Desmuntant el joc de llançar la pilota

Des d’Animalados hem entrevistat Júlia Guiu, educadora d’Essència Canina qui ha desmuntat alguns mites sobre els gossos.

– ¿Fem bé els propietaris en promoure el joc de la pilota amb els nostres gossos?

Contràriament al que es creu, jugar a pilota és una activitat que no aporta res de bo per a la salut física ni mental del gos. Entenguem “jugar a pilota” com llançar qualsevol objecte perquè el nostre gos corri darrere seu, com pals o altres joguines.

– D’on ens ve aquesta mania?

El joc de pilota és “còmode” per als humans perquè no hem de pensar molt i aconseguim que el gos corri i es cansi. En algun moment ens van convèncer que un gos cansat no donava problemes. Per a mi un gos feliç és un gos serè i tranquil.

– Per què sembla que als gossos els agrada tant? És instint? No sabem oferir-los coses millors?

L’instint de caça empeny els gossos a perseguir el moviment. A la vida salvatge aquesta persecució es compensa amb hores de menjar, rosegar, mastegar, empolainar-se i descansar. En el joc de la pilota només obté la part estressant del comportament de caça. Que el seu cos estigui capacitat per córrer no vol dir que ho hagi de fer.
Hi ha jocs molt fàcils que són molt més enriquidors mental i físicament per al gos. Però suposen una miqueta més d’imaginació per part nostra.

– ¿Es pot parlar de gossos addictes a la pilota?

Totalment, per exemple un gos que prefereix la pilota a relacionar-se amb els altres gossos, des del meu punt de vista és addicte a la pilota.

– Quin és el perfil del gos “pilotaddicte”?

La meva experiència em diu que hi ha algunes races més propenses com els pastors o els terriers, i altres races que difícilment arribin a aquest addicció com els nòrdics o els gossos.
Tot i això l’humà és qui des de cadell propícia i acostuma al gos a jugar a pilota. Qualsevol gos que necessiti jugar cada dia, que ho prefereixi a relacionar-se amb altres gossos o que jugui més de 20 minuts, és addicte o està en procés d’addicció.

– Quin és el perfil de l’amo que fa al seu gos un esclau d’aquest joc?

No es tracta de perfils. Crec que tots ho fem de la millor manera que sabem. És només falta d’informació.

– Hi ha programes de deshabituació?

Com qualsevol addicció necessita d’abstinència total. Deixar de llançar-li objectes perquè els persegueixi, evitar llocs on es juga a pilota i passar pel període d’abstinència, seran els primers passos a seguir.

– Quines alternatives saludables proposeu?

Doncs jocs que requereixin pensar i utilitzar l’olfacte com ara recerca de premis, recerca d’objectes, jocs de discriminació entre objectes, etc … També proporcionar passejades tranquils i relaxants per diferents llocs perquè pugui investigar coses noves cada dia. A més, són ideals les sortides a la muntanya on pugui gaudir de la llibertat i si és en companyia d’altres gossos molt millor.

– Hi ha altres necessitats que estiguin mal detectades i que les sobreestimulem en excés?

Hi ha un mal concepte del que el gos necessita. Per exemple hi ha alguna cosa s’ha posat de moda que és sortir a córrer o en bici amb el gos. Igual que una vida sedentària és dolenta, una vida atlètica està demostrat que té greus conseqüències a la llarga. L’exercici que fa per si mateix de forma natural, és suficient per tenir el seu cos equilibrat i ple de salut. Els gestos repetitius són els causants de lesions musculars i el dolor és el causant de molts dels canvis de comportament sobtats. Les necessitats reals d’un gos és estar acompanyat, que ho entenguin, que el tractin amb respecte i poder participar en la vida de la família. Si té tot això, difícilment serà infeliç.

– A més d’educadors canins teniu una residència a l’Ametlla del Vallès. Crida molt l’atenció que no teniu gàbies i que conserveu l’estructura de família. És un model diferent als que sol ser una residència canina no? Explica’ns en què us baseu …

Els gossos vénen a passar unes vacances divertides, com si fossin unes colònies, convivint amb altres gossos, tots junts i formant part de la nostra família com bé dius. Mai estan aïllats, ni separats de la resta del grup i mai queden sols. Per això, només acceptem gossos sociables i que puguin conviure amb altres, és el més important. La nostra casa està preparada i pensada per a ells, no falten sofàs i llits perquè descansin. A més estem en una gran parcel·la de 7500m2, on poden jugar i investigar tot el que vulguin amb nosaltres i amb els altres companys canins.
Sobretot sempre demanem que ens visitin abans perquè coneguin tant el lloc com els gossos de la família. Així l’adaptació al lloc nou serà més agradable i fàcil per a ells si ja ens coneixen prèviament.

– T’has format amb Turid Rugaas, la gran guru mundial que va revelar els senyals de calma com a llenguatge universal caní … què tal l’experiència?

Molt satisfactòria. Turid Rugaas té molts anys d’experiència i una visió dels gossos molt empàtica. He après molt amb ella en aquest any i mig. Juntament amb Nicolás Planterose, són, tant per a mi, com per altres educadors, uns gran referents. Tant els seus coneixements com la seva filosofia s’haurien de difondre molt més.

Entrevista d’Emma Infante a Júlia Guiu d’ Essència Canina

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *