“La nova gossera tampoc havia de ser millor que l’actual”

L’assessora de Benestar Animal Emma Infante denuncia que el projecte del nou CAAC presentava molts problemes 

Els centenars de gossos i gats que hi ha al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Barcelona hauran de esperar. I ho hauran de fer en un espai que, des de fa anys, ha quedat obsolet. La Justícia ha fet cas a la petició de Depana i ha ordenat que no comencin les obres per construir la nova gossera, que està prevista en ple Parc Natural de Collserola, al municipi de Montcada i Reixac.

El Consell de Protecció de la Natura, el màxim òrgan consultiu en matèria de natura a Catalunya, ja va advertir el 2019 que era una mala idea aixecar una nova gossera en ple Parc Natural de Collserola però ni l’Ajuntament de Barcelona ni el de Montcada i Reixac (impulsors de la proposta), ni tampoc el Govern la Generalitat (que és qui va autoritzar el polèmic projecte) van tenir en compte l’avís. Quatre anys després, ha estat una jutgessa qui ha ordenat que les màquines excavadores, que havien de començar a treure tots els arbres i preparar el terreny en un mes, es quedin quietes i no toquin absolutament res.

“Ni l’indret, ni el disseny, ni la gestió del nou equipament garantien que fos millor que l’actual”, denuncia Emma Infante, una col·laboradora d’Animalados que ha seguit molt d’aprop tot el procés. A més d’haver estat voluntària al CAAC, ha visitat més de 50 gosseres per poder realitzar un postgrau en antrozoologia i un Màster en Periodisme. Per a ella, l’error comença a partir de la idea que la gossera és un espai molest i sorollós que cal treure de la ciutat: “Sempre han mirat de treure’ls com si fessin nosa, però si es fa bé, no té perquè ser un equipament molest”, assegura.

Abans de proposar el Parc Natural de Collserola, sobre la taula de l’Ajuntament de Barcelona hi hagut altres propostes, com la llera del riu Llobregat o fins i tot la muntanya de Montjuïc, però tots han quedat en un calaix. La darrera proposta, la del Parc Natural, s’ha presentat des d’un principi com la millor opció, sobretot perquè està allunyada de qualsevol nucli urbà, entre altres coses, perquè està en plena natura. “No només està previst en un Parc Natural, sinó que, a més, està en un punt de pas de fauna a un altre parc natural, el de la Serralada de Marina”, diu. Cal tenir en compte que, a més de construitr l’edifici, cal un aparcament per treballadors, voluntaris i adoptants i un camí per on treure a passejar els gossos. Infante considera que invertir 19 milions d’euros en la nova gossera seria “un malbaratament” i que tampoc implicaria “cap millora objectiva per al benestar dels animals”, començant pels gats, “que necessiten centre petits, per barris i dinàmics”. L’experta en benestar animal conclou que “la nova gossera tampoc havia de ser millor que l’actual”.

L’Ajuntament de Barcelona està estudiant si presenta un recurs contra la decisió de la jutgessa perquè, de moment, no està estudiant cap altra ubicació. Mentrestant, gossos i gats seguiran al CAAC que hi ha a la carretera de l’Arrabassada.

Unes instal·lacions “insuficients”

L’actual CAAC es va construir fa 51 anys amb la idea que fos un espai on estaven els animals temporalment, abans de ser sacrificats. Des del 2003, però, a partir de la prohibició de sacrificar animals, els gossos i gats abandonats passen llargues temporades en unes instal·lacions que no compleixen les condicions necessàries. “Els boxs son insufcients per a llargues estades i no és confortable. A més, es troba en una zona molt obaga i a l’hivern no hi toca el sol. Sovint es congela l’aigua que tenen els animals per beure”, lamenta. Els gats tampoc no estan gaire millor. “Haurien d’estar més separats perquè els estressa molt sentir els gossos nerviosos bordant tota l’estona”, explica. Infante destaca que existeixen alguns exemples de bones instal·lacions, on els animals es troben a gust i no estan estressats. Unes condicions que, a més de millorar el benestar dels animals, en facilita la seva adopció.

“Cal analitzar si la presència dels conills obeeix a les granges cinegètiques i les més de 20.000 guineus matades en els darrers anys”

La magistrada Eva Diaz és molt coneguda entre els operadors jurídics de dret animal per la seva tenacitat en la lluita contra el maltractament a animals silvestres. És membre veterà de la Comissió de Dret animal del Col·legi d’Advocacia de Barcelona on ha tingut càrrecs de responsabilitat. Actualment compagina la seva tasca com a jutge amb l’assessoria com a voluntària en matèria de protecció animal al Consell de Col·legis de l’Advocacia de Catalunya i la col·laboració amb entitats de protecció animal de primer nivell.

Creu que hauria d’existir un jutjat específic per portar els delictes contra els animals?

Té tot el sentit després de la reforma del Codi Civil i la qualificació de l’animal com un ésser sentint, això permetria una especialització de jutges en la matèria.

I un torn d’ofici per a delictes contra els animals?

També cal aquesta especialització i sensibilització de tots els operadors jurídics que gestionen assumptes en matèria de Dret Animal.

Quin paper creu que té el poder judicial a la impunitat del maltractament animal?

Seria aconsellable una bona formació en la matèria de dret animal.

La fiscalia, les acusacions particulars, les associacions animalistes i les ecologistes Denuncien bé? Què es podria fer per millorar?

El problema és que les associacions animalistes moltes vegades no disposen de mitjans econòmics per sufragar les despeses d’un pleit, per això un torn d’ofici especialitzat milloraria en gran mesura la situació.

Vostè va jugar un paper molt rellevant en la transformació del model de control de coloms a la ciutat de Barcelona. De la captura amb xarxes i el sacrifici, al pinso esterilitzant. Podria explicar-nos breument les claus del canvi?

La clau és sempre conjugar els coneixements de l’àmbit jurídic amb els de l’àmbit científic, per poder mostrar a les administracions que és possible una gestió ètica, eficaç i legal de les poblacions d’animals. També ajudaria fer més visible la preferència dels ciutadans perquè els diners públics es gastin amb respecte als animals i al medi ambient.

A Catalunya, recentment, s’estan prenent mesures de promoció i finançament de la caça molt intensives. Què opina d’eliminar l’obligació de registrar el nucli zoològic a les instal·lacions de menys de 15 gossos usats a la caça?

Al meu entendre resultaria inconstitucional per vulneració de l’art. 14 de la Constitució Espanyola, aquell que diu: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.

I de les xarxes i gàbies per a conills com a resposta a la presència de conills en cultius lleidatans?

Ha d’imperar el rigor, hi ha zones de Catalunya on pràcticament ha desaparegut el conill de muntanya, primer caldrà analitzar si aquesta presència de conills obeeix a les granges cinegètiques de conills (com a mínim n’hi ha 11 a Catalunya), els alliberaments per a la caça i les més de 20.000 guineus matades en els darrers anys, simplement paralitzant tota aquesta activitat econòmica cinegètica la població de conills s’estabilitzaria. La caça comercial és molt perjudicial per a l’ecosistema.

I l’anunci de sol·licitar un permís al ministeri d’agricultura per fer servir un tòxic com el fosfur d’alumini?

El Fosfur és un verí no selectiu i letal per a animals i persones, el problema és que no es vol paralitzar l’activitat cinegètica comercial i es busquen solucions esbojarrades i perilloses per acontentar sectors influents.

Quines altres espècies us preocupen i quines altres actuacions s’han dut a terme per frenar-lo?

Diverses associacions tant ecologistes com animalistes han presentat denúncies davant de Fiscalia i un partit polític centrat en la lluita contra el maltractament animal.

La gestió de la convivència amb altres espècies i el medi ambient exigiria l’ús de la ciència i la tecnologia per implantar mesures ètiques, com poden contribuir els professionals de la justícia perquè això sigui així?

Per descomptat, des del Consell de l’Advocacia catalana apostem per divulgar els mètodes de control poblacional d’animals de forma ètica amb sistemes de control de natalitat, com el pinso que esterilitza els coloms o la vacuna de contracepció en senglars. Hem subscrit convenis de col·laboració científica amb la UAB i realitzem una tasca exhaustiva per portar els mètodes fins a les administracions locals, no només són mètodes ètics, a més són altament eficaços (60% de reducció en el cas dels coloms i 45% de reducció en el cas dels porcs senglars) i redueixen considerablement la despesa pública que suposa matar.

Emma Infante

Un idil·li animal

Una exposició fotogràfica a l’Hospitalet mostra una mirada especial cap als animals

Fins al 3 de Febrer la fotògrafa italiana Cecilia Melelli exposa a l’Hospitalet de Llobregat una selecció de les seves obres. Els retratats són animals i, a través d’aquesta relació, sembla que s’enorgulleix de la seva animalitat. La col·lecció es presenta en la seva llengua materna “Con gli occhi di un animale” així, literalment. Les fotografies no necessiten traducció, connecten de manera directa, sense barreres. El Centre Cultural Sant Josep ens convida a reconnectar-nos amb els animals des d´una mirada doblement bella. La composició, els colors, la simetria o l’originalitat de les formes apareixen, a través de Cecília, amb una sensibilitat especial. A la mostra no es pretén competir en virtuosisme tècnic, importa molt més el que transcendeix que la qualitat d’impressió o la definició dels píxels.

Els individus fotografiats no pertanyen a les espècies clàssiques, ni se cenyeixen a una única categoria. Insectes, aus, mamífers; tots troben un lloc de respecte sense jerarquies. Lluny d’aquestes estampes èpiques, exòtiques, preparades o de vegades fins i tot violentes, Cecília es relacionen amb els protagonistes amb afecte i simpatia. Ella diu que els ingredients fonamentals de les seves instantànies són la paciència i l’amor i així reflectir la forma personal que té d’observar els animals.

Conèixer de boca de l’autora la relació que ha establert amb un cérvol, amb una mantis o amb els cignes de Vila Borghese, a la seva Roma natal, ens dóna context per comprendre per què la senzillesa de les fotos ens emociona. És una bona cosa escapar-se a aquesta exposició gratuïta en solitud, en bona companyia, nens inclosos.

Obren les tardes i el dissabte al matí. Ens encantarà que ens escriviu explicant quina és la vostra foto preferida.

Una abella que arrossega pol·len i s’alimenta, un cuc que serà una papallona. Un llop, un isard o un petit insecte sobre una poma. Pitrojos, grulles, marietes. Animals amb què es conviu a casa, animals als quals es visita sigil·losament al bosc o es descobreixen en un passeig campestre. Cecília diu que simplement estima els animals. Veient les seves fotografies sentim com ells l’estimen: un idil·li que ens inspira.

Emma Infante

“El fred i la neu poden impedir que els ocells accedeixin al seu aliment”

Les aus són uns animals que pateixen especialment les conseqüències de les temperatures gèlides, ja que es troben amb nombrosos obstacles per poder aconseguir aliment. Per conèixer millor com és la lluita i la supervivència d’aquests animals durant l’hivern, Animalados ha parlat amb Luis Martínez, biòleg i tècnic de Biodiversitat Urbana de SEO/BirdLife.

SEO/Birdlife, la Societat Espanyola d’Ornitologia, és l’ONG ambiental degana a Espanya. Fundada l’any 1954, té una missió clara des de la seva creació: amb els ocells com a bandera, volen conservar la biodiversitat amb la participació i implicació de la societat.

Com afecta l’hivern a les aus? Són uns animals preparats per a les baixes temperatures, la pluja i la neu?

Les aus, com a animals de sang calenta, estan preparades per mantenir la seva activitat malgrat les baixes temperatures. A més, les plomes que cobreixen el seu cos són excel·lents aïllants tèrmics, com bé ho sabem les persones quan ens protegim del fred amb un abric o un edredó de plomes.

No obstant això, tant el fred com la neu poden tenir un efecte indirecte però molt perjudicial sobre elles, en l’impedir que puguin accedir al seu aliment. D’una banda, el fred fa desaparèixer els insectes, per aquest motiu, la majoria de les aus insectívores del nostre territori són migradores i ara estan a l’Àfrica. D’altra banda, la neu que cobreix el sòl amaga les llavors que necessiten aquests animals per alimentar-se.

Com es defensen les aus de les baixes temperatures? Quines estratègies fan servir per trobar i conservar la calor?

Les aus mantenen una temperatura corporal al voltant d’uns 40 graus centígrads i, com qualsevol altre animal de sang calenta, mantenen constant aquesta temperatura a força de ‘cremar’ les seves reservar energètiques. El nostre cos funciona com una casa escalfada per una caldera.

Tot i que les plomes proporcionen una alta ‘eficiència energètica’, a les aus els passa el mateix que a una casa, com més baixa sigui la temperatura exterior, més ha de treballar la ‘caldera’ per mantenir la temperatura interior. Això comporta augmentar el consum energètic, el que al seu torn incrementa la necessitat de trobar aliment per acumular les reserves suficients per sobreviure durant les llargues i fredes nits hivernals.

Quines són les espècies d’aus que més pateixen els efectes de l’hivern i el fred?

Les aus més sensibles a l’efecte de l’hivern són les aus migratòries, ja que són aquelles que es quedaran sense el seu aliment a causa del fred o de la neu. Quan es donen condicions climatològiques extremadament adverses, com són fortes nevades o temperatures anormalment baixes, són en general les aus més petites les que poden pagar un preu més alt.

Les aus amb una mida més petita tenen uns cossos que poden no arribar als deu grams de pes, tenen escassa inèrcia tèrmica i acumulen molt poques reserves energètiques, per tant, si esgoten aquestes reserves per no haver trobat prou aliments pel dia, poden morir d’hipotèrmia durant la nit.

Quines aus pateixen més les conseqüències climatològiques de l’hivern? ¿Les aus urbanes o les aus rurals?

Les ciutats pateixen l’anomenat efecte ‘illa de calor’, el que suposa que en un centre urbà hi ha una temperatura major que als voltants. Per tant, les aus es veuen beneficiades a l’hivern en el medi urbà. No obstant això, una ciutat pot plantejar problemes per trobar aliment de suficient qualitat per a la majoria de les espècies, de manera que el benefici real pot ser inexistent per a una gran quantitat d’aus.

En els mitjans rurals, l’existència de llocs de ceba de bestiar o gallines, sol actuar com a focus d’alimentació per a les aus que puguin aprofitar aquest talp de subministrament constant, de manera que poden suportar millor les condicions més extremes.

Què podem fer les persones per ajudar a les aus en situacions extremes com va succeïr amb la borrasca ‘Filomena’?

En mitjans urbans, la millor manera d’ajudar a nivell particular és col·locar menjadores per a aus, això sí, amb menjar de ‘qualitat’, mescles de llavors per a aus silvestres. És convenient informar-se bé tant de com i on col·locar la menjadora, el tipus a triar, el menjar ideal, etc. I no oblidar el seu manteniment i higiene adequat.

No obstant això, és més important encara promoure unes ciutats amb zones verdes, riques en biodiversitat i complexes estructuralment, així com aprofitar cada metre quadrat per a la vegetació. Per exemple, els escocells dels carrers, les mitjanes, etc. Només d’aquesta manera conservarem i afavorim unes ciutats riques en naturalesa i saludables, tant per a les aus com per a la ciutadania.

“Qualsevol persona pot ajudar i fer un voluntariat en una protectora danimals”

“És dissabte al matí, agafo la bicicleta i em dirigeixo als afores de Xàtiva. Chechu, Star i Gordon m’esperen impacients, avui és el dia de passeig. Ja fa dos anys que soc voluntari al refugi d’animals del poble on visc. La meva feina és ajudar en allò que em necessitin i tenir cura d’aquests gossets el temps que estiguin amb nosaltres mentre busquem una nova família on gaudir d’una segona oportunitat. Soc José Fonollosa i això és Diario de un Refugio”.

Així comença Diario de un Refugio, l’última obra de José Fonollosa, dibuixant i professional del còmic nascut a Vinaròs (Castelló) l’any 1975. Fonollosa ha atès amablement Animalados per explicar-nos amb més detalls per què són tan importants els animals tant a la seva vida personal com a moltes de les seves obres.

Què vols transmetre als teus lectors amb la teva darrera obra, Diario de un Refugio?

Diario de un Refugio realment neix a conseqüència de la pandèmia i del confinament. Quan es van obrir les restriccions i vam poder tornar al carrer, mentalment, un pas important per a mi va ser el retorn com a voluntari a la protectora SPAX de Xàtiva, on col·laboro des de l’any 2018. Aquest ressorgir tan important em va obrir de nou la inspiració i vaig decidir crear aquest còmic.

A Diario de un Refugio explico a través de vinyetes les experiències i els aprenentatges del dia a dia a la protectora. Amb un toc d’humor intento explicar com es treballa en un refugi i com s’ajuda els animals abandonats a buscar una nova llar. En definitiva, explico experiències reals viscudes i procuro explicar-les amb humor i molt d’amor.

Només un any abans de sortir a la llum Diari0 de un Refugi0, vas publicar Refugio. Quines diferències hi ha entre un còmic i l’altre?

Refugio és un còmic que vaig dibuixar tan sols un any després del meu inici com a voluntari a la protectora SPAX. Quan ja vaig considerar, en certa manera, que estava assentat al refugi i ja sabia una mica com funcionaven les coses i quin era l’esperit de la protectora, vaig decidir dibuixar sobre aquesta temàtica. A més, em va semblar un tema interessant, ja que no recordava que s’hagués dibuixat fins ara res sobre la vida dels animals a les protectores.

Fins que no vaig iniciar la meva experiència a la protectora, no vaig veure que no tenia idea que era aquest lloc realment. Només sabia que existien. Imaginava que dins aquests espais hi havia animals i que tenien unes necessitats, res més.

Refugio, per una banda, pretén plasmar el que van ser les meves primeres vivències a la protectora SPAX durant el primer any i, per altra banda, i molt més important, explicar tot el que hi ha a dins. Ja no només allò que es fa físicament, és a dir, adopcions, acollides, alimentació… sinó també explicar tot el que hi ha al darrere i la filosofia de les protectores d’animals.

Pàgina de Refugi, un dels còmics de José Fonollosa

A nivell personal, com ha canviat la teva vida des que vas decidir iniciar l’experiència de voluntari a una protectora d’animals? Com va sorgir aquesta idea?

En un dels còmics explico, d’una manera senzilla, que la idea d’aventurar-me al voluntariat d’una protectora d’animals em va sorgir en una crisi dels quaranta (rialles). Era una cosa que hi tenia al cap i que segur que ens passa a moltes persones que ens agraden els animals quan veiem alguna publicació al Facebook o alguna fotografia a xarxes socials d’algun animal d’un refugi. Finalment, vaig decidir que podia fer alguna cosa més per ells, vaig preguntar a la protectora SPAX de Xàtiva i vaig començar l’experiència com a voluntari.

Els primers dies van ser rars. De fet, el primer dia, de camí cap al refugi, em deia a mi mateix: “jo no sé si serè útil per això”, ja que tampoc tenia gaire clar el que em trobaria. Doncs d’això ja han passat quatre anys, per la qual cosa malament no m’ha anat.

Sens dubte valoro el voluntariat com una experiència positiva, encara que també hi ha moments durs. Hi ha moments, dies i situacions difícils de les quals te’n recordes i dius “doncs vaja”, però cal seguir i mirar endavant.

Creus que les persones que llegeixen Diario de un Refugio o Refugio es poden animar a iniciar un voluntariat en una protectora d’animals? Aquest era un dels objectius d’aquestes dues obres?

Jo penso que sí. Sobretot, a través dels còmics, he intentat treure-li dramatisme al fet d’intentar acostar-te a ajudar. Jo crec que llegint Refugio i Diario de un Refugio t’adones que no cal ser especial per ajudar en una protectora d’animals. Qualsevol, fins i tot jo, ho pot fer (rialles).

Tot i això, cal valorar que les persones que es posen a l’esquena l’organització i el funcionament d’una protectora són persones que treuen temps, diners i esforç d’on no els hi queden. La majoria tenen la seva feina i a més s’encarreguen dels refugis. Són associacions benèfiques, per la qual cosa ni de bon tros treuen res de diners per aquesta tasca, més aviat al contrari. Per tant, és important posar en valor totes aquestes persones, ja que no tothom és capaç d’arribar fins a aquests punts de compromís. Jo conec companyes que arriben a uns punts en què jo m’enfonsaria, amb una quantitat de casos per setmana amb què jo no podria.

Segons l’últim informe “Él Nunca lo Haría” de la Fundació Affinity, durant el 2021, les protectores espanyoles van recollir aproximadament 285.000 gossos i gats. Què opines sobre aquesta dada?

Em sembla molt trist. La mateixa Fundació Affinity posa els punts a seguir perquè això no passi. L’abandament zero és impossible, però que es rebaixi moltíssim el nombre d’abandonaments crec que és important i possible. És important llançar missatges de sensibilització i tinença responsable. Jo crec que la mateixa societat a poc a poc va fent passets per millorar aquesta situació, encara que també és cert que, actualment, setmana rere setmana, la protectora en què col·laboro es troba amb gossos a la porta abandonats i en situacions complicades.

Moltes persones que inicien el voluntariat es posen molt tristos quan veuen que han abandonat un animal a la porta de la protectora. Amb el pas del temps pots arribar a pensar que el millor que ha pogut passar a l’animal ha estat aterrar al refugi, perquè l’altra opció pot ser molt més terrible: malvivint pel carrer, buscant-se la vida i l’aliment com poden, etc.

José Fonollosa amb el seu gat Toñín

Ens han dit que t’has estrenat com a casa d’acollida… Com ha estat l’experiència?

He funcionat com a casa d’acolliment en casos puntuals. Quan alguna companya m’avisa és perquè no hi ha cap altra opció per a aquest animal. Jo tinc un gat a casa que és molt nerviós i això complica la convivència amb la resta dels animals. No obstant això, sí que he fet de casa d’acollida amb una ventrada de gats o amb algun gos, això sí, durant hores comptades o tan sols una nit. A la protectora saben que poden comptar amb mi per a moltes coses, però per això només en casos d’urgència.

A més de Diario de un Refugio i Refugio, quines altres obres tens on els protagonistes són animals? Què trobaran els lectors en aquestes altres obres?

La meva història amb els còmics d’animals ja ve de llarg. El 2010, després d’acabar un projecte de còmic històric de gairebé dos anys, vaig acabar esgotat i vaig decidir que la meva obra següent havia de ser una mica més lleuger, d’humor i dinàmic. En aquell moment, em vaig girar i vaig veure les meves dues gates per casa mirant-me i fent les seves coses, i aquesta situació em va inspirar per fer “Miau”, un còmic amb tires humorístiques sobre la vida de dos gats a casa amb humà. Aquesta idea va desencadenar finalment un total de tres còmics on realment el que plasmava era el que em passava a mi amb ells en el dia a dia.

Posteriorment, una amiga es va trobar un cadell de gat que va acabar a casa meva i d’aquí va sortir un altre còmic que es diu Toñín. En aquesta obra representi el dia a dia amb aquest gatet des que va arribar sent un cadell fins que va arribar a l’edat adulta. I aquest Toñín és el que tinc actualment i que se sent tota l’estona durant l’entrevista (riu).

Els tres primers còmics eren amb un objectiu més humorístic, però amb el de Toñín sí que vaig buscar també una finalitat didàctica explicant com és l’adaptació d’un gat a una llar. No és el mateix introduir un gat com toca, que introduir-lo dins una casa i deixar-lo allà dins i que s’apanyi ell sol. A través d’un veterinari explicava aspectes com ara proporcionar a l’animal un espai segur, com condicionar la casa, etc.

Des de llavors, he anat alternant còmics de qualsevol classe de tema amb algun còmic sobre animals, fins a finalment arribar a les obres relacionades amb el voluntariat a la protectora SPAX de Xàtiva.

Consideres que els teus còmics sobre animals poden servir com a eina didàctica per a les escoles?

Sí, de fet, em consta que en algunes escoles utilitzen algunes de les meves obres amb finalitats didàctiques. Jo quan vaig fer aquests còmics estava dins del meu món i no estava pensant que fossin usats a les escoles, però quan vaig saber que això estava sent així, vaig sentir com una responsabilitat que ni de bon tros esperava.

Realment, els meus còmics no estan fets ni pensats per a fins didàctics. Simplement, he anat plasmant la meva experiència amb els animals. Tot i això, m’enorgulleix molt saber que algunes de les històries que he dibuixat es fan servir perquè els nens siguin conscients de moltes realitats sobre els animals.

Com és per a un professional del còmic donar veu a un animal (diàlegs, pensaments…)?

És un tema al qual vaig donar moltes voltes quan vaig decidir aventurar-me al món animal amb els meus còmics. Històries d’humor sobre animals de companyia sempre n’hi ha hagut, però havia de decidir quin estil volia adaptar per a les meves vinyetes. Havia vist molts exemples de Garfield o d’una sèrie no tan coneguda anomenada Mutts sobre un gos i un gat que són veïns.

Finalment, quan em vaig llançar a dibuixar “Miau”, vaig decidir agafar el camí del mig i vaig pensar, si els animals no parlen, els meus gats no parlaran. De manera que vaig decidir que tot fos més gestual i que si algú havia de dir alguna cosa, que fossin els humans.

On i com podem comprar algunes de les teves obres?

Poden demanar-les a qualsevol llibreria o botiga de còmics. Després, en el cas de Refugi i Diari d’un Refugi, que són les més actuals, es poden comprar a través del web de Grafito Editorial.

Grafito va tenir una idea meravellosa en veure que jo estava tan conscienciat amb el tema del voluntariat i la protectora. Van decidir que, amb la compra de qualsevol d’aquests dos còmics, es pot adquirir també una làmina que vaig dibuixar al seu moment. L’import íntegre d’aquestes làmines va directe com a donatiu a la protectora SPAX de Xàtiva.

Portada de Diario de un Refugio amb una làmina de José Fonollosa

Per acabar… Tens al cap algun còmic futur en què els animals tornin a ser els protagonistes?

Actualment no. Bé (riu), estic amb un còmic de pirates que la protagonista és una gata, però en aquest cas el més important i el tema central són les aventures dels pirates. Realment, sempre invento alguna excusa per introduir algun animalet a les meves històries.