Mor Rubble, el gat més vell del món als 31 anys

Mor el gat més vell del món amb 31 anys a Anglaterra. Michele Heritage, una de les persones amb qui convivia, ha confirmat la notica a través de les xarxes socials.

Rubble ha mort amb 31 anys a la ciutat d’Exeter, a Anglaterra. El gat de raça Maine Coon es va unir a la vida de Michele Heritage en el seu 20 aniversari i des de llavors havien estat inseparables. Ara, als seus 52 anys la dona britànica lamenta la pèrdua irreparable del seu fidel company de vida.

La mort de l’animal, com no podria ser d’altra manera, correspon a la seva avançada edat. Segons ha informat Michele Heritage en declaracions per a The Sun: “Rubble va envellir molt en les últimes setmanes, fins i tot va deixar de menjar. Li vaig dir al meu marit per Nadal que creia que seria l’última vegada que la passaríem amb ell”.

Heritage, en les seves declaracions per al diari britànic explica com va ser la mort del felí: “Jo vaig sortir a treballar i quan vaig arribar a casa, el meu marit em va dir que Rubble se n’havia anat com cada dia per la carretera, però ja no va tornar, així que creiem que es va anar a morir com els gats”.

Els companys de vida de Rubble atribueixen la llarga vida del gat al fet que mai van tenir fills i que, per tant, van dedicar molt de temps a la cura i al mim del felí. “Sempre l’hem tractat com a un nen. També va passar amb un altre gat anomenat Meg que va morir amb 25 anys. Si t’importa alguna cosa, no importa el que sigui, dura”, explica Michele.

Els experts coincideixen que els 31 anys amb què va morir Rubble equivalen a gairebé 150 anys humans. Així, Rubble va superar per molt l’esperança de vida dels felins que viuen en una llar, una esperança de vida que normalment se situa en poc més dels 12 anys.

La publicació de The Sun especifica que Rubble no ha superat el rècord de longevitat d’un gat. El rècord el segueix tenint Creme Puff, una gata que va morir als Estats Units l’any 2005 amb 38 anys i tres dies d’edat.

Més de 350 elefants apareixen morts al nord de Botswana

Segons ha informat The Guardian, més de 350 elefants han aparegut morts al nord de Botswana durant els mesos de maig i juny. El Govern del país africà encara desconeix les causes d’unes morts que han estat catalogades com a “desastre de conservació” per part de nombrosos científics.

El mateix diari britànic explica que un grup d’elefants va ser trobat sense vida per primera vegada al Delta de l’Okavango a principis de maig, amb un total de 169 animals morts al final del mes. A mitjans de juny, el nombre de paquiderms morts s’havia duplicat, amb el 70% de les morts ubicades al voltant dels pous, segons fonts locals anònimes.

El govern de Botswana encara no té resultats de les mostres dels cadàvers, de manera que actualment es desconeixen les causes de les morts o si aquestes podrien representar un risc per a la salut humana. Les primeres especulacions apunten a un possible enverinament dels animals o a un patogen desconegut.

Niall McCann, director de conservació de l’organització benèfica National Park Rescue, en declaracions per a The Guardian ha explicat que “aquesta és una mort massiva que no s’ha vist en molt de temps. Fora de la sequera, no conec cap mort que hagi estat tan important com aquesta”.

Testimonis locals diuen que alguns dels elefants van ser vistos caminant en cercles, el que significa una indicació de discapacitat neurològica. El biòleg i explorador britànic, després d’analitzar els cadàvers detalla que “alguns d’ells han caigut de cop, el que indica que van morir rápidament. En canvi, altres han mort més lentament, com els que passegen. Per tant, és molt difícil apuntar de quina toxina es tracta”.

Les morts confirmades corresponen a animals de totes les edats i d’ambdós sexes. A més, diversos elefants del Delta de l’Okavango i d’altres parts de nord de Botswana han estat vistos en molt mal estat, febles i demacrats, de manera que probablement moriran més exemplars al llarg de les pròximes setmanes.

Des de les autoritats africanes no es descarta la possibilitat que els elefants hagin mort a causa d’un enverinament amb cianur. Aquesta és una tècnica molt utilitzada pels caçadors per fer-se amb la possessió dels ullals, una part de l’animal que es pot arribar a vendre per una gran quantitat de diners.

400.000 RATOLINS SEGUEIXEN MORINT CADA ANY A EUROPA EN ELS TEST LETALS DE BOTOX

Del 29 de juny al 4 de juliol i per vuitè any consecutiu Ong ADDA participa en la setmana d’acció a tot Europa contra la crueltat dels experiments del “botox” sol·licitant la supressió total d’aquestes cruels proves de toxicitat.

L’ECEAE (Coalició Europea per posar fi als Experiments amb Animals) representada a Espanya per Ong ADDA, fa una crida per pressionar de manera especial a l’empresa suïssa Sloan Pharma, que l’any 2019 va realitzar un mínim de 46.800 tests.

El Botox és el nom comú adaptat que rep la toxina botulínica, un verí produït pel bacteri Clostridium botulinum. Es tracta d’un dels verins naturals més poderosos, que pot desenvolupar-se en aliments, especialment carn, en mal estat, i que pot ser letal en l’ésser humà en molt baixes proporcions (70 picograms).

La també anomenada «botulina» té la particularitat d’inhibir la producció d’acetilcolina, un neurotransmissor que s’allibera en la unió entre els nervis perifèrics i els músculs i que possibilita la contracció muscular. Precisament per aquest greu efecte disruptor nerviós ha estat estudiada i està prohibida per la Convenció de Ginebra com a arma química de destrucció massiva, i és emprada des de 1977 també amb fins clínics. En un 57% dels casos és usada per tractar afeccions nervioses o musculars diverses, com és el cas de distonies cervicals, torticolis, estrabisme o, entre d’altres, la síndrome de Tourette.

A partir dels anys 80, el seu ús s’ha estès i generalitzat també en tractaments estètics. La botulina relaxa els músculs facials i impedeix durant un temps limitat (3 a 6 mesos), període necessari perquè el cos repari les terminacions nervioses danyades, l’aparició d’arrugues. Superat aquest temps cal subministrar una altra petita dosi de verí diluïda amb aigua si el pacient vol seguir gaudint del mateix efecte estètic en la pell.

Per testar el producte, com tantes altres vegades i sense que sigui necessari, darrere hi ha els animals. Sense que la Unió Europea hagi regulat encara cap prohibició, diverses empreses farmacèutiques compren el verí a companyies productores i el testen abans de comercialitzar-lo per impedir efectes fatals en les persones derivats de possibles biaixos en el procés industrial de fabricació.

La prova, anomenada DL50 (dosi letal) tradicionalment, es fa subministrant diverses dosis de verí a un centenar de ratolins. Se’ls injecta la substància a l’abdomen, el que durant tres dies els produeix un patiment conscient terrible (asfíxia, paralització i pèrdua de visió). Es repeteix l’experiment fins que moren el 50% dels animals. Es determina llavors que la dosi és letal, llindar que serveix com a barem per a la seva exportació. Els ratolins supervivents, convalescents, són sovint degollats o eliminats mitjançant gas, diòxid de carboni, per acabar, de manera paradoxal, amb el seu llarg patiment.

El 2011, la companyia americana Allergan va rebre la llicència per a realitzar, a escala europea, els tests de Botox mitjançant cultius de cèl·lules humanes, un mètode més ràpid, més eficaç, i evidentment més ètic. Des de llavors, altres grans multinacionals com Merz o Ipsen, 2015 i 2018 respectivament, l’han inclòs també en les seves pràctiques. Tot i que es calcula que Allergan i Merz s’han reduït entre un 80 i un 90% el seu ús d’animals en els tests, no hi ha xifres concretes d’Ipsen, i en qualsevol cas, totes elles segueixen encara, encara que sigui en percentatge més baix, realitzant les proves letals en ratolins, sobretot per a la comercialització de toxina botulínica fora de la Unió Europea.

Amb motiu de l’aprovació d’aquest primer mètode alternatiu, l’ECEAE, la Coalició Europea que lluita per posar fi a l’Experimentació amb Animals, organitza cada any una setmana d’acció i conscienciació que aquest 2020 tindrà lloc entre el 29 de juny i el 4 de juliol. La reclamació principal es focalitza aquest any a l’empresa Sloan Pharma.

Aquesta companyia, amb seu a Suïssa i Luxemburg, compra i comercialitza un preparat de botulina tipus B anomenat Neurobloc, subministrat per la firma japonesa ESAI. L’any 2019 Sloan Pharma va rebre la llicència per conduir un total de 46.800 tests letals (LD50) en ratolins. La companyia ha assegurat recentment que està desenvolupant un mètode alternatiu per a l’experimentació, però, ningú encara públicament no té cap evidència d’això.

L’ ECEAE, ha elaborat una petició per demanar urgència en l’aplicació d’aquesta alternativa i, abans que pugui fer-se efectiva, la retirada de Neurobloc de mercat i l’extinció del conseqüent maltractament d’animals. La petició s’estén a totes les altres empreses que encara causen, segons les últimes estimacions, la mort i el patiment sever anual de 400.000 ratolins només a Europa.

“Nou de cada deu turistes viatgen amb el seu gos”

La Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UCCI) de la Universitat de Còrdova ha compartit un estudi que afirma que nou de cada deu turistes viatgen amb el seu gos i pagarien un 15% més si l’establiment s’adapta als seus animals de companyia.

El 24% dels habitatges espanyols conviu amb un gos i cada vegada són més les persones que no es plantegen unes vacances sense la seva companyia. De fet, segons una investigació de la Universitat de Còrdova, nou de cada deu turistes compten amb el seu animal de companyia a l’hora de fer les maletes i, a més estarien disposats a pagar un 15% més si els establiments s’adapten i reuneixen els requisits bàsics perquè l’animal estigui el més còmode possible.

Les dades d’aquest estudi desenvolupat pel grup d’Investigació ‘Economia del Turisme’ de la Universitat de Còrdova han estat obtingudes a partir de gairebé 1.700 enquestes en línia realitzades per persones de diferents punts geogràfics d’Espanya. Els resultats d’aquesta enquesta mostren “la relació que existeix entre les famílies i els gossos i reforcen la importància que està adquirint aquesta tipologia de turisme, que s’ha convertit en un nínxol de mercat destacat”, segons assenyalen des del grup d’investigació, liderat pel catedràtic d’Economia Aplicada Tomás López-Guzmán.

Segons els resultats de l’estudi, un 13% de les persones enquestades indica que només viatja amb el seu gos a la segona residència, mentre que el 79,7%, també es trasllada amb els seus peluts a altres llocs. Els enquestats mostren la importància que hi hagi hotels adaptats, serveis de veterinaris, transport públic i platges adaptes a les seves destinacions.

L’estudi indica que les destinacions urbanes són les menys valorades, mentre que l’equip d’investigació subratlla que les zones rurals són la destinació ideal per davant de les zones costaneres. Això és a causa de “la problemàtica existent a Espanya pel que fa a la disponibilitat de plates per a gossos”.

Pel que fa a l’allotjament, les persones consideren “bàsic” que l’establiment permeti que el gos pugui dormir en la seva mateixa habitació i, si això no fos així, s’allotjarien en un altre lloc. Alhora, consideren important que el personal de l’allotjament turístic tingui una actitud empàtica amb els animals i que prop de l’establiment hi hagi zones d’esplai dels gossos. Si es compleixen aquests requisits, les persones estarien disposades a encarir el pagament per la seva estada.

Així, els resultats d’aquesta enquesta elaborada per la Universitat de Còrdova mostren clarament la importància que tenen els gossos en sectors econòmics com el turisme. No en va, al llarg dels últims anys, els denominats viatges dog-friendly s’han constituït com una oportunitat per al sector turístic espanyol i cada vegada són més les ciutats que, a més d’esperar el turista, obren les portes als seus animals.

“Els ases ens ajuden amb el control de l’herba dels camps, fan tota aquesta feina en llibertat”

Les finques de Pomona Fruits són un nucli de vida. El Xavier i la Gemma són l’equip humà d’aquesta empresa familiar, on a més de ser productors de fruita ecològica, són pagesos, cuidadors de la terra, jardiners de l’entorn, es preocupen per la sostenibilitat del planeta… i a més són els responsables de l’arribada de vuit ases als seus camps.

La presència dels ases a les finques de Pomona Fruits no ha estat un fet casual. “Fa un temps vam anar a una xerrada d’uns referents mundials en agricultura regenerativa, Joel Salatin i Darren que defensen entre altres coses que l’agricultura i la ramaderia han d’anar de la mà”, ens explica la Gemma. “A més, estem fent la formació en agricultura biodinàmica, que també parla de l’organisme Granja,  diu que els animals, el món vegetal i fins i tot el cosmos han de conviure tots junts”, afegeix.

Però la gestora d’aquesta empresa familiar ens confessa que la decisió final sobre l’arribada dels ases va ser una mica més tard. “Ho vam decidir després de veure un documental que es diu ‘The Biggest Little Farm’, on una família nord-americana decideix comprar una finca desèrtica i acaba creant una granja sostenible. Amb aquest documental vam tenir clar que havíem d’introduir animals a les nostres finques”, aclareix.

Els propietaris de l’empresa lleidatana d’Ivars d’Urgell comenten que els ases no van ser la primera opció: “La nostra primera idea era introduir un ramat d’ovelles, però els pastors de muntanya ens van dir que aquests animals necessiten molta companyia, han d’anar acompanyats d’un pastor. Les ovelles són molt porugues, podrien escapar i nosaltres tenim les finques molt a prop de les carreteres, llavors vam abandonar aquesta idea”, recorden.

Després de parlar amb experts, va néixer l’opció d’introduir els ases a les finques: “Són uns animals molt tranquils que mai s’escapen. A més, ens van dir que un ase menja com set ovelles, un fet que ens aniria molt bé per l’herba dels nostres camps. Vam parlar amb el Club Escola Hípica de Tàrrega i ens van deixar vuit ases perquè estiguessin als nostres terrenys, on viuen en plena llibertat i disposen de molt espai per estar-hi i menjar herba tranquil·lament”, detallen.

En Xavier ens explica com els ases ajuden a Pomona Fruits només amb la seva presència. “Ells ens ajuden amb el control de l’herba dels camps. En lloc de passar la maquinària i contaminar, els mateixos ases fan tota aquesta feina estant en total llibertat. Ens controlen l’herba i enguany no hem hagut de passar cap tractor. Els ases també aporten matèria orgànica i milloren la nostra petjada de carboni”. A més, els responsables de l’empresa celebren que: “Amb l’arribada dels ases, s’han acabat les plagues de conills. De vegades en trobem algun però ja no ens fan mal, la presència dels ases els espanta. La natura és al final equilibri”.

El Xavier i la Gemma també ens diuen com els ases han cridat l’atenció dels veïns i dels seus amics: “A la gent els hi encanta, són uns animals molt bons i molt macos. Tots els que venen a les finques es queden parats amb els ases. Fins i tot els nostres tres fills volen venir cada dia als camps només per veure’ls”. Els dirigents de Pomona Fruits no descarten que l’arribada d’aquests animals serveixi d’inspiració pels altres terrenys: “Segur que hi ha altres persones que també adoptaran aquesta mesura. Nosaltres mateixos tenim la idea d’omplir totes les nostres finques amb ases. Tot el que veiem que fan és positiu”.

Els propietaris de Pomona ens expliquen que amb l’arribada dels ases han culminat tot un procés de canvi cap a un model d’agricultura sostenible: “Quan va néixer el nostre tercer fill vam començar a consumir productes ecològics, volíem donar als nostres tres fills els productes més saludables i així va néixer Pomona Fruits, vam portar aquest canvi de consum a l’empresa i vam passar de ser pagesos convencionals a ser agricultors ecològics. Vam començar aquest canvi amb l’objectiu de fer fruita sana i actualment això ha passat a segon terme. El que més ens preocupa ara és el planeta i la sostenibilitat del territori. Al final fer fruita ecològica és molt més que fer fruita sana. Et preocupes per qüestions com tenir cura que els productes que utilitzes no contaminin, la biodiversitat dels camps… a les nostres finques tenim un munt de vida”.

Per acabar, en Xavier i la Gemma ens detallen quina és la finalitat actual de Pomona Fruits: “Som un projecte de família que treballa amb cinc compromisos. Produir aliments saludables i de qualitat, treballar per la millora contínua de la fertilitat dels nostres sòls, contribuir en la sostenibilitat del territori i del medi ambient, millorar i augmentar la biodiversitat dels nostres camps i utilitzar i buscar els processos productius que ens aportin la màxima sostenibilitat per cuidar el nostre planeta. Tot això amb l’ajuda dels nostres ases”.

Aquí podeu consultar la nova pàgina web de Pomona Fruits, on trobareu tota la informació sobre aquests agricultors ecològics: https://www.pomona-fruits.com