Aquests són els canvis que prepara la UE per a les lleis de gossos i gats

La Unió Europea medita introduir canvis valents a la Nova Llei Europea per protegir gossos i gats.

El passat 7 de desembre del 2023, la Comissió Europea va fer un pas significatiu cap a un futur més compassiu en presentar una proposta en el marc de l’Estratègia de la granja a taula, part essencial del Pacte Verd Europeu. Aquesta proposta no sols busca millorar el benestar dels nostres estimats amics de quatre potes, gossos i gats, sinó també homogeneïtzar el mercat interior en un sector que enfronta desigualtats reguladores entre els Estats membres.

Tot i això, aquesta iniciativa no ha estat exempta de polèmica. Alguns Estats membres han expressat el seu escepticisme sobre la competència de la Unió Europea per desenvolupar aquestes regulacions. No obstant això, nacions més influents dins de la Unió donen suport a la proposta, reconeixent la necessitat d’abordar problemes en el comerç intern i la importació d’animals criats en condicions precàries.

“El sector de la caça tem possibles repercussions a la cria de gossos”

A Espanya, la proposta ha trobat resistència, especialment de sectors que en el passat van aconseguir esquivar regulacions estatals, com el cinegètic, que tem possibles repercussions a la cria de gossos de caça. La Comissió Europea destaca que l’activitat en si no determina la valoració, sinó la proporcionalitat de la seva inclusió al reglament, generant debats sobre els límits d’aquesta inclusió.

El cor de la proposta se centra en les condicions de cria, fins i tot a llars amb un nombre mínim de gosses i gates. L’ambició de la normativa és clau per evitar llacunes i per garantir paràmetres mínims de benestar. No obstant això, sorgeixen preocupacions sobre possibles exclusions per a criadors més petits, cosa que subratlla la importància de trobar un equilibri just.

Les botigues d’animals també es veuen afectades per aquestes noves regulacions, encara que a Espanya la mesura no s’aplicarà a causa de la propera prohibició de venda de gossos i gats a les botigues a partir del 29 de setembre de 2024. A nivell europeu, la normativa també inclou una sorprenent regulació del benestar animal en refugis, cosa que ha provocat controvèrsia en considerar-se un entorn paral·lel a la cria i venda.

La Comissió Europea vol acabar amb la cria no registrada

Un aspecte valent de la proposta és el seu enfocament en la identificació i la traçabilitat. La Comissió Europea exigeix la creació de registres centralitzats interoperables per a gossos i gats als Estats membres, brindant una traçabilitat absoluta. A més, estableix que qualsevol animal subministrat a la Unió ha d’estar prèviament identificat a nom del transmissor, utilitzant numeracions de microxip exclusives per a cada Estat membre, una mesura crucial per combatre la cria no registrada.

A mesura que ens endinsem en els propers mesos, serà interessant observar com es resolen les qüestions pendents i si la Unió Europea manté la valentia en la tramitació d’aquesta legislació, que promet ser una fita important en la protecció dels nostres amics peluts.

La processionària del pi, un perill real per a la salut dels gossos

Les plagues d’erugues processionàries dels pins mediterranis poden causar problemes greus en la salut dels gossos.

Segons ha pogut saber Animalados, durant les darreres setmanes s’han encès totes les alarmes a Barcelona per la presència de les primeres plagues d’erugues processionàries del pi. Aquesta mena de lepidòpter, molt comú en parcs i boscos, és una amenaça real per a la salut dels gossos, ja que el contacte amb els seus pèl·lits pot causar problemes oculars, bronquials i fins i tot anafilàxia severa.

L’eruga processionària és un animal que prolifera als camps, jardins i boscos amb la pujada de les temperatures. Entre juliol i agost és quan les papallones de l’insecte s’aparellen i ponen els ous que donaran vida a nous espècimens. El naixement de les cries s’ha avançat any rere any a Barcelona, fins al punt que a finals de novembre i desembre ja comencen a néixer les primeres plagues d’aquests animals.

Quins són els símptomes d’enverinament per processionària?

Els símptomes que poden servir de referència per saber si el nostre gos ha estat en contacte amb una processionària són nerviosisme, picors a la boca, inflamació de llengua, pell o cap. Si la persona responsable de l’animal observa algun d’aquests símptomes és recomanable anar ràpidament al veterinari, on segurament us donaran un tractament amb corticoides. Cal tenir en compte que la toxicitat d’aquestes erugues pot causar febre o fins i tot en casos extrems la mort.

De camí al centre veterinari, els experts recomanen, en la mesura que sigui possible, retirar del cos de l’animal, amb cura i amb guants els pèl·lits que ha deixat l’eruga, netejar la zona afectada amb abundant aigua calenta o tèbia i no tocar la zona afectada del gos, ja que la fricció pot alliberar més substàncies tòxiques.

Què fa l’Ajuntament de Barcelona per evitar les plagues de processionària?

Al llarg dels darrers anys, per tal d’erradicar les plagues d’eruga processionària, l’Ajuntament de Barcelona està utilitzant l’endoteràpia únicament als pins que hi ha dins de les àrees de gossos i nens. Per a les associacions de defensa animal, aquesta no és una solució efectiva, perquè si no s’aplica també l’endoteràpia als pins propers a aquestes zones, les erugues proliferen i acaben apareixent igualment a les zones d’esbarjo d’animals i nens. Així, la solució passaria per emprar aquest remei a tots els parcs de la ciutat.

L’endoteràpia és una tècnica alternativa als tractaments químics tradicionals. És un mètode de tractament fitosanitari de l’arbrat urbà amb baix impacte ambiental i mínim risc per a les persones. Aquest sistema és la solució per a plagues de pugó, aranya vermella… entre altres insectes.

Fins ara es té constància de pocs remeis efectius per a l’aniquilació de la processionària del pi. Algunes de les armes més letals que es fan servir actualment contra aquestes plagues són accions químiques, perforació directa de les larves, paranys de feromones i vacunacions d’endoteràpia.

L’origen del nom d’aquesta classe d’erugues procedeix de la forma de presentació. Aquests insectes sempre van lligats els uns amb els altres, com si fos una processó. Justament, la posició i el moviment són un gran atractiu per a nens i animals. Gossos i gats són especialment vulnerables a aquestes larves, ja que de vegades se les mengen i se les empassen, ingerint així tots els elements tòxics que contenen.

“Organitzar excursions a un dofinari és una experiència profundament antieducativa”

Un mestre valencià s’ha rebel·lat i ha llançat un vídeo amb què pretén posar fi a les excursions escolars a dofinaris.

Tristament, zoològics, aquaris i altres centres on s’explota comercialment animals segueixen sent destinacions estrella de les escoles a l’hora d’organitzar excursions. Tot i que la llei estableix que el sistema educatiu s’ha d’orientar a l’adquisició de valors que propiciïn el respecte pels éssers vius i els drets dels animals, els centres que exploten animals en espectacles continuen acollint cada any milers d’escolars.

Mogut pels seus desitjos de lluitar contra aquest status quo injust, el mestre valencià Jaime Mora, recolzat per les ONG World Animal Protection, Oceans de Vida Lliure, FAADA, i acompanyat també per l’activista i influencer Jenny Rodríguez, ha llançat un vídeo amb el que pretén posar fi a les excursions escolars a dofinaris.

“Organitzar excursions a un dofinari és una experiència profundament antieducativa”

“A l’exercici de la meva professió m’he trobat moltes vegades amb el desconeixement per part de la comunitat educativa de la realitat que hi ha darrere d’un espectacle de dofins. El que es pretén amb aquest vídeo, amb l’ajuda d’experts i científics, és demostrar que organitzar excursions a un dofinari és una experiència profundament antieducativa”, explica Jaime Mora.

“Crec fermament que les excursions són una oportunitat única perquè els nens conquereixin aprenentatges impossibles d’assolir amb un llibre o un ordinador. En aquest sentit, davant dels espectacles d’animals, les excussions a l’entorn natural són el mètode educatiu més adequat que una escola pot oferir”, afegeix.

“Un dofinari és una presó de per vida per als dofins”

“Des d’un punt de vista científic, actualment els dofinaris no es poden justificar. Els cetacis en captivitat pateixen”, expliquen els experts al vídeo. “Els dofins necessiten grans espais per exercir les seves necessitats bàsiques, un dofinari és una presó de per vida”. “Són animals molt sociables i intel·ligents, les necessitats dels quals els fan inadaptables al captiveri”, afegeixen.

“Els dofinaris ofereixen una activitat d’oci arcaica que contribueix a perpetuar la idea que els animals estan per al nostre ús i entreteniment, que el seu benestar és secundari i que el que importa és que hi són per a nosaltres, perquè els utilitzem”, comenta Jenny Rodríguez, activista pro benestar animal i influencer coneguda com @soyvegana_Jenny en xarxes socials.

“Els dofins pateixen tancats en petites piscines, obligats a actuar en espectacles diaris”

Per exemple, el 2023, 128.000 escolars van visitar l’Oceanogràfic de València, fet que suposa prop d’un 7% del total de visites que va rebre l’aquari, segons dades publicades per l’aquari.

“Els dofinaris utilitzen arguments enganyosos en presentar els espectacles com una activitat educativa. Però la realitat és que els dofins pateixen tancats a petites piscines, obligats a actuar en espectacles diaris. És impossible ensenyar a estimar i respectar els animals alhora que se’ls explota”, afegeix Oreto Briz, responsable de comunicació de World Animal Protection.

Aquí pots veure el vídeo STOP Excursions escolars a dofinaris:

Mor un cavall a Gran Canària després d’estar tres setmanes sense menjar ni beure aigua

La Guàrdia Civil va trobar una finca amb un cavall, una egua i un gos en un estat de salut lamentable, havent de ser finalment el cavall sacrificat en trobar-se patint i en un estat irrecuperable.

Enèssim cas de maltractament animal denunciat per la Guàrdia Civil des de començament d’any. En aquesta ocasió, els agents van trobar en una finca del municipi d’Arucas (Gran Canària) dos èquids i un gos en un estat de primesa alarmant, un d’ells estirat a terra sense poder aixecar-se, motiu pel qual va haver de ser sacrificat posteriorment a causa de la seva feblesa extrema i irreversible.

L’actuació de la Guàrdia Civil es va iniciar quan els agents van rebre un avís d’uns veïns alertant de la situació en què es trobaven els animals de la finca de la ciutat d’Arucas. Així, els guàrdies es van desplaçar fins al lloc en qüestió, on van poder comprovar que, efectivament, els animals es trobaven en molt males condicions.

Després de confirmar el mal estat dels animals, dues veterinàries de l’Ajuntament d’Arucas i de l’Hospital Clínic Veterinari de la Universitat de Las Palmas de Gan Canària van fer un examen veterinari in situ als dos cavalls de la finca.

Els cavalls presentaven un mal estat de carns, dèficit de greixos i severa atròfia muscular

El resultat de l’anàlisi va determinar que el problema era la manca d’alimentació i cures mínimes necessàries dels cavalls, presentant els dos èquids un mal estat de carns, així com dèficit de greixos i atròfia muscular severa.

Segons ha informat la Guàrdia Civil, la finca en què es trobaven els animals no tenia un lloc on es poguessin protegir de les inclemències meteorològiques. A més, els èquids es trobaven envoltats per una gran quantitat d’escombraries. Finalment, el cavall que estava en pitjors circumstàncies va haver de ser sacrificat a causa de la seva extrema debilitat.

Per poder salvaguardar la integritat de l’egua viva i d’un gos en bon estat, però sense documentació que també era a la finca, van ser retirats quedant en dipòsit temporal de l’Ajuntament d’Arucas.

Els animals portaven tres setmanes sense menjar ni beure aigua

La investigació va permetre descobrir que el responsable dels dos cavalls solia acudir un cop a la setmana a atendre’ls i alimentar-los, però que feia tres setmanes que no es presentava a la finca. Així mateix, els agents van esbrinar que cap dels dos cavalls no es trobava a nom del presumpte responsable dels animals, i cada cavall constava a nom d’una persona diferent.

Localitzades aquestes persones, propietàries legals segons la base de dades en què es registra la propietat dels animals domèstics, totes dues van comunicar que van vendre els animals feia molts anys, però que no van fer el canvi de titularitat obligatori per llei. Per aquest motiu es van investigar en total cinc persones.

Finalment, la Guàrdia Civil va detenir el propietari de la finca i responsable d’aquests animals per un presumpte delicte contra el benestar dels animals. Les diligències van ser lliurades al Jutjat d’Instrucció d’Arucas i de la Fiscalia de Medi Ambient de Las Palmas.

Una àrea d’esbarjo de Barcelona on els gossos poden gaudir d’un entorn segur i equipat

Els gossos poden gaudir i desfogar-se en un entorn segur i ben equipat a l’àrea d’esbarjo de Can Dragó.

Són les 10h del matí, el Bruc empeny la Mari, la seva mestressa, delerós d’entrar a jugar a l’àrea d’esbarjo de Can Dragó. Ella li diu que entri amb calma, que a l’espai hi ha més gossos, però la realitat és que no hi ha cap problema perquè l’accés de doble porta permet que la Lluna, una altra gossa, surti gairebé al mateix temps.

A aquesta àrea d’esbarjo els gossos grans tenen molt espai i els petits no tenen risc d’escapar. Les tanques de color alumini són de metall sòlid i segures. Fan 1’5m d’alçada i entre barra i barra no hi ha espai per marxar. El tancat perimetral està fixat a una estructura de formigó que fa estable el metall i impedeix la tasca dels gossos que fan túnels a altres àrees d’esbarjo.

Gairebé tots els gossos es saluden. La relació entre els amos és diferent. Es poden observar homes de  mitjana edat, senyores coetànies i algun jove. Al fons, qui no té pressa, roman assegut als bancs. Més a prop de la porta, es troben les persones que, probablement,  marxaran aviat.

A l’interior de l’àrea trobem arbres protegits amb tanques de fusta. Menys sòlides que el tancat perimetral, però més segures per si hi ha alguna derrapada que acaba en impacte. El joc de fer i amargar és el que guanya la partida. Els gossos joves i brillants fan la seva pròpia i particular exhibició, dibuixant cercles infinits, diagonals i driblings.

La major part del terra és tou, els gossos ni rellisquen ni es fan mal als coixinets. Molta gent se’ls mira i alguns inclús somriuen. Diversos galgos gaudeixen d’aquesta àrea, ja que els permet activar les cames… fins on pot arribar un equipament en una gran ciutat. Hi ha gossos d’edat més avançada que fan veure que controlen la zona i gaudeixen d’un dia assolellat.

Alhora, uns nois parlen de veure’s més tard i uns senyors grans comparteixen que fa dies que no veuen al Canelo, un pelut habitual d’aquesta àrea. Alguns gossos borden per estimular el joc i de vegades tenen sort. En definitiva, una ciutat amb controvertides limitacions pel gos urbà aconsegueix trobar en aquest espai un oasi a imitar.