Veïns de Calonge i Platja d’Aro s’oposen a la nova platja per a gossos de la cala Belladona

Una plataforma veïnal considera que aquesta platja per a gossos és “il·legal” i s’ha dut a terme sense “cap estudi ambiental previ”. Els ajuntaments dels dos municipis implicats desmenteixen aquestes acusacions.

Un grup de veïns de Calonge i Platja d’Aro ha mostrat el seu rebuig a la platja de gossos de la cala Belladona, un nou espai d’esbarjo caní impulsat pels ajuntaments d’aquests dos municipis del Baix Empordà, a Girona. Els veïns disconformes amb aquesta nova iniciativa petfriendly s’han organitzat sota el nom Amics de la Belladona i han format una plataforma per reclamar que tirin enrere l’impuls d’aquest espai.

La plataforma veïnal reclama que la nova platja per a gossos és “il·legal” perquè no compleix amb la normativa establerta a les ordenances municipals. A més, els Amics de la Belladona consideren que la cala Belladona no és l’espai més “adient” per crear una zona d’esbarjo caní. L’organització pensa que hi ha espais amb més capacitat i amb condicions més favorables per acollir aquesta iniciativa, com la Platja Gran de Platja d’Aro.

El grup veïnal espera una rectificació per part dels ajuntaments dels dos municipis impulsors de la platja canina. A més, Amics de Belladona vol deixar clar que “en cap cas estem en contra dels animals”, però “volem preservar la cala Belladona”, una platja verge amb un alt valor ecològic i paisatgístic.

“La Generalitat avala la nova platja per a gossos de la cala Belladona”

Animalados ha parlat amb l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró des d’on asseguren que “no s’ha fet res il·legal”. El govern d’aquest municipi afirma que s’ha dut a terme el tràmit administratiu que pertoca per aconseguir la platja per a gossos de la cala Belladona. “Es va presentar el pla d’usos a Costes, que és l’òrgan competent de la Generalitat, i van avalar la platja petfriendly”, especifiquen.

Pel que fa a la ubicació de la nova platja canina a la cala Belladona, el consistori considera que es tracta d’un “espai adient”, ja que està situada a una zona natural tancada, on els animals estaran “protegits i lluny del perill de les carreteres”. Així i tot, l’Ajuntament “entén i respecta” que hi hagi veïns que estiguin en desacord  amb aquesta iniciativa.

Una platja que cobreix una necessitat de la ciutadania

Els municipis de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i Calonge i Sant Antoni van presentar la platja per a gossos de la cala Belladona el passat 3 d’abril. Segons els ajuntaments d’aquests dos municipis, aquesta platja respon a la voluntat de fomentar el benestar animal i destinar un espai per l’accés i lleure dels gossos. L’espai triat per oferir aquest servei va ser la cala de Belladona perquè justament es troba al límit del terme dels dos municipis.

L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, afirma que “aquesta platja era una necessitat expressada per part de la ciutadania i també dels visitants que ens demanaven un espai de platja per accedir amb els seus animals. Era una necessitat dels dos municipis i vam pensar que aquesta platja que compartim podria cobrir-la”. Jiménez afegeix que “és un acord que va molt més enllà de la temporada turística, un acord que busca dotar d’un nou servei a la ciutadania durant tot l’any”.

Per la seva part, Arturo Prades, vicealcalde de Calonge i Sant Antoni, confirma que aquest servei “ens el reclamava la ciutadania i també el sector privat al turisme. D’entre les platges que tenim, aquesta és ideal per fer una acció conjunta entre els dos municipis, per desenvolupar el que demana la ciutadania, el sector privat i el sector hoteler”.

La cala de Belladona té una superfície aproximada de 2.500 metres quadrats, i té accés des del camí de ronda i també des de la via verda de la carretera C-253, que uneix Sant Antoni amb Platja d’Aro. L’espai disposarà a l’estiu d’una dutxa per animals, una font i un espai de jocs que licitarà l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni per entrar en funcionament a primers de juliol.

La nova iniciativa d’un ajuntament per donar visibilitat als comerços que admeten animals de companyia

Més de 50 establiments ja s’han adherit a una iniciativa d’un municipi de Madrid que pretén donar visibilitat als comerços que admeten animals de companyia.

Collado Villalba fa un pas ferm per convertir-se en un municipi Petfriendly. Durant el matí d’avui, aquesta localitat de la Comunitat de Madrid ha presentat una nova campanya municipal anomenada ‘Gossos bons, benvinguts’. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar visibilitat als establiments que admeten animals de companyia i, alhora, incentivar el consum al comerç local.

Més de 50 comerços de tota mena ja formen part d’aquesta campanya, que està completament oberta a la participació de qualsevol negoci que es vulgui sumar. Tots els establiments que hi participin rebran, de forma gratuïta, un adhesiu vinílic d’alta qualitat per ubicar a l’aparador o porta del negoci.

La iniciativa s’ha presentat avui al matí al Centre Comercial Los Jardines Plaza de Collado Villalba. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcaldessa, Mariola Vargas i els regidors de Sanitat i Desenvolupament Local, Diana Barrantes i Adan Martínez. Els propietaris de botigues i comerços que admeten animals de companyia, l’Associació de Comerciants i Empresaris (CYE) i el Centre Comercial Planetocio també hi han participat.

“Els amos dels gossos passegen tres vegades al dia amb els animals de companyia i moltes vegades no entren en negocis locals per no molestar amb el seu gos. Si poguessin saber amb un simple cop de vista en quins negocis el seu gos resulta benvingut, és més probable que aprofitessin les seves passejades diàries per fer gestions i fer alguna compra”, ha expressat Diana Barrantes, regidora de Sanitat.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Collado Villalba, Mariola Vargas, ha afegit: “Cada vegada hi ha un nombre més gran de gossos censats, mentre creix la conscienciació pel benestar animal. Un adhesiu d’aquestes característiques aporta una visió moderna i positiva dels negocis”.

Finalment, el regidor de Desenvolupament Local, Adan Martínez, ha animat els propietaris de comerços interessats a sumar-se a sol·licitar la seva adhesió al programa municipal ‘Gossos bons, benvinguts’. Els establiments de Collado Villalba que es vulguin adherir a aquesta iniciativa poden fer-ho a través de: desarrollolocal@ayto-colladovillalva.org

Judici oral contra els acusats de maltractar i sacrificar animals per a rituals de santeria a Badalona

L’ONG AnimaNaturalis, que exerceix com a acusació particular, va denunciar aquest cas de maltractament animal l’any 2020.

Un jutge de Badalona ha ordenat l’obertura de judici oral contra quatre acusats de diversos delictes de maltractament animal en un cas de rituals de santeria. Amb l’objectiu de fer culte als sants, els integrants d’aquesta banda del petit barri de Canyadó (Badalona) sacrificaven regularment gallines, perdius i fins i tot cabrits.

Aquest cas de maltractament animal va ser denunciat el 2020 per AnimaNaturalis. Gràcies a l’ONG de defensa animal, la Guàrdia Urbana va poder impedir ‘in extremis’ el sacrifici de tretze animals, entre els quals hi havia un gall, nou gallines i tres guatlles. Els agents van seguir els imputats i van aconseguir decomissar els animals vius, que es trobaven ficats dins de capses de cartó.

AnimaNaturalis ha recordat que feia un any que seguia la pista de la banda, però a causa de la pandèmia i el confinament, l’ONG va haver de posposar les guàrdies al carrer, amb l’objectiu de reunir prou proves gràfiques i identificar un patró que els permetés anticipar quan seria el proper sacrifici. L’objectiu d’aquesta estratègia era agafar-los amb les mans a la massa en col·laboració de la Guàrdia Urbana.

“Vam fer diverses guàrdies, fins que un dia vam aconseguir veure com sortien del portal dos homes carregats amb bosses d’escombraries”, descriu Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis. “Van tirar les bosses al contenidor, i quan se’n van anar ens vam ficar dins. Els cossos dels animals, encara calents, estaven decapitats”, afegeix.

Un cop van tenir coneixement dels fets, AnimaNaturalis es va personar com a acusació popular per demanar la pena més alta, que podria ser de 6 a 18 mesos de presó per delictes de maltractament animal amb greuge de mort.

Segons indica l’organització de defensa animal, durant la instrucció, els acusats van reconèixer que van portar a terme sacrificis sense atordiment previ, seccionant-los el cap i deixant que es dessagnessin fins a la mort.

L’escrit d’acusació del ministeri fiscal només imputa dos dels quatre acusats, encara que el jutge, a petició de l’acusació particular, ha acceptat dictar obertura de judici oral de tots. AnimaNaturalis considera que hi ha “indicis contundents” que apunten a la comissió del delicte per part de les quatre persones implicades en el cas.

Els caçadors furtius amenacen els espais protegits d’Astúries

Les càmeres de l’associació FAPAS fa anys que fotografien els caçadors furtius als espais protegits d’Astúries sense que les administracions competents posin en marxa mesures per evitar aquesta activitat il·legal.

Des de l’any 2013, i en tan sols dues estacions fotogràfiques de seguiment de fauna silvestre, el Fons per a la protecció dels animals salvatges (FAPAS) ha captat desenes d’imatges de caçadors furtius a l’espai protegit del Parc Natural de les Ubiñas, a Astúries. Aquestes captures han posat de manifest la manca de protecció d’aquests territoris emblemàtics davant l’acció del furtivisme.

El patrimoni natural asturià, entre el qual trobem joies de la biologia com el gall fer o l’ós bru, és objecte del punt de mira dels rifles dels caçadors furtius. Aquestes persones, mitjançant una activitat il·legal, assetgen muntanyes asturianes i deambulen des de fa anys amb total impunitat pels espais protegits.

El Govern Regional amaga l’existència del furtivisme. Les administracions competents neguen la major quan des de la Guarderia del medi natural a Astúries o el FAPAS s’ha alertat reiteradament de la presència de caçadors que mitjançant arts de caça prohibides, principalment rifles amb silenciador, eren descoberts per territoris on suposadament se n’hauria de tenir una especial atenció per a la protecció de la biodiversitat.

L’ós bru, un dels animals més amenaçats pel furtivisme/Pixabay

Segons indica el FAPAS, el Parc Natural de les Ubiñas és possiblement l’àrea d’Espanya amb més furtivisme actualment. L’objectiu dels caçadors va tant de les espècies cinegètiques a les protegides, especialment l’ós. Recordem la desaparició de diversos óssos sense causes justificades dins aquest espai natural.

L’associació animalista ha remès a la Direcció General de Biodiversitat del Principat d’Astúries informes relatius a les actuacions dels caçadors furtius, sense obtenir cap resposta. Fins i tot rebutjant amb el seu silenci personar-se en processos judicials que actualment s’estan seguint a Astúries per casos de furtivisme.

Així, per al FAPAS, l’actual govern asturià del president Adrián Barbón manté, per la seva actitud d’inacció permanent, un suport tàcit a l’activitat de caça furtiva, emmarcada en el criteri tan abordat per aquest Govern Regional que el medi rural i els seus recursos naturals han de ser gestionats directament pels seus habitants.

La caça furtiva, que a hores d’ara afecta la totalitat dels espais protegits gestionats directament pel Govern Regional, ha assolit una intensitat similar a la dels anys 80 del segle passat. Durant aquesta dècada, el furtivisme era una actitud tradicional al medi rural asturià, afavorida pel desmantellament intencionat durant els darrers anys de l’estructura de vigilància i control de la Guarderia Rural.

El Ministeri de Transició Ecològica es despreocupa del furtivisme a Astúries

Fapas s’ha dirigit també al Ministeri de Transició Ecològica del Govern d’Espanya per intentar fer-los arribar en mà l’informe sobre activitats furtives als espais protegits d’Astúries. Aquests territoris en estar declarats Reserves de la Biosfera estan sota la cobertura legal també d’aquest Ministeri. Tot i això, la sol·licitud d’entrevista amb la Directora General de Biodiversitat no ha estat resposta.

El furtivisme en espais protegits amb implicacions clares sobre la conservació d’espècies en perill d’extinció es produeix sota la cobertura del Ministeri. La manca de resposta mostra un escàs interès en aquesta situació i afavoreix una vegada més els que transgredeixen les normes i recorren muntanyes d’Astúries emportant-se tot el que es posa davant del seu rifle.

Com evitar que el meu gos bordi de manera molesta i excessiva?

El lladruc és la forma de comunicació més sonora dels gossos. Tot i això, aquests animals poden transmetre informació a través d’altres accions com la postura corporal, els girs, el moviment de la cua, etc. Quan un gos borda pot comunicar emocions de tota mena, potser estan ansiosos, estressats, espantats, feliços… Això sí, si hi ha alguna cosa que preocupa de manera especial els responsables dels peluts és quan els lladrucs arriben a ser molestos i excessius. Per aquest motiu, avui des d’Animalados us oferim una sèrie de pautes per controlar aquesta conducta canina.

Per què borden els gossos?

Els gossos poden bordar per molts motius. Per a Jean Donaldson, autora de diversos llibres d’ensinistrament i comportament canins com “El Xoc de Cultures”, aquestes són les raons més freqüents:

-El lladruc del gos guardià. Aquesta situació es produeix quan l’animal té l’objectiu d’avisar persones o la resta de la manada de la presència d’un intrús o d’un canvi en l’entorn. A través del so el gos posa de manifest que l’intrús ha estat descobert.

-El lladruc com a demanda d’atenció. Té lloc quan el gos vol comunicar alguna cosa concreta al seu company de vida humà. Davant d’aquesta situació, “l’amo reforça el lladruc en atendre la petició i així s’estableix un hàbit”.

-El lladruc com a expressió de temor. Aquest acte de comunicació apareix quan el gos té por o se sent incòmode per alguna circumstància de l’entorn. Probablement, es tracta de la situació més difícil de gestionar, ja que probablement “l’animal ens estigui informant que li manca socialització”.

-El lladruc com a expressió d’avorriment. Apareix quan no es cobreixen les necessitats diàries d’exercici i d’estimulació mental i física del ca. Aquest comportament es produeix quan l’animal passa moltes hores sol.

Com aconseguir de manera efectiva que el meu gos no bordi?

En primer lloc, tal com comenta Jean Donaldson al seu llibre “El Xoc de Cultures”, per solucionar correctament el problema del lladruc molest i excessiu és important “abordar els problemes subjacents de la manca de socialització, d’escàs exercici físic i d’estimulació”.

Un cop solucionats aquests problemes, un dels exercicis d’ensinistrament caní per controlar els lladrucs amb millors resultats consisteix a ensenyar al gos el significat de “lladra” i “calla”. Segons un estudi de l’investigador Stanley Coren per a la universitat canadenca de British Columbia, els gossos tenen la capacitat de distingir i retenir unes 160 paraules diferents.

Per aconseguir que el gos comprengui el significat de “lladra” i “calla” és important que l’amo condicioni l’animal amb alguna recompensa, com podria ser un tros de menjar o llaminadura. Es tracta d’un exercici d’ensinistrament efectiu que, tot i això, sembla inútil durant les primeres vegades que s’intenta. Per aquest motiu, és molt important perseverar i no deixar de practicar-lo fins que el gos no ha interioritzat el significat d’aquestes dues paraules.

L’experta en conducta animal Jean Donaldson proposa al seu llibre la seqüència següent per practicar aquest exercici d’ensinistrament:

  1. Dóna l’ordre de “borda”.
  2. Fes alguna cosa que sàpigues que farà bordar el gos. Per exemple, el so del timbre de casa teva.
  3. Lladruc del gos.
  4. Reforça la conducta del gos amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  5. Dóna l’ordre de “calla”.
  6. Mostra al gos la recompensa (tros de menjar, llaminadura…).
  7. El gos s’interessa per aquesta recompensa i deixa de bordar.
  8. Quan estigui 3-5 segons en silenci premies la seva conducta amb elogis: “molt bé”, “bravo”, etc.
  9. Dóna la recompensa després d’haver estat aquests 3-5 segons callat.
  10. Repeteix de nou tots els passos augmentant de mica en mica i progressivament el temps de “calla” fins als dos minuts.

És molt important repetir aquest exercici una vegada i una altra fins a assegurar-se que l’animal ha après el joc. Per garantir l’èxit d’aquesta activitat d’ensinistrament, l’amo haurà de donar l’ordre de “borda” sense el so del timbre de casa, aconseguint que el gos bordi en escoltar l’ordre. De la mateixa manera, el gos haurà d’obeir a l’ordre de “calla” sense necessitat de veure el trosset de menjar per avançat. Amb aquestes dues proves tindrem clar que s’ha completat el procés d’aprenentatge.

Altres pautes que et poden ajudar a minimitzar els lladrucs

-No provoquis que el lladruc doni resultat amb els humans. El gos executa moltes vegades el lladruc com a demanda d’alguna cosa. Si no us agraden els lladrucs excessius deixa de prestar-li atenció i de concedir totes les demandes dels seus lladrucs. L’únic que aconsegueixes accedint a totes les seves peticions és reforçar el lladruc.

-Mai castiguis o cridis el gos quan borda. Aquesta acció pot resultar contraproduent. Intenta treballar aquesta conducta des del reforçament positiu.

-Satisfaci les exigències físiques, socials i d’estimulació del gos. Per al benestar de l’animal és imprescindible que practiqui l’activitat física i que desenvolupi confiança i interacció amb altres gossos.

-Normalitza el lladruc en algunes situacions. Com hem comentat, el lladruc és un mitjà de comunicació del gos, per tant, en moltes situacions és important normalitzar aquesta acció sense necessitat de buscar una solució. Pot ser que el gos tingui gana, set o simplement que estigui jugant.

-Si cap d’aquestes mesures resulta efectiva contra els lladrucs excessius i molestos del teu gos, acudeix a un ensinistrador caní o consulta què fer amb el teu veterinari de confiança. Aquestes persones especialitzades segur que et poden ajudar a trobar una millor solució.