel·lents aïllants tèrmics, com bé ho sabem les persones quan ens protegim del fred amb un abric o un edredó de plomes.

No obstant això, tant el fred com la neu poden tenir un efecte indirecte però molt perjudicial sobre elles, en l’impedir que puguin accedir al seu aliment. D’una banda, el fred fa desaparèixer els insectes, per aquest motiu, la majoria de les aus insectívores del nostre territori són migradores i ara estan a l’Àfrica. D’altra banda, la neu que cobreix el sòl amaga les llavors que necessiten aquests animals per alimentar-se.

Com es defensen les aus de les baixes temperatures? Quines estratègies fan servir per trobar i conservar la calor?

Les aus mantenen una temperatura corporal al voltant d’uns 40 graus centígrads i, com qualsevol altre animal de sang calenta, mantenen constant aquesta temperatura a força de ‘cremar’ les seves reservar energètiques. El nostre cos funciona com una casa escalfada per una caldera.

Tot i que les plomes proporcionen una alta ‘eficiència energètica’, a les aus els passa el mateix que a una casa, com més baixa sigui la temperatura exterior, més ha de treballar la ‘caldera’ per mantenir la temperatura interior. Això comporta augmentar el consum energètic, el que al seu torn incrementa la necessitat de trobar aliment per acumular les reserves suficients per sobreviure durant les llargues i fredes nits hivernals.

Quines són les espècies d’aus que més pateixen els efectes de l’hivern i el fred?

Les aus més sensibles a l’efecte de l’hivern són les aus migratòries, ja que són aquelles que es quedaran sense el seu aliment a causa del fred o de la neu. Quan es donen condicions climatològiques extremadament adverses, com són fortes nevades o temperatures anormalment baixes, són en general les aus més petites les que poden pagar un preu més alt.

Les aus amb una mida més petita tenen uns cossos que poden no arribar als deu grams de pes, tenen escassa inèrcia tèrmica i acumulen molt poques reserves energètiques, per tant, si esgoten aquestes reserves per no haver trobat prou aliments pel dia, poden morir d’hipotèrmia durant la nit.

Quines aus pateixen més les conseqüències climatològiques de l’hivern? ¿Les aus urbanes o les aus rurals?

Les ciutats pateixen l’anomenat efecte ‘illa de calor’, el que suposa que en un centre urbà hi ha una temperatura major que als voltants. Per tant, les aus es veuen beneficiades a l’hivern en el medi urbà. No obstant això, una ciutat pot plantejar problemes per trobar aliment de suficient qualitat per a la majoria de les espècies, de manera que el benefici real pot ser inexistent per a una gran quantitat d’aus.

En els mitjans rurals, l’existència de llocs de ceba de bestiar o gallines, sol actuar com a focus d’alimentació per a les aus que puguin aprofitar aquest talp de subministrament constant, de manera que poden suportar millor les condicions més extremes.

Què podem fer les persones per ajudar a les aus en situacions extremes com va succeïr amb la borrasca ‘Filomena’?

En mitjans urbans, la millor manera d’ajudar a nivell particular és col·locar menjadores per a aus, això sí, amb menjar de ‘qualitat’, mescles de llavors per a aus silvestres. És convenient informar-se bé tant de com i on col·locar la menjadora, el tipus a triar, el menjar ideal, etc. I no oblidar el seu manteniment i higiene adequat.

No obstant això, és més important encara promoure unes ciutats amb zones verdes, riques en biodiversitat i complexes estructuralment, així com aprofitar cada metre quadrat per a la vegetació. Per exemple, els escocells dels carrers, les mitjanes, etc. Només d’aquesta manera conservarem i afavorim unes ciutats riques en naturalesa i saludables, tant per a les aus com per a la ciutadania.